Aquest ultra no l’havia preparat gents ni mica, ja que després de la decepció de l’any anterior l’única cosa que tenia al cap era acabar el millor possible. Per a molts que me coneixen una feina no massa fàcil, el sortir amb el freno de ma posat.
Per això en la sortida estava un poc més serio que lo de costum, quan en altres, la rissa tonta dels nervis no te pietat.
Es dona la sortida i en la primera rampa freno en sec, el Toní que al final seria el guanyador surt com una bala, però recordo les meues idees no bull tirar, aquest cop no. M’espero i començant a tirar la gent, veig cares conegudes, hem col•loco en un lloc còmode a terra de ningú, ara sí milles amí. El dia era fresc i per cosa de pes he optat per ficar-me casi tota la roba damunt, vaig més lleuger encara que ja he demanat una motxilla nova als reis mags per a l’any que bé.
El tram entre Ulldemolins i Margalef es fa molt llarg, encara que no es gens dur algú a mogut cintes del marcatge i enreda de mala manera els primers, tots anem de bòlid recuperant o intenta almenys el temps perdut. Alguna cosa a passat quant de sobte el Toni Calderon i en Marc (guanyador de la primera edició) de sobte hem recuperen des de darrera.
Una paradeta en boxes, la creu roja en fica una bena al dit gros del peu dret ja que al no dur ungla se m’està posant molt feia de sang. Al entrar en Cabacés km 55 hem venent molt de records de l’any anterior, aquí va ser on vaig haver de plegar per falta de forces. Però aquest cop serà diferent, ho sé. Prop del control unes veus femenines que criden ànims. Son la Eva i la Núria, ja estarà be després de tan km parlaré en algú, menjo en recupero i me conten alguna que altra cosa sobre la cursa curta del matí. La Eva a fet la segona de la general, molt bé per ella.
I l’anècdota del dia la protagonitza l’Alfareta que es presenta a la cursa en les mans a les butxaques i el penalitzen en 5m, clar acostumat les de les Terres del Ebre, xato aquestes curse que son de “autosuficiència”. No et donen més que aigua. 
La segona part canvia radicalment de color, se que els favorits al pòdium han plegat i jo he trobat bona companyia, el Joel, tot un clàssic a les meves cròniques i un conegut de ell.
Esta part es molt menys dura i ja portem més de la meitat. Sento que si anem fent en bona lletra recuperarem les posicions perdudes en el dinar. Si ja o diu el company, dinem tard i soparem pon-te...
Càmbic de marxa i solto el freno, llàstima que al final en 5km més agüés atrapat al segon .Ara el tercer pobre feia una careta quant el vaig passar. Però així son les curses. Estava en el lloc adequat en el moment adequat i en les forces adequades.
I si no que li ho pregunten al “Jou” quant anàvem per dalt les crestes al ritme que portàvem. Molt content com es d’esperar i amb ganes de tornar-hi. 
Bull felicitar al Juanjo per el salto a la Ultra distancia que va fer, al passar de 30km a quasi 100, enhorabona i a continuar. Em llevo el barret amb la segona posició de la Eva que an la companyia de Romera també bva fer primera de categoria. I atots els companys que al igual que jo, sofrim per que ens agrada.
El Xaneta en companyia del "Josele" també van acabar.
Enllaç amb fotos del Ultra:
http://www.facebook.com/l/cfa0e;monrasin.blogspot.com/.../ultra-trail-serra-del-montsant.html .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada