L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

divendres, 24 de desembre de 2010

Miralleixes i el seu món...

Tan bon punt bamp tenir oportunitat ja planteixarem el segon repte en bicicleta de carretera.
A partir d’aquest moment sempre ens tiraria endavant l’àmbit geogràfic, es a dir jugant l'orografia del terreny.
Des de el Cantàbric al Mediterrani, un repte d’ajuntar els dos mars en menys de 24h.
El 30 de Juny 1996 va ser la data escollida per sortir del moll de San Turtzi, passant per Bilbao fins la platja del Marjal a Sol de Riu. Una ruta que ens duria a creuar un total de 8 províncies incloent el pas per un port de 2ª categoria (alto de Barazar 604m).
Els dia es preveia càlid , per axó l’aviem escollit, desprès de conduir tota la nit a relleus. Cap a les 8h arribem a Basauri, a casa d’unes amistats que passaríem a saludar i aprofitem per esmorzar. Ens acomiadem i a les 11h25m estàvem preparant la sortida des de els moll de Santurtzi. Muntem les bicicletes i a pedalar, el “Xaneta” que en aquells temps sols s’aventurava a fer d’assistència baixaria el cotxe de tornada i nosaltres a per feina. En els primers kilòmetres com es normal tot anava a bon ritme, incloent una brisa que ens apropava cap a casa.
Pon-te ens fem a la idea que la cosa pinta be i a ritme de més o menys 25 km hora es faria camí. Allà per la cinquena hora parem durant vint minuts per dinar, no ho aconsello a ningú vaig estar una llarga estona per digerir-ho.
Durant el transcurs de les hores moltes coses passen per el cap i en algun moment penso que diantres fem aquí en comptes d’estar en casa o en la piscina…
La nit ens cau a sobre tan bon punt amb sopat, a l’altura de Logroño.
Travessem Zaragoza en hora punta, de festa nocturna amb refereixo, moltes coses en sentim al nostre pas, millor no fer cas de res, per a més penúries el Xaneta s’ha despistat i no esta en el lloc on havíem establert, ens el trobem molt més avall. Ja ens feia falta menjar.
En el la penombra de la nit se’ns acaba la sort i comença el calvari fins el final, el cós comença a tenir problemes per a seguir el ritme del Cervell. L’Alma te ganes de aconseguir-ho però la son s’apodera de la resta de l’esperit. Encara que sembla molt solemne es una sensació que no he tingut mai més. Adormir-nos el Toni i jo, damunt les bicicletes i sense deixar de pedalar.
En la cuneta, al costat mateix de la carretera i tapats en una tovallola bamp dormir durant 3h i mitja. D’altra banda sort del company que vigilava perquè un desaprensiu que va passar per allí sols se li acudí, desprès de parar a la nostra alçada, sortir derrapant tirant-nos grava al damunt, (moltes gracies company, jo també t’estimo).
Passada aquesta forta crisis i també el temps per aconseguir el repte, bamp decidir no deixar-ho aquí i d’alguna manera arribar fins al final en el menys temps possible.
Aviarem al Xaneta cap a casa a preparar el terreny i l’arribada. M’entres tant recorríem els últims kilòmetres per la Nostra terra, unes carreteres tantes voltes transitades igual per el Toni com per mi mateix… Cap a les 14 hores i quart de la tarda arribarem a Sol de Riu on l’astre rei ens esperava en tota la seva esplendor. Una benvinguda fantàstica desprès del esforç realitzat.
A partí d’aquest dia decidirem escriure alguna cosa per a publicar-ho en Lo Rafal (una revista local) amb la qual moltes vegadess em col•laborat.
Data:30/6-1/7-1996
Recorregut: Cantabric-Mediterrani
Distancia: 608km
Temps:26h 57m22seg
Mitja: 22,55 km/h
També vull afegir que al temps se li a sumat el temps que bamp estar dormint, que sense ell haguéssim agut d’abandonar completament.
Participant en l’historia;
Juan Andres Simó Vila (Logistica)
Antoni Reberter Bel (Cicloturista)
Juan José Oliva Simó (Cicloturista)

En breu la següent aventura (la visita de ses illes)






Reportatge publicat en el nº 42 Gener-Març 1997

(Lo Rafal)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada