L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

diumenge, 5 de desembre de 2010

Valoració.


Es un plaer seguir publicant les vostres valoracions.
Es ara el torn de la Rosa Reberter, companya que poc a poc s'ha guanyat l'adjectiu de “l'incombustible Rosa”.
Encara recordo quant en la cursa de Xerta les femines havien sortit 15m antes, i al pasar-la me solta (quina llastima en la calor que fa i jo m'he deixat el bentall).
L'unica corredora del a.e.alcanar que no es deixa mai el bon humor a casa...

Sempre m’ha agradat córrer i sempre m’ha agradat la muntanya i sabia que si provava les dos coses juntes la combinació seria mortal. Així ha segut, una vegada comences, lo !!rau, rau¡¡ va per dins i ja no el pots deixar.

Des de que vaig fer la 1ª cursa de muntanya (I pujada al Montsià), havia anat fent alguna cursa solta, però mai tantes com aquest any. En total 12, no meu crec ni jo...

La primera va ser Ginestar, no sé si va ser pel frare o perquè feia un fred que pelava però no en vaig acabar de troba bé. Després Miravet, m'encanta esta cursa és com un caramelet, l'he fet los dos anys i es perfecta per a mi, i l'ambient que hi ha? i la festa d'enguany? I que me’n dieu de la bossa de corredor? Com anar a fer la compra al súper...... Els dos trofeus que tinc més guapos son de Miravet.
A la foradada vaig patir una mica però la combinació mar i muntanya em va agradar.
Després vaig fer la marxa "leonil"de La Sènia i cap a Xerta, he fet les tres edicions d’aquesta cursa, pateixo molt però m'agrada patir sobretot si hi han roques i paisatges bestials; el mateix dic de la cursa de Paüls; sempre em sento molt orgullosa de mi mateixa, quant acabo aquesta cursa.
A la d'Amposta feia molta calor i una mica més i em quedo al ”santet” però vaig acabar. Passat l'estiu vaig provar d'anar a Falset i em vaig trobar prou bé.
La meva quarta pujada al Montsià ha estat la millor de totes, enguany vaig disfrutar moltttt... ja tocava. Com encara estava eufòrica vaig anar a Tivissa, Deu meu quina cursa!!!! massa tècnica per a mi. Ulldecona (la tinc entravessada) massa corredora. A Horta vaig xalar però el recorregut de l'any passat era més guapo. I finalment Caro: A Diós pongo por testigo que nunca más..... dejaré el impermeable...

Pos si ha estat un bon any, he fet uns 7 podis, casi sempre perquè ja no hi han més veteranes, però les curses me les tocava córrer igual que a tots i quan vas tot sola pel final és molt dur. Al final ja estava una mica cansada però sumant punts he quedat 1ª veterana del circuit i segurament dec ser la corredora més lenta de totes, jeje lenta, però segura.

Patim, disfrutem, rabiem, xalem, maleïm....i tot en molt bona companyia, per a mi és PERFECTE.
L'any que ve... no se, ja veurem, lo !!!!!rau rau¡¡¡ del meu cap no para de pensar en els 55 km de Xerta, en els 42 km d'Alcanar....

BON NADAL A TOTES/TOTS I QUE ELS REIS VOS PORTEM UNES BONES CAMES PERQUE L'ANY QUE VE....... HI HA FEINA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada