Nosaltres mateixos redactem l'historia de la vida.
Anteriors entrades.
-
►
2013
(24)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2012
(32)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(41)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (4)
-
▼
2010
(120)
- ► de desembre (15)
- ► de novembre (15)
-
▼
de setembre
(16)
- Pujada al Montsiá (DIARI DE TARRAGONA, 28 Setembre)
- Navegant, he trobat ...
- IV Pujada al Montsiá
- (Fotos) IV Pujada al Montsiá
- LA PUJADA AL MONTSIÀ, SINÒNIM D’ÈXIT!
- IV Pujada al Montsiá
- Cap de setmana mogudet.
- Pensaments.....
- 4ª Cursa de Montanya, Vila de Falset.
- III Volta de Muntanya, Catí.
- I Cursa Panxampla.(Actulitçació)
- Viatge als Alps II
- II Circular Panta Oliana
- Carros de Foc (Ski Runner)
- UTMB 2010 (Cronica)
- Aixó ja esta aquí, (incripcions obertes).
5 THE HISTORY OF THE VOYAGER
L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...
Gent/kilometres 10/9/10
dijous, 30 de setembre del 2010
dimecres, 29 de setembre del 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
IV Pujada al Montsiá
El temps i l'edad ens posa a tots al lloc. Uns més avant i daltres més a tras.
El dia un poc ventós al començament feien prebeí aires de cambís.
El dia un poc ventós al començament feien prebeí aires de cambís.
Gent que corre disfraçada, l'embulancia que de la pressa per sortir s'endú el cronometre per d'abant i els corredors faborits no volent tirar.
Una carrera a tipica per a mí. Una estrategia mai pensada i un ritme que no agués imaginat mai que podia seguir.
Una carrera a tipica per a mí. Una estrategia mai pensada i un ritme que no agués imaginat mai que podia seguir.
Així ho d'havia pensar el noi que va guanyar quan per la pujada del Llop en pregunta quin temps havia fet l'any anterior.
Però, començem de nou. Encara no en passa una i ja en tenim un altra al cap.
Estem al "Moreno" fent una cerveseta i pasen cares conegudes, els companys de fatiga que l'endema ens veuriem les cares a la cursa. L' Alfareta en pregunta com ho beig i jo li dic clar, demá es lo dia. Si tenia una idea clara era la de estar molt motivat. Emb sentia molt fort (lla pasara).
Son les buit menys algo i els nervis es noten, rises tontes i bromes. Ens desitgem sort i a correr.
Sense molt de pacte sortim xino xano del poble, la gent del Trail Cer ens sorpren amb una disfres, son autentics, continuem per la dreçera i pronte ens posicionem. Una baixadeta i tria. Una pujadeta i continua la criba. Al racó dels Castellans 5 en cap i 2 Canareus. Anem pujant sense pena ni gloria, les cames agafen temperatura i ningú sen refia del que dúr al costat. La bassa blanca, eigua per al paladar, beus de gent coneguda t'animen al pas i com a sorpresos sols repeteixen "este es Canareu" si jo ja ho sé. Emprenem la pujada els mollons i el cor batega molt fort però agunta el ritme, com si de un peloto d'asalt es tracta anem en fila india i guanyant altitud.
Emb coneg totes les pedres, es el meu camp de batalla i cada tant els dirigeixo pel bon rúm.
Els dos passos tecnics que tenen les crestes els fem en un tanca i obrir d'ulls i ja puc beure la gent dels 12 Apostols, m'imajino la cara que fara algú quant beigue que vaig d'avant.
Els crits son espectaculars, acostumbrat a la tranquilitat d'aquestes raconades, algú emb sarpa a l'esquena, es el Juan Andres, m'anima i salto avall aprofitant el descuit de tots els demés.
Se com vaijo i sé que tindre molt bona visió si ho faig el primer. En l'avituallament del Llop més de lo mateix, sorpresos de que dos Canareus passen els primers i començo la pujada més dura. En estes ultimes setmanes l'he fet 3 begades de manera diferent i li he perdut el respecte, arribo al Mal pas el primer i el meu cosí emb treu una bona foto per al recort. Continuem el guanyador final i jo, xerrant xerrant pasem l'ereta i ja som al xeregall. Un poc més i la torreta el punt clau per mí de la cursa, aquest any hi soc 7m abans que l'any anterior i ens reagrupem per a bajar a tot gas.
Al pas per les antenes de Caldea ja ho beig clar no ting força i l'aventura arriba al seu fí. Els desitxo sort ja que no els beure més fins a la meta, el "Sillo" que va un poc millor mágafa al moment he intento seguir l'estela. Al creuar el mas de Mulet es més be un esprint per beure quí agafa lloc a la pista i comença una carrera d'obtacles, a demana pás i creuar marxadors.
Desde abans de la Cogulla fins el Remei comença un calbari particular ja tinc totes les cames dolorides i emb sento les plantes dels peus que emb cremen, però soc dúr.... o eixò crec.
Al Remei emb preng 5 seg. per xerrar en la gent de l'avitullament i fa uns metres que no veig a ningú, fare un entrada en solitari i començo l'esforç final.
En una reullada a la meva dreta emb sorpren una estelada enorme colocada d'amunt les herbes, ja soc a casa.
Quina cosa el tram final que per motius logics son els que més s'entrenet seran avui els més durs.
Però, començem de nou. Encara no en passa una i ja en tenim un altra al cap.
Estem al "Moreno" fent una cerveseta i pasen cares conegudes, els companys de fatiga que l'endema ens veuriem les cares a la cursa. L' Alfareta en pregunta com ho beig i jo li dic clar, demá es lo dia. Si tenia una idea clara era la de estar molt motivat. Emb sentia molt fort (lla pasara).
Son les buit menys algo i els nervis es noten, rises tontes i bromes. Ens desitgem sort i a correr.
Sense molt de pacte sortim xino xano del poble, la gent del Trail Cer ens sorpren amb una disfres, son autentics, continuem per la dreçera i pronte ens posicionem. Una baixadeta i tria. Una pujadeta i continua la criba. Al racó dels Castellans 5 en cap i 2 Canareus. Anem pujant sense pena ni gloria, les cames agafen temperatura i ningú sen refia del que dúr al costat. La bassa blanca, eigua per al paladar, beus de gent coneguda t'animen al pas i com a sorpresos sols repeteixen "este es Canareu" si jo ja ho sé. Emprenem la pujada els mollons i el cor batega molt fort però agunta el ritme, com si de un peloto d'asalt es tracta anem en fila india i guanyant altitud.
Emb coneg totes les pedres, es el meu camp de batalla i cada tant els dirigeixo pel bon rúm.
Els dos passos tecnics que tenen les crestes els fem en un tanca i obrir d'ulls i ja puc beure la gent dels 12 Apostols, m'imajino la cara que fara algú quant beigue que vaig d'avant.
Els crits son espectaculars, acostumbrat a la tranquilitat d'aquestes raconades, algú emb sarpa a l'esquena, es el Juan Andres, m'anima i salto avall aprofitant el descuit de tots els demés.
Se com vaijo i sé que tindre molt bona visió si ho faig el primer. En l'avituallament del Llop més de lo mateix, sorpresos de que dos Canareus passen els primers i començo la pujada més dura. En estes ultimes setmanes l'he fet 3 begades de manera diferent i li he perdut el respecte, arribo al Mal pas el primer i el meu cosí emb treu una bona foto per al recort. Continuem el guanyador final i jo, xerrant xerrant pasem l'ereta i ja som al xeregall. Un poc més i la torreta el punt clau per mí de la cursa, aquest any hi soc 7m abans que l'any anterior i ens reagrupem per a bajar a tot gas.
Al pas per les antenes de Caldea ja ho beig clar no ting força i l'aventura arriba al seu fí. Els desitxo sort ja que no els beure més fins a la meta, el "Sillo" que va un poc millor mágafa al moment he intento seguir l'estela. Al creuar el mas de Mulet es més be un esprint per beure quí agafa lloc a la pista i comença una carrera d'obtacles, a demana pás i creuar marxadors.
Desde abans de la Cogulla fins el Remei comença un calbari particular ja tinc totes les cames dolorides i emb sento les plantes dels peus que emb cremen, però soc dúr.... o eixò crec.
Al Remei emb preng 5 seg. per xerrar en la gent de l'avitullament i fa uns metres que no veig a ningú, fare un entrada en solitari i començo l'esforç final.
En una reullada a la meva dreta emb sorpren una estelada enorme colocada d'amunt les herbes, ja soc a casa.
Quina cosa el tram final que per motius logics son els que més s'entrenet seran avui els més durs.
La sendera final que emb dúr al Mirador, també emb sorpren amb record de l'infancia ja oblidats. Les escales del carrer d'Aguiló, l'amic Ramon emb dona la senyera i la Carme emb treu la fotografia i en no res beure l'arc de meta i la gent com esclata aplaudint la meva arribada.
Penso que ha sigut la millor arribada que he tingut mai, sense comptar la benvinguda de la meva mare quant baig tornar de Irlanda amb bicicleta (el Toni i Jo) després de 17 dies.
Una cursa qüasi perfecta, sols va fallar el cava, però a falta d'eixó l'organitçacio tenia preparada Cervesa.
Agrair de tot cor a la gent que emb va benir a feliçitar, gracies...
I a la gent que no ho va fer, sento que les coses aiguen hanat d'aquesta manera, però res no es pot cambiar del pasat. Intentarem ser millor en un futúr...
Penso que ha sigut la millor arribada que he tingut mai, sense comptar la benvinguda de la meva mare quant baig tornar de Irlanda amb bicicleta (el Toni i Jo) després de 17 dies.
Una cursa qüasi perfecta, sols va fallar el cava, però a falta d'eixó l'organitçacio tenia preparada Cervesa.
Agrair de tot cor a la gent que emb va benir a feliçitar, gracies...
I a la gent que no ho va fer, sento que les coses aiguen hanat d'aquesta manera, però res no es pot cambiar del pasat. Intentarem ser millor en un futúr...
diumenge, 26 de setembre del 2010
LA PUJADA AL MONTSIÀ, SINÒNIM D’ÈXIT!
Alcanar es consolida com un referent de les curses de muntanya i aplega de nou a un gran nombre d’afeccionats a l’esport i a la muntanya!
Any rere any, i ja en van quatre, el darrer cap de setmana de setembre es converteix en una cita obligada dintre el món de la muntanya i en una bona ocasió per desplaçar-se a la ciutat més meridional de Catalunya: Alcanar, per poder disfrutar i participar de la Pujada al Montsià – Memorial Francesc Bort (Madro) que enguany ha tingut lloc el diumenge 26 de setembre i que en aquesta ocasió ha format part del Circuit Català de Curses de Muntanya, a banda de formar part també del 3er Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre – Trofeu Pam i Toc.
Aquest conjunt de condicionants han fet reunir a la població del Montsià a nombrosos afeccionats a l’esport i, concretament, al món de les curses de muntanya, destacant la gran afluència de públic i corredors durant el transcurs del cap de setmana tenint el seu punt àlgid a les 8 del matí del diumenge quan ha tingut lloc la sortida de la modalitat cursa que ha reunit a més de 200 corredors. Una cursa que enguany ha tingut una distància total de 31 km amb un desnivell acumulat de 3600 m. Una cursa amb una gran duresa i que recorre grans part dels racons de la Serra del Montsià, amb unes espectaculars vistes al Delta i a la Plana interior de la comarca montsianenca i de les poblacions del nord de Castelló.
També cal dir, que paral•lelament i a les 8.45 h s’ha donat la sortida a la modalitat marxa amb més de 400 marxadors que han conformat els quasi 700 participants que hi ha hagut en aquesta edició. Una marxa amb la no menyspreable distància de 18 km i un desnivell acumulat de 1500 m.
Amb aquest guió es va donar la sortida a la cursa, una cursa molt dura que transcorria per la serra del Montsià i que tenia diverses pujades i baixades molt tècniques amb un elevat desnivell i que va fer suar de valent als participants. A nivell masculí, es va imposar el Josep Ma Pijuan del Borges Trail amb una espectacular marca de 3:09:16 i que va entrar acompanyat a l’arribada pel Xavier Sánchez del UEC Anoia qui acabaria deixant-se només 4 segons més, va acabar de completar el podi un ebrenc, en aquest cas el corredor independent Ramon Curto amb una bona marca de 3:12:59.
En aquesta edició també s’han de destacar les excel•lents marques dels corredors canareus, especialment del Juan josé Oliva 4t classificat de la general amb un temps de 3:13:54 i seguit a la línia d’arribada de Josep Bel amb 3:15:33, fet que mostra l’excel•lent nivell de corredors que estan sortint de l’A.E.Alcanar i que són el fruit de l’afició a les curses de muntanya que s’ha creat en aquesta població.
Pel costat femení, la campiona de l’any anterior, la xertolina Ragna C. Debats (CE Xerta) es va mostrar molt superior a la resta de participants femenines, revalidant d’aquesta manera el títol, rebaixant la seva marca en quasi 15' i de passada baixar de les 4 hores amb un crono de 3 h 52’, seguida de la incansable Lucia Caballero de la UEC Anoia amb 4h 10’ i de l’Ana Ortega (CD Misjueves) amb 4h 21’.
També mereix especial atenció l’actuació femenina local amb l’Eva Ma Queralt cinquena de la general amb 4h 26’, la Judit Bort amb 5h 27’ i la incombustible Rosa Reverter amb 5 h 34’, referendant d’aquesta manera el nombrós grup tant de nois com de noies que l’AE Alcanar desplaça tots els caps de setmana a les diverses curses de muntanya tant catalanes com de la resta de l’estat, aconseguint molts èxits tan individuals com col•lectius que el darrer any van portar a aquest club a aconseguir la segona posició del Campionat de Catalunya per equips celebrat en la nostra població i el 13è lloc per equips al Campionat d’Espanya.
Finalment, destacar la gran cursa de muntanya d’Alcanar que any rera any està creixent fruit del treball de molts anònims, gent col•laboradora, empreses i institucions que han vist en aquesta activitat una excel•lent aparador del poble d’Alcanar i la seva gent, així com una mostra de la serra del Montsià, la muntanya més alta del nostre prelitoral i que amaga una gran quantitat de possibilitats lligades a l’esport i a la natura. I com no, el merescut homenatge al nostre amic i company Francesc Bort (Madro) qui de ben segur estarà orgullós de veure la gran quantitat de gent que està treballant molt i bé per deixar ben alt l’esport que ell estimava: l’apassionant món de les curses de muntanya.
Des de l’organització donar les gràcies a tothom per la seva participació i col•laboració en aquesta bonica prova, també agrair especialment als companys del Trail CER la Sénia la disfressa que han lluït en aquesta cursa que ha donat un to festiu i alegre a la mateixa, i com no, animar i engrescar a tots a participar en la V Pujada que en breu començarà ja a organitzar-se i que constituirà un nou repte per aquest grup d’amics que treballen de forma àrdua, desinteressada i constant, per oferir una activitat com aquesta que lluita en pro de l’esport, del civisme i de la natura. A TOTS GRACIES!
Cronica de; Ruben Colell.
Any rere any, i ja en van quatre, el darrer cap de setmana de setembre es converteix en una cita obligada dintre el món de la muntanya i en una bona ocasió per desplaçar-se a la ciutat més meridional de Catalunya: Alcanar, per poder disfrutar i participar de la Pujada al Montsià – Memorial Francesc Bort (Madro) que enguany ha tingut lloc el diumenge 26 de setembre i que en aquesta ocasió ha format part del Circuit Català de Curses de Muntanya, a banda de formar part també del 3er Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre – Trofeu Pam i Toc.
Aquest conjunt de condicionants han fet reunir a la població del Montsià a nombrosos afeccionats a l’esport i, concretament, al món de les curses de muntanya, destacant la gran afluència de públic i corredors durant el transcurs del cap de setmana tenint el seu punt àlgid a les 8 del matí del diumenge quan ha tingut lloc la sortida de la modalitat cursa que ha reunit a més de 200 corredors. Una cursa que enguany ha tingut una distància total de 31 km amb un desnivell acumulat de 3600 m. Una cursa amb una gran duresa i que recorre grans part dels racons de la Serra del Montsià, amb unes espectaculars vistes al Delta i a la Plana interior de la comarca montsianenca i de les poblacions del nord de Castelló.
També cal dir, que paral•lelament i a les 8.45 h s’ha donat la sortida a la modalitat marxa amb més de 400 marxadors que han conformat els quasi 700 participants que hi ha hagut en aquesta edició. Una marxa amb la no menyspreable distància de 18 km i un desnivell acumulat de 1500 m.
Amb aquest guió es va donar la sortida a la cursa, una cursa molt dura que transcorria per la serra del Montsià i que tenia diverses pujades i baixades molt tècniques amb un elevat desnivell i que va fer suar de valent als participants. A nivell masculí, es va imposar el Josep Ma Pijuan del Borges Trail amb una espectacular marca de 3:09:16 i que va entrar acompanyat a l’arribada pel Xavier Sánchez del UEC Anoia qui acabaria deixant-se només 4 segons més, va acabar de completar el podi un ebrenc, en aquest cas el corredor independent Ramon Curto amb una bona marca de 3:12:59.
En aquesta edició també s’han de destacar les excel•lents marques dels corredors canareus, especialment del Juan josé Oliva 4t classificat de la general amb un temps de 3:13:54 i seguit a la línia d’arribada de Josep Bel amb 3:15:33, fet que mostra l’excel•lent nivell de corredors que estan sortint de l’A.E.Alcanar i que són el fruit de l’afició a les curses de muntanya que s’ha creat en aquesta població.
Pel costat femení, la campiona de l’any anterior, la xertolina Ragna C. Debats (CE Xerta) es va mostrar molt superior a la resta de participants femenines, revalidant d’aquesta manera el títol, rebaixant la seva marca en quasi 15' i de passada baixar de les 4 hores amb un crono de 3 h 52’, seguida de la incansable Lucia Caballero de la UEC Anoia amb 4h 10’ i de l’Ana Ortega (CD Misjueves) amb 4h 21’.
També mereix especial atenció l’actuació femenina local amb l’Eva Ma Queralt cinquena de la general amb 4h 26’, la Judit Bort amb 5h 27’ i la incombustible Rosa Reverter amb 5 h 34’, referendant d’aquesta manera el nombrós grup tant de nois com de noies que l’AE Alcanar desplaça tots els caps de setmana a les diverses curses de muntanya tant catalanes com de la resta de l’estat, aconseguint molts èxits tan individuals com col•lectius que el darrer any van portar a aquest club a aconseguir la segona posició del Campionat de Catalunya per equips celebrat en la nostra població i el 13è lloc per equips al Campionat d’Espanya.
Finalment, destacar la gran cursa de muntanya d’Alcanar que any rera any està creixent fruit del treball de molts anònims, gent col•laboradora, empreses i institucions que han vist en aquesta activitat una excel•lent aparador del poble d’Alcanar i la seva gent, així com una mostra de la serra del Montsià, la muntanya més alta del nostre prelitoral i que amaga una gran quantitat de possibilitats lligades a l’esport i a la natura. I com no, el merescut homenatge al nostre amic i company Francesc Bort (Madro) qui de ben segur estarà orgullós de veure la gran quantitat de gent que està treballant molt i bé per deixar ben alt l’esport que ell estimava: l’apassionant món de les curses de muntanya.
Des de l’organització donar les gràcies a tothom per la seva participació i col•laboració en aquesta bonica prova, també agrair especialment als companys del Trail CER la Sénia la disfressa que han lluït en aquesta cursa que ha donat un to festiu i alegre a la mateixa, i com no, animar i engrescar a tots a participar en la V Pujada que en breu començarà ja a organitzar-se i que constituirà un nou repte per aquest grup d’amics que treballen de forma àrdua, desinteressada i constant, per oferir una activitat com aquesta que lluita en pro de l’esport, del civisme i de la natura. A TOTS GRACIES!
Cronica de; Ruben Colell.
divendres, 24 de setembre del 2010
IV Pujada al Montsiá
A falta de menys de 24h per començar l'edició d'aquest any, tot esta apunt. Les cames, lo cap i el material a emprar per la cursa.
Es una edició especial per mí. No he tingut gaire temps per prepararme ja que la meva 1ª intencio no era la de correr, Degut com tots sabeu al UTMB (sempre present).
Peró despres de varies probes i entrenos crec que encara poder fer algo.
Molta gent per a la marxa, entre ells la meva dona, la meva germana, el cunyat i el meu pare. Que encara recordo el susto que ens va donar l'any pasat quant per culpa de la desidratació es va quedar mitg desmallat al sofar. A tret forçes i diu que aquest any no fallara. Ara el reconeixereu per dúr la camiseta del Español (Antonio Jarque).
No hi ha gaires novetats (que jo sapigue) respecte a la pasada edició. Peró de ben segur que l'equip organitçatiu ens gurda alguna sorpressa, se ho a currat molt perque tot estigues ben limpio i no faltí de rés.
Ens retrobem tots en la sortida, disposats a fer kilometres i sufrir per este Montsiá enguarnit per l'ocasió, que així s'ho mereig...............
Que no se li atragantí a ningú la pujada de LLop......
dilluns, 20 de setembre del 2010
Cap de setmana mogudet.
Aquest pasat cap de setamana ha estat moguden en quan a preparaments i curses es tracta.
El disapte de matí vaig aprofitat que el temps estava una mica tapat per a sortir a estirar les cames de cara a la cursa d'Alcanar de la setmana que bé. Al pasar pel Remei en vaig trobar amb el Sisco, que com éll mateig va dir "no se sí sera bó o roguin que ens aguesim trobat". I com els dos duiem el mateix rumb van continuar junts fent la "llerga".
Molt de moviment per les senderes, gent i cotxes tanteixant el terreny.
Després, un dinar al prat del cosí.
El diumenge més de lo mateig. A les 9h cap a la Rapita que es celebrava la tercera edició dels 10000m per esfalt, no es el meu habitat natural, la gent que me coneig sap que soc cabra i per tant tiro al monte. Però aquest cop era diferent perque m'abellia fer una d'esfalt i tant prop de casa, en la familieta entre el public encara més.
La meua intenció era vajar dels 40 minutets, entrenat estava sobre els 43.
La cosa comença bé molta gent coneguda i alguna amistad. Desprès d'una sortida nula, la de veritad i tots apretem a correr, jo agafo una bona roda, "camal" d'alcanar, es especialista en esfalt i se que té molt bones marques en la mitja i la marató. Pensó que pot ser no aguantí ja que es va molt fort, fem una primera volta de 4km i una de més grand de 6km. Jo mateix emb sorpreng quant veig que s'aproxima el final i estic entre els deu primers, penso que he millorat força este ultim any.
Una conclussió he tret, quatre Canareus entre els deu primers de la cursa, molt bé.
Clasificaçions;
http://www.fondistesrapitencs.com/cursa/resultats/3aCursaPopularSCR-General.pdf
El disapte de matí vaig aprofitat que el temps estava una mica tapat per a sortir a estirar les cames de cara a la cursa d'Alcanar de la setmana que bé. Al pasar pel Remei en vaig trobar amb el Sisco, que com éll mateig va dir "no se sí sera bó o roguin que ens aguesim trobat". I com els dos duiem el mateix rumb van continuar junts fent la "llerga".
Molt de moviment per les senderes, gent i cotxes tanteixant el terreny.
Després, un dinar al prat del cosí.
El diumenge més de lo mateig. A les 9h cap a la Rapita que es celebrava la tercera edició dels 10000m per esfalt, no es el meu habitat natural, la gent que me coneig sap que soc cabra i per tant tiro al monte. Però aquest cop era diferent perque m'abellia fer una d'esfalt i tant prop de casa, en la familieta entre el public encara més.
La meua intenció era vajar dels 40 minutets, entrenat estava sobre els 43.
La cosa comença bé molta gent coneguda i alguna amistad. Desprès d'una sortida nula, la de veritad i tots apretem a correr, jo agafo una bona roda, "camal" d'alcanar, es especialista en esfalt i se que té molt bones marques en la mitja i la marató. Pensó que pot ser no aguantí ja que es va molt fort, fem una primera volta de 4km i una de més grand de 6km. Jo mateix emb sorpreng quant veig que s'aproxima el final i estic entre els deu primers, penso que he millorat força este ultim any.
Al l'arribada com en les curses de muntanya el meu "xurumbel" m'espera per entrar en meta.
Una mitja de 170 ppm i un temps de 38'01m, massa per a un motor de gasoil...
Una conclussió he tret, quatre Canareus entre els deu primers de la cursa, molt bé.
Clasificaçions;
http://www.fondistesrapitencs.com/cursa/resultats/3aCursaPopularSCR-General.pdf
I per la tarde com encara tenia un poc de cuquet de fer esport i amb el permis de la parenta vaig sortir a fer 47km en bicicleta de carretera. Feia temps que no la tocava i tenia molte ganes de sentir el "formigueo" de la cadena al pedalar.....
Tots els altres companys s'han pasat el cap de setmana preparant el terreny i els punt d'abastiment d'eigua per a la cursa, bona feina...
dijous, 16 de setembre del 2010
Pensaments.....
Fá uns dies que he tornat als entrenaments, després de la deçepció per tots sabuda del Montblanc.
He renovat l'esperit de les ganes.... Començo a tenir bomes sensacions i força interes per entrenar.
Desde aquest mal final de cursa, nomes feia que pegar voltes al cap intentan trobar una sortida.
La gent, la familia i els amics han estat un grand ajut per a retrobar l'esperit de lluita.
Encara que no ho sembli tenir ganes de correr significa molt per mí i beure o creuar per estos camins del voltant del poble amics que et donen anims significa que alló que faig i m'agrada, no és tan sols embrutar de pols les sabatilles. Que conjuntament amb molta diferencia emb sento ple de satisfacció quant emb pregunten per les intençion de cara a un futur.
Ting clar que el camí que duc no sera mai un cami ple de roses, ni tan sols emb dura cap benefici monetari.
Però una cosa si ting clara m'he retrobat en la natura, per algun temps oblidada. En el meu amor per la montanya i en el esperit de lluita per realitçar alló que per a molts, es impensable.
Al mateix temps intento ensenyar esta forma de viure a molt del que m'envolten.
Sigueu feliços i disfruteu de l'esforç, mereix la pena....
dilluns, 13 de setembre del 2010
4ª Cursa de Montanya, Vila de Falset.
I per l'altre costat al sud de Catalunya, el diumenge 12 es va selebrar la darrera (fins la fexa) cursa de montanya, que pertany al circuit de curses Terres del Ebre.
Exelent marcatxe i molt bona germanor com qüasi totes les carreres del calendarí.
Alguns menbres actius del centre van matinar per pujar fins allá dalt a disputar els punts en joc.
L'amig Ramón segueix en la seva tonica de hanar millorant i cada cop s'aproxima més als temps del primers.En la fotografia cedida per l'organitzacio el beïem en un pás un xic complicat hon s'hi havia prebist un pasamá de corda per a la seguretad dels participants.
En l'altra tenim a l'amig Albert que a pesar de que no para d'entrenar, crec que no troba el ritme adecuat per les cames. Tranquil i segueix així que en la proxima jugues a casa.
Sí, en la proxima cursa del calendari tots els úlls estaran ficats com cada any en la població d'Alcanar, i amb un llistó al que l'organització de la pujada al Montsiá ens té acostumbrats a deixar molt alt.
Moltes cames i ganes a tots....
Més info;
http://www.cursadefalset.com/
III Volta de Muntanya, Catí.
Curses a dos Bandes, com hi ha gent per esta en tots els llocs. Este pasat cap de setmana es disputaven varies carreres properes a casa.
Per un costat el disapte 11 al nord de la comunitat Valenciana, la III Volta de Muntanya, Catí.
Cursa molt corredora com ens contava el Juan Andrés Simó, desde bon començament el pilot de cap de cursa impossa la seba llei. Molt bons controls i avituallaments en tota la cursa donaren un resultat festiu a l'arribada.
En la dura pugna per als podïums finals dos components del a.e.alcanar es trobaren junts en el esprint final, que li dona una mica més de morbo si cap, a l'arribada en meta.
Beigues quina sistella més bonica que s'endugue el "sillo" cap a casa, segur que hi ficara més d'ún robelló....
Web i resultats;
http://voltacati.blogspot.com/
Per un costat el disapte 11 al nord de la comunitat Valenciana, la III Volta de Muntanya, Catí.
Cursa molt corredora com ens contava el Juan Andrés Simó, desde bon començament el pilot de cap de cursa impossa la seba llei. Molt bons controls i avituallaments en tota la cursa donaren un resultat festiu a l'arribada.
En la dura pugna per als podïums finals dos components del a.e.alcanar es trobaren junts en el esprint final, que li dona una mica més de morbo si cap, a l'arribada en meta.
Beigues quina sistella més bonica que s'endugue el "sillo" cap a casa, segur que hi ficara més d'ún robelló....
Web i resultats;
http://voltacati.blogspot.com/
dimecres, 8 de setembre del 2010
I Cursa Panxampla.(Actulitçació)
Recull de prensa (Ragna Debats)
Segons he sentit molt per aquí, s'ha dit que pot ser a estat una de les curses més dures del calanderí de les terres del Ebre.
Una hambient espectacular, un dia fabulos i molt de copanyerisme. En la represa del circuit despres del parentesis estival. Rec
Molt han aprofitat per posarse les piles, d'altres per descansar i com no alguns per trobar nous reptes. Comte amb la Eva que pronte tornara a tira fort del carro i estara a tope per a la cursa d'Alcanar.
Felicitar als guanyadors de la cursa que en la classificació absoluta la formaren;
1er: OSCAR PIÑOL CID 3:23:05
2on:ARTURO SANZ GARGALLO 3:29:02
3er: RAMÓN CURTO GEIRA 3:31:55
i en 9ª posició entra,
10 7 ALFARA FIBLA JUAN ANTONIO 4:03:01 A.E. ALCANAR SM
Tot un estil de cursa que agrada a la gent. De segur que l'any binent tindra molta més gent inscrita.
Web:
http://www.cursapanxampla.com/index.htm
Una hambient espectacular, un dia fabulos i molt de copanyerisme. En la represa del circuit despres del parentesis estival. Rec
Molt han aprofitat per posarse les piles, d'altres per descansar i com no alguns per trobar nous reptes. Comte amb la Eva que pronte tornara a tira fort del carro i estara a tope per a la cursa d'Alcanar.
Felicitar als guanyadors de la cursa que en la classificació absoluta la formaren;
1er: OSCAR PIÑOL CID 3:23:05
2on:ARTURO SANZ GARGALLO 3:29:02
3er: RAMÓN CURTO GEIRA 3:31:55
i en 9ª posició entra,
10 7 ALFARA FIBLA JUAN ANTONIO 4:03:01 A.E. ALCANAR SM
Tot un estil de cursa que agrada a la gent. De segur que l'any binent tindra molta més gent inscrita.
Web:
http://www.cursapanxampla.com/index.htm
dimarts, 7 de setembre del 2010
Viatge als Alps II
Fá uns dies vaig colgar la cronica del bon amic Vicen amb el Guillem a la cima del Monte Cervino.
Ara ens a fet arribar algunes fotos més de la seva aventura.
Hi ha que dir que al mirarles ens proboca una emveja sana, ja que de ben segur molts de nosaltres hi voldriem pujar també.
També vol desde aquí mateig, donar les gracies a l'aportació del suministre energetic de les pataques "caseres" Frits Rabit. Eixó si es una propaganda d'alçada i clase.
Ara ens a fet arribar algunes fotos més de la seva aventura.
Hi ha que dir que al mirarles ens proboca una emveja sana, ja que de ben segur molts de nosaltres hi voldriem pujar també.
També vol desde aquí mateig, donar les gracies a l'aportació del suministre energetic de les pataques "caseres" Frits Rabit. Eixó si es una propaganda d'alçada i clase.
dilluns, 6 de setembre del 2010
II Circular Panta Oliana
Com vaig benir molt tocat del UTMB, tan bon punt vaig tenir internet a les mans introduir les paraules adecuades al buscador, per a poder inscriurem a la II Circular del Panta Oliana.
Encara quedaba temps per apuntarme i així o vaig fer. Tenia que treurem l'espina clavada i gastar la força acumulada.
Reservo habitacio d'hotel i ens enanem tota la familia. Es una proba molt especial per a mí, ja que l'any anterior es feia per primer cop i tenia el record. Per eixó el Jordí que es el president de l'entitat emb va invitar a tornarí i ho vaig acceptar. Sento que formo part d'esta cursa ja que he contribuit a millora-la en molt d'aspectes, sobre tot amb els horaris.
La sortida a les 17h i puntual sona la traca, toca mourens, jo emb despedeixo de la Sivia i el Noé
Al poc metres sento una beu que es coloca darrera meu, es el bó del Jou, comença ser avitual trobar-nos en aquestes carreres. Penso que pot ser un bona companyia per totes aquetes hores que ens esperen.
Al poc metres sento una beu que es coloca darrera meu, es el bó del Jou, comença ser avitual trobar-nos en aquestes carreres. Penso que pot ser un bona companyia per totes aquetes hores que ens esperen.
La senda pica cap amunt i la primera hora es casi un kilometre vertical, 1h06m fins el primer avituallament i desde la sortida que no he vist ningú. Se que es important arribar a Figols de dia ja que antes he de vajar una zona tecnica i molt llerga, o consegueixo a pesar que de tant d'apurar amb la llum he peget un estropeço i m'he jugat l'ungla del peu. Emb fico el frontal en marxa i cap a Organya, un poble molt maco que ting que visitar de dia...
La pujada de després es fa llerga per que hi dones moltes voltes, pero tan pronte corones dalt ja es veus Coll de Nargó i pel darrera hi beig molt de moviment aproximantse.
Al sortí del poble emb començo a sentir molt malament, emb fa malt la panxa i treg tot el que ting al cós. Poc tarda en atraparme el segon que va més fresquet que jo i la llerga pista que ens dura fins el control 6 (Font d'Isot) la fá tota trotant i jo no. al arribar a dalt encara el beig sortí del control penso que no el veure més.
La pista i la soletat set mengen per aquest paratges, sols el soroll de Lang Rovert del Jordi trenca el silenci de la nit. Una altra bajada i començo a trotar sembla que la cosa m'ha pasat una mica, la llum del primer es deixa veure de ves en cuant, no és gaire lluny i penso que el ting a tiro.
L'esperiencia en l'any anterior emb serbeix per la jugarreta d'avançament, ja que el company s'equivoca en un punt que jo també hi havia pecat en la 1ª ediçio. Ell interara seguirme, però ara jo puc més. Una cosa que han fet molt bé aquets any a estat el marcatge, res a beure en l'any anterior i aquets cop sí emb pasat per Peramola.
Al pabelló d'esport una comitiva de gent jove de festa, esperant l'arribada, en un altre temps de ben segur i seria jo.
Al final l'entreno a balgut la pena, emb aguantat el record i l'he rebajat en 9h52m.
Donar les gracies al Jou pel seus anims i la seva companyia, ja ens veïem en la propera.
I moltes gracies al Jordi i a tot l'equip de l'organitsaçio, cada any milloren en calitad i servei.
He trobat a faltar els Koales ...
Carros de Foc (Ski Runner)
Fa uns dies cuant tot el món estava pendent de Chamonix, els més afortunats que van poder fer l'incripció per a l'ski runner d'aquest any es van desplaçar cap al Pirineu. Un grand desconegut per a nosaltres, amb més de 100 cotes superiors als 3000m d'altitud i el seu techo a 3404m dálçada de l'Aneto. Uns fantastics llacs, com el de San Mauricí o els refugis, com el de la Restanca.
http://www.carrosdefoc.com/
Tot eixó i molt més es els que el Josep Garcia ens compta que va poder viure. Unes sensacions de llibertat i magnituds, per a pedres.
Molt compten d'haver pogut acabar ens deia que segur que l'any que bé hi tornava.Menys sort va tenir "Paquito" que va tenir d'abandonar quan li faltava molt poc, anims i a la proxima, més i millor.........
Per cert a la paguina web hús podeu descarregar el diploma e imprimir vosaltres mateix, com nó.
http://www.carrosdefoc.com/
UTMB 2010 (Cronica)
Primer que tot dir que m'ha costat molt dies deçidirme a explicar el que ens va pasar al que per a molt es l'Ultra trail en malluscules. També per a mí (fins ara).
Després de pasar pel tub, fer l'incripció en 9 mesos per d'avant. Enviar certificats medics i totes aquestes coses que et demanen, per a que sigue una cursa rigurosa, van pedre tota la serietad, suspenent la proba e intentant posar un parxe acursant la distancia.
A pero lo millor va ser rebre l'ermilla de Finisher havent corregut sols 32km.
Bueno pero anem a la cronica;
Després de pasar pel tub, fer l'incripció en 9 mesos per d'avant. Enviar certificats medics i totes aquestes coses que et demanen, per a que sigue una cursa rigurosa, van pedre tota la serietad, suspenent la proba e intentant posar un parxe acursant la distancia.
A pero lo millor va ser rebre l'ermilla de Finisher havent corregut sols 32km.
Bueno pero anem a la cronica;
Tota l'iluçió estava posada en aquest viatge, molts entrenos en solitari, moltes matinades i tot eixó que fiquem els entusiastes de l'esport. Lloguem una autocarabana i cap a Chamonix. Els companys de fatigues serien el Sisco, Sergí, Alfareta i el primo (Xaneta). Moltes hores de conduir i sobretot rises per arribar al destí.
Ja hi som inspeccionem el terreny i just tenim l'aparcament al peu de l'agulla de Midi.
Desidim pujar a guanyar altura en una excurcioneta que tindra lloc el primer dia.
1570m de desnivell+ i 17km de distancia, no esta mal per un paseig. Aquest dia descobrim que aquesta terra també es fan robellons en Agost.
El seguent dia pujent cap a la montanya d'en front desde hon es tiren els del parapent, imagineu quines bistes. Jo hem quedo amb el Sergí ya que prefereixo descansar per la cursa.
Totes les nits fem la xerrada e intercambiem opinions, a mí ja m'esta bé tenir ajuda amb diferent idees, d'aquesta manera probo coses nobes.
De bon matí anirem abuscar els pitralls, ja que la cola era bastan llerga el dia abans.
Ja ho tenim tot, dinem de valent i omplim reçerves per al camí que sera llerg.
Molta gent sap que els corredors son els protagoniste este cap de setmana al peu del MontBlanc,
per aixó cuant ens dirigim cap a la sortida ens paren per a fer-nos fotos. Es d'agrair.
El compte en rera ja a començat, falten menys de 2h, la gent fa cua a la sortida, miro per d'amunt els hombros i una cara coneguda m'atura la vista. Es l'amic Aguiló que te la lliço apressa de l'any anterior i a arribat d'hora. Amb un gest, amb puny tancat li desitjo moltisima força i sort.... no ens beurem fins que, éll mateix a Les Contamines (Km32) emb dona la mala noticia.
El "espiquer" dona pas a les autoritats que diuen quatre coses, el compte en rera i ja hi som.
L'esperiençia de viure una sortida d'aquestes dimencions, no es pot narra en paraules, s´ha de passar, bé sols espero que l'any 2011 sigue l'any que he de viure l'arribada.....
dimecres, 1 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)