L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dissabte, 31 de desembre del 2011

L'ultim de l'any.

Una setmana de vacances, quans de plans que podem fer?
Això es el que pensava fa mesos a traç i arribat l’hora de la veritat “xasca”
Constipat i al llitet, a fer bondat, en 38’8º de febre, res d’entrenús, avançar faena i tot això.
Al final cap al dijous lla es veia un poc millor la cosa i em trobava millor.
I com sabia que el company Alfareta i l’Emilio volia fer alguna cosa els vaig proposar pujar de “tranquis” a la Torreta 768m (Montsià). Punt d’encontre de molta gent. Sabia que el club d’Amposta tots els anys i van, a despedir en la millor companyia possible l’any. Bons amics, cava, un grapat d’anècdotes i de histories passades.
Dons be a les 9h del mati ja estàvem en el cotxe cap al pàrking de les antenes de Caldea.
Aparquem i cap amunt, en poc menys de 1h30 ja hi érem.
Em parat a l’altura del mas de Rosaleda a parlar en dos homes. Coneixedors de la Serra, ja que pertanyen a un dels oficis mes antics (pastors). Cada cop es pot beure menys per aquestes terres.
L’ambient es espectacular en arribar, mes o menys 30 persones am una passió comú, l’amor a la muntanya i els espais naturals.
En el moment oportú s’uneix al brindis l’amic Sisco que puja corrent per les crestes en la gosa.
Hi ha que dir que cada cop es superen. Enguany fins i tot han fet un cremadet, amb el Ron, el sucre, el cafè i la cassola de terra. I la varietat de pobles es també destacable.
Ampostins, Rapitencs, Canareus, Sant Jaumengs i fins i tot de Vallderrobles.
Desprès de dos anys seguits trobant-los i prenent el cava de gorra, hem quedat que si tot va be i tenim salut (com dirien les persones grans). Tornarem a pujar i aquest cop si durem la nostra part de contribució al fondo comú. Ells es diuen els DESAKATOS i formen una pinya molt ben avinguda, pot ser algun en tindria d’aprendre...
Llavors fins l’any que be al mateix lloc i a la mateixa hora.
Desprès tranquil•lament em tornat fins al cotxe, en moltes mes risses que a la vinguda i algun entropesso que d’altre. A tots els corredors dir que penseu esta nit de col•locar el conta kilòmetres a cero i als muntanyesos, que la filosofia de vida que dúiem es la que ens forma com a persones fortes de me’n i cos.
El secret no esta en les cames, sinó en la força de sortir a córrer.... (Kilian Jornet)

dissabte, 17 de desembre del 2011

Projectes i sensacions.

A falta de menys de 15 dies per a finalitzar l’any, la gent te ganes de moure’s. Just a hi dia 16 obrien les inscripcions de la UTMB, cursa de les curses. En arribar a casa desprès d’un dia com un altre de treball miro el Facebook i llegeixo que ja hi han mes de 1800 persones (pre-incrites). El primer que penso, es que per això no hi ha crisis o si no feu números a 50€. Aquella gent han fet caixa a 8 mesos vista.
Però avui com no podia ser d’un altra manera l’he fet jo…
Ja feia temps que els companys o teníem parlat, aquest any tornàvem, desprès del desastre del 2010. Tenia que ser en una ocasió especial, 10é aniversari de la cursa i el Kilian no i serà. Sempre pot donar una motivació especial saber que el numero“1” no i serà.
A mes tenim un compte pendent en la que diuen es la prova reina, deu ser de les marques, perquè hi ha de tan boniques o mes. Però no deixa de ser el mundial de les Ultra trails.
Dos curses de llarga distancia, les típiques 4 Maratons seguides per muntanya. Son a falta de 7 i 8 mesos respectivament les que ja tinc pagades. Una la Ronda dels Cims i l’altra la nombrada UTMB.
A les dos, les vull planificar d’una forma molt especial, per que ho son… En el 2010 intentant completar l’itinerari de la Mític (Andorra UT) a lla per el kilòmetre 55, vaig plegar gàbies amb el cap catxo i cap a casa. I l’altra suspesa la cursa en el 32 km per forta climatologia adversa.
Per tot això tinc que millorar mes si es pot en l’aspecte psicològic, físic i material.
Manera d’aconseguir-ho, poc secret. Disciplina, esforç i hores de soledat.
Al estil de ( l’any passat x2). Tots aquelles jornades en les que l'hi he donat la benvinguda al dia des de una posició ben alta i en 2 horetes ja a les cames.
D’aquesta manera i per a que tots els que al igual que jo teniu ganes de somiar en que l’any vinent sigui ple d’èxits morals i físics, poseu-li ganes i no vos deixeu enganyar per el mal temps, feu com jo bona cara… BON NADAL I PROSPER ANY NOU 2012.

dimecres, 7 de desembre del 2011

Desentrenant.

Després de uns dies pensant. Esta setmana he tornat a emprendre la marxa. Uns dies que m’han donat temps de reflexió i de lligar moltes coses soltes. Preparar la temporada mai es cosa de un i sempre tens de demanar mes d’una opinió encara que no es vulgué.
He preparat un calendari, he mirat algunes dates i encara a l’espera de tenir el calendari de festes a les mans, la cosa lla pren forma.
Aquest mes de Desembre farem gaire be les inscripcions mes fortes de la temporada, ja sigui econòmicament o respecte als kilòmetres, la llicencia, alguna novetat de cara al material per no patir mes fred.
Per això aquest últims dies e pegat tant la tabarra a la gent que me coneix i corre em mi algun cap de setmana.
Quina cursa farem?
Quin repte final ens proposem?
Es possible completar algun circuit?
Molt ja ho tenim decidit, jo soc un d’ells…
Per això aquets últims dies els he gastat ...desentrenant, compartint hores en companys, comentes la jugada, descobrint noves rutes, senderes oblidades, provant el material nou i sobre tot retrobant-me a mi mateix en la sensació quasi oblidada de gaudir de la muntanya. Sense les agonies de dur un dorsal, ni un cronòmetre que t’aspri’m el cervell.
Gaudint del sol dels dies curts de l’hivern.
Però com som així,en aquets mon globalitzat tenir tot controlat i ben lligat havent de prevenir tot un any per davant i dur un futur predeterminat.
Com diu la Mireia “Cada pas un nou repte”