L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dissabte, 20 de novembre de 2010

Miralleixes i el seu món...

Sempre i ha un començament per a tot.
El meus van ser quant els pares em van comprar la 1ª bicicleta de corredor. Encara no tenia gents clar el que volia fer amb ella, be si el que desitjava era fer kilometres pero no per el fet de tan sols pedalar.
Els primers mesos vaig intentar entrar en un equip ciclista (cosa difícil en aquell temps i ara també). Però la competicio no emb tirava, buscava un altra cosa, que m’omplies mes el sentits, la lluita sobre mì mateix.
Al cap d’un temps cuan forman part de a.e.alcanar compensàvem a fer sortides en bici el Toni “Miralleixes”, l’Alfareta, el Romera, Xaneta i alguns mes. Tots teníem ganes de conèixer la gent i les terres que ens envolten.
D’aquesta manera coneixerem el cicloturisme, una rama desconeguda fins ara, turisme totalment ecològic i econòmic. Tot de sobte va començar a ser normal les matinades dels diumenges i la volta pels pobles de les comarques i com els cerclés que es dibuixen a l’aigua quan tirem una pedra el nostre braç d’influència va anar creixent...
Escrivint estes línees hem dono compte com va evoluciona l’esport, en el turisme i a la fi, en aventura.
Ban venir molt de dies en etapes llargues, des de casa fins a Horta de Sant Joan, Herbes, La Iglesuela. D’altres que ens desplaçavem en cotxe fins al Pirineus per a pujar colls mítics: Tourmalet 2114m, Aubisque 1710m, Soulou 1450mr, Uotacam 1610m.
Tot això ens omplia molt, però mai en tenim prou...
Una de les primeres “animalades” que ens va passar pel cap, en referent a distancies llargues es la que passaré a narra a continuació.

- Data;29 Juliol de 1995
- Recorregut; Alcanar-Barcelona(Badalona)-Alcanar
- Distancia; 433’5km
- Temps;16h46m,
- Mitjana; 25’850km/h
Son les cinc menys quart de la matinada, com sempre passo per casa de Toni a buscar-lo i marxem. Encara es de nit i dúiem els frontal per a que ens vegin els cotxes. Passat l’Aldea es fa de dia i en una finca de Tarongers amaguem els llums, com diu el soci no cal dur el pes tot el trajecte, els agafarem a la tornada.
Continuem amb moltes ganes i un ritme basta’n fort, es nota l’aire d’esquena. Sempre es curiós. En creuar-te amb un ciclista tens la necessitat de saludar-lo com si el conegueres de tota la vida. En un d’aquets, al arribar a Tarragona li preguntem quina serà la millor manera per creuar la ciutat per a seguir en la direcció que nosaltres duguem. El xicot es queda sorprès en quant li expliquem el que anem a fer (i qui no).
Seguim a bon ritme per les corbes del Garraf, fa l’efecte que no es tenen d’acabar mai.
Quina vista més bonica, els acantellats, els vaixells al port i moltes motos gaudint com nosaltres.
Arribem a les rodalies de Barcelona, ja tenim l’enrenou aquí... Entre autopistes, rondes i autovies no sabíem per on tirar, sort un altra vegada, ens acompanyarà un ciclista de la zona. Creuem per gran via i cap a Badalona, recordo que per aquí vaig fer una de les meves, al pas d’un autobús metropolita en vaig agafar al pilot del darrera i deixa de pedala. El Toni al cap d’un estona es gira a mirar perquè feia rialles en beu alta...
Al arribar a Badalona, ¡¡sorpresa!! La Eva un bona amiga que estiueja aquí Alcanar des de fa molt anys es queda parada quant ens veu aparèixer de sobte a casa seva.
El menú esta preparat una bandeja de macarrons i cap a casa un altre cop.
1ª etapa: Alcanar-Garraf-Badalona.
217km 7h 52m, mitjana 27’58km/h
Durant el dinar arriba el seu pare, un home en aspecte seriós, però res més lluny de la realitat. En baries ocasions ens diu que degut als kilòmetres que ens manquen, ens quedem a dormir i tornem demà cap al nostre municipi.
Tenim les idees clares i es avui o mai. Engeguem les maquines i cap a fer camí.
Altre enrenou i passem la ciutat compta’l.
Al passar pel port de Ordal, cap a les 15h de la tarda la calor es fa nota i força. Els macarrons tenen mes ganes de sortir que d’entrar. Passem molt mala estona.
Fent càlculs mentals sabem que el ritme no es el mateix que a la vinguda i por ser arribem mes tard del que pensàvem Alcanar.
Altre cop Tarragona i repetim trajecte, cosa que no ens molesta. Lògicament encara que el dia es llarg la nit arriba i les llums frontals son a uns 20km, per a mes mal, la nit que ens agafa al pas per l’Ametlla de Mar be acompanyada d’un xàfec d’estiu i seguida de turmenta elèctrica, acabem tots xops. Però aconseguim arribar al destí final, casa...
2ª etapa Badalona-Ordal-Alcanar
216km, 8h54m, mitjana 24’27 km/h
Eren les 23h46m quant entrava per la porta, la meva mare tota preocupada em pregunta que “on havia estat tot el dia”. Jo li responc que havia anat en cotxe de compres a Barcelona i al arribar, sense que ella es dones compte,vaig sortir a entrenar en Bici...Ella em mira estranyada i tot seguit digué “no ho crec”. Jo li contesto, mama creu el que vulguis, perquè si et dic la veritat tampoc em creuràs.
Aquets va ser el primer dia llarg de molts que desprès vindrien .
Desgraciadament no tinc cap fotografia, llavors no li donàvem importància al fet de plasmar-ho en imatges, ni estaven les càmeres digitals.
CONTINUARA.........

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada