I Trail Running Arbeca.

Un altre cap de setmana passat i un altra cursa al sac.
Molta gent em pregunta com elegeixo les probes en que hi participo, be, diria que elles em trien a mi. Però no soc tan espiritual i el que faig es plena el calendari depenent el resultat final que busco.
Aquesta cursa en particular tenia dos bons atractius, la data i la distancia en recórrer, però desprès de participar em dono compte de que te molts més del que a priori aparentava.
Un sentit humà que moltes curses am molt de renom voldrien tenir per a elles. El muntatge de l’organització, el marcatge (desprès de un sabotatge), la camiseta record, els trofeus i les ganes que hi ficava l’amic Josep Mª explicant tots els detalls.
Una proba apadrinada per tot un amant del Running i l’aventura (Carlos Garcia Prieto), amb una xerrada col•loqui contant-nos les seves vivències. Un Alcalde que es presta a l’entrega de trofeus. ¡¡¡FANTÀSTIC!!!
Tot comença així. Sortim dissabte a la tarda el Sisco i Jo cap a terres Lleidatanes, la primera sensació, molt fred, patirem de valent.
Arribem a la xerrada puntualment comença i pon-te em dono conte que es tracta de quelcom diferent a lo que nosaltres fem. No en forma, si no en efecte. La travessa dels quatre desert mes durs del planeta: el mes bentos, els mes sec, el mes gelat i el mes calorós... 250km en semi-autosuficiencia. Aquest xicot es mereix tot el meu respecte, ell tenia pensat fer les totes en menys d’un any, però no va poder ser i o va fer en 15 mesos, però a mes en va fer un extra al Vietnam.
Vídeo, preguntes i a sopar (cosa que no serà fàcil). Passem la nit am una mica de fred, -2º o -3º res de l’altre món, cap allà a les 7h el Sisco es de, mou es moment de despertar-se. Mengem lo poc que tenim, dorsals i uns últims consells abans de sortir. Encara no a cantat el gall i ja som corrent, començo fort vull veure les cares dels contrincants. Les cames estan molt fredes i tindrem que donar gas si volem que respongué.
El company em diria més tard que surto sempre molt rapit...jo intento posar un ritme al cós que no conegué ni ell.
Ja ens ho avien dit, corriols i trencacames fins el km 25 i aparti aquí tot seria mes pla per pista.
Vaig el primer sol molt d’estona, els perseguidors no em perden de vista en cap moment i jo ho se. Tinc que tirar fort si vull que l’escapada doni els seus fruits. Però pon-te m’adono que no tinc res a fer, ja que les cames estan molt engarrotades i la segona part del circuit no es gens favorable per amí.
Es igual vaig tirant i m’entra dura madura, la cosa es distreta tan bon punt fa pujada, com fa baixada. Canvies l’horitzó en cada moment.
Cap al kilòmetre 21, tinc complert els primers objectius, aguantar el ritme per vaig de 1h50m. Em deixo atrapar i reservo alguna cosa de forces per si de cas puc aguantar el “tiron” i col•locar-me entre els tres primers. No seria posible, però m’aseguro el quart lloc de la general i el primer de la meva categoria.
De la segona part de la cursa re a destacar, sols comentar el encertat que va estar el que bateja la cursa de “Trail Running”. Es en resum el recorregut, meitat trail i l’altre meitat running.
Agrair la companyia del Sisco i felicitar-lo pel carreró que va fer, acabant el 14é de la general en un temps de 3h 14m i encara que se de bona tinta que no m’acompanyarà cap altra vegada espero considera la possibilitat de tornar-hi.
Com ja he dit anteriorment el trofeu i els aplaudiments de la gent en meta li donaren el caliu necessari per calfar l’ambient gelat del dia.
Felicitar a l’organització per la feina feta i desitjar que puguem tornar a gaudir l’any vinent d’un altre dia esportiu i festiu a Arbeca.