L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimarts, 31 de desembre del 2013

54 Vegades la Torreta (765m)




 Entre una mescla de promesa religiosa i repte esportiu  52+2 vegades la Torreta (765m) a format part de la meva vida aquest any 2013.
Feia molt de temps que em rutllava l’idea pel cap, tenia ganes de complir aquest somni.
Segurament que algú antes de mi, per un motiu o per altre a tingut d’estar pujant al cim del Montsià moltes mes vegades. Mai de forma lúdica.
E nascut i m’he criat mirant el perfil de la muntanya, contempla’n molts cops com els núvols s’abracen a ella. Des de la seva falda e contemplat moltes vegades com assolir el cim, fins que n’he descobrint els camins i les senderes que desvetllen els secrets mes amagats.
52 setmanes, mentre la terra feia tot un cercle al voltant del sol.
La fresca agraïda de les primeres setmanes de l’any, donaren pas a la floració de les plantes i als combinats d’olors que es notaven potenciats am el aiguatges de la nit. En l’aparició de la vida desprès del fred, teranyines creuant senders, serps que s’amaguen al teu pas i la calor, que seca les fonts i fa inevitable que si volem gaudir al 100% en fem amics inseparables d’una botella d’aigua.
El vent, la suor i la soledat grans companys en aquest viatge.
Tot això sense deixar de banda el dia a dia, l’arribada del meu segon fill al mon seria una dificultat mes a tenir en compte, curses, ultres, canvis de feina, oraris nous, i arriba el tram final, toca ficar mes ganes si cap.
E estat disponible per la muntanya, per haver accedit a ella sense tenir en comtes l’aproximació, el camí, o el temps de durada i fins hi tot sense mirar l’hora. Però mirant sempre el seu estat (feliç o trista) per si de cas aquell dia no es el millor. Des de la feina contempla’n els núvols i decidir de sobte avui i pujo...
Tot això m’ha donat una facilitat per a preparar l’escapada cap a d’alt en el moment de la setmana que tingues possibilitat. Matí o tarda, nit o dia, sol o en companyia...
Vaig començar el 31de desembre 2012 en un bon numero d’amics “los Desakatos”,  però les primeres setmanes van costar una mica. Tots em d’eien d’acompanyar-me, però a l’hora de la veritat estava jo sol, fins que arribat la primavera i el bon temps ja es van animar uns quants. Amics, familiars i molt de companys coneguts aquests darrers anys en el mon de les curses de muntanya.
Una, dos o fins a cinc vegades l’amic Ivan. Han volgut compartir en mi una estona per aquest paratges tan bonics i desconeguts al mateix temps.
Aconseguint involucrar a un bon numero de gent. Entre molt m’han acompanyat al cim; el senyor Alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, el seleccionador Català de Curses de Muntanya, Fernando Rosa, El president del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre, Jordi Bort o tot un campió d’Espanya d’Ultra trail (curses de llarga distancia)
Remigio Queralt. Tot un plaer ensenyar-los el “meu” territori.
Una de les mes especial la numero 41 (en família) el Noé en tan sols 6 anys ja hi ha pujat tres cops i el Alan en 50 dies el mes jove (que jo sàpiga) en estar-hi.
O també la numero 40 (en competició) durant el marc de la VII Pujada al Montsià, memorial Francesc Bort (Madro)
Sempre que a pujat alguna persona nova l’he dut per un sender nou, per a que ell també descobreixi quelcom d’aquesta serralada Litoral.
Cap a la meitat de l’estiu molta gent era la que em venia a dir que estaven preparats per a fer la fotografia oficial de la setmana, organitzant pujades des de la N340 a les portes de Les Cases d’Alcanar, una de les mes llargues, 880m positius fins al Pare Pasqual, com també es coneix La Torreta (765m).
Temps de descobertes, que també n’he tingut. Com les dos cases de pedra en sec, que es poden observar com a guardians del punt mes alt, es situen a banda i banda del cim, cobertes de maleïa i matolls ara, sols els falta el sostre però de ben segur servien de refugi a pastors o caçadors que passaven la nit en total tranquil·litat i harmonia.
Les coves del “Pare Pasqual” al que dona nom una majestuosa estalactita que arriba del sostre al terra. Creada des de la paciència de la mare naturalesa. La senda que du fins al lloc, es troba molt poblada de vegetació, ja que transcorre orientada cara Nord i d’humitat n’hi ha tot el temps. Molt coneguda per els amants de l’escalada, al seu peu, en la mateixa base de la cova, en la part esquerra, comença una via Ferrada de 600 metres de llargada, que am un nivell mitjà de dificultat ens dura, en alguna que d’altra emoció i no sense esforç a la Torreta 765m.  
Per la Foradada, Mas d’en Comú, Mas de Mulet, Racó del Llop, Bassa Blanca o Font de Mola Cima. Son alguns dels llocs que la gent que m’ha estat seguint per el Facebook han estat llegint tot l’any. En moltes aportacions i suggeriment que jo e acceptat en bona fe.
Donant a conèixer la riquesa paisatgística de les fonts, singles i coves que es poden visitar en una excursioneta d’un matí.
Accedint des d’Ulldecona molt mes humanitzada, en los seus bancals d’oliveres, ameles i garrofers. Camins i senders cuidats en mimo per arribar a les finques sense dificultat i com no per a gaudir els amants de la natura.
La cara Sud entre Alcanar i Sant Carles, molt mes salvatge i desconeguda. Com si la presencia de la Fabrica de Ciment en el vell mixt intimides. Amb unes sendes casi desaparegudes per la falta de ser transitades. Sempre que hi passo arribo a casa am les cames plenes de sang (coses de l’ofici). En un encant especial, les seves parets verticals que atrauen mes d’una mirada, del viatges que transcorren per la Nacional, un altre paradís per l’escalada.
Segurament em deixaré algun camí, alguna senda o pista. Però tinc clar que no a estat per ganes.
Amics que m’he trobaran passejant i comentaran allò de que “m’hagués agradat acompanyar-te, però no he tingut temps”.
En definitiva d’això es tractava, de tornar-li una mica del temps invertit a la muntanya i donar-li les gracies, d’haver creat aquesta meravella de paratges.











º

divendres, 22 de novembre del 2013

Arribat el final.

Es moment de fred i de no tenir ganes d'entrenar. Per sort aquest any la caloreta s'ha estirat prou.
Tanco la temporada de la millor manera, en una cursa, la d'Horta de Sant Joan.
També serveix per clausurar el VIé Circuit Terres de l'Ebre. Es el primer any que l'he corregut, s'han fet llarg i e de dir que a estat prou dur.
Molt lluny queda la primera cursa de Les II Torres de Campredo, a lla cap al mes de Gener. Vint i una cursa per a gaudir del territori i descobrir molts de racons e histories del pobles que el formen.
Es temps de reflexion i de mirar números, encara que no ens quadren.
Resumin:
1 Ultra Trail, 6 Ultres, 2 Maratons, 17 Curses (Mitges Maratons) i un Kilòmetre Vertical. 27 en total.
 No esta gents malament, però això te de canviar de cara al any que be, punt a millorar. Pujar en calitat i menys cantitat.
Ball de xifres:
2743 km, 306 hores, 62.944 m positius, 9 km/h  i 135 Rpm de mitjana. Sense contar les dades de les probes corregudes. Baixem en cantitat, guanyant molts de metres i disminuint les pulsacions i la velocitat. A marxa de tractor (però segur)
Resultats:
6é de la general en la Eunmilak (168km), Sub Campió de Catalunya d'Ultra Distancia UTBCN (115km) Campió de la II lliga Catalana d'Ultra Distancia FEEC-Lafuma i 3é VI Circuit Terres de l'Ebre.
També com no, a falta de 5 pujades a la Torreta (765m) espero completar el repte 52 Vegades la Torreta.
Negatiu:
La retirada en el primer Campionat d'España d'Ultra Trail CSP (115km) i com no la desaparició de l'equip Lafuma Team España, que jo mateix en formava part. Una llastima.

A partir de meitat de Desembre serà temps de noves propostes i nous reptes, alguns ja es perfilen i tenen molt bona pinta. Nou equip, nou espònsor i espero una temporada com a mínim amb la meitat d'èxits d'enguany. Objectiu super marcat 2014, sub-24h en una cursa de 100 milles.

diumenge, 3 de novembre del 2013

Trenkacims

O també coneguda per la "matapersones". Es de lo que mes se parlava ahir just després de creuar la meta. Tots es clar no, el guanyador i en diferencia de la cursa s'havia pegat una passejada  per les nostres terres.
Feia moltes curses que havia deixat de banda el escriure. Tenia altres preferències. Aquest cop es diferent tinc que explicar el viscut en aquesta, l'última cursa llarga de l'any.
Els organitzadors estaven preparant una gran festa per a nosaltres, entre la marxa i la cursa no quedaria ningú indiferent. Una bona promoció i un cartell (a priori)  de favorits, que grans curses voldrien haver firmat en la seva 1º edició.
Paüls 6:05 AM comencem els tràmits per recollir dorsal. Moltíssimes cares conegudes i cap al cotxe a preparar-nos.
L'amic Adolf passa com una bala am el cotxe, ni ens beu, seria un presagi del que mes tard passaria en la cursa.
Compte en rere, i tots els voluntaris il·luminen el carrer en torxes (pressiós) creuem tot el poble fins a la zona mes alta i per la part dreta del cementeri enfilem els primers 1000m+
El pilot es posiciona i la fila s'estira igual que una serp de colors variats. 5 som els que anem agafant algun que d'altre metre, fins que arriba la primera baixada, per a  remuntar fins al Tossal d'Engrillo (1072m)
                                                       Pujant cap al Tossal (foto de Manel)
El grup es desfà i cadascú mira per ell, em sento be, crec que puc tenir un dia en que les cames funcionaran. Després de les dues ultimes setmanes, era un misteri pensar en que podia lluitar per alguna cosa en aquesta cursa.
Els números son el que diu l'organització 4000m+ per a sols 50km (costara pair-ho)
Ja de començament el Jaume i jo ens agrupem, mes tard em comentaria que li costa posar el motor en moviment i es troba como do am el ritme que duc. Comencen els tobogans pujam 400m+ per a baixar-ne uns tans i d'aquesta forma anem sumant metres, dona gust transitar per algun tram de pinassa, sembla com si ens agüessen tirat una catifa.
Poc antes de trepitjar Sant Roc (km21) ens atraparia un grupet de 4 corredor, entre ells els meu mestre Adolf, em comenta que esta prou be i jo penso que entre les seves paraules hi ha un missatge xifrat (et donaré guerra)
Avituallem de forma rapida, aquí esta el meu pare, que l'hi esta agradant este "mundillo" i no se ho ha volgut pedre. Menjo un plàtan, em comenta que els tres primers van sols i nosaltres podem unir forces.
Un cop recuperat, surto en busca d'algun  del grupet, que ja a marxat mes rapit, no vull que pensen que poden.
Quin munt de sorpreses que te esta cursa, estem dibuixant unes fulles de trebol sense separar-nos molt del poble de Paüls, canviant de direcció constant ment.
Ens trobem molt prop de la meitat de la cursa i m'han adono que poc te d'ultra, mes be sembla una marató "mal mesurada" Avituallaments ràpid, duresa extrema i ritme frenètic (al menys els primers 20km) Comencem a parlar com diu el Jaume pareixem el "trenet" sempre al mateix ritme "xu!!  xu!!"
Entre els quatre segur que sumem 10000km nomes enguany, estem per al canvi d'oli...
En arribar a la part mes alta, comença de nou un descens frenètic i l'Adolf proba d'estirar la corda un parell de cops, fins que cap al kilòmetre 33 o aconsegueix. No marxara molt lluny, 5 minuts però suficient per a deixar-me una mica atropellat (al igual que al matí) mentre em recomponc intento que no s'hem noti molt.
La cursa va passant, però els tobogans no s'acaben. Es dura fins al final. A estones ens quedem sols el Jaume i jo, comencem a tenir el cul pelat en aquest tipus de curses. Ens coneixem prou be per ajudar-nos en el que faci falta. Finalment arribem al primer avituallament que també serveix d'últim ens prenem un got de cola a modo de brindis en 25 minuts estem en meta i ens informen que el primer a fet un temps estratosfèric de 5h55m "xapo!!!" Miguel Caballero
Perdem altura sense encantar-nos però petant la xerrada, fins i tot mirant les vistes, espectacular. A estat una proba molt bonica, ens a costat 7h però sembla be que a estat una estona.
Encara que moltes voltes sembla que estiguem barallats, per que no xerra ningú, sempre es un plaer compartir kilòmetres en molt bona companyia...
Els corredors d'Alcanar van complir les expectatives, assolin els seus límits i en particular el Xaneta
aconseguit acabar una Ultra de dia.
                                                                     (Foto Manel)
                                     De les victòries es treu pit, però de les experiències records.


dimecres, 18 de setembre del 2013

KM Vertical (Roquetes)

Passat l'estiu tornem a la carga en el circuit Terres de l'Ebre.
El Km Vertical a Roquetes es una cursa molt rapida, casi,casi al esprint. Es tracta de progressa per un recorregut molt tècnic al llarg de 6'5 km i un desnivell de 1350 m+
Sent el sostre de la provincià, el cim del Caro es el punt final del recorregut.
  Després de fer una volta per la fira i menjar el que l'organització te preparat. Estem tots en bon humor esperant el bus que ens dura fins la sortida.
Surten les noies, comencem agafar posicion i serà una sortida prou rapida. Tots a l'hora, encara que no sent del meu agrado es el que hi ha. Fa un parell de setmanes vaig tenir la sort de venir a reconèixer el terreny i vaig treure algun punt de referencia.
  Comença la prova i els favorits prenen posicions, tots fem rapits moviments per a millorar llocs. La duresa del recorregut ponte ens posara a tots al ritme.
 Entre els que obtem a la classificació final, els quatre primers. Cadascun en els nostres particulars problemes.
Al taulo final es reflexa-ria el estat de forma, Juanma, jo, Lhousain i Ramon. Encara que a l'arribada es pot veure clarament l'esforç en treure cada metre possible al contrincant.
Es fantàstic i demostra una força de voluntat immensa veure a un home invident fer el mateix recorregut que nosaltres, no sense problemes, es clar, però en les mateixes ganes e il·lusió que consevol altre corredor.

Bravo per ell.

diumenge, 25 d’agost del 2013

Afrontant la part final.

Després d'uns dies de descans e tornat a entrenar. Moltes hores i experiències les viscudes en les 2/3 de la temporada. Preparats per afrontar l'última, espero que estigué plena de bones sensacions.
Com molts m'haveu felicitat per les rets socials i d'altres pel carrer ja sabeu que som un mes en la família. Motiu pel qual encara lluitaré si cap cada posició en la línia d'arribada.
Si ja o se no em guanyo la vida, ni tan sols sortiré mai a una portada d'un diari esportiu, el que si tinc molt clar que soc per naturalesa competitiu i el que m'agrada o faig en tots els sentits.
Enguany a principi de temporada em faig escriure una llista de les curses que volia competir (al mes pur estil Kilian) i l'he estat seguint al peu de la lletra, mes el repte de les 52 vegades la Torreta 765m i alguna coseta mes. La veritat es que no podia imaginar al mes de Gener, quant la redactava, que tot sortiges tan be. Estic molt content i en ganes de seguir endavant.
Si ja o diu la dita "Quien la sigue, la consigue"
Moltes gracies de tot cor a tots, per les felicitacions  rebudes des de tots el racons del mon.

dijous, 25 de juliol del 2013

Eunmilak´13

"In extremis" a ultimes hores de la tarde, es quant aconsegueixo que el meu pare s'anime a venir en mi a Beasain. Fins ara tenia de fer el viatge tot sol. Un al·licient mes per donar-ho tot a la cursa.
Sols han passat 5 dies des de la NQ. La recuperació a estat importanticima aquesta setmana, però treballant de 7h a 15h digueu-me com tenia la son. Per a postres el dia "D" em llevo a les 4h de la matinada per aconduir fin al País Basc.
Excuses a banda, ja hi som aquí, no tardem ni deu minuts en trobar cares conegudes, gent de la terra, amics del Facebook. Si ja ho diu la dita (allí on vaigues que en hi agui dels teus) Recollida de dorsals i a dinar. Te molt bona pinta, aquesta organització esta preparada. Desprès de dinar descans, busquem una bona ombra i relax....comencen els dubtes.
He portat al meu pare a 500km de casa per a estar bona part del temps en un poble desconegut, entre gent que no coneix i jo m'entre corrent per la serra, quina boxe ria. Un motiu mes per a complir.
Es prop de l'hora de sortida, tot es nou per ell, es el primer cop que em veu preparar tot. Els dubtes li so venen. Per a que els pals? quina motxilla mes petita que duc, en comparació a la dels demès? per que son les bones que preparo? Ja em va be així m'entre li explico faig repàs de tot.
Li explico molt tranquil, com si ell tingues de córrer al meu costat, balla experiència seria.
L'hora de sortir i comença el joc, no tinc mes que la referència del Marc del 2010, 27h32m, en aquest cas i en les condicioni que arribo havia pensat en intentar baixar de 29h, acceptable...
Li explico el pla de ruta al "mana gement", e intento no deixar me cap detall per a ell gaudeix-he com jo de l'estada.
Les primeres rampes son d'escalfament, molta humitat i la suor ja em tapa la vista (sobra tot) per sort nostra es tapa el cel pareix que pron te descargara. A penes estic en el km8 i estic sol com un mussol. Primer avitualla ment (espectacular) la gent que hi ha seguint la cursa. Menjo algú de meló i  surto. Paciència, pron te caurà la nit i la cursa es contra mi. Agafo un parell d'unitats a la primera cota alta (km15) em col·loco en 6ª posició que aguantaria tota la nit. En l'abituallament de Zumarraga es repeteix l'historia, molta gent animant i et fan créixer. Segueixo endavant com un valent. Un altra dent del perfil fins als 800m d'altura i cap a Gorla (km 30). Cau la nit i comencen a caure gotes, entre que meu penso i tal quant al final m'hi decideixo a treure la jaqueta, para de ploure "merde" tornar a llevar.
El trajecte nocturn tenia de ser espectacular, llàstima de passar de nit, molts de prats, pujades espectaculars i la referència dels perseguidors que facilita la nocturnitat. Azpeitia es descobreix al final d'una baixa espectacular per un camí empedrat, entro al control sobre les 24h de la matinada (km55) Aigua, menjar que no descuido en cap moment i som-hi, la gent jove es deixa la gola animant.
Un desnivell positiu de 1000m per a coronar en el (km70) fan tremolar un poc les cames que no estan molt fines, per a sobres rellisco en l'herba mullada un cop i em faig mal al turmell esquerre. Penso lo pitjor, però segueixo antes que es refredí. Arribo a Tolosa (km80) i em donen referència del cap de cursa, 20 min. el cinquè, però no li trec suc a l'asumte, encara falta molt i tinc dubtes... Aquí esta la vosa que no he deixat res, menjo demano una pastilla miraculosa (Ibuprofeno) em trec la son posant-me en marxa.
Com no segueixen les pujades, fa estona que he tret els pals i m'estan ajudant a progressar, l'ascens per els prats no es del tot còmode, en arribar al cim els i comento que estan molt lluny i els voluntaris es posen a rriure. La baixada fins a Amezketa es bastant còmoda i arribo ràpidament (km100) 14h de cursa son les que duc fins aquí. Entre tot això un Portuguès que després es posaria "farruco" m'ha adelantat en un moment de devilitat, penso que no el veure mes, que equivocat estava.
En resumides qüentes s'ha fet de dia i desprès de tenir problemes a ultima hora en el frontal. S'ha fet de dia i em poso un altre cop en feina, Txindoki son paraules majors de 200m fins a 1400m en varies agulles després tot seguit que pareixen in terminables, una i un altra i un altra, així fins a 5. Ostres un que conec el Iker Carrera paseijant-se per estos montes.
Iker-  Que tal? Como andas?
Jo-  Buf, fundido...
Jo-  Esto no termina?
Iker-  Lla te queda poco, por arriba hace mas fresco...
Jo-  Graciàs, boy...
Per a la primera vegada que parlo en ell no esta gents malament.
Arribo al abituallament i sorpresa el "Portu." que fa una estona que s'espera bevent aigua fresca. Ens posem a baixar junts i li deixo agafar un metres, bull conservar cames. El tram fins el (km 119) Uarrain es farà molt Llarg i calorós, son al re dedor de les 11h de matí i torna a picar fort el sol. Surto en companyia del Marco Antoni (ja li se el nom) i començo la gerra sicologica, pujant li trac metres i baixant me'ls treu ami. Alguna cosa tinc que fer per distreurem mentre passen els kilòmetres. Que per cert no se de qui va ser l'idea de marcar en pals kilometrics de 116 al 126 però es agoviant en ganes. 5'30h em costa recorrer el tram de 25 kilòmetres i el Marco ja fa estona que l'he perdut de vista, arribo a Etxegarate (km130) totalment destruït em per l'orgull que no em poso a plorar, asta el de la creu roija em diu que em beu molt mal. Ara si tinc calcetins i sabatilles llimpies, demano per rentar me els peus i torno a veure a Iker.
Iker-  Haces mala cara...
Jo-  Lla lo se...
Jo-  Voi a canviar-me el calazado...
Iker_  Tomate tu tiempo.
Sábies paraules que retronarien dins el meu cap durant les següents 7h.
Li crec com un bon nen, a punt se sortir, sorpresa la primera dona arriba la Nerea Martinez. Bua!!! Gerra
Em poso en moviment i poc a poc em fico en situació, un parell de tobogans i comensa la ultima pujada forta, el Aizkorri que es corona cap al (km 145) però abans en un control em diuen que duc un cadàver a pocs minuts. Imagineu qui es? intento localitzar-lo visual-ment. però entre el bosc es difícil. Arribo al  túnel de San Adrià, tantes voltes que l'he vist en fotografies m'he emociono i tot. A mes el Iker un altre cop.
Iker-  Venga que tines a un Portugues aqui delante....
Jo-  Si, lla lo se, pero cuando me hacerco, el "cabr..." se crece.
Iker-   Animó, que tu vas mucho mejor.
Jo-   Gracias, boy...
En aquets espectadors, com no animar-se. En poc mes de 10 min. ja el tinc a vistes. Ara si vaig a per ell. L'enxampo i corono la cima (espectacular) jo al davant. Li trec uns metres a la baixada, però no es rendeix.
Oazurtza (km155) Trobo als companys de la UEC Tortosa que estan fent la G2h i em diuen que malaurada ment pleguen i que em veuran en l'arribada. El Marco em surt a traició m'entre jo xerro, però se que no anirà lluny esta mitxor que jo. Tot es confirma, l'enxampo i em fa la goma, no pot, sento que la batalla sigues en ell, per un miserable lloc.
A 10 kilòmetres de meta, Mutiloa li comento que portem al darrera una profesional i que en el moment que olore la meta si ens despistem ens passara per sobre. Ell a avituallat fort, un cafè i un got gran de cola, esta ko!! se que en el moment que arranqui es quedara clavat. Però es legal, reconeix que jo puc mes i m'invita   a marxar. No m'ho penso i tiro fort, ni tan sols ho intenta.
Veig el poble i penso que e sofrint molt per arribar aquí, se que si no hages estat el meu pare en meta no hauria acabat. Sent la primera vegada que venia no li podia fallar.
El passadís d'entrada es Llarg i molta gent aplaudeix els últims metres, genial, ja hi soc, patín però ho he aconseguit. En creuar la meta m'invadeix un sentiment de satisfacció, e complert i em tiro a sobre del pare.
Moltes histories que comptar camí de casa, per part d'ell i meua....però això quedara per nosaltres.
Juan José, dorsal 51, posició 6é Eunmilak "Espectacular", 27h 28m.


dimecres, 17 de juliol del 2013

Volta a la Cerdanya (56km)

Fa molts de dies que no actualitze el blog, e començat a pensar en la feina que tenia per davant i les ganes de fer les coses millor han estat per d'amunt de tot.
La Volta a la Cerdanya em va donar l'espenta nesesaria en el moment adequat. Alguna cosa sobre el futur passava per que els resultats sigueren els bons.  Les previsions no eren gaire bones, plouria molta estona, però tot allò m'afavoria. Tenia el material i les ganes per a córrer força estona sota l'eigua. Els companys i rivals tenien el mateix entusiasme que jo. La cursa va estar renyida, les posicions de podiúm eren fixes, però els que lluitarem per la copa estàvem un pel mes endarrerits. Al final i deguts als canvis de l'organització deguts a les males previsions van propinar un final d'infart....Tan pron te vaig saber que la cosa s'havia retallat, vaig canviar al plat gros i ficar uns minutets entre els perseguidor. Per a tenir marge de cara a l'arribada (bastant planera)
Una cinquena posició final, em va servir com a una espenta de cara a la final de la Lliga. Tinc que córrer la Núria-Queralt. A una setmana tan sols de la Ehunmilak.
Dos curses del Circuit Terres del Ebre i em trec el gusano de la competició, no tot a de ser estar a tope, es pot gaudir en bons amics i bona companyia.
http://www.ultrafons.com/es
Santuari de Núria 9h15m, a falta de res per que comenci la ultima proba, tinc les coses clares, serà dur, farà calor, però la preparació ma deixat a bon lloc. Ara treballo al camp, torno a ser pagès, treballant de set a tres dins un túnel invernadero, es pateix molta xafogor (com en una sauna)
No serà avui el dia que plegui. Comensa la cursa i surto tranquil, controlant els intenten de traurem de lloc, arribem a la font de l'home mort i no paro. Començo la pujada sense pals, molt sua fins dalt. En arribar al pas dels Lladres m'atrapa el dorsal 1 (guanyador de l'any passat) i seguim junts per els tobogans fin a la Molina. Ja sa unit un altre actor, el que al final seria el tercer. Veig molta diferencia entre nosaltres, l'un es queda i l'altre puja avança per la pista esqui corrent. Quina serà la bona?
Coronem i cap baix  un altre cop, arribem al refugi...seguim a bon ritme. A pocs metres de Baga ens despistem un estona, ant tret cintes del marcatge. No em calen ja se per on es, a la tercera va la vençuda.
Aquí es ta la clau de la cursa es l'hona punta de la calor i estem en un forn, si no surto rapit d'aquets clot o pagaré car després. Tinc a un contrincant pel davant, però els que veritable ment tinc que controlar son els que porto al darrera, gent experta i am ganes de fer-ho be.
Estic en els peus del Pedraforca, la muntanya imponent...nosaltres el deixarem a l'esquena per a pujar l'ultima fins el Coll de la Gallina Pelada, 1500m+ del tiro que poden fer mal a qualsevol.
Soc a d'alt de tot i m'ha costat mes o menys 1h35m, el que queda a de ser facíl. Ritme còmode riu a baix fins al càmping a 7km de meta, paro els hi demano una cervesa, però de sobte arriba el segon "catxis" a tope fins el final. Soc al monasteri de Queralt, l'ultima vegada passava les escales mixt enrampat, ara les salto de dos en dos. Entro a meta i el Lluís s'hem tira a sobre per felicitar me, estic molt content, s'ha aconseguir, la Ultra Núria-Queralt i la Lliga Catalana.
El primer que penso, e tingut grans ribalds, al igual que jo han fet un esforç grans per estar apunt en totes les curses. Enhorabona a ells també.
Però tan bon punt a acabat esta, em queden 5 dies per la següent i no serà "moco de pavó" Ehunmilak 168.
Dormint les hores que toquen, una alimentació equilibrada, i estiraments....a part de deixar els problemes enllestits abans d'una cursa son les claus de l'exit. O almenys es el que a mi em va be.
http://www.92km.com/

diumenge, 9 de juny del 2013

Duextrem (Trail)

Una cursa diferent en territori conegut. Aixi es com definiria la cursa trail de la duextrem.
En un marc incomparable, a la finca de Cobiscol (Amposta). Molta feina la que tenen que realitzar els del club BTT. Però val la pena.
Ambient espectacular i molta festa.
Es dona la sortida i a córrer, Lhoussain fa de les seves i el Kiko al darrera. Un poc de laberint per escalfar i la primera pujada forta, es va molt ràpid i enseguida arribem al Mas de Mata redona. Continuem fins la Font den Burga i el Coco de Jordi. Racons aquestos molt coneguts per ser lloc de pas en la ruta mes clàssica de la Foradada. Al Coco hi ha molta gent coneguda animant i seguint el ritme de la cursa. Remuntada i cap al ultim tram de la prova. El Coll Llarg, encara que tècnic es preciós. Al nostre ritme sempre acabem agafant alguna gent de la marxa i ens deixen pas al nostre crit "Vaix".
Al bàlans general de la cursa, content per els resultat.
Després de la primera part de la temporada en la que e aconseguit millorar considerablement el rendiment en cada cursa. Tornant a la feina activa estic pagant el desgast del treball i l'entrenament diari. Però molt content, com diu el meu pare "a estes altures de la vida que vull demostrar". Ell em coneix massa be, de lo que soc capaç.

                                                         De vegades....menys, es mes.


Felicitar al Jon per la gran reaparició, acabant la cursa a tan sols 10' del podí.

Rasquera-Tortosa 42k

Ja fa uns quant dies que es va celebrar la proba i després de la desfeta de la CSP, tenia que treure'm l'espina.
No se si deu ser la data o que ja comença a fer calor, però la gent no esta per la feina i es pren uns dies de descans. Massa curses?
Marxo cap a Tortosa sol, però pron-te trobaré companyia , de ben segur. Agafem el bus cap a Rasquera, a la plaça ens espera la sortida i alguna que d'altra rafega de vent. Es dona la sortida i cadascú agafa la seva posició. En el meu cas la tercera plaça serà la bona per a seguir sumant al circuit. Un ritme còmode que em permet-eix fer kilòmetres sense massa desgast.
                                                            Sortida...., a per la meta.
Encara que a priori el recorregut pareix sigues en clar descens, enganya degut al seu traçat tècnic que et manté en completa tensió tota l'estona. Mirant de no caure i no despistar-te del camí, tot just després de coronar al cim de la Creu de Santos. Segona vegada que hi passem enguany, en la cursa de Benifallet també s'hi passa. Molt d'ambient en l'arribada i un "espiker" que es desvivia per animar la festa.
                                                          Preguntant també s'arriba.
Al final un esquince de turmell per a l'amic Joan i cap a l'Aliança a fer una radiografia.
Una cursa que encara sent el segon any pareix que porte tota la vida fent-se, ja que els organitzadors porten moltíssimes

hores de reunions i preparatius. Felicitats.

dissabte, 25 de maig del 2013

CSP.... (Tornare)

Estic al kilòmetre 83. Moltes coses e fet malament i tinc la sensació d'haver fallat a molta gent.
Es la primera cursa que represento a la selecció catalana, des de feia temps o estava esperant. Buscant resultats dia a dia. Pero avui no es el meu, e començat massa ràpid i m'he deixat dur per la gent de la curta. El dia es estrany encara que tapat el cel fa xafogor i no m'entra res de menjar. En la ultima cursa del circuit em baix dur un cop al genoll i encara el tinc dolorit.
D'alguna manera estic complint un somni, competir entre els millors atletes.
El cap de setmana va ser fantàstic, compartint habitació en el mestre (Adolf) i en grans persones. Fernando, Albert, Kiko, representant a la selecció i el Marc, Salvador, Sergi, Jaume i la Olga com a corredors.
A estat una experiència bona en una competició dura i exigent.
Em quedo en el plaer de estar entre els favorits i sentir la sensació de deixar la feina a mitges. Tenir de tornar a acabar marcara un fita de cara al any que be.
Una cursa espectacular en organització, de amplia experiència en aquest tipus de vents.
El plantejament era diferent i ara em dono compte en el moment que poso el peu dalt del cotxe d'una parella que s'hem ofereixen per dur-me al següent avituallament. Es la sortida fàcil i ja m'he penedeixo antes i tot de engegar
De vegades no surten les coses com penses que aniran, llastima però es aixi.
Agrair els ànims dels companys i coneguts.
Felicitats a tots els finishers...

dijous, 9 de maig del 2013

Cursa del Vent (el Reguers)

Ja fa temps que em passejo  per estes muntanyes i poques vegades em sorprèn una cursa. Aquesta va ser una d'elles.
Una cursa organitzada per gent del "mundillo", que li treu el temps als entrenaments per dedicar-li unes hores a l'experiència de organitzar i força be, hi ha que dir.
Dos coses ressalten per d'amunt de tot, la sortida, si mes no poc in usual, a poc metres del cementiri municipal de la població. Com si de un pressentiment es tractes, que a l'arribada algú necessites els seus serveis. Toquem fusta.
                                                       Moments antes de la sortida.
I el recorregut, sobre un desnivell de 1450m+ i 21 kilòmetres es una traçat molt exigent. Des de la primera pujada t'invita a caminar i posar-te les mans als quàdriceps per accionar millor la força. Tot això acompanyat d'unes baixades tècniques, en cap moment tens la sensació d'avançar en el espai temps.
Molts corredors i un ambient que moltes curses ja desitjarien per a elles, es resultat de un fort treball per a consolidar al Circuit Terres de L'Ebre com un dels millors a tot l'estat.
En l'apartat mes tècnic. Una sortida molt rapida al principi, propina que el grup davanter ja agafes metres des de quasi el km 0. Alternat posposició entre la tercera i quarta arribem al començament de la segona baixada. En el moment mes inoportú caic al terra, donant-me un fort cop al genoll dret, marcant la resta de la cursa, decideixo que a set dies del Campionat d'España d'Ultres no mereix la pena arriscar per una posició.
Aven perdut la concentració i am una mica de mal continuo a un ritme viu per a intentar seguir restant punts en la classificació general. Al entrar a meta en dono compte del temps, ja que últimament e decidit no dur el "Garmín" en les curses curtes, 2h21m i una quarta posició de la general.
                                                       Abans de caure, encara tenia ritme.
Desitjar una pron ta recuperació al meu bon amic Emili, que a menys de cinc per al final va tenir una forta caiguda, am conseqüències molt pitjors que les meves. En uns dies per boxes i uns cuida dos de la "mama" tot tornara a estar com abans.

dimecres, 1 de maig del 2013

UTBCN

Passats uns quants dies, es temps de reflexió. Ja li vaig dir al "Xaneta" prefereixo que el dia de la cursa tinguem molt malt temps. D'aquesta manera es veurà de veritat los corredors mes forts.
I dit i fet, el cel es manifesta. De bon matí quant marxem cap a Sitges cauen gotes intermitent ment i no te pinta de millorar.
L'organització avisa la nit antes que degut a  la previsió meteorològica es canvia el lloc de recollida de dorsals. Com a mi sempre em fa patir això, arribem d'hora. Ens posem la roba de feina, en els duptes de tots els dies, de llarg o de curt, jaqueta o paravent...qüestió de fer apostes.
El descontrol en fer-se l'hora de sortir es brutal, ningú sap si es surt puntual o si degut a la quantitat de gent que encara esta recollint el dorsal, es ret-rassa. Fins que no em salta la "xispa" i li dic al "primo" (marxem cap a lla no sigues de cas) en donar la volta al passeig em veig tota la cua de gent i "l'espiquer" que diu (falten 4 minuts per l'inici de la 3ª edició de la UTBCN)..... Com!!!! esprinto fins la cua per fixar i passar control. Torno a sortir i segueixo fins al davant, en busca de la primera fila. Menys mal m'han sobrat 30 seg. Temps de saludar i trencar la cinta que separa els corredors humans de la "elit".
                                           En l'avituallament en companyia de Terry (3º class.)
Estem corrent i passem un altre cop per d'avant del Hotel on hi ha molt encara recollint el dorsal. Imagineu-vos la cara quant pregunten, si han donat la sortida?
El corredors de les carreres mes curtes marxen ràpidament de nosaltres, en formen un grupet de gent coneguda i comencem a bon ritme a devorar kilòmetres, la pluja no parara fins a lla a les 17h de tarde. El terreny esta fangós i s'enganxa de vegades a la sola, però no te res a veure en lo que vindrà a la vesprada després d'haver passat tota la gent per l'ultim ters del recorregut.
                                            A roda del mestre Jaume (5º class.)
A diferencia d'altres vegades, ara seguiria contant com va anar la cursa. La veritat es que a trets generals molt content. Em va faltar un poc de gas en els últims 14km per poder seguir al Arnau.
O vaig intentar però al igual que l'any anterior en l'Emmona em va demostrar tenir una cosa que jo no tinc, "casta"
Oliva, dors.; 4226, 4º classificat general, 11h02m, 104km 5050m+, Sub. Campió de Catalunya d'Ultrafons.
                                                 Podí dels 10 primers a la UTBCN
Si voleu llegir la millor crònica:
http://arnaujuliabonmati.blogspot.com.es/2013/04/yo-estareen-la-salida-del-utbcn-porque.html

dilluns, 29 d’abril del 2013

Marató de la Fagueda

Ja fa uns dies que a passat i penso en el resultat aconseguit...a priori pot semblar que sigués fàcil tenir el cap fred i les forces necessàries per a recuperar-se en una setmana i tornar a provar sort.
Tota la setmana treballant i posant ordre a les idees. Unes idees que després dels resultats obtinguts tindria de modificar, es moment d'aprofitar i seguir sumant punts.
Estem en la Sénia i e pujat en el "Xaneta" company de fatigues en moltes curses. Reculli'm dorsals i ja tornem a veure cares conegudes. Estem calen-tant carre a munt i a baix. Fa una mica de fresca a primera hora, però després millorara.
Es dona la sortida i tots a córrer, com si ho haguérem parlat el Juanma es col·loca al davant marcant una estona el ritme, després jo i finalment el Ramon. Es un ritme còmode per al desnivell  que estem guanyant, la sendera es tècnica però es tracta de no desgastar massa de cara a la part final de la cursa. Arribant al pla de Bous, li dic al Lhoussain que passi davant, be una forta baixada i no vull arriesgar per intentar seguir-los a ells. Continuo sol i en finalitzar el descens sento al Juanma que crida "ja t'has perdut" i seguim fin l'avituallament de la zona recreo. comença la part nova del circuit i si tot surt be tinc temps per remuntar.
De sobte primer contratemps un mal de panxa esgarrifós em fa aturar a complir am una necessitat corporal, quin descans en reprendre la cursa i a poc mes de 2 kilòmetres segon entrebanc. En un peralte molt pronunciada de la senda que es troba plena de terreta derrapo i ensopego de cara contra el marge. Continuo fins la Font del Teix i remuntem per la pista, un dels pocs trams del recorregut que pots aixecar la vista del terra i veig al segon. Ja el tinc a tiro en el control em rento la cara i un dels nois de seguretat em pega una mirada al ull, el tinc be sols una rascada però degut a la suor em cou molt. El dia que vaig passar en l'amic Ivan per aquí estava mes brut de matolls però l'organització a fet una bona feina per condicionar la senda, ja de per si prou dificultosa. A punt de tancar el cercle de la part mitjana del circuit tenim de passar un altre cop per la senda que ens a dut a dins i tornar fins a la Ermita de Palleróls. Molt de public animant, ja es pot beure a la llunyania la meta. Un parell de tobogans, ultim avituallament i en breu cases de les afores. Ultims viratges, una mica d'asfalt i al fons la meta....quines coses. Després de 4h20m de cursa entro en els últims 200m i s'hem fa llarg, veig la dona, el fill,amics, gent que crida i aplaudeix. Estic feliç es el primer cop que pujo al podí en una marató de muntanya ( i a prop de casa). Apre-to fort el puny, si!!!!
Felicitar a la organització, ja que des de el punt de vista del corredor saben cuidat perfectament els detalls. Molts, per no dir tots son gent al igual que jo, gaudeixen veien el somriure dels participant entrant a meta.

dimarts, 16 d’abril del 2013

UTMCD i Panxampla



Son les set del mati,ja es  fa de dia i fa molt fred. La organització ens adverteix que  tenim de dur una tèrmica i una pesa de roba per d'avall els genolls...avui seria agosarat no fer cas. No es el Pirineu, però tampoc el Monstià.
Som a buscar dorsal i al bar en molts amics, de la Senia,Ulldecona, Coll de l'Alba, pareix una cursa del circuit. 

                                       
A la sortida hi ha nervis i la musica i el fred inviten a moure'ns. Comte endarrere i a per faena, ràpidament es forma el grup del d'avant. Hi ha el Sergi, Mia, Jordi, jo i un noi que no conec. Comencem a ritme viu per anar obrint forat, una mica de neu i molts de trams de pista. Primer control i un tram fastigós de argila enganxosa ens a fet caminar un poc. Els hi comento que ara pica cap a baix "podem aprofitar per seguir a bon ritme"

                                        
No m'interessa que de caigué l'anim. Cornudella km 19 i em arribat en 1h36m recarrego d'aigua, en les preses e sortit sense res i puc pagar l'esforç.
Pantà de Siurana i cap dalt, de reüll veig el grup perseguidor i trobo que el Marc esta fent de les seves, pron-te pot enxampar-nos.
Tinc els ànims carregats i sento que pot ser un bon dia, remunto fins al bonic poble de Siurana tot corren i trec pols a les roques. Fins a Vilaplana el camí es força corredor i en arribar controlo el temps de l'any passat. Molt rapit km 45 en apenes 4h. Ara comença el patiment....o no?
Encara que torno a agafar la calor del mixt dia, aquest cop es diferent, tinc ganes i porto el Sergi a roda que em motiva.
El tram menys agraciat de la cursa es la que  be ara, un traçat de senda que no et permet córrer a ritme, a part de la necessitat de desbrossadora que pugues tenir.
Arribem a bon ritme al control i recarreguem de menja, el terreny esta preciós tot de colors i olors. De s'optes un de la curta, no camina molt fi, segur no arribara lluny.
Arribem al Mas de Forès i ens remullem les cames en una cascada d'aigua que hi ha tot just al volta d'una roca, escales i cap a la senda. La cosa s'enfosc eix a mesura que remuntem, anem directes a la turmenta fins que esclata. Equipatges posats (per alguna cosa els duem)  i  Mont-ral a la vista, torna a lluir el sol.
Prenc la decisió, tinc inscripció de la cursa de Panxampla pagada i es l'endemà, però no deixava de ser el plan "B" Si les coses surten be avui, no hi han-ire. Canvio  de ritme i marxo sol, el seguen tram es el de les roques foradades (molt bonic) se que l'any passat em va costar, però no este any, tinc ganes de fer podí.

Capafons i no paro per a res, en menys de dues hores estic en meta i el sol encara esta molt alt. Pista i mes pista. La gent de la curta m'anima i sento cada cop mes prop la meta. Ja hi soc l'ultim esprint i  formare part de la segona edició de la UTMCD.
                                       
Gracies a tots per les felicitacions i al Sergi que va lluitar fins al final per aguantar.
Enhorabona al Mia per saber refer-se de l'entrebanc del començament.



dimarts, 26 de març del 2013

Serra de les Fites (La pobla de Massaluca)

Matinem, un altre diumenge anem de cursa. Esta setmana es especial, porto molta carrega d'entrenament. En total contant ja els de la cursa d'avui 124km en 6000m+.
Les cames i sobre tot el turmell em fa mal, ja esta clar no som de pedra, encara que ho voldrien.
Fem camí cap a la Pobla, hi ha una mica de boira a causa de la humitat. Arribem d'hora, com m'agrada a mi. Fen pron-te als llocs no ens quedarem a peu mai.
Hi ha temps per ales risses, bromes i mes d'una fotografia d'equip. La gent comença a escalfar motors i en poc temps estarem corrent treien pols per estes senderes, es tracta d'una cursa prou suau en desnivell, lo qual no es molt alliberador, ja que serà rapida des de bon començament i posarem el cor al màxim.
   Sortida per els carrers del poble, donem la primera espenta al pilot, per fer un reconeixement al recorregut i ja som en feina.Una zona totalment desconeguda per a mi em farà delitar am les seves vistes i senderes. Corrent per la bora del riu i remuntant dibuixant unes siga sagues al paisatge del fons del barrancs.
                             El Juan Antonio recuperat d'una lesió, comença a enfilar el bon camí.

                                            El Emili també es troba en millor forma, poc a poc.
Avancem còmodament, el camí es de terreta sua i fa goig xafar fort, massa, ja que cap el kilòmetre 12 començo a notar el turmell. Tinc d'afluixar molt a les baixades a causa de que el sender invita a deixar-se anar, estic neguitós. En comtes d'això pujaré el mes rapit possible i a "veure venir".
En un moment de relax penso que deu faltar poc i que si afluixem molt pot ser ens atraparan antes d'arribar a meta, es moment com diuen al Bloc de "córrer per l'Ebre" de donar-ho tot per la dutxa, l'entrepà de llonganissa i la cervesa.
 En l'ultima pujada, li pego dos crits al company (Joel) per a mirar d'animar-lo, esta fent molt bona cursa avui i m'ha donat guerra. Pot ser es mereix una recompensa....trec uns metres de distancia respecte a ell, seran els que marcaran la diferencia final i cap a meta.
Felicitar a l'organització per que als temps que corren, una jornada en aquest ambient al poble no o aconsegueixen tot els que ho intenten.
Content pel rendiment d'aquestes setmanes que han estat dures, pot ser els resultats han estat millor que el desitjats, a causa de tenir temps d'entrenar. Tots podem millorar si en ho proposem. D'altra banda ara tot això passa a un segon lloc, on li toca estar.
La família creix i torno a la feina. Esper poder seguir gaudi a un altre nivell.




dijous, 14 de març del 2013

VI Cursa de les Fonts (Xerta)

Després d'haver estat tot el dissabte seguin la trail en el poblet d'Alfara de Carles, marxem cap a meta a veure l'arribada del primers corredor i de molts mes coneguts que hi participen.
No se quants cops em va passar pel cap l'idea que jo tindria d'estar corrent i no pas fent fotografies, que hi farem.



Tots tenien les seves histories per contar, les vivències i els maldecaps obtinguts a base d'esforç. Aquella cosa que busquem en les curses de trail. Tan gratificant es creuar la meta que s'ens oblida del tot.
No estic fen les etapes i es estranya la sensació en mi, però aquest any tenia uns altres plans. Com si em fiques dins la pell d'un "pro" tenia l'objectiu definit (sols la cursa del diumenge) Es la que puntua en el circuit Terres del Ebre i si d'intenció es estar entre els primers tinc de treballar per això.
La cursa de Xerta m'agrada, es una de les que mes cops e corregut, quatre per cer mes exactes (dos cops la Ut les Fonts) Tinc clar el recorregut i se on es pot treure profit a un avantatge i per gaudir de la cursa el cal fer.
Som a la sortida, cares llargues, la majoria porta dos dies de dormir malament, estan apunt de prendre l'ultima etapa.
Els admiro, tenen el valor de continua.
Encara que molts s'han rendit segur que tornaran l'any vinent per treure-es l'espina.
                                                Am el Jorge 4º i la Teresa 1ª (UT les Fonts)
Penso que serà una gran jornada per a disputar la cursa. De sortida es marca un ritme molt fort i el pilot s'estira per la carretera d'entrada a Xerta, gir a la dreta i enfilem cap a la Roca roja. Es un camí poc definit però que convida a estirar les cames. Tot es seguit de corriols per saltar a darrera, cara nord. Paüls ens contempla en el fons de la vall, i la remuntada cap a la Coscollosa comença desprès de deixar un avituallament al fons. Pego varies vegades una mirada rapida cap a munt i veig prop el cap de la cursa. Darrera meu no se qui porto, però sigui el que sigui no m'han refio puc tenir alguna baixada de forces o un traspueu, no se sap mai.
Les sabatilles treuen foc cap a font nova, bec i a tornar a ritme, enfilo l'ultima part tècnica de la cursa. Com me diu la noia del control en passar el xip, no es gaire forta, però contempla un tram de corda fixa que no faix servir. ziga-zagues per un bosc de pins fins entrar en el fons del barranc per a creuar per biax el pont la carretera i per la voreta del canal fins al poble, en cada encreuament hi ha un voluntari per indicar la direcció a seguir, l'ultim vial i el mes llarg del poble. Ja es sent la gent, fa poc mes de 2min. que a entrat el primer.
Pareix senzill resumir 27km de cursa en 1700m+ quantes coses passen per el cap en 2h36m de cursa, dur un ritme a 184 ppm de màxima i una mitjana de 167ppm.
Però de l'intent de narra la cursa sense que sigues avorrida, a aconseguir-ho, queda am això....un intent.

dimarts, 5 de març del 2013

Segon mes.

Una vegada acabat el segon mes d'entrenament els números parlen sols. Kilòmetres, hores, desnivells i pulsacions son dates que analitzades, l'únic que demostren es la sensació que te un mateix d'haver fet els deures.
Sensacions en això es resumeix el fet de creuar una serralada de extrem a extrem per els teus propis mitjans. Les distancies que en la muntanya es mesuren en hores, quant llegeixes un cartell que posa "coll del vent" 2 hores i penses, però si fa apenes 20 minuts que estava allà dalt. Una distancia que recorrem sense gaire esforç per a nosaltres i la resta de gent es queda boca-oberta en el moment que nomenem 40 km o 170km i seguidament ens tracte de boixos.
Qui els i havia de dir als "Taraumara" que córrer distancies llargues no es de tenir seny, però si això es fa per necessitat la cosa canvia. No estaria mal que dintre d'uns anys hages´hem de tornar a desplaçar-nos caminant o corrent.
Després de la setmana ploguda que havia passat tot feia pensar que el cap de setmana ens donaria treva, cap al Montsià a veure les font, de ben segur estaran xorrant aigua a mansalva. Pujam per la cresta des de el primer molló fins els dotze apòstols.  El primer regal visual, la font de Mola Cima esta impressionant, molta aigual brolla per la paret dibuixant un salt, que fins i tot l'hedra que per la paret s'enfila, fa cara d'agraïda.
Continuem fins la Torreta 765m i començarem la baixada per la senda que porta a les coves del Pare Pascual. Nom que comparteix també la "Torreta", senda que ens dura fins al principi de la via Ferrada. Inaugurada l'any 2011, avui pareix que sembli  la "Diagonal" de Barcelona, es troba ocupada en molt de trams. Comentem que tan bon punt tinguem un matí lliure tenim de fer-la, jo penso que serà una de les meves pujades al cim dins el meu repte (52 vegades la Torreta 765m)
Continuem el descens a bon ritme i trobem el pàrquing, es el que hi ha a la bora de la Gr 92, no havia baixat mai per aquí, però tindrem de passar mes a sovint..
Continuem per Mas de Mulet cap a la Cogula i en busca del Remei.
Sempre hi trobes alguna sorpresa, en aquest cas ens vam trobar un grup de peregrins fent-hi missa a l'aire lliure, tots en un full a la ma i repetint el que deia el capella.
I després em diuen boix.

dimecres, 27 de febrer del 2013

La Cameta Coixa (Miravet)

Moltes curses del  circuit son noves per a mi, la veritat es que m'enduc una grata sorpresa cada cop que en participo en alguna. El nivell de l'organització es molt alt i cuiden fins al mes mínim detall, els corredors que son atesos estupendament, els acompanyants que gaudeixen d'una amena espera m'entre els demés fem de les nostres.
Dona goitx gaudir d'aquestes sendes recuperades per a la gent del poble, en aquesta ultima, la de Miravet es perfecte córrer per la vora del riu Ebre, a penes 2m del seu caudal que baixava de ample en ample. Tota una matinal de diumenge per a recordar.
A priori la cursa es presentava dura, molts de metres positius i un nivell de corredors difícil de superar. Sols intentava espatllar el dia el fred que convertit en fort vent feia arrupir el muscles.
Comença la cursa i encara que neutralitzada ja agafem un ritme fort, es puja cap al castell igual que a l'arribada.
T'han bon punt deixem l'asfalt el camí s'enfila cap a munt. Segons el perfil tenim cinc dent al recorregut i seran prou trencadores.
A mi no em va be, cada cop que tirem cap a vall el Ramon s'he m'escapa de roda. Te un ritme molt fort i es un corredor a tenir en compte de cara a la classificació final del Circuit. Tinc que tirar fort de cames per a recuperar algun metre en tornar a ascendir. Però com ja tenia clar al final la corda es trenca i ell marxa, per sort avui em trobo lleuger, les coses surten en facilitat i falta poc per meta.
Es una d'estes curses que tinc memoritzades i la passo lentament pel cervell, no miro cap en darrere en cap moment, estic segur de les forces. En l'ultima pujada encara enganxo dos corredors, bona cursa.
Deu son els atletes que baixen de les 2h, per a un recorregut de 21 kilòmetres i 1400m+ esta prou be.

dijous, 14 de febrer del 2013

Lo Frare (Ginestar)

Com aquell que no vol la cosa ja estem en la tercera prova del Circuit. Una cursa que a sofert algunes petites modificacions, no puc opinar, es el primer cop que la disputaré. Per sentir dir canvis a millor, tot son bones noticies. Mes curta, menys desnivells que la anterior, però de ben segur que no deixara a ningú indiferent.
Uns 250 corredors prenem la sortida, després d'una petita representació en clau humorista de l'arribada i discurs del Frare. Molt simpàtica.
Es tira el petar de començament i a ritme frenètic recorrem el primer kilòmetre. El cor batega molt apressa, la respiració es forta, sembla que s'acabes l'aire del planeta terra. Les primeres costes i quasi sa format el podí final. El nivell es molt semblant entre la resta de mortals, se que porto algun figura d'arrere meu però intento no pensar-hi.
En les ultimes curses i ja en porto 3 enguany, he apres que si tens forca i les cames responent, no mires cap a darrera per a res, sols si t'has colat de senda. La cursa es gaudir mes pensant en lo que fas tu mateix i no patín en lo que faran los altres.
En treure la pols a la senyera que oneja dalt al cim comencem el descens trepidant fins el poble. Es mes o menys la meitat i les cames encara responent be. Pas per un avituallament, creuem una pista i les ultimes tres fites del perfil. No son molt altes però per als corredors que arriben una mica justos els farà mal. Encara veig el cap de cursa, el terreny enfila cap a un barranc i fins i tot hi ha algun obstacle en forma d'arbre tombat en mixt.
Sento els altaveus de meta, "l'espiker"conta la gent que va arribant i anima al public aplaudir als atletes.
Bon ambient i unes torrades de pa amb tomaca acompanyat de llonganisses i cervesa serà el premi merescut per a finalitzar una cursa que a priori havia escomensat  en algun que d'altre dubte, finalitzaria en quarta posició de la general.


Un sol fantàstic acompanya l'entrada en meta de tots els companys i companyes de cursa.

dilluns, 4 de febrer del 2013

Selecció natural (2ªpart)

Torna a sonar el despertador, es diumenge i tinc el segon entreno del cap de setmana. El fet de ser voluntari, l'acció d'aixecar-nos del llit, implica una satisfacció que serà recompensada al llarg del dia. En el moment que no ens a penedim  del que fem i gaudim en cada estona de la companyia en la natura.
Tornant a terra. Un grup de companys i companyes estan disfrutant del cap de setmana , fent una ruta circular per la Tinença.
Esta nit de dissabte a diumenge l'han passat al Boixar  i segurament estaran des-allunant quant jo arribe. Una estona antes de començar la segona etapa.
-3º marca el cotxe, en el moment de treure la clau, ja ho esperava i estic preparat.
Tots son a taula preparats per sortir. Tenim feina per davant, però se farà en ganes i harmonia. 
El dia anterior va ser molt ventós per estes contrades, a mesura que avancem podem trepitjar  tolls d'aigua glaçada. Per estalvia una mica l'exposició al vent el guia (Joel) desideix modificar un poc la ruta momentàniament i creuem per un prat que es troba totalment cobert de neu. Es preciós i te molt d'encant, en el seu mas al racó, resguardat del vent i cara al sol. Saltem una portera i pron-te perdrem altura per un sender que serpentejant ens dura a l'altre costat de la vall. Per a seguir remuntant ja molt prop de Castell de Cabres. En la plaça del poble ens espera el "Quique" en la furgoneta de l'avituallament, no cal nevera, tot es fresc. Moltes risses i no ens aturem gaire per no gelar-nos el suor. Molt cops havia passat en la meva època de ciclista per esta carretera, però mai e entrat en la plaça, es un poble tranquil com tots els de la Tinença.
                                                             Bon matí en companyia.
La gent comença a estar cansada, porten molt kilòmetres entre les dues jornades, es nota ja nomes parlen de dutxes i de menjar. Una pista, dues arades i tres arriades a beure com respon la gent i pron-te serem a la Pobla de Benifassà, punt final de la ruta del diumenge.
Dinar de germanor entre bona gent, coneguts que tenim una passió en comú.
El respecte per la natura i el afan de recórrer el seus camins molt cops oblidats per el pas del temps.
Iniciatives com aquestes ofereixen l'oportunitat de recordar, recórrer, disfrutar els boscos i camins que avui en dia tenim apartats de la memòria.
Encoratjar a tirar el projecte endavant, persones que com a tal segueixen un principis de senzillesa en la forma de viure.
Gracies Joel.                                                www.7pobles.com

Selecció natural (1ª part)

Tenia al cap una idea, en el moment que començar  a córrer volia arribar lluny. No sols es tracta de fer Kilòmetres, hi ha que saber-los escollir. Revisar, mirar, comparar...com si d'un mercat es tractes buscar la millor oferta, relació cali-tat-preu.
Arribats els moment d'escollir, comparem opcions i prenem la millor decisió per a nosaltres en aquell moment.
Un cap de setmana molt intens i que deixaria un cert mal estar en casa meva. després de passar tan sols el temps just per a deixar la roba bruta i agafar-ne de neta. l'ambient era tens, però jo cap catxo.
Presa al iniciativa donem el primer pas, després de rebre la trucada del Fernando (Seleccionador Català) em cita per una trobada d'amics del trail a Ripoll (llarg viatge) per conèixer-nos i compartir entreno. Allí que marxo dissabte a la matinada disposats a sentir les seves paraules i compartir un entreno amb bona companyia.
Deixaré a mitges la feina començada per un amic, el Joel (la Sénia) que esta a puntet de posar en marxa una ruta circular per els pobles de la Tinença de Benifassà (7pobles) casual-ment aquest cap de setmana era el "vol inaugural" comprensivament o deixarem per diumenge.
Ja som a Ripoll, tenim moltes ganes de fer l'entreno, tots ens coneixem i tinc l'efecte que o disfrutarem.
Corredors que literalment estan farts de suar les camisetes per tota la geografia, tots tenim histories en comú, experiències viscudes de forma especial i anècdotes per escriure llibres. De lo millore't de Catalunya (no pro.)
El matí esta una mica fresc, però no em vingut a parlar del temps, anem per feina i ens fiquem en marxa.
Una ruta circular, quelcom avorrida al començament i mes distreta cap al final. Senda, neu i les fulles dels arbres caigudes son els ingredients que ens trobem en aquest còctel d'entrenament matinal. Lo just per fer gana, estirament i cap a la dutxa.
La conversa ja es molt mes fluida i mes que ho acabara sent, tant punt seiem a taula.
Degut a la realització per primera vegada del Campionat d'España d'ultres. Catalunya estarà representada per un equip de nois i noies. Lògica ment sortiran després de jutjar  quin son els que millors arribin d'estat de forma a la CSP (Cam.Esp)

En definitiva a seguir en la feina que estava fent, entrenant...


dijous, 31 de gener del 2013

Cursa del Pastisset.

Les coses milloren per moment.
Nova cursa del circuit i tots estem a punt de sortir.
Esplandit l'ambient que es respira a Benifallet. Asta els acompanyants que venen a veure lo que poden s'heu passen be. El recorregut a priori es exigent i tots parlen de reservar per si de cas. Després de la confusió de la sortida ens fiquem en feina i ja estem dins el barranc. Veig que els dos mes forts (de moment) tiren junts cap a d'alt, per darrera varis corredor, algun fa tap i decideixo passar. Trobo a faltar a Ramon quant encara no portem ni 5 kilòmetres de cursa, penso que alguna cosa l'ha endarrerit. Ja en el podi em contara que a estat la sortida mal coordinada que li a fet pedrer temps, segur que no li passa mes.
Em sento be, recordo el camí de la primera edició, aquesta ja es la quarta. Se que fins dalt de tot no donara treva la forta pendent, però per moments sento que puc pujar corren. Tinc al tercer prop, sempre visual-ment a tiro. Prop de la Creu de Santos, punt mes alt de la cursa, es quant em passa el Ramon que treu flama. Ens creuem i cap al santuari de Cardó, asfalt i l'ultim tram en positiu, per a creuar-nos en la gent de la marxa. Ells tenen un esperit de diversió, caminen, disfruten de les vistes, el paisatge els encanala i sobre tot, no tenen pressa.
Encaro cap al poble, el tinc a prop i mes content que unes "pascues" entro a meta agafat del Noé.
Una festa com la que es dona cada cop que el circuit Terres del Ebre es posa en moviment es d'agrair i el fet de formar part d'ella es per a estar orgullós.
El temps, la posició i la classificació final, la deixarem per mes endavant, quant les coses es posen series i faisgue mes calo reta.
Per cert al final vaig poder degustar els pastissets en diferents modalitat, de xocolata i cabell d'àngel. Però em quedo amb el clàssic de tota la vida.

                                                           El "Xaneta" tirant del pilot.

Salut i Kilòmetres.