L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

divendres, 31 de desembre del 2010

La ultima entrada del any, sols comenta unes cosetes.
Tots aquets desitjos, noves propostes,bones intencions i tot un munt de coses que es diuen en aquets dies no es quedin en aigua passada i es faixin realitat.
Tots aquells politics que tenen les butxaques plenes, deixin de apujar-se el sou i asseguren el treball als qui no en tenen. I per aquells que practiquem segons alguns, esport minoritaris… ho tenim be. Que seu facin mirar si es molt minoritari que en cada cursa de les Terres del Ebre mouen un mínim de 500 persones entre organitzadors i corredor.
Pot ser en el que cobra un d’aquets futbolistes molta més cosa faríem nosaltres.
Que tenim de fer les coses van així, uns ens ho “currem” des de la ombra i d’altres els inflen a fotografiar-los.
En una mica de sort, pot ser demà al despertar-nos i mirar la pensa, la televisió, Internet descobrim que la única noticia a dir es “que no hi ha cap noticia”
BON ANY 2011

dimecres, 29 de desembre del 2010

Entrenament.

Ahír vaig sortit a entrenar per el Montsià. En aquest dies de tan de fred encara et trobes més sol que mai. Quant els dies acompanyen i la temperatura es bona, sovint es normal trobar-te algú dels pobles del voltant gaudint de la serra.

Jo al pás per la Torreta (768m)

Per a molts, desconeguda i per d’altres un paradís d’experiència per explorar.
M’havien dit que estan netejant sendes, ho he comprovat en persona, hi ha una brigada obrint un camí nou per la cara de la mar, al sud-est, si no m’equivoco porten la direcció en busca de la senda de les faixes tancades i cap a la Foradada.

La font del Comú cap a les 11h04 del matí.

Molt bona per un futur, tenir mes varietat i poder gaudir-lo mes a fons de les seves raconades, fonts i coves amagades per als que no les coneixem. Per exemple la cova bonica, tantes i tantes voltes que hi havia passat per el davant i si no meu explica el bon amic “Chimeno” no l’agues visitat mai…
Es veritat que te molts racons per descobrir, en aquest singular fet esta també la gracia.
En (els encanteris de la serra del Montsià), com titula el seu llibre el Joan B. Beltran, es troba el fet que cada època del any que passa em sentí més atret per els seus colors, aromes i formes. En un futur voldria considerar-me apassionat i coneixedor de les histories que ens conta el Montsià, dia a dia.

dissabte, 25 de desembre del 2010

El meu poble.

A hi durant el sopar de Nadal, em vaig assabentar que el passat dia 22, va sortir al cupó dels cecs el meu poble. Com sempre m'he sentit orgullós de viure’n em vull fer reso d'aquest fet.
Soc del paré de pensa que per d’amunt de tot vull el lloc on e nascut i crescut. Que el poble em volgué amí, es cosa meva...
El que mes m’agrada de ell, la seva situació geogràfica.
Al igual que es va dir en una ocasió,
"no et preguntes que fa el poble per tu, sinó que pots fer tu pel poble"...

divendres, 24 de desembre del 2010

Miralleixes i el seu món...

Tan bon punt bamp tenir oportunitat ja planteixarem el segon repte en bicicleta de carretera.
A partir d’aquest moment sempre ens tiraria endavant l’àmbit geogràfic, es a dir jugant l'orografia del terreny.
Des de el Cantàbric al Mediterrani, un repte d’ajuntar els dos mars en menys de 24h.
El 30 de Juny 1996 va ser la data escollida per sortir del moll de San Turtzi, passant per Bilbao fins la platja del Marjal a Sol de Riu. Una ruta que ens duria a creuar un total de 8 províncies incloent el pas per un port de 2ª categoria (alto de Barazar 604m).
Els dia es preveia càlid , per axó l’aviem escollit, desprès de conduir tota la nit a relleus. Cap a les 8h arribem a Basauri, a casa d’unes amistats que passaríem a saludar i aprofitem per esmorzar. Ens acomiadem i a les 11h25m estàvem preparant la sortida des de els moll de Santurtzi. Muntem les bicicletes i a pedalar, el “Xaneta” que en aquells temps sols s’aventurava a fer d’assistència baixaria el cotxe de tornada i nosaltres a per feina. En els primers kilòmetres com es normal tot anava a bon ritme, incloent una brisa que ens apropava cap a casa.
Pon-te ens fem a la idea que la cosa pinta be i a ritme de més o menys 25 km hora es faria camí. Allà per la cinquena hora parem durant vint minuts per dinar, no ho aconsello a ningú vaig estar una llarga estona per digerir-ho.
Durant el transcurs de les hores moltes coses passen per el cap i en algun moment penso que diantres fem aquí en comptes d’estar en casa o en la piscina…
La nit ens cau a sobre tan bon punt amb sopat, a l’altura de Logroño.
Travessem Zaragoza en hora punta, de festa nocturna amb refereixo, moltes coses en sentim al nostre pas, millor no fer cas de res, per a més penúries el Xaneta s’ha despistat i no esta en el lloc on havíem establert, ens el trobem molt més avall. Ja ens feia falta menjar.
En el la penombra de la nit se’ns acaba la sort i comença el calvari fins el final, el cós comença a tenir problemes per a seguir el ritme del Cervell. L’Alma te ganes de aconseguir-ho però la son s’apodera de la resta de l’esperit. Encara que sembla molt solemne es una sensació que no he tingut mai més. Adormir-nos el Toni i jo, damunt les bicicletes i sense deixar de pedalar.
En la cuneta, al costat mateix de la carretera i tapats en una tovallola bamp dormir durant 3h i mitja. D’altra banda sort del company que vigilava perquè un desaprensiu que va passar per allí sols se li acudí, desprès de parar a la nostra alçada, sortir derrapant tirant-nos grava al damunt, (moltes gracies company, jo també t’estimo).
Passada aquesta forta crisis i també el temps per aconseguir el repte, bamp decidir no deixar-ho aquí i d’alguna manera arribar fins al final en el menys temps possible.
Aviarem al Xaneta cap a casa a preparar el terreny i l’arribada. M’entres tant recorríem els últims kilòmetres per la Nostra terra, unes carreteres tantes voltes transitades igual per el Toni com per mi mateix… Cap a les 14 hores i quart de la tarda arribarem a Sol de Riu on l’astre rei ens esperava en tota la seva esplendor. Una benvinguda fantàstica desprès del esforç realitzat.
A partí d’aquest dia decidirem escriure alguna cosa per a publicar-ho en Lo Rafal (una revista local) amb la qual moltes vegadess em col•laborat.
Data:30/6-1/7-1996
Recorregut: Cantabric-Mediterrani
Distancia: 608km
Temps:26h 57m22seg
Mitja: 22,55 km/h
També vull afegir que al temps se li a sumat el temps que bamp estar dormint, que sense ell haguéssim agut d’abandonar completament.
Participant en l’historia;
Juan Andres Simó Vila (Logistica)
Antoni Reberter Bel (Cicloturista)
Juan José Oliva Simó (Cicloturista)

En breu la següent aventura (la visita de ses illes)






Reportatge publicat en el nº 42 Gener-Març 1997

(Lo Rafal)

dimarts, 21 de desembre del 2010

I Carrera por montaña sierra de Chiva.(Presentació)

Adolf Aguiló en la presentació de la I carrera de Montaña serra de Chiva es invitad per l'organització a la cursa i durant la xarla del dia avans respont a la pregunta d'una persona asistent, sobre que: Que troba sobre el futur de les curses i els trails?

dijous, 16 de desembre del 2010

Valoració.


Es moment ara, de la meva valoració.
A estat un any molt llarg i fins el passat cap de setmana no l’he donat per finalitzat.
Fins els d'arrers dies d’Agost tot girava en torn al UTMB, però desprès de la decepció que ens bamp endur jo i tots els que allí ens trobàvem, li vaig donar un gir de 380º a la campanya. Els resultats van millorar, les cames responien d’una manera sorprenent inclòs per amí, amb trobava be, en ganes i forces per a les curses. Tot degut al entrenament que havia planejat de cara a la cursa de Chamonix.
En total han estat 19 probes entre trails i curses. No podria donar puntuació a cap en particular, crec que el nivell organitzatiu esta molt alt en totes les que he fet, esta clar que sempre es podran millorar, però com diu la dita entre gustos no hi ha res escrit.
Sembla que a partir de la tercera part de la temporada he començat a ser més conscient de moltes coses, forma d’entrenar, alimentació i sobre tot he après a escoltar la veu de l’experiència, que sempre te quelcom per ensenyar. Aixumara he acabat la campanya ja estic preparant la que be.
Molta gent es pren aquestes dates per fer els típics sopars de germanor, o de empresa i com no els de família i amics. jo no soc diferent i així ho faré, sols dir a tota aquesta gent que poc o molt segueix aquest bloc, desitjar-vos un bon Nadal i un pròsper i ple d’objectius 2011.
Amb aquest ja seran 4 anys preparant i gaudin d’un circuit terres del Ebre, d’unes Ultres que estan en ple “apogeu” i unes probes de resistència física en experimentació.
A tots aquest companys de arreu de l’estat, coneguts que durant la recerca d’uns objectius comuns. A tota aquesta gent que mitjançant la red estem en contacte, moltes felicitats a tots......... i força a les cames.
Fins el pròxim repte u objectiu comú.
Juan José Oliva Simó

dimarts, 14 de desembre del 2010

I Carrera Serra de Chiva.

I carrera Serra de Chiva, serà una d’aquestes curses per a tenir en compte de cara a l’any vinent. Una cursa 10 en molt de sentits, organitzacio, recorregut, voluntaris i tot un grup de gent que han fet possible esta cursa.
L’ajuntament i entitats privades treballant colze amb colze per fer realitat il•lusió de tot un poble.
D’aquesta manera es com ens la van presentar el dissabte al mateix saló d’actes. Una xerrada tècnica amenitzada amb dos figures del mon trail running, l’Adolf Aguiló i el Salvador Calvo, al quals els van poder fer preguntes sobre la seva experiència dins les probes. Tot això acompanyat d’un piscolabis al finalitzar…
Desprès d’unes bones rialles sortim cap a sopar amb la companyia dels cracks de la carrera.
Desprès del pertinent trasbals a l’hora de dormir, ens llevem pon-te per esmorcar i començar a preparar-nos. La gent ja entra en busca del dorsal i tots estan preparant-se.
Quasi com sempre amb el temps just arribem a la línea de sortida, algú ens dona els últims consells abans de sortir i puntualment es dona la “eixida”.
Com encara es de nit ens tocarà anar uns quants kilòmetres en el llum frontal.
Hi de sobte, una confusió crea una t’engana monumental en el km 2 de cursa. Per el que pareix, el camí de tornada es repetirà per un lloc i el policia que obria el pas s’equivoca i ens envia un altre cop cap al poble,. Mentre la confusió aprofito per espavilar i col•locar-me davant de tota la gent amb el company Alfareta. Però pon-te tornen a vindre els favorits a prendre posicions i tiren de fort.
Al pas per el primer control deixo el frontal i els “manguitos” a la Núria (novia d’Aguiló) que ens seguirà durant la proba.
M’han adono que axó no te res que beure en un trail de muntanya, més be es sembla com dos vegades la cursa del Montsià. En duresa, en desnivell, en avituallaments…
Jo que venia tirant amb el grup del davant, al kilòmetre 22 deixo de seguir el seu ritme i segueixo amb el meu, cosa que em facilitarà acabar en condicions la jornada.
Les pujades i baixades es segueixen i no hi ha treva per relaxar les cames. La senda es molt neta, es nota que han passat un grapat d’hores en les desbrossadores (bona feina la feta).
La meva força flaqueixa i dora començo a perdre posicions, l’últim en agafar-me fins a meta seria el Salbador Calvo, tot just en la “tangana” del principi anàvem paral•lels i axó em comenta quan m’atrapa, (balla putadita) diu concretament.
Al coronar el punt més alt del traçat estic sol com un mussol i així seguiré els propers 40km, casi millor, deixo anar el cap ien concentro en acabar en un bon temps.
A partir de la tercera part del recorregut la cosa canvia i es torna favorable a les meves cames. Començo a rodar i a caminar de cara amunt.
Últims passos i ja estic en el tram que es repeteix del començament.
Últims passos del dia i ja veig el poble, fins i tot una xaranga ens espera a falta d’un kilòmetre, un pont de fusta i la recta de meta. Aplaudiments per a assaborir el final pas i si com de l’últim sospir es tractes agafo aire per a cridar “si”, una cursa al sac.
La onzena posició em sap a victòria, ja que he tingut una forta crisis del km20, fins al 40 i ho he passat molt malament, però en ganes de acabar el mes sencer possible he estat pensant en moltes coses per motivar-me a seguir endavant.
En arribar a meta m’he assabento de la sort que han tingut els companys del a.e.alcanar que també hi han participat. Aguiló en males sensacions a decidit plegar en el kilòmetre 32, (on estava la Núria). El Ivan Tiscar, company del Trail Cer La Sénia també, en molt males sensacions durant gaire be 5 km prenia la mateixa decisió. L’Afareta a falta de tan sols 14 per a meta tenia clar que no era el dia i amb el Cervell fred treu també la sabia decisió de deixar-ho córrer. L’únic en acabar la proba de la nostra representació el infatigable “Xaneta” en un temps de 9h55m…
Una proba com ja he dit totalment recomanada per la gent que li agrada sofrir.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Valoració.


El següent Ramon Bel
Hola a tots !!!
La meva primera valoració d’aquest primer any de muntanya pura i dura (qui m’ho havia de dir)
es d’una persona plena de satisfacció que fa ara a penes una miqueta mes d’un any on va descobrir la III cursa del nostre poble ( on estava els altres anys?...) i em vaig quedar meravellat d’una activitat tant ven organitzada al nostre poble (sense paraules...)
La temporada aquest any la vaig començar com no, posant-me poc a poc al dia del circuit de les nostres terres formant part de a.e.alcanar. de la qual estic molt content i agraït de ser un
membre mes d’esta gran família i de les moltes noves amistats que es van fen dia a dia...
Per a mi a pesar de no tindre un començament massa be,encara estic molt content ,tot i així
encara he pogut realitzar deu curses del circuit,la marató i mitja de Castelló i la marxa del
nostre poble i que dant-me en moltes ganes de realitzar-ne moltes més i meravellat de molts
companys que cada cap de setmana aneu deixa’n el llisto ven alt .....
Jo personalment no en voldria destacar cap en especial encara que com per a tots sempre n’hi han unes millors que d’altres simplement des de aquí felicitar a tots per una gran labor realitzada, gracies,gracies de tot cor d’un nou aficionat més,desitgen estar be per la pròxima temporada.
Be, ja no vull allarga-ho més com ja e dit abans no tinc paraules simplement des de aquí
bon Nadal a tots i feliç any nou !!!!!!

Valoració.



Es ara el torn de l’amic Vicen, que aprofitant que aquest cap de setmana no en sortia fora en a escrit unes paraules.
Company de curses i conegut per tots pel von rotllo que transmet allí on va
La temporada passada vaig començar-la mol fluixeta, en poc entreno i gaudint dels esports de hivernals.
Les curses de les terres de l’Ebre van estar molt be, al nivell que tenen que estar, llevat duna que trobo que en contes d’anar a millor va a pitjor, i això que ja començava a ser un clàssic, lo dissabte a fer el glorieta i lo diumenge a córrer i et quedava un bon cap de setmana.

També m'agradaria recorda les dos fites de l’estiu, la cursa del Llop i l’ascensió al Matterhorn o Monte Cervino, lo primer m'agradaria ressaltar lo bon ambient que es va viure i los preus desorbitats que fan pagar, trobo jo!!

Salutacions d’un amic, VICEN.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Valoració.





Seguim en les experiencies del primer any i la valoració de Aitor Mimendia...

Hola amigues i amics
La meua temporada no comença en cap cursa ni tant sols en un entrenament, sinó que ho fa en una nit de reis al Cuc on decideixo que aquell cigarro que m’estava fumant seria l’últim.
En aquell moment semblava un altre propòsit de principi d’any d’aquests que abans que traguen les llums nadalenques ja se los ha endut lo vent. Però esta vegada no seria així.
Lo neguit de la falta de nicotina no me permetia estar-me quiet així que un dia decideixo sortir a córrer. Surto de casa i encaro General Prim amunt i quan al cap d’un bon rato arribo al Remei i pujo la Moleta tot i estar rebentat me sentia estúpidament feliç. A partir d’aquell moment vaig començar a entrenar en l’objectiu de poder acabar una cursa del circuit.
A la cursa del debut a la Ràpita, la segueixen un grapat més.
Me n’adono que ja l’havia feta, m’havia convertit en un addicte al monte.
Poquet a poquet vaig anar coneixent a tot los membres que composen la gran família de l’a.e.alcanar de la que me n’heu fet sentir part. Moltes gràcies!
Pel que fa als resultats obtinguts han anat millorant ja que a més de la meua personalitat additiva s’ajunta que també soc molt competitiu i pon-te acabar les curses ja no era prou. Sota la direcció de l’amic Joan començo a entrenar d’una forma planificada i poc a poc començo a veure de més a prop lo “grupillo” del davant del circuit, llàstima que s’ha acabat quan estava agafant el to.
Per al pròxim any espero continuar progressant en les curses del circuit i també iniciar-me en lo mundillo de les Ultres. I com a objectiu esportiu principal tinc marcat un triatló de distancia doble olímpica que faran aquí a les Terres de l’Ebre.
En lo que em quedo d’aquest any és d’una part amb tots els nous amics i amigues fets per aquestes serres. I d’altra part en la idea que per convertir un somni en realitat només se necessita fer una passa darrera de l’altra fins aconseguir-ho.

Una abraçada a tots i forces per perseguir los vostres somnis!

diumenge, 5 de desembre del 2010

Valoració.


Es un plaer seguir publicant les vostres valoracions.
Es ara el torn de la Rosa Reberter, companya que poc a poc s'ha guanyat l'adjectiu de “l'incombustible Rosa”.
Encara recordo quant en la cursa de Xerta les femines havien sortit 15m antes, i al pasar-la me solta (quina llastima en la calor que fa i jo m'he deixat el bentall).
L'unica corredora del a.e.alcanar que no es deixa mai el bon humor a casa...

Sempre m’ha agradat córrer i sempre m’ha agradat la muntanya i sabia que si provava les dos coses juntes la combinació seria mortal. Així ha segut, una vegada comences, lo !!rau, rau¡¡ va per dins i ja no el pots deixar.

Des de que vaig fer la 1ª cursa de muntanya (I pujada al Montsià), havia anat fent alguna cursa solta, però mai tantes com aquest any. En total 12, no meu crec ni jo...

La primera va ser Ginestar, no sé si va ser pel frare o perquè feia un fred que pelava però no en vaig acabar de troba bé. Després Miravet, m'encanta esta cursa és com un caramelet, l'he fet los dos anys i es perfecta per a mi, i l'ambient que hi ha? i la festa d'enguany? I que me’n dieu de la bossa de corredor? Com anar a fer la compra al súper...... Els dos trofeus que tinc més guapos son de Miravet.
A la foradada vaig patir una mica però la combinació mar i muntanya em va agradar.
Després vaig fer la marxa "leonil"de La Sènia i cap a Xerta, he fet les tres edicions d’aquesta cursa, pateixo molt però m'agrada patir sobretot si hi han roques i paisatges bestials; el mateix dic de la cursa de Paüls; sempre em sento molt orgullosa de mi mateixa, quant acabo aquesta cursa.
A la d'Amposta feia molta calor i una mica més i em quedo al ”santet” però vaig acabar. Passat l'estiu vaig provar d'anar a Falset i em vaig trobar prou bé.
La meva quarta pujada al Montsià ha estat la millor de totes, enguany vaig disfrutar moltttt... ja tocava. Com encara estava eufòrica vaig anar a Tivissa, Deu meu quina cursa!!!! massa tècnica per a mi. Ulldecona (la tinc entravessada) massa corredora. A Horta vaig xalar però el recorregut de l'any passat era més guapo. I finalment Caro: A Diós pongo por testigo que nunca más..... dejaré el impermeable...

Pos si ha estat un bon any, he fet uns 7 podis, casi sempre perquè ja no hi han més veteranes, però les curses me les tocava córrer igual que a tots i quan vas tot sola pel final és molt dur. Al final ja estava una mica cansada però sumant punts he quedat 1ª veterana del circuit i segurament dec ser la corredora més lenta de totes, jeje lenta, però segura.

Patim, disfrutem, rabiem, xalem, maleïm....i tot en molt bona companyia, per a mi és PERFECTE.
L'any que ve... no se, ja veurem, lo !!!!!rau rau¡¡¡ del meu cap no para de pensar en els 55 km de Xerta, en els 42 km d'Alcanar....

BON NADAL A TOTES/TOTS I QUE ELS REIS VOS PORTEM UNES BONES CAMES PERQUE L'ANY QUE VE....... HI HA FEINA.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Valoració.


El Ruben Colell També ens fa cinc cèntims de lo que a segut per a ell esta temporada.
Com ell mateix diu tot un conjunt de reptes personals que fan possible, que per unes hores deixes de banda els temes mes monòtons del dia a dia...


Hola companys,
La meva valoració d'aquest any és la valoració d'aquell qui poc a poc va descobrint coses noves, va creixent pas a pas encara que no avanci i sobretot va trobant nous amics amb qui compartir aquest apassionant mon de les curses de muntanya.

Be dons, començant per la base de la temporada aquesta ha estat el Circuit de les TE. Un circuit del que penso que hem d'estar orgullosos, molts el voldrien a un pas de casa, amb la varietat de curses, l'excel•lent organització, varietat de dates i característiques... en fi, que gràcies a tots aquells que el fan possible perquè ens brinden una oportunitat única. Hi ha un seguit de curses que m'agradaria destacar: Xerta, Paüls, La Sénia, Alcanar, .... ho sento per les que hem deixo però crec que aquestes de les que jo he participat no es poden perdre... de la resta també només tinc lloances per la il•lusió que hi fiquen pobles petits, on tothom es volca amb la cursa... en fi... FELICITATS a tots!!!

Per altra banda, aquest ha estat també un any on m'he adonat que allò que realment m'omple són les curses de llarga distància, on hi tenim els excel•lents exemples dels grans ultra-fondistes Canareus. Aquí puc destacar la meua primera Marató i Mitja de Castelló, la Fredes-Paüls (la qual sempre consideraré com una clàssica que no es pot deixar de fer), la Marxa Reus-Prades-Reus, Carros de Foc, UT Guara Somontano, ....

Va que des de que acabo de caçar al Febrer fins que torno a començar a l'octubre no he parat ni un moment de fer curses i marxes. Un conjunt d'activitats que cada cop que hi penso o mentre hi recordava me venen al cap tantes sensacions: curses bones, curses dolentes, mals dies i dies millors, amics nous, noves experiències, grans satisfaccions i alguna que altra decepció....

Res més lluny de la veritat però en definitiva un any més, més kilòmetres a les cames i sobretot molta més experiència en un món que cada dia descobreixes coses noves. Ara a pensar ja en l'any que entra, enguany hem vull planificar un bon calendari primat si pot ser per les curses de mitja i llarga distància però per això cal entrenar molt així que haurem d'esperar a que se'n vagin los tords i s'acaben les mandarines per a ficar-nos en serio, mentrestant petarem la xerrada mentre ens trobem per la circumval•lació ;)

Per cert, BON NADAL i FELIÇ ANY 2011 a tots companys!!!! Que puguem retrobar-nos un altre cop en aquesta activitat tant engrescadora com ho és la nostra.

Una abraçada molt forta....

dijous, 2 de desembre del 2010

Valoració.


Tal i com venim fent, es ara el torn de L’Albert Esteller, el primer corredor del a.e.alcanar en aconseguir amb èxit completar el circuit, poc a poc i en bona lletra, moltes felicitats des de aquí...

La temporada per a mi ha estat molt bona, havent aconseguit 11è lloc en la classificació absoluta i havent pogut completar les 19 curses del III Circuit de les Terres de l'Ebre.

Al principi de temporada no tenia cap objectiu en concret però a mesura que anava fent curses em va agafar el cuquet de fer-les totes, i sabia que si no passava res greu ho podria fer.

De gener a novembre, amb pràcticament l'agenda plena; bonic! però al final ja tenia ganes de descansar.

Durant aquest temps he tingut moltes sensacions, a principi de temporada, suposo que per algun refredat, no acabava d'anar al meu ritme, però després de cara al bon temps vaig fer alguna bona cursa. A final d'estiu vaig tenir una baixada de forma, suposo que de cansament (la nocturna Fredes-Paüls, Carros de Foc,...), això em va fer adonar de la importància d'entrenar "bé" però ara a finals del circuit tot i tenir ganes d'acabar em trobava bé.

Les curses m'han fet voltar gran part del nostre territori, així he pogut conèixer paisatges, racons, indrets,... espectaculars! llocs que valen molt la pena, que m'han fet xalar, suar i alguns altres "patir".

A part del rendiment personal també he de valorar el goig de córrer per aquestes muntanyes amb tota aquesta colla de gent, companys, amics,... que compartim afició.

Salut i ens retrobem...

dimecres, 1 de desembre del 2010

I Trail Running Arbeca.




Un altre cap de setmana passat i un altra cursa al sac.
Molta gent em pregunta com elegeixo les probes en que hi participo, be, diria que elles em trien a mi. Però no soc tan espiritual i el que faig es plena el calendari depenent el resultat final que busco.
Aquesta cursa en particular tenia dos bons atractius, la data i la distancia en recórrer, però desprès de participar em dono compte de que te molts més del que a priori aparentava.
Un sentit humà que moltes curses am molt de renom voldrien tenir per a elles. El muntatge de l’organització, el marcatge (desprès de un sabotatge), la camiseta record, els trofeus i les ganes que hi ficava l’amic Josep Mª explicant tots els detalls.
Una proba apadrinada per tot un amant del Running i l’aventura (Carlos Garcia Prieto), amb una xerrada col•loqui contant-nos les seves vivències. Un Alcalde que es presta a l’entrega de trofeus. ¡¡¡FANTÀSTIC!!!
Tot comença així. Sortim dissabte a la tarda el Sisco i Jo cap a terres Lleidatanes, la primera sensació, molt fred, patirem de valent.
Arribem a la xerrada puntualment comença i pon-te em dono conte que es tracta de quelcom diferent a lo que nosaltres fem. No en forma, si no en efecte. La travessa dels quatre desert mes durs del planeta: el mes bentos, els mes sec, el mes gelat i el mes calorós... 250km en semi-autosuficiencia. Aquest xicot es mereix tot el meu respecte, ell tenia pensat fer les totes en menys d’un any, però no va poder ser i o va fer en 15 mesos, però a mes en va fer un extra al Vietnam.
Vídeo, preguntes i a sopar (cosa que no serà fàcil). Passem la nit am una mica de fred, -2º o -3º res de l’altre món, cap allà a les 7h el Sisco es de, mou es moment de despertar-se. Mengem lo poc que tenim, dorsals i uns últims consells abans de sortir. Encara no a cantat el gall i ja som corrent, començo fort vull veure les cares dels contrincants. Les cames estan molt fredes i tindrem que donar gas si volem que respongué.
El company em diria més tard que surto sempre molt rapit...jo intento posar un ritme al cós que no conegué ni ell.
Ja ens ho avien dit, corriols i trencacames fins el km 25 i aparti aquí tot seria mes pla per pista.
Vaig el primer sol molt d’estona, els perseguidors no em perden de vista en cap moment i jo ho se. Tinc que tirar fort si vull que l’escapada doni els seus fruits. Però pon-te m’adono que no tinc res a fer, ja que les cames estan molt engarrotades i la segona part del circuit no es gens favorable per amí.
Es igual vaig tirant i m’entra dura madura, la cosa es distreta tan bon punt fa pujada, com fa baixada. Canvies l’horitzó en cada moment.
Cap al kilòmetre 21, tinc complert els primers objectius, aguantar el ritme per vaig de 1h50m. Em deixo atrapar i reservo alguna cosa de forces per si de cas puc aguantar el “tiron” i col•locar-me entre els tres primers. No seria posible, però m’aseguro el quart lloc de la general i el primer de la meva categoria.
De la segona part de la cursa re a destacar, sols comentar el encertat que va estar el que bateja la cursa de “Trail Running”. Es en resum el recorregut, meitat trail i l’altre meitat running.
Agrair la companyia del Sisco i felicitar-lo pel carreró que va fer, acabant el 14é de la general en un temps de 3h 14m i encara que se de bona tinta que no m’acompanyarà cap altra vegada espero considera la possibilitat de tornar-hi.
Com ja he dit anteriorment el trofeu i els aplaudiments de la gent en meta li donaren el caliu necessari per calfar l’ambient gelat del dia.
Felicitar a l’organització per la feina feta i desitjar que puguem tornar a gaudir l’any vinent d’un altre dia esportiu i festiu a Arbeca.

Duatló Paüls.

Acabad ja el Circuit i a punt de finalizar la temporada de curses, hi ha qui encara te ganes de gresca.
Algún dels nostres companys aprofita’n el von estat de forma al que han arribat a estes altures de temporada, es van desplaçar fin la localitat de Paüls per a participar en un Duatló.
Al ser el primer cop que participàvem, per a molts d’ells no sabien molt be com els hi aniria la cosa. Aquesta modalidad de cursa combinada entre: carrera a peu i cursa BTT (Bicicleta tot terreny)
El guanyador contra tot pronòstic va ser del Poble, el Venjamí Prades, que últimamente esta cent noticia per el bon ritme de final de campanya.
Adolf, Garcia i el “Paquito” van gaudir amb ell de un dia fantàstic per a practicar esport al aire lliure. Gaudin amb companyia de molta gent coneguda i asidua de les nostres terres.