L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimecres, 27 de febrer del 2013

La Cameta Coixa (Miravet)

Moltes curses del  circuit son noves per a mi, la veritat es que m'enduc una grata sorpresa cada cop que en participo en alguna. El nivell de l'organització es molt alt i cuiden fins al mes mínim detall, els corredors que son atesos estupendament, els acompanyants que gaudeixen d'una amena espera m'entre els demés fem de les nostres.
Dona goitx gaudir d'aquestes sendes recuperades per a la gent del poble, en aquesta ultima, la de Miravet es perfecte córrer per la vora del riu Ebre, a penes 2m del seu caudal que baixava de ample en ample. Tota una matinal de diumenge per a recordar.
A priori la cursa es presentava dura, molts de metres positius i un nivell de corredors difícil de superar. Sols intentava espatllar el dia el fred que convertit en fort vent feia arrupir el muscles.
Comença la cursa i encara que neutralitzada ja agafem un ritme fort, es puja cap al castell igual que a l'arribada.
T'han bon punt deixem l'asfalt el camí s'enfila cap a munt. Segons el perfil tenim cinc dent al recorregut i seran prou trencadores.
A mi no em va be, cada cop que tirem cap a vall el Ramon s'he m'escapa de roda. Te un ritme molt fort i es un corredor a tenir en compte de cara a la classificació final del Circuit. Tinc que tirar fort de cames per a recuperar algun metre en tornar a ascendir. Però com ja tenia clar al final la corda es trenca i ell marxa, per sort avui em trobo lleuger, les coses surten en facilitat i falta poc per meta.
Es una d'estes curses que tinc memoritzades i la passo lentament pel cervell, no miro cap en darrere en cap moment, estic segur de les forces. En l'ultima pujada encara enganxo dos corredors, bona cursa.
Deu son els atletes que baixen de les 2h, per a un recorregut de 21 kilòmetres i 1400m+ esta prou be.

dijous, 14 de febrer del 2013

Lo Frare (Ginestar)

Com aquell que no vol la cosa ja estem en la tercera prova del Circuit. Una cursa que a sofert algunes petites modificacions, no puc opinar, es el primer cop que la disputaré. Per sentir dir canvis a millor, tot son bones noticies. Mes curta, menys desnivells que la anterior, però de ben segur que no deixara a ningú indiferent.
Uns 250 corredors prenem la sortida, després d'una petita representació en clau humorista de l'arribada i discurs del Frare. Molt simpàtica.
Es tira el petar de començament i a ritme frenètic recorrem el primer kilòmetre. El cor batega molt apressa, la respiració es forta, sembla que s'acabes l'aire del planeta terra. Les primeres costes i quasi sa format el podí final. El nivell es molt semblant entre la resta de mortals, se que porto algun figura d'arrere meu però intento no pensar-hi.
En les ultimes curses i ja en porto 3 enguany, he apres que si tens forca i les cames responent, no mires cap a darrera per a res, sols si t'has colat de senda. La cursa es gaudir mes pensant en lo que fas tu mateix i no patín en lo que faran los altres.
En treure la pols a la senyera que oneja dalt al cim comencem el descens trepidant fins el poble. Es mes o menys la meitat i les cames encara responent be. Pas per un avituallament, creuem una pista i les ultimes tres fites del perfil. No son molt altes però per als corredors que arriben una mica justos els farà mal. Encara veig el cap de cursa, el terreny enfila cap a un barranc i fins i tot hi ha algun obstacle en forma d'arbre tombat en mixt.
Sento els altaveus de meta, "l'espiker"conta la gent que va arribant i anima al public aplaudir als atletes.
Bon ambient i unes torrades de pa amb tomaca acompanyat de llonganisses i cervesa serà el premi merescut per a finalitzar una cursa que a priori havia escomensat  en algun que d'altre dubte, finalitzaria en quarta posició de la general.


Un sol fantàstic acompanya l'entrada en meta de tots els companys i companyes de cursa.

dilluns, 4 de febrer del 2013

Selecció natural (2ªpart)

Torna a sonar el despertador, es diumenge i tinc el segon entreno del cap de setmana. El fet de ser voluntari, l'acció d'aixecar-nos del llit, implica una satisfacció que serà recompensada al llarg del dia. En el moment que no ens a penedim  del que fem i gaudim en cada estona de la companyia en la natura.
Tornant a terra. Un grup de companys i companyes estan disfrutant del cap de setmana , fent una ruta circular per la Tinença.
Esta nit de dissabte a diumenge l'han passat al Boixar  i segurament estaran des-allunant quant jo arribe. Una estona antes de començar la segona etapa.
-3º marca el cotxe, en el moment de treure la clau, ja ho esperava i estic preparat.
Tots son a taula preparats per sortir. Tenim feina per davant, però se farà en ganes i harmonia. 
El dia anterior va ser molt ventós per estes contrades, a mesura que avancem podem trepitjar  tolls d'aigua glaçada. Per estalvia una mica l'exposició al vent el guia (Joel) desideix modificar un poc la ruta momentàniament i creuem per un prat que es troba totalment cobert de neu. Es preciós i te molt d'encant, en el seu mas al racó, resguardat del vent i cara al sol. Saltem una portera i pron-te perdrem altura per un sender que serpentejant ens dura a l'altre costat de la vall. Per a seguir remuntant ja molt prop de Castell de Cabres. En la plaça del poble ens espera el "Quique" en la furgoneta de l'avituallament, no cal nevera, tot es fresc. Moltes risses i no ens aturem gaire per no gelar-nos el suor. Molt cops havia passat en la meva època de ciclista per esta carretera, però mai e entrat en la plaça, es un poble tranquil com tots els de la Tinença.
                                                             Bon matí en companyia.
La gent comença a estar cansada, porten molt kilòmetres entre les dues jornades, es nota ja nomes parlen de dutxes i de menjar. Una pista, dues arades i tres arriades a beure com respon la gent i pron-te serem a la Pobla de Benifassà, punt final de la ruta del diumenge.
Dinar de germanor entre bona gent, coneguts que tenim una passió en comú.
El respecte per la natura i el afan de recórrer el seus camins molt cops oblidats per el pas del temps.
Iniciatives com aquestes ofereixen l'oportunitat de recordar, recórrer, disfrutar els boscos i camins que avui en dia tenim apartats de la memòria.
Encoratjar a tirar el projecte endavant, persones que com a tal segueixen un principis de senzillesa en la forma de viure.
Gracies Joel.                                                www.7pobles.com

Selecció natural (1ª part)

Tenia al cap una idea, en el moment que començar  a córrer volia arribar lluny. No sols es tracta de fer Kilòmetres, hi ha que saber-los escollir. Revisar, mirar, comparar...com si d'un mercat es tractes buscar la millor oferta, relació cali-tat-preu.
Arribats els moment d'escollir, comparem opcions i prenem la millor decisió per a nosaltres en aquell moment.
Un cap de setmana molt intens i que deixaria un cert mal estar en casa meva. després de passar tan sols el temps just per a deixar la roba bruta i agafar-ne de neta. l'ambient era tens, però jo cap catxo.
Presa al iniciativa donem el primer pas, després de rebre la trucada del Fernando (Seleccionador Català) em cita per una trobada d'amics del trail a Ripoll (llarg viatge) per conèixer-nos i compartir entreno. Allí que marxo dissabte a la matinada disposats a sentir les seves paraules i compartir un entreno amb bona companyia.
Deixaré a mitges la feina començada per un amic, el Joel (la Sénia) que esta a puntet de posar en marxa una ruta circular per els pobles de la Tinença de Benifassà (7pobles) casual-ment aquest cap de setmana era el "vol inaugural" comprensivament o deixarem per diumenge.
Ja som a Ripoll, tenim moltes ganes de fer l'entreno, tots ens coneixem i tinc l'efecte que o disfrutarem.
Corredors que literalment estan farts de suar les camisetes per tota la geografia, tots tenim histories en comú, experiències viscudes de forma especial i anècdotes per escriure llibres. De lo millore't de Catalunya (no pro.)
El matí esta una mica fresc, però no em vingut a parlar del temps, anem per feina i ens fiquem en marxa.
Una ruta circular, quelcom avorrida al començament i mes distreta cap al final. Senda, neu i les fulles dels arbres caigudes son els ingredients que ens trobem en aquest còctel d'entrenament matinal. Lo just per fer gana, estirament i cap a la dutxa.
La conversa ja es molt mes fluida i mes que ho acabara sent, tant punt seiem a taula.
Degut a la realització per primera vegada del Campionat d'España d'ultres. Catalunya estarà representada per un equip de nois i noies. Lògica ment sortiran després de jutjar  quin son els que millors arribin d'estat de forma a la CSP (Cam.Esp)

En definitiva a seguir en la feina que estava fent, entrenant...