L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimarts, 26 de març del 2013

Serra de les Fites (La pobla de Massaluca)

Matinem, un altre diumenge anem de cursa. Esta setmana es especial, porto molta carrega d'entrenament. En total contant ja els de la cursa d'avui 124km en 6000m+.
Les cames i sobre tot el turmell em fa mal, ja esta clar no som de pedra, encara que ho voldrien.
Fem camí cap a la Pobla, hi ha una mica de boira a causa de la humitat. Arribem d'hora, com m'agrada a mi. Fen pron-te als llocs no ens quedarem a peu mai.
Hi ha temps per ales risses, bromes i mes d'una fotografia d'equip. La gent comença a escalfar motors i en poc temps estarem corrent treien pols per estes senderes, es tracta d'una cursa prou suau en desnivell, lo qual no es molt alliberador, ja que serà rapida des de bon començament i posarem el cor al màxim.
   Sortida per els carrers del poble, donem la primera espenta al pilot, per fer un reconeixement al recorregut i ja som en feina.Una zona totalment desconeguda per a mi em farà delitar am les seves vistes i senderes. Corrent per la bora del riu i remuntant dibuixant unes siga sagues al paisatge del fons del barrancs.
                             El Juan Antonio recuperat d'una lesió, comença a enfilar el bon camí.

                                            El Emili també es troba en millor forma, poc a poc.
Avancem còmodament, el camí es de terreta sua i fa goig xafar fort, massa, ja que cap el kilòmetre 12 començo a notar el turmell. Tinc d'afluixar molt a les baixades a causa de que el sender invita a deixar-se anar, estic neguitós. En comtes d'això pujaré el mes rapit possible i a "veure venir".
En un moment de relax penso que deu faltar poc i que si afluixem molt pot ser ens atraparan antes d'arribar a meta, es moment com diuen al Bloc de "córrer per l'Ebre" de donar-ho tot per la dutxa, l'entrepà de llonganissa i la cervesa.
 En l'ultima pujada, li pego dos crits al company (Joel) per a mirar d'animar-lo, esta fent molt bona cursa avui i m'ha donat guerra. Pot ser es mereix una recompensa....trec uns metres de distancia respecte a ell, seran els que marcaran la diferencia final i cap a meta.
Felicitar a l'organització per que als temps que corren, una jornada en aquest ambient al poble no o aconsegueixen tot els que ho intenten.
Content pel rendiment d'aquestes setmanes que han estat dures, pot ser els resultats han estat millor que el desitjats, a causa de tenir temps d'entrenar. Tots podem millorar si en ho proposem. D'altra banda ara tot això passa a un segon lloc, on li toca estar.
La família creix i torno a la feina. Esper poder seguir gaudi a un altre nivell.




dijous, 14 de març del 2013

VI Cursa de les Fonts (Xerta)

Després d'haver estat tot el dissabte seguin la trail en el poblet d'Alfara de Carles, marxem cap a meta a veure l'arribada del primers corredor i de molts mes coneguts que hi participen.
No se quants cops em va passar pel cap l'idea que jo tindria d'estar corrent i no pas fent fotografies, que hi farem.



Tots tenien les seves histories per contar, les vivències i els maldecaps obtinguts a base d'esforç. Aquella cosa que busquem en les curses de trail. Tan gratificant es creuar la meta que s'ens oblida del tot.
No estic fen les etapes i es estranya la sensació en mi, però aquest any tenia uns altres plans. Com si em fiques dins la pell d'un "pro" tenia l'objectiu definit (sols la cursa del diumenge) Es la que puntua en el circuit Terres del Ebre i si d'intenció es estar entre els primers tinc de treballar per això.
La cursa de Xerta m'agrada, es una de les que mes cops e corregut, quatre per cer mes exactes (dos cops la Ut les Fonts) Tinc clar el recorregut i se on es pot treure profit a un avantatge i per gaudir de la cursa el cal fer.
Som a la sortida, cares llargues, la majoria porta dos dies de dormir malament, estan apunt de prendre l'ultima etapa.
Els admiro, tenen el valor de continua.
Encara que molts s'han rendit segur que tornaran l'any vinent per treure-es l'espina.
                                                Am el Jorge 4º i la Teresa 1ª (UT les Fonts)
Penso que serà una gran jornada per a disputar la cursa. De sortida es marca un ritme molt fort i el pilot s'estira per la carretera d'entrada a Xerta, gir a la dreta i enfilem cap a la Roca roja. Es un camí poc definit però que convida a estirar les cames. Tot es seguit de corriols per saltar a darrera, cara nord. Paüls ens contempla en el fons de la vall, i la remuntada cap a la Coscollosa comença desprès de deixar un avituallament al fons. Pego varies vegades una mirada rapida cap a munt i veig prop el cap de la cursa. Darrera meu no se qui porto, però sigui el que sigui no m'han refio puc tenir alguna baixada de forces o un traspueu, no se sap mai.
Les sabatilles treuen foc cap a font nova, bec i a tornar a ritme, enfilo l'ultima part tècnica de la cursa. Com me diu la noia del control en passar el xip, no es gaire forta, però contempla un tram de corda fixa que no faix servir. ziga-zagues per un bosc de pins fins entrar en el fons del barranc per a creuar per biax el pont la carretera i per la voreta del canal fins al poble, en cada encreuament hi ha un voluntari per indicar la direcció a seguir, l'ultim vial i el mes llarg del poble. Ja es sent la gent, fa poc mes de 2min. que a entrat el primer.
Pareix senzill resumir 27km de cursa en 1700m+ quantes coses passen per el cap en 2h36m de cursa, dur un ritme a 184 ppm de màxima i una mitjana de 167ppm.
Però de l'intent de narra la cursa sense que sigues avorrida, a aconseguir-ho, queda am això....un intent.

dimarts, 5 de març del 2013

Segon mes.

Una vegada acabat el segon mes d'entrenament els números parlen sols. Kilòmetres, hores, desnivells i pulsacions son dates que analitzades, l'únic que demostren es la sensació que te un mateix d'haver fet els deures.
Sensacions en això es resumeix el fet de creuar una serralada de extrem a extrem per els teus propis mitjans. Les distancies que en la muntanya es mesuren en hores, quant llegeixes un cartell que posa "coll del vent" 2 hores i penses, però si fa apenes 20 minuts que estava allà dalt. Una distancia que recorrem sense gaire esforç per a nosaltres i la resta de gent es queda boca-oberta en el moment que nomenem 40 km o 170km i seguidament ens tracte de boixos.
Qui els i havia de dir als "Taraumara" que córrer distancies llargues no es de tenir seny, però si això es fa per necessitat la cosa canvia. No estaria mal que dintre d'uns anys hages´hem de tornar a desplaçar-nos caminant o corrent.
Després de la setmana ploguda que havia passat tot feia pensar que el cap de setmana ens donaria treva, cap al Montsià a veure les font, de ben segur estaran xorrant aigua a mansalva. Pujam per la cresta des de el primer molló fins els dotze apòstols.  El primer regal visual, la font de Mola Cima esta impressionant, molta aigual brolla per la paret dibuixant un salt, que fins i tot l'hedra que per la paret s'enfila, fa cara d'agraïda.
Continuem fins la Torreta 765m i començarem la baixada per la senda que porta a les coves del Pare Pascual. Nom que comparteix també la "Torreta", senda que ens dura fins al principi de la via Ferrada. Inaugurada l'any 2011, avui pareix que sembli  la "Diagonal" de Barcelona, es troba ocupada en molt de trams. Comentem que tan bon punt tinguem un matí lliure tenim de fer-la, jo penso que serà una de les meves pujades al cim dins el meu repte (52 vegades la Torreta 765m)
Continuem el descens a bon ritme i trobem el pàrquing, es el que hi ha a la bora de la Gr 92, no havia baixat mai per aquí, però tindrem de passar mes a sovint..
Continuem per Mas de Mulet cap a la Cogula i en busca del Remei.
Sempre hi trobes alguna sorpresa, en aquest cas ens vam trobar un grup de peregrins fent-hi missa a l'aire lliure, tots en un full a la ma i repetint el que deia el capella.
I després em diuen boix.