L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Pujada Massanella. (Copa Balear 2010)

Aquest pasat cap de setman plé d'activitats també vam compat en la presencia d'un component a.e.alcanar a una cursa de la copa Balear.
Aquí baix unes linees que ens a enviat.

Hola amics meus,aquí ús passo a relatar una mica lo que ha estat la cursa per Mallorca.
De matinet cap a les 7 sortim cap a Manacor de la vall un poblet que esta als peus del santuari de Lluc una sona de muntanya molt bonica com casi tot a Mallorca, arribem allí i ja estaven munta’n les inscripcions tot sa de dir que ni comparació en com o muntem per aquí ,però bé l’ambient molt guay i bonic .Desprès de agafar el dorsal ens anem al cotxe i ens canviem calentan una mica i cap a la sortida, els nervis com sempre i escoltem les normes de la carrera, ja que mols de llocs que passem son finques privades, com casi tota la serra tramuntana,un cop a meta veig a la Marga Fullana baix a saludar-la i desprès de unes paraules ens anem cap a la sortida i com no hem fico davant.
La sortida explosiva com totes les curses curtes i els primes 2km asfalt un ritme molt rapit, desprès escomesa una pista que transita per uns bonics boscos de carrasques no pensava que allós seria tan dur, cada vegada s’empinava mes i al final baix paga una mica el no saber el recorregut. Pujant baix perdre mols de llocs inclòs la Marga ham la seva classe d’escaladora hem va passar com un llamp,jo sàvia que la baixada era molt, molt tècnica i baix confia que allí recuperaria, en cara que va costar d’aquesta forma ho vaig fe,r va ser,desprès de casi 1h40 pujada corono el pic da la Massanella 1345m “valla pasada” i ara tocava rema fort, no havia baixat mai una costa tan perillosa i tècnica. Vertical i cresta pura i això m’agrada i baix començar a fotre-li canya i avançar gent. Desprès de una baixada brutal enganxem un altra senda i arribo a un control allí hem trobo que arriba gent i també la Marga que es va quedar clavada baixant aquí es veu lo dur que son els descensos tècniques i lo que pots arriba a perdre.
Sortim del control i en fico a marca ritme fins arribà a una pista allí la gent mes rapida ens van deixar un poc i els últims 4km jo i la Marga els fem junts xerra’n i intenta’n oblidar-nos del mal de cames que duem ,al final meta on la deixo passar a la Marga (1ªfemina) i ham un tems espectacular per com era la cursa i darrera jo, ham un tems de 2h37m i 27 classificat i 12 de la meva categoria.
Bé ara ja toca descansa i prepara els nous objectius per al any que vindrà, salut i gas.

Crònica de l’amic;
Juan Antonio Alfara Fibla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada