Entrenament.

Ahír vaig sortit a entrenar per el Montsià. En aquest dies de tan de fred encara et trobes més sol que mai. Quant els dies acompanyen i la temperatura es bona, sovint es normal trobar-te algú dels pobles del voltant gaudint de la serra.

Jo al pás per la Torreta (768m)

Per a molts, desconeguda i per d’altres un paradís d’experiència per explorar.
M’havien dit que estan netejant sendes, ho he comprovat en persona, hi ha una brigada obrint un camí nou per la cara de la mar, al sud-est, si no m’equivoco porten la direcció en busca de la senda de les faixes tancades i cap a la Foradada.

La font del Comú cap a les 11h04 del matí.

Molt bona per un futur, tenir mes varietat i poder gaudir-lo mes a fons de les seves raconades, fonts i coves amagades per als que no les coneixem. Per exemple la cova bonica, tantes i tantes voltes que hi havia passat per el davant i si no meu explica el bon amic “Chimeno” no l’agues visitat mai…
Es veritat que te molts racons per descobrir, en aquest singular fet esta també la gracia.
En (els encanteris de la serra del Montsià), com titula el seu llibre el Joan B. Beltran, es troba el fet que cada època del any que passa em sentí més atret per els seus colors, aromes i formes. En un futur voldria considerar-me apassionat i coneixedor de les histories que ens conta el Montsià, dia a dia.