L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

diumenge, 9 de juny del 2013

Duextrem (Trail)

Una cursa diferent en territori conegut. Aixi es com definiria la cursa trail de la duextrem.
En un marc incomparable, a la finca de Cobiscol (Amposta). Molta feina la que tenen que realitzar els del club BTT. Però val la pena.
Ambient espectacular i molta festa.
Es dona la sortida i a córrer, Lhoussain fa de les seves i el Kiko al darrera. Un poc de laberint per escalfar i la primera pujada forta, es va molt ràpid i enseguida arribem al Mas de Mata redona. Continuem fins la Font den Burga i el Coco de Jordi. Racons aquestos molt coneguts per ser lloc de pas en la ruta mes clàssica de la Foradada. Al Coco hi ha molta gent coneguda animant i seguint el ritme de la cursa. Remuntada i cap al ultim tram de la prova. El Coll Llarg, encara que tècnic es preciós. Al nostre ritme sempre acabem agafant alguna gent de la marxa i ens deixen pas al nostre crit "Vaix".
Al bàlans general de la cursa, content per els resultat.
Després de la primera part de la temporada en la que e aconseguit millorar considerablement el rendiment en cada cursa. Tornant a la feina activa estic pagant el desgast del treball i l'entrenament diari. Però molt content, com diu el meu pare "a estes altures de la vida que vull demostrar". Ell em coneix massa be, de lo que soc capaç.

                                                         De vegades....menys, es mes.


Felicitar al Jon per la gran reaparició, acabant la cursa a tan sols 10' del podí.

Rasquera-Tortosa 42k

Ja fa uns quant dies que es va celebrar la proba i després de la desfeta de la CSP, tenia que treure'm l'espina.
No se si deu ser la data o que ja comença a fer calor, però la gent no esta per la feina i es pren uns dies de descans. Massa curses?
Marxo cap a Tortosa sol, però pron-te trobaré companyia , de ben segur. Agafem el bus cap a Rasquera, a la plaça ens espera la sortida i alguna que d'altra rafega de vent. Es dona la sortida i cadascú agafa la seva posició. En el meu cas la tercera plaça serà la bona per a seguir sumant al circuit. Un ritme còmode que em permet-eix fer kilòmetres sense massa desgast.
                                                            Sortida...., a per la meta.
Encara que a priori el recorregut pareix sigues en clar descens, enganya degut al seu traçat tècnic que et manté en completa tensió tota l'estona. Mirant de no caure i no despistar-te del camí, tot just després de coronar al cim de la Creu de Santos. Segona vegada que hi passem enguany, en la cursa de Benifallet també s'hi passa. Molt d'ambient en l'arribada i un "espiker" que es desvivia per animar la festa.
                                                          Preguntant també s'arriba.
Al final un esquince de turmell per a l'amic Joan i cap a l'Aliança a fer una radiografia.
Una cursa que encara sent el segon any pareix que porte tota la vida fent-se, ja que els organitzadors porten moltíssimes

hores de reunions i preparatius. Felicitats.