Marxa a peu Cabanes.

A priori com diu Rafa una marxa a peu no pot ser mai una cursa i menys quant beus els temps dels primers.
El cap de setmana anterior a la cursa i aprofitant el dissabte decidim baixar a fer el recorregut. Es molt rapit ja que tot el desnivell es troba pràcticament en la part final del circuit, en la ultima pujada.
Es el dia de la proba i després de la matina arribem a Cabanes, tot comença a prendre forma. L'arc de sortida i meta en el seu lloc, recollida de dorsals i a canviar-nos de roba.
Els nervis propis abans de la cursa i escalfem.

Es dona la sortida i per el puc observar la gent es col.loca en la seva posició, hi ha una rampa molt pronunciada al començament que pron-te farà mal entre la respiració del companys de cursa. Tiro del pilot per si de cas vull provar com estic, a bore fins on arribo en les forces que porto.
Un barranc que serpent-eixa ens porta ràpidament fins la següent pujada, "la Ferradura", parlen d'ella com si fos el Tourmalet. Creuem un cop una carretera i enfilem l'últim coll, poc antes d'arribar al tram final cap a la dreta en busca del poble que ja es pot veure a la llunyania.
Esta clar que e pogut arribar fins aquí manant tota la carrera tiraré la resta al motor.

Una lliçó per al futur: No es el mateix una cursa "per" muntanya, que una cursa "de" muntanya. Per aquest i d'altres motius molta gent a la sortida opta per recorre-la en sabatilles d'asfalt. I aquí si es marca la diferencia, 8 segons tan sols entre el primer i el tercer. A més en el ultim Kilòmetre passa de segon a tercer per culpa d'aquest petit detall.
Els números; 23 km i poc mes de 700m+ en un temps de 1h47m a un ritme de 4'40 m/km.

Aquí tanquem la primera part de l'entrenament i comencem el prepara ment per a les Ultres. A deu dies d'intentar establir el primer temps per a la ruta 7Pobles de la Tinença. 82km 6400m+. Sense parar.

Cursa del Pastisset'14

Encara que sense la vestimenta adecuada, ja soc oficialment corredor del Mur i Castell-Tuga.
Enguany tinc ganes de fer les coses d'un altra forma i per aixo no em dedicaré a contar com m'ha anat sols la cursa. Intentaré descriure sensació i emocions viscudes, abans i després de elles.

Cursa de Benifallet, es el tercer cop que la corro. La mes recent en la memòria l'ha de l'any passat. Una cinquena posició i un temps de 2h32´20´´. Millorem en els dos sentits, enguany tercer i un temps de 2h27´50´´.

El dia acompanyava i  tenia que confirmar que el mètode "Rafa Flores" funciones, per a seguir entrenant en bones perspectives de cara a la resta del any.
Sortida rapida de la cursa tinc la sensació que darrera m'espenten, ja que al davant nomes porto un corredor. Tobogans i ja entrem en el barranc temut per a molts participants, estic en el meu terreny i no deixaré pedrer roda. Ramon pron-te farà de les seves i proba de deixar-nos. El guanyador final a tret algun segon de ventat-ge, però no el perdem de vista fins a Creu de Santos.

                                        Enguany era al rebes la foto, e Ramon (Pastisset 2013)
Arribem junts al començament de la cresta i el Ramon em comenta que estaria be que ens treguesin un altre cop la mateixa fotografia del any anterior. Aquest cop fa molt d'aire i no hi ha public. El vent dificulta la seguida del recorregut, en alguna ocasió em sento temptat d'avançar, però seria gastar forces. El Ramon es molt ràpid i segur que m'atraparia al poc temps.
2´40´´ es la diferencia que marquem sobre el primer, en "clicar" al punt mes alt de la cursa, kilòmetre 12'5.
El tema esta en mantenir la diferencia respecte als perseguidors, pron-te deixaria de tenir companyia.

Però avui es diferent, la sensació es de que no em canso, serà bona senyal?

Passo pel santuari de Cardo i segueixo tirant molt fort, els kilòmetres passen depresa i ja soc am els de la marxa. Pista molt corredora i el riu Ebre que imponent apareix en un rèbol de senda. Visualitzo el poble i ja soc en meta. Molt content felicito als meus companys que van entrant, tot lluitem per la posició, però després seguim sent els mateixos de sempre, am defectes i virtuts.

                                                                    Podí final.

S'ha acabat l'any, un 2013 que per a molts  estat dur, d'altres pensaven que tenia mal auguri, però per ami no a estat gents malament.
E finalitzat un repte (54 Vegades la Torreta 765m). Segon en el campionat d'Ultres de Catalunya. Primer en la lliga Catalana d'ultraresistencia i e format part e format part, encara que en una sola cursa, de la selecció Catalana d'ultraresistencia.
Per d'altra banda el equip Lafuma que m'esponsoritzava a deixat de donar-me suport (política, diuen) però els de PH Quirogel han apostat per mi.
Ara si passo pagina i començo la temporada a Benifallet, la cursa del pastisset i el nou equip Mur i Castell- Tuga a obert els meus ulls i posat unes il.lucions renovades en les meves forces.
Sempre e tirat d'experiència per a entrenar, l'experiència que em donaren aquells anys de ciclisme. Berlin-Paris-Alcanar, Dublin-Belfast-London-Alcanar, Bilbao-Alcanar....son alguns dels pas-eixos que vam fer.
Torno en ganes i el Rafa, el meu nou preparador te confiança en que les coses poden anar, com a mínim igual que l'any passat.
Ganes no en falten. Va per mi...