L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dilluns, 29 d’abril del 2013

Marató de la Fagueda

Ja fa uns dies que a passat i penso en el resultat aconseguit...a priori pot semblar que sigués fàcil tenir el cap fred i les forces necessàries per a recuperar-se en una setmana i tornar a provar sort.
Tota la setmana treballant i posant ordre a les idees. Unes idees que després dels resultats obtinguts tindria de modificar, es moment d'aprofitar i seguir sumant punts.
Estem en la Sénia i e pujat en el "Xaneta" company de fatigues en moltes curses. Reculli'm dorsals i ja tornem a veure cares conegudes. Estem calen-tant carre a munt i a baix. Fa una mica de fresca a primera hora, però després millorara.
Es dona la sortida i tots a córrer, com si ho haguérem parlat el Juanma es col·loca al davant marcant una estona el ritme, després jo i finalment el Ramon. Es un ritme còmode per al desnivell  que estem guanyant, la sendera es tècnica però es tracta de no desgastar massa de cara a la part final de la cursa. Arribant al pla de Bous, li dic al Lhoussain que passi davant, be una forta baixada i no vull arriesgar per intentar seguir-los a ells. Continuo sol i en finalitzar el descens sento al Juanma que crida "ja t'has perdut" i seguim fin l'avituallament de la zona recreo. comença la part nova del circuit i si tot surt be tinc temps per remuntar.
De sobte primer contratemps un mal de panxa esgarrifós em fa aturar a complir am una necessitat corporal, quin descans en reprendre la cursa i a poc mes de 2 kilòmetres segon entrebanc. En un peralte molt pronunciada de la senda que es troba plena de terreta derrapo i ensopego de cara contra el marge. Continuo fins la Font del Teix i remuntem per la pista, un dels pocs trams del recorregut que pots aixecar la vista del terra i veig al segon. Ja el tinc a tiro en el control em rento la cara i un dels nois de seguretat em pega una mirada al ull, el tinc be sols una rascada però degut a la suor em cou molt. El dia que vaig passar en l'amic Ivan per aquí estava mes brut de matolls però l'organització a fet una bona feina per condicionar la senda, ja de per si prou dificultosa. A punt de tancar el cercle de la part mitjana del circuit tenim de passar un altre cop per la senda que ens a dut a dins i tornar fins a la Ermita de Palleróls. Molt de public animant, ja es pot beure a la llunyania la meta. Un parell de tobogans, ultim avituallament i en breu cases de les afores. Ultims viratges, una mica d'asfalt i al fons la meta....quines coses. Després de 4h20m de cursa entro en els últims 200m i s'hem fa llarg, veig la dona, el fill,amics, gent que crida i aplaudeix. Estic feliç es el primer cop que pujo al podí en una marató de muntanya ( i a prop de casa). Apre-to fort el puny, si!!!!
Felicitar a la organització, ja que des de el punt de vista del corredor saben cuidat perfectament els detalls. Molts, per no dir tots son gent al igual que jo, gaudeixen veien el somriure dels participant entrant a meta.

dimarts, 16 d’abril del 2013

UTMCD i Panxampla



Son les set del mati,ja es  fa de dia i fa molt fred. La organització ens adverteix que  tenim de dur una tèrmica i una pesa de roba per d'avall els genolls...avui seria agosarat no fer cas. No es el Pirineu, però tampoc el Monstià.
Som a buscar dorsal i al bar en molts amics, de la Senia,Ulldecona, Coll de l'Alba, pareix una cursa del circuit. 

                                       
A la sortida hi ha nervis i la musica i el fred inviten a moure'ns. Comte endarrere i a per faena, ràpidament es forma el grup del d'avant. Hi ha el Sergi, Mia, Jordi, jo i un noi que no conec. Comencem a ritme viu per anar obrint forat, una mica de neu i molts de trams de pista. Primer control i un tram fastigós de argila enganxosa ens a fet caminar un poc. Els hi comento que ara pica cap a baix "podem aprofitar per seguir a bon ritme"

                                        
No m'interessa que de caigué l'anim. Cornudella km 19 i em arribat en 1h36m recarrego d'aigua, en les preses e sortit sense res i puc pagar l'esforç.
Pantà de Siurana i cap dalt, de reüll veig el grup perseguidor i trobo que el Marc esta fent de les seves, pron-te pot enxampar-nos.
Tinc els ànims carregats i sento que pot ser un bon dia, remunto fins al bonic poble de Siurana tot corren i trec pols a les roques. Fins a Vilaplana el camí es força corredor i en arribar controlo el temps de l'any passat. Molt rapit km 45 en apenes 4h. Ara comença el patiment....o no?
Encara que torno a agafar la calor del mixt dia, aquest cop es diferent, tinc ganes i porto el Sergi a roda que em motiva.
El tram menys agraciat de la cursa es la que  be ara, un traçat de senda que no et permet córrer a ritme, a part de la necessitat de desbrossadora que pugues tenir.
Arribem a bon ritme al control i recarreguem de menja, el terreny esta preciós tot de colors i olors. De s'optes un de la curta, no camina molt fi, segur no arribara lluny.
Arribem al Mas de Forès i ens remullem les cames en una cascada d'aigua que hi ha tot just al volta d'una roca, escales i cap a la senda. La cosa s'enfosc eix a mesura que remuntem, anem directes a la turmenta fins que esclata. Equipatges posats (per alguna cosa els duem)  i  Mont-ral a la vista, torna a lluir el sol.
Prenc la decisió, tinc inscripció de la cursa de Panxampla pagada i es l'endemà, però no deixava de ser el plan "B" Si les coses surten be avui, no hi han-ire. Canvio  de ritme i marxo sol, el seguen tram es el de les roques foradades (molt bonic) se que l'any passat em va costar, però no este any, tinc ganes de fer podí.

Capafons i no paro per a res, en menys de dues hores estic en meta i el sol encara esta molt alt. Pista i mes pista. La gent de la curta m'anima i sento cada cop mes prop la meta. Ja hi soc l'ultim esprint i  formare part de la segona edició de la UTMCD.
                                       
Gracies a tots per les felicitacions i al Sergi que va lluitar fins al final per aguantar.
Enhorabona al Mia per saber refer-se de l'entrebanc del començament.