III cursa d'Ulldecona.

A l’arribada a meta tots coincidiren en el mateix, al treure kilòmetres han aconseguit que la cursa sigui molt més corredora. Molt de bon ambient es el que es respirar al finalitzar la proba. Unes taules plenes de menjar, uns cambrers de luxe i un escenari enorme per donar els trofeus.
Tot junt uns ingredients fabulosos que units a la cursa que començar puntualment a les 9h des de el mateix lloc que l’any anterior, fan que sigues una cursa i una marxa que apeteix molt, consolidada dins el calendari.
Vist des de fora, com a espectador, les coses es beuen d’un altra manera. El ritme imposat per els primers és frenètic i començar a obrir espais entre els perseguidors.
Desprès de tot l’any fent carreres, un pot quasi intuir l’ordre de pas en un control o al final en meta. Sabent la gent que corre i valorant l’estat del temps, com si d’un “bident” es tractes ja saps mes o menys en quina posició passarà la gent.
Així al seu pas per el control de l’ermita de la Pietat en primer lloc i que seria el guanyador final Remigio Queralt seguit de Kiko Martí i de El Qayed Ahmed. El primer a.e.alcanar es presentava en 7ª aposició Josep Bel, i en 8ª per Arturo Sanz. A meta s’invertirien els llocs en una justa lluita per els trofeus.
La primera fèmina i dominadora clara del circuit, la Ragna i la primera a.e.alcanar, la Eva Queralt en 5ª posició.
Més enrarits molts corredors acíduls ja en aquestes curses es plantegen el trotar o caminar al seu propi ritme, moltes felicitats a tots. Encara que no ho paregué encara hi ha un sector de gent que ens diu que corre 22km es una locura.
Que no ho és una locura...?