http://picasaweb.google.es/uectortosa/CursaAlcanar2009#
http://picasaweb.google.com/koanito/IIIPUjadaAlMontsia#
http://picasaweb.google.es/monicafaneca/Alcanar09?fgl=true&pli=1#
http://picasaweb.google.com/montbiketrail09/CursaAlcanar2009#
http://www.facebook.com/profile.php?id=1666981791&ref=name#/album.php?aid=2026351&id=1590541855&ref=mf
http://www.facebook.com/friends/?ref=tn#/album.php?aid=35835&id=1023121188&ref=mf
Gracies a tota esta gent que ens a fotografiat...
wikiloc
Rutes GPS. Cliqueu a la imatge.
dimecres, 30 de setembre del 2009
dimarts, 29 de setembre del 2009
Continuen les felicitacions.
A nivell personal;
Pel què a mi respecta, les gràcies us les tinc que donar jo a tots vosaltres, especialment a tu. A mi també m'han parlat molt bé de la cursa (recorregut, organització, participació...). M'ho ha dit gent d'Alcanar i de fora. Per a mi és tota una satisfacció haver col·laborat en l'organització de la III Pujada al Montsià. I espero i desitjo col·laborar en totes les futures pujades que s'organitzen.El diumenge vaig viure el Montsià d'una altra manera. Jo que tant bé conec la serra, no m'esperava veure la tanta gent -jove i no tant jove- que estima la serra. No hi ha res més digne per a una persona que estimar la seua terra. No podem perdre el nostres orígens. Defensar i estimar la serra de Montsià és estimar la nostra terra. La terra que ens ha vist néixer.El diumenge vaig gaudir, vaig sentir una plena satisfacció en veure que tot anava molt bé. Era la meua primera experiència, però tot i no entendre molt del tema, enseguida vaig percebre bones sensacions. Enseguida vaig entendre que allò funcionava. Què estava vivint un dia important per a la història de l'esport canareu, per la família teua, per tots els col·laborants..., per Alcanar i el Montsià. FELICITATS, ENHORABONA i ENDAVANT!! Com deia en el meu escrit, no defalliu. La gent que anem per la serra sabem aixecar-nos i seguir caminant quan una pedra ens fa entropessar i caure. Vosaltres teniu que seguir endavant, és necessari per moltes coses i per a molta gent. Per a mi ho és, i molt d'important. Com molt bé dius, l'èxit del diumenge és un èxit de tots. Cal seguir treballant, perquè el futur també és de tots.Visca la terra!!Visca la Pujada al Montsià!! Per cert, ja estic pensant en el recorregut de l'any que ve. Mira si me vareu il·lusionar el diumenge!!. En serio, estic molt content de tots vosaltres. Saps que podríem fer per celebrar-ho?. Organitzar una excursió al Montsià de tots els col·laboradors. En plan relax, sense correr. Jo us ensenyaria alguns paratges. Passar el dia, caminant, xerrant, menjant, visitant zones desconegudes d'alguns i que jo me presto a fer de guia. Pensa-ho. T'ho comento perquè el diumenge va haver alguns membres de l'organització que me van demanar d'anar amb mi en una excursió. Doncs, perquè no aprofitar el moment i anar-hi tots !!. Ja en parlarem. Reitero el meu agraïment i la meua més sincera felicitació. Una abraçada.
Joan B. Beltran
Misatge rebut, respecte a l'organització. III pujada al Montsià.
Pel què a mi respecta, les gràcies us les tinc que donar jo a tots vosaltres, especialment a tu. A mi també m'han parlat molt bé de la cursa (recorregut, organització, participació...). M'ho ha dit gent d'Alcanar i de fora. Per a mi és tota una satisfacció haver col·laborat en l'organització de la III Pujada al Montsià. I espero i desitjo col·laborar en totes les futures pujades que s'organitzen.El diumenge vaig viure el Montsià d'una altra manera. Jo que tant bé conec la serra, no m'esperava veure la tanta gent -jove i no tant jove- que estima la serra. No hi ha res més digne per a una persona que estimar la seua terra. No podem perdre el nostres orígens. Defensar i estimar la serra de Montsià és estimar la nostra terra. La terra que ens ha vist néixer.El diumenge vaig gaudir, vaig sentir una plena satisfacció en veure que tot anava molt bé. Era la meua primera experiència, però tot i no entendre molt del tema, enseguida vaig percebre bones sensacions. Enseguida vaig entendre que allò funcionava. Què estava vivint un dia important per a la història de l'esport canareu, per la família teua, per tots els col·laborants..., per Alcanar i el Montsià. FELICITATS, ENHORABONA i ENDAVANT!! Com deia en el meu escrit, no defalliu. La gent que anem per la serra sabem aixecar-nos i seguir caminant quan una pedra ens fa entropessar i caure. Vosaltres teniu que seguir endavant, és necessari per moltes coses i per a molta gent. Per a mi ho és, i molt d'important. Com molt bé dius, l'èxit del diumenge és un èxit de tots. Cal seguir treballant, perquè el futur també és de tots.Visca la terra!!Visca la Pujada al Montsià!! Per cert, ja estic pensant en el recorregut de l'any que ve. Mira si me vareu il·lusionar el diumenge!!. En serio, estic molt content de tots vosaltres. Saps que podríem fer per celebrar-ho?. Organitzar una excursió al Montsià de tots els col·laboradors. En plan relax, sense correr. Jo us ensenyaria alguns paratges. Passar el dia, caminant, xerrant, menjant, visitant zones desconegudes d'alguns i que jo me presto a fer de guia. Pensa-ho. T'ho comento perquè el diumenge va haver alguns membres de l'organització que me van demanar d'anar amb mi en una excursió. Doncs, perquè no aprofitar el moment i anar-hi tots !!. Ja en parlarem. Reitero el meu agraïment i la meua més sincera felicitació. Una abraçada.
Joan B. Beltran
Misatge rebut, respecte a l'organització. III pujada al Montsià.
III pujada al Montsìa
Notoficacio als mitxans de comunicacío.
ÈXIT DE PARTICIPACIÓ EN UNA CURSA ESPECTACULAR!
La festa de l’esport, la natura i el civisme torna a reunir als millors corredors de muntanya de casa nostra a Alcanar
Any rera any, i ja en van tres, el darrer cap de setmana de setembre es converteix en una cita obligada dintre el món de la muntanya i en una bona ocasió per desplaçar-se a la ciutat més meridional de Catalunya: Alcanar, per poder disfrutar i participar de la III Pujada al Montsià – Memorial Francesc Bort (Madro) que enguany ha tingut lloc el diumenge 27 de setembre i que en aquesta ocasió ha estat el 2on Campionat de Catalunya per equips a banda de formar part també del 2on Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre – Trofeu Pam i Toc.
Aquest conjunt de condicionants han fet reunir a la població del Montsià a nombrosos afeccionats a l’esport i, concretament, al món de les curses de muntanya, destacant la gran afluència de públic i corredors durant el transcurs del cap de setmana tenint el seu punt àlgid a les 8 del matí del diumenge quan ha tingut lloc la sortida de la modalitat cursa que ha reunit a prop de 200 corredors. Una cursa que enguany ha tingut una distància total de 31 km amb un desnivell acumulat de 3600 m.
També cal dir, que paral·lelament i a les 8.30 h es va donar la sortida a la modalitat marxa amb més de 400 marxadors que han conformat els més de 600 participants que hi ha hagut en aquesta edició. Una marxa amb la no menyspreable distància de 18 km i un desnivell acumulat de 1500 m.
Endinsant-nos en la part competitiva: la cursa, aquesta enguany comptava amb un cartell de luxe, als corredors de l’AE Diedre (Jessed, Dani, Xavier...), se’ls unia l’ex campiona del món la Teresa Forn, així com els corredors locals de l’AE Alcanar, els de la UEC de Tortosa i els de l’UA Terrassa, a més de molts altres corredors habituals de la muntanya de la resta de Catalunya i les Terres de l’Ebre, els quals van mostrar un excel·lent rendiment.
Amb aquest guió es va donar la sortida a la cursa, una cursa molt dura que transcorria per la serra del Montsià i que tenia diverses pujades i baixades molt tècniques amb un elevat desnivell i que va fer suar de valent als participants. A nivell masculí, va estar dominada de principi a fi pel Jessed el qual va poder baixar de les 3 hores deixant el crono en 2:58:03 un temps estratosfèric per a un corredor espectacular que ens va fer una mostra de suficiència i superioritat que va servir per mostrar el nivell que l’ha portat el darrer cap de setmana a guanyar la prestigiosa prova internacional italiana del Sentiero delle Grigne. No menys mèrit van tenir en Josep Lluis Rubio Marticella i en Dani Ballesteros qui amb uns temps respectius de 3:09:02 i 3:09:37 van completar aquest podi de luxe.
Per la part femenina, la cosa va estar molt més disputada doncs la Montse i la Lourdes (AE Diedre) prompte es van situar al davant però passat l’equador de la cursa i ja cap al final la xertolina Ragna C. Debats (CE Xerta) els va donar caça acabant imposant-se amb un temps de 4:06:48, acompanyat-la en el podi la Montse i la Lourdes com a 2ona i 3a respectivament.
Pel que respecta al II Campionat de Catalunya per equips la superioritat va ser exultant de l’AE Diedre, sent l’AE Alcanar els segon classificat, un equip que enguany no comptava amb la presència del corredor local i guanyador de les dues edicions disputades fins ara, Adolf Aguiló qui estava en l’organització de la prova. La UA Terrassa va completar el podi català per equips.
Finalment, destacar la gran cursa de muntanya d’Alcanar que any rera any està creixent fruit del treball de molts anònims, gent col·laboradora, empreses i institucions que han vist en aquesta activitat una excel·lent aparador del poble d’Alcanar i la seva gent, així com una mostra de la serra del Montsià, la muntanya més alta del nostre prelitoral i que amaga una gran quantitat de possibilitats lligades a l’esport i a la natura. I com no, el merescut homenatge al nostre amic i company Francesc Bort (Madro) qui de ben segur estarà orgullós de veure la gran quantitat de gent que està treballant molt i bé per deixar ben alt l’esport que ell estimava: l’apassionant món de les curses de muntanya. Des de l’organització donar les gràcies a tothom per la seva participació i col·laboració en aquesta bonica prova i animar i engrescar a tots a participar en la IV Pujada que en breu començarà ja a organitzar-se i que constituirà un nou repte per aquest grup d’amics que lluiten per oferir aquesta activitat que lluita en pro de l’esport, del civisme i de la natura. A TOTS GRACIES!
By Ruben Colell Morralla.
ÈXIT DE PARTICIPACIÓ EN UNA CURSA ESPECTACULAR!
La festa de l’esport, la natura i el civisme torna a reunir als millors corredors de muntanya de casa nostra a Alcanar
Any rera any, i ja en van tres, el darrer cap de setmana de setembre es converteix en una cita obligada dintre el món de la muntanya i en una bona ocasió per desplaçar-se a la ciutat més meridional de Catalunya: Alcanar, per poder disfrutar i participar de la III Pujada al Montsià – Memorial Francesc Bort (Madro) que enguany ha tingut lloc el diumenge 27 de setembre i que en aquesta ocasió ha estat el 2on Campionat de Catalunya per equips a banda de formar part també del 2on Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre – Trofeu Pam i Toc.
Aquest conjunt de condicionants han fet reunir a la població del Montsià a nombrosos afeccionats a l’esport i, concretament, al món de les curses de muntanya, destacant la gran afluència de públic i corredors durant el transcurs del cap de setmana tenint el seu punt àlgid a les 8 del matí del diumenge quan ha tingut lloc la sortida de la modalitat cursa que ha reunit a prop de 200 corredors. Una cursa que enguany ha tingut una distància total de 31 km amb un desnivell acumulat de 3600 m.
També cal dir, que paral·lelament i a les 8.30 h es va donar la sortida a la modalitat marxa amb més de 400 marxadors que han conformat els més de 600 participants que hi ha hagut en aquesta edició. Una marxa amb la no menyspreable distància de 18 km i un desnivell acumulat de 1500 m.
Endinsant-nos en la part competitiva: la cursa, aquesta enguany comptava amb un cartell de luxe, als corredors de l’AE Diedre (Jessed, Dani, Xavier...), se’ls unia l’ex campiona del món la Teresa Forn, així com els corredors locals de l’AE Alcanar, els de la UEC de Tortosa i els de l’UA Terrassa, a més de molts altres corredors habituals de la muntanya de la resta de Catalunya i les Terres de l’Ebre, els quals van mostrar un excel·lent rendiment.
Amb aquest guió es va donar la sortida a la cursa, una cursa molt dura que transcorria per la serra del Montsià i que tenia diverses pujades i baixades molt tècniques amb un elevat desnivell i que va fer suar de valent als participants. A nivell masculí, va estar dominada de principi a fi pel Jessed el qual va poder baixar de les 3 hores deixant el crono en 2:58:03 un temps estratosfèric per a un corredor espectacular que ens va fer una mostra de suficiència i superioritat que va servir per mostrar el nivell que l’ha portat el darrer cap de setmana a guanyar la prestigiosa prova internacional italiana del Sentiero delle Grigne. No menys mèrit van tenir en Josep Lluis Rubio Marticella i en Dani Ballesteros qui amb uns temps respectius de 3:09:02 i 3:09:37 van completar aquest podi de luxe.
Per la part femenina, la cosa va estar molt més disputada doncs la Montse i la Lourdes (AE Diedre) prompte es van situar al davant però passat l’equador de la cursa i ja cap al final la xertolina Ragna C. Debats (CE Xerta) els va donar caça acabant imposant-se amb un temps de 4:06:48, acompanyat-la en el podi la Montse i la Lourdes com a 2ona i 3a respectivament.
Pel que respecta al II Campionat de Catalunya per equips la superioritat va ser exultant de l’AE Diedre, sent l’AE Alcanar els segon classificat, un equip que enguany no comptava amb la presència del corredor local i guanyador de les dues edicions disputades fins ara, Adolf Aguiló qui estava en l’organització de la prova. La UA Terrassa va completar el podi català per equips.
Finalment, destacar la gran cursa de muntanya d’Alcanar que any rera any està creixent fruit del treball de molts anònims, gent col·laboradora, empreses i institucions que han vist en aquesta activitat una excel·lent aparador del poble d’Alcanar i la seva gent, així com una mostra de la serra del Montsià, la muntanya més alta del nostre prelitoral i que amaga una gran quantitat de possibilitats lligades a l’esport i a la natura. I com no, el merescut homenatge al nostre amic i company Francesc Bort (Madro) qui de ben segur estarà orgullós de veure la gran quantitat de gent que està treballant molt i bé per deixar ben alt l’esport que ell estimava: l’apassionant món de les curses de muntanya. Des de l’organització donar les gràcies a tothom per la seva participació i col·laboració en aquesta bonica prova i animar i engrescar a tots a participar en la IV Pujada que en breu començarà ja a organitzar-se i que constituirà un nou repte per aquest grup d’amics que lluiten per oferir aquesta activitat que lluita en pro de l’esport, del civisme i de la natura. A TOTS GRACIES!
By Ruben Colell Morralla.
dilluns, 28 de setembre del 2009
Coses de l'ofiçi.
Be donç totes les coses tenent la seua part amarga i vos ting que confesar que no haguera cregut mai si m'ho aguesin dit avans. Al vaijar de la Torreta una forta "coento" hem vaig sentir al taló esquerre i enseguida vaig saver que algo no anava bé dins la sabatilla. Peró vaig intentar no pensar-hi fins a la meta, encara que era practicament imposible. L' esgarro de la pell com podeu beure en la fotografia es algo més que una bofia.
Abore si tot va millor esta setmana
Abore si tot va millor esta setmana
ja que el disapte tenim la trenkakames 83km (que valla nom per anar en lo peu aixi). Es la que ens falta al primó i a mí per als punt de la Copa Catalana de Caminades de Resistencia.
Estes lines seguent les hi dedico per al meu pare.
Desprès de realitzar la marxa amb un temps de 4h40m a la seua edad, que no esta gens malament. El pobre, al arribar a casa, després d'una bona dutxa, es tombá una estona al sofá amb un "xampú"a les mans i a esperar a la meva mare.
En quan ella va arribar estava blanc, sudoros i a penes reaccionava. A pasat la nit a l'hospital de Tortosa. Una lipotimia diuen els metges i massa esforç a un cord que ja estat castigat varies begades. Ja sabeu com es éll, sempre de la broma i en dies aixi més.
Pero bé sols a sigut un susto, ara es troba molt recuperat. Quand hi he parlat aquest matí sols es queixava que no li havient donat res per mengar desde l'avituallament del Más de Mulet i que havia somiat amb els "dixosos"pals, (qui no hi esta acostumbrat a dur bragues, les costures li fant llagues).
M'ha asegutat que la proxima edició estara una mica més preparat, anim pare....
III pujada al Montsìa
CRONICA;
Tot comença cuan un poc avanç de la sortida començo a fer pensaments i decideixo que aquest a estat un any el cual porto molt de km de cotxe i de cames, ja pasen del 2000km entre marxes i entrenos i crec oportú prova les forçes.
En la sortida nervis, però al pasar per davant del "Moreno" ja ni m´hen en recordava.
Tot va suau i fins i tot amb léspectativa de la foto em planto al cor de Jesus el primer. Però poc a poc emb coloco al meu puesto que estaria entre els 15 primers. Una pujada suau pel reijola tot seguin l'estela de l'Arturo i el Sillo. Que no pedria de vista fins arribar ells a dalt de la Torreta.
Una pendent que sense cap dupte no deixa indiferents a cap corredor. Si fins i tot al arribar al control de barrang del llop algu li pregunta al "carni" hon s'agafava el "telesilla".
Encara teniem tems de riure, i poc a poc anavem remontant la nova pujada d'aquest any.
La cosa va cambiar radicalment cuand vaig arribar a dalt, al sostre de la cursa, una nova sensacio m'envoltava, ja que l'any anterior en aquest mateix punt de cursa no hem quedavent practicament forçes i algo havia cambiat aquest any. Emb sentia bé, no per remontar però si per a no pedre terreny. I començo a baixar, una baixada que cada cop que la faix sem fá molt llerga.
En el Mas de Mulet ting uns espectador de luxe, el meu padri i la seva filla que emb criden (anim,anim) i jo continuo fins que poc més a van emb trobo al meu pare. Veig que va tot sol, que la Silvia a gafat un altra ritme, pero ell va fent i sembla que com hem va dir ho te controlat. Com ben afeccionat que es del Español dú la camiseta i tot orgullos reproxa el que li diu algo.
Jo continuo avant i se que cada cop falta menys. La part final sempre es més entretinguda ja que al creuarte amb els de la marxa, vas demanat pas i saludant la gent. En l'avituallament 10 un bon amic m'aconsella que hem prenga un gel i així ho faig, tot es cuestio de moral ja...
Al pasar per l'Ermita sento la gent dins la cantina i pendo (quina enveja que me fan), una altra aspenta i ja hi som, les granjes i el mirador. Une escaletes son el que t'espera al entrar en el primer carrer, dos voltes i l'Ajuntament. Llastima tota l'estona que penso que agafaria a la Silvia poc avans de la meta i entrariem junt, peró no a pogut ser així. Ella a arribat avans.
Al final 13é a la general, 3h26m temps total, 1é Local, 2on per equips amb la A.E.Alcanar
Un bon record, per uns cuans dies.
Aqui teniu els tracs del GPS, la ruta i alguna cosa més.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=548346
Tot comença cuan un poc avanç de la sortida començo a fer pensaments i decideixo que aquest a estat un any el cual porto molt de km de cotxe i de cames, ja pasen del 2000km entre marxes i entrenos i crec oportú prova les forçes.
En la sortida nervis, però al pasar per davant del "Moreno" ja ni m´hen en recordava.
Tot va suau i fins i tot amb léspectativa de la foto em planto al cor de Jesus el primer. Però poc a poc emb coloco al meu puesto que estaria entre els 15 primers. Una pujada suau pel reijola tot seguin l'estela de l'Arturo i el Sillo. Que no pedria de vista fins arribar ells a dalt de la Torreta.
Una pendent que sense cap dupte no deixa indiferents a cap corredor. Si fins i tot al arribar al control de barrang del llop algu li pregunta al "carni" hon s'agafava el "telesilla".
Encara teniem tems de riure, i poc a poc anavem remontant la nova pujada d'aquest any.La cosa va cambiar radicalment cuand vaig arribar a dalt, al sostre de la cursa, una nova sensacio m'envoltava, ja que l'any anterior en aquest mateix punt de cursa no hem quedavent practicament forçes i algo havia cambiat aquest any. Emb sentia bé, no per remontar però si per a no pedre terreny. I començo a baixar, una baixada que cada cop que la faix sem fá molt llerga.
En el Mas de Mulet ting uns espectador de luxe, el meu padri i la seva filla que emb criden (anim,anim) i jo continuo fins que poc més a van emb trobo al meu pare. Veig que va tot sol, que la Silvia a gafat un altra ritme, pero ell va fent i sembla que com hem va dir ho te controlat. Com ben afeccionat que es del Español dú la camiseta i tot orgullos reproxa el que li diu algo.
Jo continuo avant i se que cada cop falta menys. La part final sempre es més entretinguda ja que al creuarte amb els de la marxa, vas demanat pas i saludant la gent. En l'avituallament 10 un bon amic m'aconsella que hem prenga un gel i així ho faig, tot es cuestio de moral ja...
Al pasar per l'Ermita sento la gent dins la cantina i pendo (quina enveja que me fan), una altra aspenta i ja hi som, les granjes i el mirador. Une escaletes son el que t'espera al entrar en el primer carrer, dos voltes i l'Ajuntament. Llastima tota l'estona que penso que agafaria a la Silvia poc avans de la meta i entrariem junt, peró no a pogut ser així. Ella a arribat avans.
Al final 13é a la general, 3h26m temps total, 1é Local, 2on per equips amb la A.E.Alcanar
Un bon record, per uns cuans dies.
Aqui teniu els tracs del GPS, la ruta i alguna cosa més.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=548346
III pujada al Montsìa
Bé donçs un cop tot acavat arriba l'hora de la reflecció, de les felicitacions i les reconeiximents.
Reflecció al moment de pensar en tot alló que a pasat i hem fet, amb les sebes consecuencies. Amb les idees clares pel resultats optinguts.
Felicitacions per el llerg camí que finalitzá en el moment que l'ultim participan creua la linea de meta i a la fí respires tranquil per la feina ben feta. Moltes hores de feina entre els menbres de l'organitzacio i tots aquells voluntaris que anonimament fan posible que la marxa i la cursa deixin de ser un esdeveniment merament esportiu i sigui un agermanament entre pobles i gents.
Reconeigiments per a tota aquella gent que amb el seu trofeu veuent recompensat el seu esforç.
Moltes feliçitats a tots; Organització, voluntaris, participants, colavoradors i tots aquells que emb pugue deixar.
Aqui teniu un enllaç per les primeres fotografies.
http://picasaweb.google.es/uectortosa/CursaAlcanar2009#
http://picasaweb.google.com/koanito/IIIPUjadaAlMontsia#
http://picasaweb.google.es/monicafaneca/Alcanar09?fgl=true&pli=1#
http://picasaweb.google.com/montbiketrail09/CursaAlcanar2009#
Reflecció al moment de pensar en tot alló que a pasat i hem fet, amb les sebes consecuencies. Amb les idees clares pel resultats optinguts.
Felicitacions per el llerg camí que finalitzá en el moment que l'ultim participan creua la linea de meta i a la fí respires tranquil per la feina ben feta. Moltes hores de feina entre els menbres de l'organitzacio i tots aquells voluntaris que anonimament fan posible que la marxa i la cursa deixin de ser un esdeveniment merament esportiu i sigui un agermanament entre pobles i gents.
Reconeigiments per a tota aquella gent que amb el seu trofeu veuent recompensat el seu esforç.
Moltes feliçitats a tots; Organització, voluntaris, participants, colavoradors i tots aquells que emb pugue deixar.
Aqui teniu un enllaç per les primeres fotografies.
http://picasaweb.google.es/uectortosa/CursaAlcanar2009#
http://picasaweb.google.com/koanito/IIIPUjadaAlMontsia#
http://picasaweb.google.es/monicafaneca/Alcanar09?fgl=true&pli=1#
http://picasaweb.google.com/montbiketrail09/CursaAlcanar2009#
dilluns, 21 de setembre del 2009
III pujada al Montsìa
Be falten tan sols 5 dies i poc per a que es tire el tret de sortida a la tercera edicio de la mitica puijada al montsia i la gent ja calenta motors.
Son moltes les persones que cada tarde "Miquia" el amó de la granja de gallines que hi ha a l'entrada del poble pel mirador beu pasar, hem comentava l'altre dia, i jo li vaig dir a mí no m'has vist mai tat, no hem contesta es clar sempre paso a les nou i pico quan ja es de nit i tu no hi ets.
Aquest any sera molt exigent el recorregut de la cursa. Jo m'he aposta en un company que arreplegare algun cadaver de tornada al Remei.
El perfil amb el trident.%5B1%5D.jpg)
El perfil de la marxa es molt més suau.%5B1%5D.jpg)
dimecres, 16 de setembre del 2009
III pujada al Montsìa
Desde fa uns dies ja teniu operativa i a ple rendiment la pagina oficial de la cursa d'alcanar.
En la seva edicio d'enguany ja la tercera, contempla algun que d'altre canví i novetad.
Ja sigue en el trajecte o en l'organitazació. Si ha ficat tot l'enpenyo per a que en aquest cas com en les edicions anterior, sigue tot un exit.
Si entreu a la pagina veureu de primer un comte en rera que just també es el temps que ens queda al que la volem correr per a començar a ficarnos nerviosos. Després a les primeres rampes de la dreçera ens pasara tranquilament tot......
Molta sort a tot i força a les cames.
divendres, 11 de setembre del 2009
Recuperacio.
L'altre dia, cuan encara no fea mes que una setmana que m'havien tret els punts de l'Aneto. De sopte el meu pare hem sorpren en un "alarde" de valentia i hem diu amb els anys que fa que soc a qui, al poble hi mai he estat en el cim del Montsià. Com es clar jo de moment hem vaig quedar parat, però enseguida vaig reacciona i li vaig dir el disapte per la tarde i puijem.
Vale hem contesta, despres de buscar una persona per deixar el "peque" a l'hora que haviem quedat sortim cap al mas de Mulet i d'allí al cim.
Feia molta calor i les primeres rampes de puijada ja castigaven. En arribar a les antenes hon s'acava la pista, ja feia cara de patí i en arribar al mas de Tabola, es rendí.
Pero hem va mirar i en cara de tenir mol clar alló, hem digue, tranquil que tornare.
Com a començament d'una carrera esportiva no es gaire emocianant, però com a continuació del reste de la vida... Sembla que per una vegada es l'alumne que te alguna cosa que ensenyar al profesór. Ara m'ha dit que entrena 1'30h al dia i que li faigue l'inscripció que vol fer "la curta".
M'hon pare 63 anys a l'esquena i dos "axuxons" al cor. Anim que ho consegueixes segur......
dimarts, 8 de setembre del 2009
Duextrem Amposta
Com aquets dies pasats he tingut un poc de problemes en la linea de "telefonica". No he pogut estar al dia de moltes coses que els han pasat als companys. Bolbria felicitar a Arturo perque a acabat el mes d'Agost com el va començar, guanyantI a Jusep per la seva tercera plaça, ja feia temps que la buscava.
A tots el demes anims i cames que les coses van en marxa.
La cursa d'Alcanar esta aqui i este any hi ha que fer un bon paper. Aixi que el que surten la nit antes que no els pase com l'any pasat.........he Arturo.
dilluns, 7 de setembre del 2009
I Circular Pantá Oliana
Despres de uns dies parats per culpa del bac del Aneto tornem a la carga amb les marxes de la copa Catalana.
La que ens ocupa en aquest moment es la primera edicio que es feia i com no podia ser d'un altra manera teniem que intentar deixar "huella".
El primo i jo bam sortir a intentar aguantar el ritme, a poc mes de 5 km hem dono compte que el ritme el marcabem nosaltres. Perque no podiem somiar un por sembla que la cama hem seguia el ritme sense queijarse i els km anaven pasant be, al fer-ce de nit hem diuen que el segon s'havia perdut i jo segueixo. Fins i tot es el primer cop que hem salto un control que encara no estava montat i arribo a meta abans d'obrir l'arribada al final despres de donar un grapat de consells a l'organitzacio i un parell de correccions en el trajecte consegueixo arribar el primer. El mes important el temps 10h35m i 6550m de desnivell acumulat.
Xaneta 12h39m. Molt comptens els dos.
La que ens ocupa en aquest moment es la primera edicio que es feia i com no podia ser d'un altra manera teniem que intentar deixar "huella".
El primo i jo bam sortir a intentar aguantar el ritme, a poc mes de 5 km hem dono compte que el ritme el marcabem nosaltres. Perque no podiem somiar un por sembla que la cama hem seguia el ritme sense queijarse i els km anaven pasant be, al fer-ce de nit hem diuen que el segon s'havia perdut i jo segueixo. Fins i tot es el primer cop que hem salto un control que encara no estava montat i arribo a meta abans d'obrir l'arribada al final despres de donar un grapat de consells a l'organitzacio i un parell de correccions en el trajecte consegueixo arribar el primer. El mes important el temps 10h35m i 6550m de desnivell acumulat.
Xaneta 12h39m. Molt comptens els dos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)