No cal ni parlar que de cara a la organitzacio tot tenen que ser lloances per la feina feta aquestos tres dies i la resta dels prepara-me’n. Han estat uns dies fantàstic envoltats d’amics amb moltes coses en comú. Una feina feta de manera fabulosa de cara a tenir tot a punt. Gracies per fer-nos deixat sentir especials. Ole, ole, ole!!!!!!!!!!!!
Ja tenim un altra Ultra al sac.
Classificacions
Ja tenim un altra Ultra al sac.
Classificacions
Esta es tracta d’una molt especial.
Es la primera vegada que en feia una per etapes. Es una cosa especial, intentar saber com respondrà el cos en tres jornades seguides.
La estratègia seguir estava clara, conserva, resoldre i sobreviure.
Res mes a lluny de la realitat, tot estava en l’aire quan el divendres a les buit estàvem sopant el Juan Antonio i Jo comentàvem la jugada per a veure com acabaria tot.
En la línea de sortida 150 valents, més tots aquells que volien recórrer amb nosaltres el 23 kilòmetres de la nocturneta. Una cursa que ens marcaria el començament de l’ultra trail. Llàstima que al ser tant rapida pràcticament no teníem temps de cabila una estratègia.
Al final una sortida d’infart i un recorregut explosiu amb el pas per un canal amb la remullada pertinent. Molt bones sensacions per tirar milles a les cames.
Sense temps per a descansar ja estàvem un altre cop a la línea de sortida i mai millor dit.
La diferencia en el resultats finals es marcarien en el Trail de 54km. Aquells que van tenir sang freda i conservaren forces obtindrien millors resultats. No va ser el meu cas.
Des de von començament em donaria compte de que les coses no anirien be la resta del dia, tocava patir. Fins que al kilòmetre 22 més o menys em pessigà per darrera l’amic Alfara i fem societat per a poder acabar la proba.
En els avituallament eren especials perquè gent coneguda ens esperava per animar-nos i a més en la línea de meta tenia la dona i el fill, més el meu pare amb les meves germanes. Per una vegada que venen a veurem no anava plegar.
El esforç ens dona molt que pensar i la primera decisió que prenem serà molt important per a la següent etapa. Ens anirem a casa a descansar més tranquils i desconnectats de tot l’enrenou. Sabia pensada això faria que la del diumenge seria una proba per a desfruitar a lo gran.
Desprès de la nit passada amb els mimos de la dona, un bon plat d’arrós per a sopar i unes fregues a les cames cansades, la cosa es divisava d’un altra manera.
Cap a Xerta.
En la sortida moltes cares de son i cansament, gent nova que venia nomes a fer la cursa. Sobre tot el que es podia intuir es que la gent tenia ganes d’acabar, per a poder ser o no ser finisher.
Surto tranquil, amb col•loco de meitat cap enrere les cames no estan molt fines, aniré tirant a beure que passa. Cap a la segona pujada sento que em trobat el ritme que buscàvem, el equilibri entre les cames i el cervell esta fet. La cosa pinta be quant al començament de la baixada agafo gent del a.e.alcanar, el Juan, Sisco, xerrem un moment, però pronte els deixo enrere. Em veig recuperat del l’esforç dels dies pasats i amb ganes de recoperar posicions. La entrada en meta es espectacular, acompanyat d’amics Canareus, Seniencs, una festa.
Els resultats, en la línea de sempre.
5 UT les Fonts en la llista de Finisher locals.
Una proba dura on les així.
Nomes en quedo en una frase que em va dir el company Alfa.
“ A les curses importants no podem anar a barallar-nos pel pòdium”
Aquesta era una d’elles…
Recull d'algunes fotografies:
Es la primera vegada que en feia una per etapes. Es una cosa especial, intentar saber com respondrà el cos en tres jornades seguides.
La estratègia seguir estava clara, conserva, resoldre i sobreviure.
Res mes a lluny de la realitat, tot estava en l’aire quan el divendres a les buit estàvem sopant el Juan Antonio i Jo comentàvem la jugada per a veure com acabaria tot.
En la línea de sortida 150 valents, més tots aquells que volien recórrer amb nosaltres el 23 kilòmetres de la nocturneta. Una cursa que ens marcaria el començament de l’ultra trail. Llàstima que al ser tant rapida pràcticament no teníem temps de cabila una estratègia.
Al final una sortida d’infart i un recorregut explosiu amb el pas per un canal amb la remullada pertinent. Molt bones sensacions per tirar milles a les cames.
Sense temps per a descansar ja estàvem un altre cop a la línea de sortida i mai millor dit.
La diferencia en el resultats finals es marcarien en el Trail de 54km. Aquells que van tenir sang freda i conservaren forces obtindrien millors resultats. No va ser el meu cas.
Des de von començament em donaria compte de que les coses no anirien be la resta del dia, tocava patir. Fins que al kilòmetre 22 més o menys em pessigà per darrera l’amic Alfara i fem societat per a poder acabar la proba.
En els avituallament eren especials perquè gent coneguda ens esperava per animar-nos i a més en la línea de meta tenia la dona i el fill, més el meu pare amb les meves germanes. Per una vegada que venen a veurem no anava plegar.
El esforç ens dona molt que pensar i la primera decisió que prenem serà molt important per a la següent etapa. Ens anirem a casa a descansar més tranquils i desconnectats de tot l’enrenou. Sabia pensada això faria que la del diumenge seria una proba per a desfruitar a lo gran.
Desprès de la nit passada amb els mimos de la dona, un bon plat d’arrós per a sopar i unes fregues a les cames cansades, la cosa es divisava d’un altra manera.
Cap a Xerta.
En la sortida moltes cares de son i cansament, gent nova que venia nomes a fer la cursa. Sobre tot el que es podia intuir es que la gent tenia ganes d’acabar, per a poder ser o no ser finisher.
Surto tranquil, amb col•loco de meitat cap enrere les cames no estan molt fines, aniré tirant a beure que passa. Cap a la segona pujada sento que em trobat el ritme que buscàvem, el equilibri entre les cames i el cervell esta fet. La cosa pinta be quant al començament de la baixada agafo gent del a.e.alcanar, el Juan, Sisco, xerrem un moment, però pronte els deixo enrere. Em veig recuperat del l’esforç dels dies pasats i amb ganes de recoperar posicions. La entrada en meta es espectacular, acompanyat d’amics Canareus, Seniencs, una festa.
Els resultats, en la línea de sempre.
5 UT les Fonts en la llista de Finisher locals.
Una proba dura on les així.
Nomes en quedo en una frase que em va dir el company Alfa.
“ A les curses importants no podem anar a barallar-nos pel pòdium”
Aquesta era una d’elles…
Recull d'algunes fotografies: