L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimarts, 30 de novembre del 2010

Valoració.





Tot seguit el torn de Sisco Balada, que ens fa cinc cèntims de la seva visió de la temporada, conte i no ho dic per que a meitat de any li ficaren les ulleres.

Be desprès del primer any fent curses, la meva valoració de la temporada es molt bona,varem començar a Benifallet. No se si be o ma,l ja que la cursa me va anar molt be però en vaig sortir en un esquinç, que me va tindre parat fins a Sant Carles de la Rapita.
Deixant pel camí perdent un munt de curses que tenia ganes de fer.
De tot s’aprenen, em va dir lo bon amic Oliva. Jo pareix que no per que al marató de la Fageda vaig tornar a repetir "antortillo",me vaig plantejar deixar de córrer però van aparèixer les mans del germà Alfara i en 6 dies tornava a córrer.
En tot això em seguit fent curses Morella, Catí , Amposta, Alfara de Carles, Tivissa...
Destaca com a molt especial la victoria aconseguida a Alcanar on vaig tindre la sort de compartir pòdium local en dos amics com son Juan Antoni Alfara i Josep Garcia. També em anat a Horta, Arbeca esta ja possiblement l’última del any.
Be ara toca descansar una mica i començar a pensar els reptes de l’any que be, pensant en donar el salt a alguna prova llarga, algun duatló, però sobretot en gaudir de la companyia de tots los “colegetes” que anem a les curses, a entrenar i a fer cervesetes que això també conta... especialment va per "lo manager"ell ja sap qui es.
ENS TROBEM A LES SENDERES, BRINZES, AGUR...

diumenge, 28 de novembre del 2010

Valoració.


Seguidament la Valoració de Josep Garcia. Intrèpid entre els corredor de l’equip;
Entre algunes coses que ha fet enguany, a participat a la Zegama Aizcorri, a força curses de circuit i algun que d’altre trail per el Pirineus.
Be dons aquí et deixo la crònica, no serà mol llarga però be alguna cosa es...

La temporada, la veritat no a segut mol dolenta, tampoc per lo que a les terres de l’Ebre es correspon, e fet poquetes curses,e anat fent alguna per fora com ara Zegama que per molèsties a la cama no vaig acabar de gaudir el que amí m’haguera agradat.
Continua la llista fent Aneto, Carros de foc que segur que repeteixo aquest any que be amb el meu amic Albert Esteller.
Fa poc vaig fer Castell de Burriac a Argentona puntuaven per la copa Catalana per equips.
Curses de la part de Castelló... i altres que ara no recordo, jejejje
Desprès a part les 8 o 9 que e fet del circuit de les terres de l’Ebre que no han sortit mal, be per a mi perfecte no ens podem queixar.
I això es tot lo que recordo ara per aquest any que be estic mirant de dedicar-me a fer alguna proba mes llargueta i descansar de les curtetes.

Be doncs la veritat, e de felicitar a tots els que han fet possible aquest circuit per que gracies a ells jo e fet molts d'amics i molts mes que anirem fent, espero que no es perden mai aquestes curses...

I també aprofito per felicità a tots los corredors i corredores de a.e.alcanar per que son tots uns campions...

força i km.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Valoració.

Arriba l'hora de una de les joves promesses del a.e.alcanar.
Aquest any ha arribat el III circuit de muntanya Pam i toc, carregat de curses, per ser més
exactes 19 curses. començant per el gener amb la del pastisset, que va ser una cursa prou
acceptable per ser la primera que organitzaven, amb la seva pujada a creu de “santos”, mol
bonica, continua amb la del frare (Ginestar), una cursa mol ràpida, corredora i complexa
amb poc desnivell, després d'aquestes dos vaig fe un paro en la qual va esdevenir la
cursa (Cursa de les II Torres).
Seguidament va venir una cursa que l'any passat hem va agradar molt i aquest any no m'ha deixat indiferent, que va ser la 2 pujada a la foradada.
També una cursa que apart de la pujada a la foradada, és mol corredora i molt bonica,
unes setmanes després va venir la de la Pobla de Massaluca, que no la vaig fer, i la següent
va ser la 1 marató de la Fageda, ( una nova experiència per a mi), ja que era la primera
que feia tan llarga i la veritat es que portava pocs entrenament... però la vaig acabar,
això és el que compta. Comentant la cursa, doncs va ser prou guapa, amb les seves pujades
i baixades, però que tampoc es van passar molt,amb molt bona participació de la gent.
Després d’aquesta cursa hem vaig perdre unes quantes, ja que no hem trobava massa bé, les que van venir després de la marató de la Senia van ser (la de Xerta, la cursa del vent, la de paüls, i la cursa del llop)
Seguidament va vindre la de Cornudella... se que l'any passat vaig dir que no tornaria per la mala organització i els escassos avituallaments amb la calor que fotia, però les ganes de venjant-sa em podien i vaig tornar ( ens agrada patir jeje)
Aquest any Cornudella ha tornat ha deixa rel seu nom per baix de totes les altres curses, continuo dient que es un desastre, amb la calor que feia i un avituallaments de fer riure! en definitiva la pitjor de totes.
A continuació d'aquesta van venir la d’Amposta i la de Alfara de Carles, que no hi vaig assistir. Seguidament la de falset, que aquest any tampoc a tornat a baixar el pistó! Una cursa rapida, en poc desnivell. Bona organització i mol bon ambient, una altra de les que més m'han agradat, tot seguit va venir la nostra cursa, que aquest any portava la afrontava amb una molèstia acumulada de un mal entreno, hem va sortir un desastre... res a dir, d'aquesta, la millor organització i unes vistes meravelloses!
El circuit va continuar en la de Tivissa, Ulldecona, la de Horta de Sant Joan en les
quals no vaig anar-hi a cap d'aquestes per la petita molèstia que arrossegava des de la cursa d'Alcanar.
I finalment tot recuperat i amb moltes ganes de fer l'última cursa del circuit, va venir la de Roquetes,7 km verticals, la veritat es que hem vaig sentir prou bé, però la cagada la va fer el temps amb els últims minuts, en que va començar a bufar el vent i a nevar,fins hi tot va haver algú que va acabar amb hipotèrmia del fred que fotia ... , la veritat es que no havia patit tant de fred mai, però hem va encantar córrer amb neu, al finalitzar la cursa ja tenia ganes de tornar-hi.

A totes aquestes curses, també cal sumar-hi apart del circuit, la de la marató de Vinaròs,
el buff epic run de Tortosa, la cursa pl de Tortosa, i alguna més que pot venir al desembre.

En definitiva, per mi cada any el circuit es millor i es va millorant, cada cop més pobles participant i amb molta més gent, al igual aconseguim entre tots que aquest esport sigues un dels més respectats i amb més afició ........ QUI SAP!! jeje!

Salut i cames !

dijous, 25 de novembre del 2010

Valoració.







Es ara el moment de la companya d’equip;
Eva Queralt Roca
Classificada al finalitzar el circuit, en la 4ª posició amb un total de 697 Pts.
Acabada la temporada de curses de muntanya, es hora de treure conclusions per valorar com ha anat tot plegat.

Si mirem els resultats obtinguts en les curses realitzades la veritat és que no ha anat gens malament, destacar la cursa “Pujada a la Foradada” de la Ràpita (2a sènior), la cursa “Serra de les Fites” de la Pobla de Massaluca (1a sènior), la “Marató de la Fageda” de la Sènia (3a absoluta), la cursa d’Amposta “Coll Llarg” (3a absoluta), la “IV Pujada al Montsià” d’Alcanar (2a sènior), la cursa d’ Ulldecona (2a sènior) i la cursa del Montsant (2a absoluta).
Però també no tot han sigut alegries ja que durant l’any ha donat temps per patir algunes lesions que han repercutit en la realització d’algunes curses. Hi va haver un temps que sortia de l’esquinç i al cap de poc ja tornava a recaure per un petit torbament... llavors al principi tot era negatiu, desmotivació total per haver de tornar a començar de nou, plantejant-me seriosament si realment mereixia la pena córrer si cada vegada havíem d’estar igual.
La Eva a la cursa de Panxampla

Tot i els meus pensaments, l’afició i les ganes són més grans que tot això, per tant, tant bon punt podia ja tornava a tenir les esportives als peus per passejar per la nostra serra, el Montsià.

En conclusió crec que ha estat una bona temporada.

Ara ja toca pensar en preparar la nova temporada per complir nous reptes però això si, com a objectiu principal respectar la muntanya i gaudir dels paisatges que ens ofereix. Ja que no oblidem l’objectiu principal de les curses de muntanya, gaudir-les al màxim.
Moltes gracies, companya...

dimecres, 24 de novembre del 2010

III Circuit Terres de l'Ebre (trofeu Pam i Toc)

CASSIFICASIÓ FINAL.....
Avui entrega de trofeus, al auditori Felip Pedrell, 20h
Els atletes premiats són:
General femení

1. DEBATS, RAGNA CATHELIJNE (CE XERTA)
2. CABALLERO MARCOS, LUCÍA (UEC ANOIA)
3. BALAGUE CASTELLS, ANA BELEN (UEC TORTOSA)


General masculí

1. CURTO GEIRA, RAMON (INDEPENDENT)
2. ELQAYED, AHMED (UEC TORTOSA)
3. SANZ GARGALLO, ARTURO (AE ALCANAR)

Èlit femení

4. FERRERES SEBASTIÀ, ELENA (UEC TORTOSA)

Èlit masculí

1. MARTÍ BERTOMEU, KIKO (AEC TERRA DE FANG)

Màster femení

2. DEL AGUILA DE TORRES, MONTSE (UEC TORTOSA)
3. ARASA FAVA, ISABEL (UEC TORTOSA)
4. GARCIA PECELLIN, AMPARO (AE ALCANAR)

Veterà femení

1. SANCHO REVERTER, ROSA (AE ALCANAR)
2. VALERO EXPOSITO, MARIA REYES (UEC TORTOSA)
3. ANTO CASTELL, LEONOR (UEC TORTOSA)

Sènior femení

3. QUERALT ROCA, EVA Mª (AE ALCANAR)
4. CASTELLNOU BRULL, NÚRIA (CLUB ESPORTIU LA CALA)
5. GARCIA SOGORB, DIANA (UEC TORTOSA)

Màster masculí

1. PONS MORATO, JOSEP Mª (CLUB ATL. ESPLUGUI)
2. GARCÍA LIÑAN, TONI (COLL DE L'ALBA RUNNING)
3. INSAUSTI SOLE, JOSEP Mª (ASSOC. EXC. LA PICOSSA)

Veterà masculí


2. ROJO ROMERO, VICTOR (TRAIL CER LA SÉNIA)
3. GOMEZ GOMEZ, JUAN PEDRO (TRAIL CER LA SÉNIA)
4. SUBIROS PICAZO, RAFAEL (C.E. SERRES DEL MESTRAL)

Sènior masculí

3. BORDERA QUINTANA, EDUARD (EXTREM TEAM TIVISSA)
4. QUEROL HERRERO, NARCÍS (BTT MONTBIKE AMPOSTA)
5. URZANQUI USON, JOSE (INDEPENDENT)

Jùnior masculí

1. SEGURA BLANCH, IÑAKI (LA JOCA CLUB ALPI)
2. RUIZ PEREZ, ERIK (CLUB BTT MONTBIKE)
3. VERICAT FABREGAT, LLORENÇ (RUNNING CV ROQUETES)

Atletes que han completat tot el circuit (19 Curses)

* ESTELLER REVERTER, ALBERT (AE ALCANAR)
* ARASA PELLISA, ANGEL (UEC TORTOSA - DELTA SPA)
* MONTESO GALLEGO, RAMON (CLUB BTT MONTBIKE)
* GASPARIN CALVO, RAMON (CLUB BTT MONTBIKE)

Ebrencs

* ROYO CURTO, XAVI (UEC TORTOSA)
* MONCAYO REVERTER, NOEMI (AE ALCANAR)

Equips

1. UEC TORTOSA
2. AE ALCANAR

3. TRAIL CER LA SENIA

Km Vertical de Roquetes




Be, ja esta tot a acabat, el III circuit Terres de l’Ebre de curses de muntanya ja es història. Aquest passat cap de setmana es va celebrar l’ultima proba.
Hi ha que dir que tothom coincideix en el mateix. A estat una cursa especial.
Molta gent i acudí sense haver provat mai una proba d’aquestes característiques. Es normal al ser novetat en aquestes terres.
La gent va quedar sorpresa i molt satisfeta a la vegada, un nou format de cursa que poc apoc s’està incloent en el calendari Feec. Al igual que l’any anterior va passar amb el Du-extrem d’Amposta.
Una guinda per al final de festa esportiva, organitzada per gent que sap el que es patí en la muntanya, per els canvis de desnivell, de temperatura, del caliu de la gent al animar.
Excel•lent combinació donant el resultat esperat.
Els components de a.e.alcanar que hi van participar coincideixen tots a dir “Bravo”, sense paraules i crec que l’escrit de Jordi publicat a alguns dels nostres blogs així o confirmen.
Respecte a la cursa, era d’esperar que el guanyador absolut fora el Kiko Martín, ja que es segurament el que més cops hi a pujat per la caramella, es a dir que aquest camí el te aplanat. No, bromes a banda es sense cap dubta un delsl’escaladors més fort del moment en el Circuit i de Catalunya, enhorabona (Camarlenc)...
Però com en tot sempre hi ha un altra cara i la sorpresa la dona, el Benjamí Prades, membre de l’agrupació, més conegut per la ceba faceta de ciclista. De vegades es deixa veure per el circuit i ens fa una de les seves.
Felicitats, acabar 3é de la general en una cursa d’aquets estil i sense ser el teu esport favorit es mereix un “Oleeeeeee” vent fort.
A tot els demes alimentar-los de cara a seguir treballant per millorar els temps, posicions, classificacions. Totes aquestes coses que tantes i tantes vegades nombrem durant l’any.

3 BENJAMI PRADES REVERTER 1:02:39 2:05 - A.E. ALCANAR ALCANAR
7 EDUARD PRADES REVERTER 1:06:38 6:04 - A.E. ALCANAR ALCANAR
17 ADRIA ESCRICH GARCIA 1:13:12 12:38 - A.E. ALCANAR ALCANAR
25 JOSEP GARCIA BORT 1:16:46 16:12 - A.E. ALCANAR ALCANAR
27 RAMON CHIMENO BIEL 1:17:36 17:02 - A.E. ALCANAR ALCANAR
28 ALBERT ESTELLER REVERTER 1:19:26 18:52 - A.E. ALCANAR ALCANAR
30 JORDI BORT JUAN 1:20:29 19:55 - A.E. ALCANAR ALCANAR
47 JORDI VILLALONGA SUBIRATS 1:27:18 26:44 - A.E. ALCANAR ALCANAR
57 AXEL SOROLLA EMILIO 1:32:40 32:06 - A.E. ALCANAR ALCANAR
69 JUAN RAMON SUBIRATS AGUSTIN 1:41:37 41:03 - A.E. ALCANAR ALCANAR
14 JOSEP MATAMOROS NAVARRO 1:36:15 27:24 - A.E. ALCANAR ALCANAR

8 EVA Mª QUERALT ROCA 1:40:53 25:44 - A.E. ALCANAR ALCANAR
2 ROSA REVERTER SANCHO 1:57:35 17:02 - A.E. ALCANAR ALCANAR
4AMPARO GARCIA PECELLIN 1:57:41 36:01 - A.E. ALCANAR ALCANAR

Felicitats a tots i totes.......

Valoració.


Es el torn de llegir les valoracions de l’amic i company de fatigues Juan Antoni Alfara.
Es molt prematur per saber que donarà de sí, però tots els que el coneixem sabem cert que el que ell es proposa, ho aconsegueix i verdaderament li fica moltes ganes sempre per millorar.
Un any que a estat molt llarg. Beure’l entrenar es tot un plaer, si deixa la pell, però deixem que ell ens ho compte;
El 100 classificat de la general a la copa terres de l'Ebre, amb un total de 108 Pts.
Hola amic;
Desprès de la primera temporada com a atleta la valoració es molt bona,agraí a tots estos muntanyers per fer-me torna a sentir be i compartir grans moments de germanor, per estes muntanyes i llocs bonics.
Per a mi, la temporada estat molt be, crec que en bons resultats per ser el primer any,al principi vaig anar prou ràpid a les curses de terres Ebre però el gran objectiu eren les ultres.
Desprès de un repàs per la ment, la que he patit mes va ser la Núria Queralt.
La que vaig anar millor va ser Aneto, ham el meu 6é lloc, però en molt bones sensacions.
Alcanar va ser últim objectiu, encara que no estic conten de com hem va anar les coses,però al final vaig aconseguí objectiu que era fer 1é local.
Sem va quedar una espineta clavada,fins que al final de temporada vaig fer bones carreretes com el 6é lloc a la serra del Montsant i per acabar la temporada el 12é a la Massanella extrem a la copa Mallorquina.
Be això es un petit resum ara ja toca torna a la feina i prepara aquest any nou. Gracies a tots....

diumenge, 21 de novembre del 2010

KM vertical de Roquetes.

Escrit de l'amic Jordi, feliçitant a l'organització.

Aquest matí per la zona de Roquetes - la Caramella hi ha hagut un "orgasme esportiu de muntanya"Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòs superant les expectatives més bones.

Que podem dir..... la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la "zona de guerra" ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d'aquell que porta muntant 1000 curses !! L'aproximació e inici igual, en una tranquil•litat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la "caseta", per iniciar l’esperada ascensió al cim de Caro.

Del recorregut, poca cosa a dir............... bé ho resumeixo, al•lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!

L'arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors,amb el seu caliu rebia als que pujàvem per donar-nos una empenta en el tram i no poc dur final !!

Un cop al cim de les Terres de l'Ebre, la organització no s'ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat al inici (tal com roba per canviar-nos....), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar... i més en lo paisatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col•laboració que tenia la xica en estar allí.... en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l'esforç !!!

Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de...... 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que "més mala cara feien... per l'esforç". La imatge d'aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, transmetia una germanor i devoció on, els fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!

La zona d'aparcaments de Caro, Roquetes... ideal, sense col•lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.

Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja.... i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!

Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné... "per als amics Puça", on parlàvem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba.... i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l'encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m'ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li "pinta bé això, he...": "Tranquil que esta muntat per corredors" i després ha rigut. Dons si Albert, quanta raó tens !!!

PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltíssim membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier.......la dona de Puça, i molts més) !!

A tots vosaltres us vull dedicar esquit escrit !!

Felicitats !!

Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical
a.e.alcanar

dissabte, 20 de novembre del 2010

Miralleixes i el seu món...

Sempre i ha un començament per a tot.
El meus van ser quant els pares em van comprar la 1ª bicicleta de corredor. Encara no tenia gents clar el que volia fer amb ella, be si el que desitjava era fer kilometres pero no per el fet de tan sols pedalar.
Els primers mesos vaig intentar entrar en un equip ciclista (cosa difícil en aquell temps i ara també). Però la competicio no emb tirava, buscava un altra cosa, que m’omplies mes el sentits, la lluita sobre mì mateix.
Al cap d’un temps cuan forman part de a.e.alcanar compensàvem a fer sortides en bici el Toni “Miralleixes”, l’Alfareta, el Romera, Xaneta i alguns mes. Tots teníem ganes de conèixer la gent i les terres que ens envolten.
D’aquesta manera coneixerem el cicloturisme, una rama desconeguda fins ara, turisme totalment ecològic i econòmic. Tot de sobte va començar a ser normal les matinades dels diumenges i la volta pels pobles de les comarques i com els cerclés que es dibuixen a l’aigua quan tirem una pedra el nostre braç d’influència va anar creixent...
Escrivint estes línees hem dono compte com va evoluciona l’esport, en el turisme i a la fi, en aventura.
Ban venir molt de dies en etapes llargues, des de casa fins a Horta de Sant Joan, Herbes, La Iglesuela. D’altres que ens desplaçavem en cotxe fins al Pirineus per a pujar colls mítics: Tourmalet 2114m, Aubisque 1710m, Soulou 1450mr, Uotacam 1610m.
Tot això ens omplia molt, però mai en tenim prou...
Una de les primeres “animalades” que ens va passar pel cap, en referent a distancies llargues es la que passaré a narra a continuació.

- Data;29 Juliol de 1995
- Recorregut; Alcanar-Barcelona(Badalona)-Alcanar
- Distancia; 433’5km
- Temps;16h46m,
- Mitjana; 25’850km/h
Son les cinc menys quart de la matinada, com sempre passo per casa de Toni a buscar-lo i marxem. Encara es de nit i dúiem els frontal per a que ens vegin els cotxes. Passat l’Aldea es fa de dia i en una finca de Tarongers amaguem els llums, com diu el soci no cal dur el pes tot el trajecte, els agafarem a la tornada.
Continuem amb moltes ganes i un ritme basta’n fort, es nota l’aire d’esquena. Sempre es curiós. En creuar-te amb un ciclista tens la necessitat de saludar-lo com si el conegueres de tota la vida. En un d’aquets, al arribar a Tarragona li preguntem quina serà la millor manera per creuar la ciutat per a seguir en la direcció que nosaltres duguem. El xicot es queda sorprès en quant li expliquem el que anem a fer (i qui no).
Seguim a bon ritme per les corbes del Garraf, fa l’efecte que no es tenen d’acabar mai.
Quina vista més bonica, els acantellats, els vaixells al port i moltes motos gaudint com nosaltres.
Arribem a les rodalies de Barcelona, ja tenim l’enrenou aquí... Entre autopistes, rondes i autovies no sabíem per on tirar, sort un altra vegada, ens acompanyarà un ciclista de la zona. Creuem per gran via i cap a Badalona, recordo que per aquí vaig fer una de les meves, al pas d’un autobús metropolita en vaig agafar al pilot del darrera i deixa de pedala. El Toni al cap d’un estona es gira a mirar perquè feia rialles en beu alta...
Al arribar a Badalona, ¡¡sorpresa!! La Eva un bona amiga que estiueja aquí Alcanar des de fa molt anys es queda parada quant ens veu aparèixer de sobte a casa seva.
El menú esta preparat una bandeja de macarrons i cap a casa un altre cop.
1ª etapa: Alcanar-Garraf-Badalona.
217km 7h 52m, mitjana 27’58km/h
Durant el dinar arriba el seu pare, un home en aspecte seriós, però res més lluny de la realitat. En baries ocasions ens diu que degut als kilòmetres que ens manquen, ens quedem a dormir i tornem demà cap al nostre municipi.
Tenim les idees clares i es avui o mai. Engeguem les maquines i cap a fer camí.
Altre enrenou i passem la ciutat compta’l.
Al passar pel port de Ordal, cap a les 15h de la tarda la calor es fa nota i força. Els macarrons tenen mes ganes de sortir que d’entrar. Passem molt mala estona.
Fent càlculs mentals sabem que el ritme no es el mateix que a la vinguda i por ser arribem mes tard del que pensàvem Alcanar.
Altre cop Tarragona i repetim trajecte, cosa que no ens molesta. Lògicament encara que el dia es llarg la nit arriba i les llums frontals son a uns 20km, per a mes mal, la nit que ens agafa al pas per l’Ametlla de Mar be acompanyada d’un xàfec d’estiu i seguida de turmenta elèctrica, acabem tots xops. Però aconseguim arribar al destí final, casa...
2ª etapa Badalona-Ordal-Alcanar
216km, 8h54m, mitjana 24’27 km/h
Eren les 23h46m quant entrava per la porta, la meva mare tota preocupada em pregunta que “on havia estat tot el dia”. Jo li responc que havia anat en cotxe de compres a Barcelona i al arribar, sense que ella es dones compte,vaig sortir a entrenar en Bici...Ella em mira estranyada i tot seguit digué “no ho crec”. Jo li contesto, mama creu el que vulguis, perquè si et dic la veritat tampoc em creuràs.
Aquets va ser el primer dia llarg de molts que desprès vindrien .
Desgraciadament no tinc cap fotografia, llavors no li donàvem importància al fet de plasmar-ho en imatges, ni estaven les càmeres digitals.
CONTINUARA.........

divendres, 19 de novembre del 2010

Valoració.

Ara que s'aproxima el final de la temporada i el Circuit de curses Terres de l' Ebre es troba a una cursa de finalitzar, ja comença a ser hora de treure’n conclusions i valoracions de com a anat la cosa.
Quant tingueu un ratet vos demanaria si em podíeu fer cinc cèntims.
Contacte; juansil4@hotmail.com
L’amic Jordi Bort a estat el primer en respondre unes qüestions que tots tenim al cap, en el moment d’acabar l’any, respecte a les curses que realitzem.

Algunes preguntetes bàsiques a respondre:

-Quina cursa vos a anat millor?
La de Xerta.
- En quina s'ha patit més?
A Horta de Sant Joan.
- El global de les curses?
En general bé, es nota que ja hi ha una experiència.
-Quins regals del corredor?
La de Horta molt xula, però sense desmerèixer Ulldecona... però crec que el regal de la temporada ha estat Alcanar.
El recorregut que més m'ha agradat ha estat el d'Ulldecona...






Continuem preguntant a la gent del a.e.alcanar.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Burriac Xtrem 2010


Aquest passat cap de setmana s’ha disputat a la ciutat d’Argentona la cursa de muntanya(Burriac Xtrem 2010), puntuable per al campionat de Catalunya per equips.
Representació a.e.alcanar hem tingut i li hem demanat al company Jordi Bort que ens relates un poc com a anat la cosa.
Encara que no gaire satisfet, es mostrava força compten per el resultats obtinguts:
Be dons, a nivell personal ha anat bé, a nivell d'equip també ha anat bé, lo que passa és que la Eva ha tingut moltes molèsties a la cama (sòleus) tota la cursa i no s'ha trobat bé, Narcís tampoc ha tingut un bon dies i es marejava, la resta: Josep, Hermini , la Judit i jo com sempre.
Ens ha faltat un poc de sort en estes incidències, però tots 6 hem acabat "més o menys sencers, ens hem esforçat tots 6 molts, especialment els que han tingut molèsties i han lluitat per acabar, però no hem pogut pujar al podi, hi havia molt de nivell, moltíssim.
Com a que estava la creem de la creem, lo milloret de Catalunya i també alguns que despunten a nivell mundial, al final crec que hem quedat 5 o 6 per equips, pels temps, Josep 2:37 minuts, Hermini, Narcís i jo: 2:46 minuts i la Eva i Judit, una 3:20 i l'altra 3:25 respectivament crec. El viatge bé i una experiència més... per a repetir el proper any !!
Crònica de Jordi Bort.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Montsià (dos Cares)





Esta tarde aprofitant que feia solet, e sortit a tirar un poc de desnivell + per el Montsià.
Si teniu curiositad pegueu un cop d'úll al grafic de l'altrimetria.
La primera pujada l'escomenço des de l Oest (Ulldecona) i la segona des de Sud (Sant Carles). Qüasi coinsideixen en els metres d'alçada.
En les dues ocasions e coronat el cim del Montsià (la Torreta 762m)

dilluns, 8 de novembre del 2010

II Cursa de les Roques

En aquesta ultima cursa com normalment les coneixem, havia posat un poc d’interès per beure com reaccionaria el cós després de l’esforç de l’estiu. Molta gent a finals de temporada comença a estar cansada física i moralment de tot l’any entre els entrenaments i les probes, ja en tenen prou.
D’altres en canvi es quant començant a reaccionar i a passar-ho bé, aquest es el meu cas.
La cursa d’ahir es de les que enganyen a la ment creus que per tenir poc desnivell pot ser assequible a un ritme fort i es així com l’afrontes. Res més lluny de la realitat, jo ho tinc comprovat a relació km-desnivell+ em canso menys quan més llarga és la proba. L’emprenc des de un altre punt de vista, amb unes altres perspectives.
Hi ha que fer menció que l’organització o tenia tot molt ben estudiat, en molt de detall la cursa va ser fantàstica. Encara que el recorregut no va ser del meu agrado, ja se sap que no ens podem acontentar a tots.
Amb la pertinyen "Benet-dicció" papal pertinyent la sortida va ser molt rapida i les posicions de pòdium es van repartir tan bon punt es va començar la 1ª pujada. Més al darrera jo i uns quants companys intentàvem seguir l’estela com podíem. Entre les soques dels arbres cremats i la senda que no es reconeixia gaire, la feina era grossa.
Quina llàstima tot aquell panorama, devia fer plorar l’any anterior, ara ja començat a créixer l’herba i la cosa esta en procés.
Al final entre la baixada del xaragall i la pujada de la cresta abans de la creu van ser un dels punt claus per a definir posicions a l’hora de la entrada a meta.

Molta gent del poble en esta cursa tan especial i al final el pernil se l’endugueren el Tortosins, que també el tenien merescut...
Al pòdium es nota a falta dues de les dones més fortes del moment, la Ragna i la Eva que de segur estan preparant d’amagat la ultima proba del calendari: el km Vertical del proper 21/11/2010.
Algunes fotografies de la jornada;



Lla tenim les clasificacions aquí;
http://www.cursadelesroques.com/arxius/CLASSIFICACIO%20GENERAL.xls

dijous, 4 de novembre del 2010

Pre-Horta de Sant Joan.

Es prepara un cap de setmana mogudet, el circuit no para i ja esta arribant a la penúltima cursa del calendari.
L’equip de corredors del a.e.alcanar es prepara a fons. Son 27km i un desnivell positiu de 1300m. A priori no pareix gaire dura, però tothom recorda la seva primera edició, per culpa del fred i el vent van ser una cursa molt dura per el cós, en general.
Esperem que aquest diumenge no sigui igual, ja que les prediccions no son molt “alagunyes”.
Una forta vagada de les temperatures i possibilitat de ventades (aquest extrem no el solen fallar gaire) es el que ens esperarà aquesta diada a Horta de Sant Joan, confiant de que tot vagui bé desitjar molts ànims a la gent que allí es desplací...
Força i cames.
http://www.cursadelesroques.com/

dimarts, 2 de novembre del 2010

Marató de Sant LLorenç Savall

Aquest passat cap de setmana s’han disputat vastantes curses a reu del territori però en una en particular hem tingut representació a.e.alcanar.
Marató de Sant Llorenç Savall
Be dons la carrera la veritat que es guapíssima, per a repetir i se que aquest any pròxim tornaré.
Va començar tot quan a les set i quart, plovia un aigua que era impressionant però en un quart va parar,ens donen la sortida, comença’n a corre i torna a començar l’aigua però be, la deixem caure, es podia aguantar,
Arribo al km 32 i jo anava lo 12é no meu creia ni jo, jejejeje, surto del control i tenia que tira cap amunt a una sendera. Amb la agonia no em vaig fixar en les marques i segueixo corrent pista cap aval,l quan ja portava un bon rato penso que no hi havien marques però ja era massa tard i al passar per un encreuament ja no sabia per on havia baixat.
I a qui va lo bo dons que hem torno a equivocar i veig un camí, entro cap a dins, quan menys en dono conte estava dins de una ramaderia de bous, jejejjej.... tot brut i menys mal de un home que em va guiar jejejejejj...
Be, al final vaig poder trobar la sendera i encara vaig poder entrar lo 30è de la categoria. al final em van sortir 48 km i això que era una marató.
Josep Garcia; 5h 11m
Hermini : 5h 13m
Be la veritat que val la pena anar a fer la marató de Sant Llorenç Savall, es totalment recomanable.

Crònica de l’amic Garcia.