L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dilluns, 29 de març del 2010

3ª Cursa Serra de les fites.



Albert Esteller
CRÒNICA :
Ahir, 28 de març de 2010, es disputava la cinquena cursa del circuit de les terres de l’Ebre a la Pobla de Massaluca, 3ª cursa anomenada Serra de les fites.
Aquesta cursa com el seu nom indica, en algun tram, passava per la divisió d’Aragó i Catalunya.
Respecte l’any passat, l’han variat un poquet per fer-la més atractiva, quedant en quasi 22 km. i un desnivell positiu de 700 m. aproximadament. Conjuntament, també es va realitzar una marxa, per als que volien gaudir de la zona amb una mica més de tranquil·litat.
Va ser una cursa/marxa molt ràpida, en la qual va participar un important nombre de membres de l’a.e.alcanar, cosa que ens va portar a guanyar el pernil a l’entitat més nombrosa.
Va fer un dia en bona temperatura, ja que el sol ja comença apuntar calor.
Fins la meitat de la cursa, com el desnivell era en negatiu, força pista, senderes amples i poc tècniques, el ritme va ser força elevat. L’última part de la cursa, ja amb el desnivell en positiu i acusant la intensitat anterior, li donava una duresa que ja volies veure l’arc d’arribada.
Pel que fa als resultats, els guanyadors absoluts van ser Ahmed Elqayed i Ragna Cathelijne Debats.
L’a.e.alcanar va obtenir bons resultats, destacant entre ells els podis d’Arturo Sans Gargallo (veterans) i Eva Queralt Roca (sènior femení).
També podem destacar una bona organització de la cursa.
Salut i cames!!!

diumenge, 28 de març del 2010

VII Marxa, La Selva del Camp-muntanyes de prades.

Aquest pasat diumenge es va selebrar la segona marxa del calendarí del CCCR en La Selva del Camp.

Hi fins allí ens vam desplaçar, ja esta sent una marxa tipica per a nosaltres ja que es la tercera begada que la faig. Esta prop de casa i es molt distreta.

Després de llebar-se d'ora per hanr cap a llá a les sis del matí ens trobavem en el Xaneta, a la recollida de dorsals. Unes bromes per a lleugerar els nervís, unes salutacions amb els companys i cap a fora que el dia pintava clar i calurós.

Molta gent s'hs acostumbrat a fer aquets tipo de marxes corrent ja que les organotzacions son cada cop més permisibes. Un bon marcatxe, un recorregut exigent i els punt d'avituallament fan de aquestes marxes un inmollorable proba d'esforç i reconeixement d'un mateix.

En la sortida tot molt rapit i qüasi sense donar-nos compte ja hi som, vaig cap abant i hem trobo en l'Adolf, va per feina, així que emb retiro. Peró de sopte emb parla i hem pregunta pel circuit, jo pego un esprintet i hem poso al costat d'ell parlem un moment i ja hi som sols tirant del pilot.

Hem obrit uns cuants metres de espaí. Penso, l'acompanyare una estona i vaig donant-li alguna indicació. Cap al sego control km21 beix que he de tirar cap enrrera i dixar hanar el "galgo" que faigue sol, sinó acabare pagan-ho.
El recorregut es molt cambiant, ara pista, sendera, algun riu, no sefa gents aburrit.
Despres del tercer control comença una pujadeta bastan llerga que ens dú fins un refugi d'excurcionistes "els Cogullons"1128m, molt bonic dalt d'una lloma. Aquí emb menjo dos llesques de pá amb Nocilla, si fea temps que no en menjava. Al sorti sento que criden anim, arriba el tercer i no tardara molt en pesigarme, però jo vaig fent ja m'agafara, es el Marc (tot un cark) de l'ultra distancia. Parlem una estona i éll tira molt bé, sempre té gasolina.
En aquest moment emb deixo caure bastant, no m'interesa cansarme i no bull donar-ho tot, ting que conservar per a la Tramontana que ja falta poc.
Al final despres de pedalar bastant per una pista i un tram de repeticio de la anada arribo al final.
Adolf acaba el primer 7h03m, el Marc segon 7h07 i jo el tercer 7h16m.

dilluns, 22 de març del 2010

Maraton de montaña Borriol.


Esta setmana també hi agut cursa per als més "adictes".

En la localitad Castellonense de Borriol es celebreva la Marató de montaña. Aquesta ja en la seva 4ª edició.

Uns cuants companys ban bajar per a disputar-la.

La cosa els va hanar força bé i pese a la forta boira que hi fea estos dies per aquí, a élls s'els va aguantar el dia força clar.
I la gent va poder gaudí del recorregut que aquest cop no presentava gaires novetats, a exepcio de l'arribada que era escales amunt.
Molta força i esperar el cap de setmana que bé, per la cursa del circuit, ja la 5ena.
web;

dilluns, 15 de març del 2010

2ª Pujada a la foradada.

En aquesta cursa, emb volgut tenir l'opinió d'un jove de la cantera.



Cronica de; Axel Sorolla... Be, doncs aquest passat diumenge es va disputar una de les curses que em van agradar mes l'any passat, la (Pujada a la foradada), aquest any amb la segona edició.
La cursa crec que es mol completa ja que te trams per a tot ... com la pujada a la foradada que l'has d'agafar amb moltes ganes,
i vaixan de la foradada i han trams mol tecnics amb els quals hi as d'anar amb compte de no lesionar-te, hi fins i tot els 5 o 6 kilometros ultims que els an possat per esfalt, que es en aquet tram on he perdut més temps, ja que tenia un poc els bessons carregats de les pujades anteriors i aquests trams d'esfalts sòn matadors per a qualsevol corredor de muntanya, però be, em pogut disfrutar d'un dia magnific, amb unes vistes precioses, com son les de la foradada i correr per la vora del mar, que poques curses poden obtar a fer-ho jeje.
Al final he quedat el 89é amb un temps de 3:08. Hi haura que entranar molt més per arribar dels primers.
Au doncs,

Salut i Cames!!!

Encara que durant la setmana havia fet molt fred el dia d'ahí va ser esplendit.
Una jornada molt especial per als amants de les curses de montanya i més aquesta que es la una de les poques del circuit a part de la pujada al Montsià d'Alcanar i la d'Amposta que es corre en la serra del Montsià.
El més positiu com sempre que ens toca el pernil al grup més numeros.
CLASSIFICACIONS; AKÍhttp://everyoneweb.com/pujadalaforadada/
Ruta memoritzada ahír, disponible al wikiloc....http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=785494

dimarts, 9 de març del 2010

Castells de la Segarra.




Aquets cap de setmana també van començar les marxes de resistencia de la copa Catalana.


La primera es tot una clasica hon sí congrega molta gent. A Guisona a la Segarra, una parella de Canareus s'hí va desplaçar per a realitzar-la.


Josep i la Jesus;


Ens va anar perfecte la Kesus va aguantar com una campiona. Ens va costar 10 hores 36' el 100% caminat. Varem tenir sort amb el temps quan natros arribàvem es posar a ploure.


Molt plana tal com tu vas dir, però els avituallaments de mal a molt malt, baix el nostre punt de vista, de menjar si que no en va faltar però sols i havia algo de fruita i molta però molta bolleria industrial, al dinar un caldo de pastilla, un bocata i mes bolleria, varem menjar molt malament tot el dia.


Una nova i bona experiència, segur que la repetirem amb una altra caminada. Ja em recomanaràs tu alguna de interessant.


By Josep.


Esperem que en una propera ens ho segueixin comptan.


Salud i cames, amic.

dissabte, 6 de març del 2010

Transgrancanaria 2010.Sí senyor, Crak..........



Adolf Aguió torna a repetir podiúm a la Tansgrancanarias 2010, encara que el destí li jugà una mala passada.

Tot estava a punt quan el divendres estic mirant la tele a casa i recibeixo un misatge del Xaneta.

"ja estem en la guaua, de cara al matadero" i caig en el conte de que es esta nit quan es posen en marxa.

A les 0,00h es posen a correr els dos Canareus desplaçats a la isla, ja m'havien contat anterior-ment que fins i tot els de l'organització els van hanar a buscar a l'aeroport.

Donç bé comença la cursa, cadacú al seu lloc i en marxa. Degut a les plujes dels pasats dies es troben en un començament força dur, ja que els barracs baixen plens i no es fa facil el abançar.

El 12 km primers després de sortir de la platja i encarar la montanya es comberteixen en un infern i de sopte un estropeço fa caure l'Adolfo. Aixó el marcara per tota la cursa.

Amb una cama tocada i amb la perdúa total de consentracio es veu obligat a apreta i recupera terreny si vol tenír opcions finals.

Cap a la km 42, després del abituallament agafa a l'Arnau i es coloca 2ºn lloc que mantendria fins a Garañon km 83, aquí en aquest punt ja tornaben a hanar enparellats. Moment en que es decidiria el podiúm final. Hi ha que remarcá que també en aquest punt momentaneament el campió li pasar pel cap el plegar, pero va contenir la rabiá i tirar fort.

Un cambí de recorregut al principi i a casi el final van fer mes atractiu la cursa, que en pasades ocasions no deixava de ser una pujada de 82km i una vajada de 41km.

Molt bones sensacions les viscudes durant la jornada i una motivacio més per al futur.

El xaneta en el moment de escriure la cronica encara no ens havia comentat rés, tan pronte pugue ens comentara alguna cosa.

Adolf Aguió 3ér clasificat..... Amb un temps de 14 h17m.
Juan Andres Simó el 81é 22h23m ..........un poc més lent que l'any anterior, tindra que entrenar més.

dilluns, 1 de març del 2010

2a Cursa de muntanya la Cameta Coixa


Ahir, 28 de febrer de 2010, es va celebrar la tercera cursa del Circuit de les Terres de l'Ebre, a Miravet. Una cursa amb un total de 20km (1 més que l'any passat), i 1000 metres de desnivell positiu. Ha estat una cursa amb molta sendera i distreta, la qual cosa agrada ja que no se't fa gens pesada. Tot i que al final, quan ja veus el poble i estas a punt d'arribar, als 2km de finalitzar, (que penses, ja he acabat...) et fan pujar fins dalt del castell per una sendera molt bonica que se't fa una "muntanya" (mai més ben dit!). Evidentment, així són les curses, i al final tot té la seva recompensa! A més caldria destacar les magnífiques vistes que hi han una vegada puges al cim on hi pots veure el riu Ebre i els pobles del voltant i com no l'organització, qui per donar un toc divertit a la jornada, a cada habituallament anaven disfressats d'una cosa diferent. El triomf, pel que fa als homes, se'l va endur Ahmed Elqayed amb un temps de 1:45:38. Referent a les dones, la indiscutible Ragna Cathelijne va liderar la cursa en tot moment i va acabar primera amb un temps de 2:10:51. Personalment crec que els entrenaments comencen a donar els seus fruits ja que l'any passat, la mateixa cursa amb un 1km menys em va costar 3:01:33 i aquest any l'he acabada amb un temps de 2:43:18. No es pot demanar res més, bueno si, que continuem millorant perquè aquest es l'objectiu de tot corredor!!Ara a continuar entrenant i a preparar-se per a la pròxima cursa. Salut i cames!
Web de la cursa;
http://cursalacametacoixa.blogspot.com/

Cronica, gentilessa; Eva Queralt Roca.