Ha estat una retrobada poc seriosa, per al que fá a les caminades de resistencia de Circuit Catalá.
Este pasat disapte, el incombustible Xanig i jo vam pegar una matinadeta per a estar a les deu en punt a la sortida de la caminada.
Este pasat disapte, el incombustible Xanig i jo vam pegar una matinadeta per a estar a les deu en punt a la sortida de la caminada.
El Vendrell celebrava ja la 9ª edició, amb 82km era a priorí un bon test d'entrenament de cara al UTSM. Però com diu el dixo "no es oro todo lo que reluce".
Aquest cop si va ser un mal de cames infernal el que hem va deixar tirat en la cuneta sense posivilitat de continuar.Tot va començar a un ritme suau, ja que el marcava jo mateix era de tontos fermos mal. Però molta calor acompanyada de una ampolla al dit gros van ajudar a que les coses poc abans de la meitat no anecin del tot rodades. L'agonia era una mica sentida i cada cop li donava més voltes al cap, no tenia que haver bingut aquí.... Ja ho va ensertar l'amic Alfareta en no arriesgar.
Però com el primo no diu mai que no, ja se sap.
Al final vaig abandonar com els cobarts les armes de batalla i sortin amb la cúa entre les cames al km 42.
Ja hi hauran altres edicións i curses per lluír més fort.
Aquest cop si va ser un mal de cames infernal el que hem va deixar tirat en la cuneta sense posivilitat de continuar.Tot va començar a un ritme suau, ja que el marcava jo mateix era de tontos fermos mal. Però molta calor acompanyada de una ampolla al dit gros van ajudar a que les coses poc abans de la meitat no anecin del tot rodades. L'agonia era una mica sentida i cada cop li donava més voltes al cap, no tenia que haver bingut aquí.... Ja ho va ensertar l'amic Alfareta en no arriesgar.
Però com el primo no diu mai que no, ja se sap.
Al final vaig abandonar com els cobarts les armes de batalla i sortin amb la cúa entre les cames al km 42.
Ja hi hauran altres edicións i curses per lluír més fort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada