Marxa a peu Cabanes.

A priori com diu Rafa una marxa a peu no pot ser mai una cursa i menys quant beus els temps dels primers.
El cap de setmana anterior a la cursa i aprofitant el dissabte decidim baixar a fer el recorregut. Es molt rapit ja que tot el desnivell es troba pràcticament en la part final del circuit, en la ultima pujada.
Es el dia de la proba i després de la matina arribem a Cabanes, tot comença a prendre forma. L'arc de sortida i meta en el seu lloc, recollida de dorsals i a canviar-nos de roba.
Els nervis propis abans de la cursa i escalfem.

Es dona la sortida i per el puc observar la gent es col.loca en la seva posició, hi ha una rampa molt pronunciada al començament que pron-te farà mal entre la respiració del companys de cursa. Tiro del pilot per si de cas vull provar com estic, a bore fins on arribo en les forces que porto.
Un barranc que serpent-eixa ens porta ràpidament fins la següent pujada, "la Ferradura", parlen d'ella com si fos el Tourmalet. Creuem un cop una carretera i enfilem l'últim coll, poc antes d'arribar al tram final cap a la dreta en busca del poble que ja es pot veure a la llunyania.
Esta clar que e pogut arribar fins aquí manant tota la carrera tiraré la resta al motor.

Una lliçó per al futur: No es el mateix una cursa "per" muntanya, que una cursa "de" muntanya. Per aquest i d'altres motius molta gent a la sortida opta per recorre-la en sabatilles d'asfalt. I aquí si es marca la diferencia, 8 segons tan sols entre el primer i el tercer. A més en el ultim Kilòmetre passa de segon a tercer per culpa d'aquest petit detall.
Els números; 23 km i poc mes de 700m+ en un temps de 1h47m a un ritme de 4'40 m/km.

Aquí tanquem la primera part de l'entrenament i comencem el prepara ment per a les Ultres. A deu dies d'intentar establir el primer temps per a la ruta 7Pobles de la Tinença. 82km 6400m+. Sense parar.

Trenkacims

O també coneguda per la "matapersones". Es de lo que mes se parlava ahir just després de creuar la meta. Tots es clar no, el guanyador i en diferencia de la cursa s'havia pegat una passejada  per les nostres terres.
Feia moltes curses que havia deixat de banda el escriure. Tenia altres preferències. Aquest cop es diferent tinc que explicar el viscut en aquesta, l'última cursa llarga de l'any.
Els organitzadors estaven preparant una gran festa per a nosaltres, entre la marxa i la cursa no quedaria ningú indiferent. Una bona promoció i un cartell (a priori)  de favorits, que grans curses voldrien haver firmat en la seva 1º edició.

Paüls 6:05 AM comencem els tràmits per recollir dorsal. Moltíssimes cares conegudes i cap al cotxe a preparar-nos.
L'amic Adolf passa com una bala am el cotxe, ni ens beu, seria un presagi del que mes tard passaria en la cursa.
Compte en rere, i tots els voluntaris il·luminen el carrer en torxes (pressiós) creuem tot el poble fins a la zona mes alta i per la part dreta del cementeri enfilem els primers 1000m+
El pilot es posiciona i la fila s'estira igual que una serp de colors variats. 5 som els que anem agafant algun que d'altre metre, fins que arriba la primera baixada, per a  remuntar fins al Tossal d'Engrillo (1072m)

                                                       Pujant cap al Tossal (foto de Manel)
El grup es desfà i cadascú mira per ell, em sento be, crec que puc tenir un dia en que les cames funcionaran. Després de les dues ultimes setmanes, era un misteri pensar en que podia lluitar per alguna cosa en aquesta cursa.
Els números son el que diu l'organització 4000m+ per a sols 50km (costara pair-ho)
Ja de començament el Jaume i jo ens agrupem, mes tard em comentaria que li costa posar el motor en moviment i es troba como do am el ritme que duc. Comencen els tobogans pujam 400m+ per a baixar-ne uns tans i d'aquesta forma anem sumant metres, dona gust transitar per algun tram de pinassa, sembla com si ens agüessen tirat una catifa.
Poc antes de trepitjar Sant Roc (km21) ens atraparia un grupet de 4 corredor, entre ells els meu mestre Adolf, em comenta que esta prou be i jo penso que entre les seves paraules hi ha un missatge xifrat (et donaré guerra)
Avituallem de forma rapida, aquí esta el meu pare, que l'hi esta agradant este "mundillo" i no se ho ha volgut pedre. Menjo un plàtan, em comenta que els tres primers van sols i nosaltres podem unir forces.
Un cop recuperat, surto en busca d'algun  del grupet, que ja a marxat mes rapit, no vull que pensen que poden.
Quin munt de sorpreses que te esta cursa, estem dibuixant unes fulles de trebol sense separar-nos molt del poble de Paüls, canviant de direcció constant ment.
Ens trobem molt prop de la meitat de la cursa i m'han adono que poc te d'ultra, mes be sembla una marató "mal mesurada" Avituallaments ràpid, duresa extrema i ritme frenètic (al menys els primers 20km) Comencem a parlar com diu el Jaume pareixem el "trenet" sempre al mateix ritme "xu!!  xu!!"
Entre els quatre segur que sumem 10000km nomes enguany, estem per al canvi d'oli...
En arribar a la part mes alta, comença de nou un descens frenètic i l'Adolf proba d'estirar la corda un parell de cops, fins que cap al kilòmetre 33 o aconsegueix. No marxara molt lluny, 5 minuts però suficient per a deixar-me una mica atropellat (al igual que al matí) mentre em recomponc intento que no s'hem noti molt.
La cursa va passant, però els tobogans no s'acaben. Es dura fins al final. A estones ens quedem sols el Jaume i jo, comencem a tenir el cul pelat en aquest tipus de curses. Ens coneixem prou be per ajudar-nos en el que faci falta. Finalment arribem al primer avituallament que també serveix d'últim ens prenem un got de cola a modo de brindis en 25 minuts estem en meta i ens informen que el primer a fet un temps estratosfèric de 5h55m "xapo!!!" Miguel Caballero
Perdem altura sense encantar-nos però petant la xerrada, fins i tot mirant les vistes, espectacular. A estat una proba molt bonica, ens a costat 7h però sembla be que a estat una estona.
Encara que moltes voltes sembla que estiguem barallats, per que no xerra ningú, sempre es un plaer compartir kilòmetres en molt bona companyia...
Els corredors d'Alcanar van complir les expectatives, assolin els seus límits i en particular el Xaneta
aconseguit acabar una Ultra de dia.

                                                                     (Foto Manel)
                                     De les victòries es treu pit, però de les experiències records.

Cursa del Pastisset.

Les coses milloren per moment.
Nova cursa del circuit i tots estem a punt de sortir.
Esplandit l'ambient que es respira a Benifallet. Asta els acompanyants que venen a veure lo que poden s'heu passen be. El recorregut a priori es exigent i tots parlen de reservar per si de cas. Després de la confusió de la sortida ens fiquem en feina i ja estem dins el barranc. Veig que els dos mes forts (de moment) tiren junts cap a d'alt, per darrera varis corredor, algun fa tap i decideixo passar. Trobo a faltar a Ramon quant encara no portem ni 5 kilòmetres de cursa, penso que alguna cosa l'ha endarrerit. Ja en el podi em contara que a estat la sortida mal coordinada que li a fet pedrer temps, segur que no li passa mes.
Em sento be, recordo el camí de la primera edició, aquesta ja es la quarta. Se que fins dalt de tot no donara treva la forta pendent, però per moments sento que puc pujar corren. Tinc al tercer prop, sempre visual-ment a tiro. Prop de la Creu de Santos, punt mes alt de la cursa, es quant em passa el Ramon que treu flama. Ens creuem i cap al santuari de Cardó, asfalt i l'ultim tram en positiu, per a creuar-nos en la gent de la marxa. Ells tenen un esperit de diversió, caminen, disfruten de les vistes, el paisatge els encanala i sobre tot, no tenen pressa.

Encaro cap al poble, el tinc a prop i mes content que unes "pascues" entro a meta agafat del Noé.
Una festa com la que es dona cada cop que el circuit Terres del Ebre es posa en moviment es d'agrair i el fet de formar part d'ella es per a estar orgullós.
El temps, la posició i la classificació final, la deixarem per mes endavant, quant les coses es posen series i faisgue mes calo reta.
Per cert al final vaig poder degustar els pastissets en diferents modalitat, de xocolata i cabell d'àngel. Però em quedo amb el clàssic de tota la vida.

                                                           El "Xaneta" tirant del pilot.

Salut i Kilòmetres.                          

K25 Serra

Es una cursa que fa molt temps volia córrer, per la seva historia. A estat Copa España i un bon amic meu ha sortit en el cartell de la una de les seves edicions.
Tenia que marcar una ultima cursa al calendari i aquesta a estat l'escollida.
Matinada i cap a Serra, la dona, el nen i jo. Tots en silenci fem camí, pot estar be.

Com mes tard em diria Paco, es una carrera típica mediterrania, am pujades de 200m o 300m i anar sumant metres positius. El circuit torna a donar una volta per el poble, cosa que afavoreix l'espectacle.
També algun tram mes conegut ja que el trail que surt des de Puçol i recorre el tram València de la GR10, passa molt a prop del poble.

Sortim a tot gas i ja es perfila el podí en el primer kilòmetre, jo aguanto com puc l'embestida de les primeres rampes, el cor puja ràpidament de pulsacions. Tan, que penso que dec estar a punt de petar... Comencen els tobogans en passar per un tram de pins. Molt d'hambient en les part altes de les muntanyes, hi ha molta afició per aquesta zona.

Una baixada tècnica ens dura al km 10 i primer pas pel poble, comensa remuntar un altre cop. Les cames estan sofrin i segueixo buscant un ritme còmode. Ja estem en el lio, perdo la consent ració en un tram de senda, acabo de passar un encreuament i no veig cap cinta. Desfaig camí i ostres si que anava be...
M'han atrapat un grup i segueixo am ells, fins la ultima baixada que em comensen a fer mal els peus.
Ja esta la cosa decidida, a falta de 4km per meta crec que he complert el meu objectiu 2h34m.

                                Creuem meta el Noé i jo. Com a ell li agrada sempre que te oportunitat.
                                      Resum positiu:  25'5 kilòmetres 1700metres+ 2h34minuts

MDMontseny

Com ja diu el nom s'ha de tenir seny per a sortir a córrer 43km en la previsió de temps que donaven durant tota la setmana, al final no seria cap cosa de l'altre món.
Em presento ca p a Sant Estebe de Palautordera el disapte a la tarde sol. Hi ha bon ambient, parades en material, alimentació i fins i tot inflables per als nens (llàstima no a vingut el nen) Recullo el peto i saludo a molt de corredors, antes i després del Brifing. A sopar i a dormir.

Es de matí la nit a passat rapit molt de moviment fora al parking. Em preparo i cap a la linea de sortida, falten pocs instants i els nervis des apareixeran del tot. En el mateix instant que es dona la sortida recordo el fet que m'ha dut aquesta cursa, acabar la temporada igual que la vaig comensar, corrent un marató.
El recorregut es exigent i pron te tira cap dalt, enseguida recordaria que fa cosa de dos anys vaig fer una travessa per les mateixes muntanyes que avui en serviran de camp de batalla.

Mes tard durant el transcurs de la cursa em donaria compte del esplandit del paisatge, colors taronja i marrons que adornen com a catifes el nostre pas desesperat per devorar els kilòmetres.
 Matagalls (coll 1665m) es el primer pas per les altures, hi ha una mica de boira, però no fa gents de fred. Serà mes tard en la pujada cap a les Agudes (1670m) i desprès de tornar a remuntar casi 500m+ quant em sento un poc cansat. Em trobo entre els 20 primers corredor i el ritme que duc es de menys de 5 hores. La zona de la cresta es espectacular 2km de camí totalment aeri per arribar al coll del Turó de l'home (1700m) L'organització ens envia cap a dalt per a fer un petit bucle en el punt mes alt de la cursa i ja esta tot cap a vall fins meta.

El fort desnivell que ens portara fins el poble fa castigar les cames que ja de per si estan prou dolorides, incloent una caiguda que farà que les mans em cremin. En arribar al tram del circuit que es repeteix de la pujada, les coses estan clares tinc marge per entrar vaig les 5h i em relaxo un poc, no val la pena...
L'arribada es espectacular creuant varies vegades un riu que farà de refresc a les plantes dels peus.
S'ha acabat la cursa, sense mes pena ni gloria 16é, 4h57m, 43km, 2700m+.

M'enduc un bon record de la xarrada entre amics, de l'hambient viscut durant dos dies, dels colors del bosc durant la tardor... Per cert molts de fotògrafs durant el recorregut, s'han pogut lluir amb les fotos ja que el marc es fantàstic.

I Cursa i Marxa Trencamoles de Xert

Un dia molt nuvolat i en fortes posibilitats d'acabar xop.
Així es presentava el dia de la cursa, una organitzacio que afrontava l'experiencia sense molt de coneixements, però que se'n va sortir amb un notable alt.
Pese a que el terreny es molt muntanyos s'havia escollit un recorregut no molt tècnic, ni Llarg. Per a que es pugues apuntar el màxim de gent possible. Per al corredor popular la festa continua en acabar la carrera i treure la roba bruta, una bona cervesa freda i un entrepà faran especial el dia...

Encara no plou quant es dona la sortida a la cursa, tots a córrer, un tram d'esfalt i ja som en el bosc. Passem per una font que esta a la vora mateix del poble i esta ple de gent. Ànims i crits per seguir sols en el camí.
Primer avitualla ment i seguim sense parar, una pista amb espectadors de luxe unes cabretes que es que den inmovils al nostre pas, deuen pensar que fem per el seu territori.
Continuem per una senda on se'ns adverteix que hi ha molta aigua i a part de tot eixí la boira sa tirat d'amunt. Llàstima per que les vistes tenen de ser espectaculars. Una altra baixada tècnica i pista, toca remuntar cap al poble de Xert, que com la dita diu (per Xert passa despert).

Es compleix un hora de cursa i portem 13km i poc, molt ràpid per a mi, sols estem a 4km de meta. Començo a tirar del carro per no pedrer el fil. Es veu el poble i sols un repetxo ens separa de la meta.
Comença a ploure en el moment que entro al poble, no parara fins que no arribara l'últim.
A sortit una bona cursa, disfrutant intensament del terreny i la companyia.
CLASSIFICACIÓ:
https://docs.google.com/file/d/0B4_JxkYn4T8xc09HbXdHSjJUVlE/edit?pli=1

Cursa nocturna dels Cocons (Tivenys)

A priori una cursa en molt d'encant, al tractar se d'una cursa nocturna en aquestes dates es ideal per a entrenar i ja que no puntuava per al campionat de les Terres de l'Ebre. Millor encara.
Marxem cap a dalt com si de una excursió es tractes, 4 espectadors i un sol corredor. Recull del pitral i una cerveseta fresca antes de la cursa, sesta tapant el cel pareix que s'apropa tronada. Segur que sols serà mes calor.

Em canvio la roda i uns estirament per a començar en ganes.
Donen la sortida i els caps de serie ja marquen posicions, errada i despiste ningú sap per on segueix la prova, de nit com es i sense una senda clara serà molt fàcil despistarse... El primer i jo arribem a un encreuament agafant la senda que no tocava, llàstima uns segons que perdem per a tornar atrapar el cap del pilot.

El traçat es prou corredor i sento que les pulsacions del cor son molt rapides, pujada baixada suau, un tram en pedra solta per anar en compte. Passen el kilòmetres i em sento be les cames responent se que no es una cursa per a tirar-ho tot al foc e vingut a disfrutar. Es clar que si en algun moment et trobes en ganes de córrer i donar guerra es quant portes un pitral entre els primers.
Cap a l'ultima part del recorregut i desprès d'un aterratge entre la maleïa sento les cames un poc pesades i ja esta tot decidit, tiraré fort per intentar treure un bon temps. Una entrada a meta agafat de la maneta del Noé serà la millor recompensa per una nit d'estiu a la borà del Ebre.

Temps; 2h13m         Distancia;24km         Desnivell;1100+     Cerveses; 4 mes o menys

Maratón Espadán 2012

Normalment desprès d’una cursa sempre tinc moltes coses que contar i ara que per fi he aconseguit acabar la primera de l’any encara mes.
La Maraton de Espadan, una proba clàssica entre el calendari. Casi 750 persones a la línea de sortida i un dia esplèndid per a córrer (massa esplèndid) al final el calor passaria factura a molta gent.
Amb unes expectatives posades sobre mi mateix, no es tractava de superar els kilòmetres, ni tan sols els rellotge m’angoixava. Era la desposta del meu cos a la parada per culpa de la lesió. Tot una incògnita…
Surto a un ritme molt sua però pon-te em dono compte que puc aguantar un poc mes, no zas mai si veritablement aquest es el teu lloc o no. Primer avituallament i bec un got d’aigua, no porto el bidó, confio en una organitzacio experta en preparar aquesta cursa.
Segueixo l’estela d’un noi que porta un ritme molt paregut al meu, però en una avisada el deixo en rere. Creuem un poble i l’ambient es espectacular, molta gent animant i cridant, avituallament i ja veig un poc per on aniran els trets fa molta calor i es sua la camiseta…prompte trobarem a faltar algun punt d’aigua, tot i que les sequioles i les fonts son molt temptadores. Si en comptes d’una Marató espigues corrent un ultra de ben segur i posaria el cap dins.
Un barranc i comenta la pujada forta cap al pic d’Espadán, al creuar un camí torna hi haure molta gent, tanta que ni tan sols se per on passar.
La sendera pica cap a dalt i es força discreta. En un flanc del bosc un musics amenitzen la pujada amb musica, un aplaudiment per a ells.
Tot el rato estic fent memòria del recorregut i se que un cop així coronat el punt mes alt de la cursa tot serà riu a vall, que fàcil sembla però son 18 kilòmetres de seguir tenint les pulsacions a mes de170 i pareix que no vulguem de cap manera disminuir.
El camí comença aplanar-se i trobo un altre avituallament. Ja feia estona que l’esperava”quina set” tinc la sensació que no vaig fi, les cames recomencen a sentir-se molt pesades.
D’ara en davant tinc que treure el resto que no es molt per a aconseguir arribar a meta.
El resultat avui es el de menys, no paro de repetir-me a mi mateix, el que m’interessa es retrobar les ganes perdudes am el pas de l’hivern i les hores de fred.
Aconsegueixo aguantar el tip com puc els últim metres cruels fins a creuar meta.
El company Juan Antonio segueix a bon ritme el seu entrenament per a preparar la temporada i aquest cop a millorat notablement la marca del passat 2009.
I en cara que el Juan Andres portava un refredat de cavall aconseguit arribar desprès de varies arades per abraçar-se a un pi a treure tot el que duia dins el cos, com ell mateix ens explicava tan bon punt les forces li deixaren després de creuar la meta.

Per cert quin detall;
A les fotografies del diploma surt el meu bon amic Adolf Aguilo...

V pujada al Montsià

En la passada edició de la pujada al Montsià vaig participar en un projecte escolar del Institut I.E.S Sol de Riu d’Alcanar. Aprofitant que jo i participava em van demanar si podia i facilitar les dades recollides per el pulsòmetre i ara m’han fet arribar els resultats:

1. Calcula la velocitat mitjana del corredor local millor classificat a la cursa
( Juan José Oliva Simó). Expressa-la en km/h.


Dades:
x= 31,5km
x0= 0km
t = 3 h 20 min 26 s = ? h
t0 = 0h
v = ?km/h

t = 3h: 20min :26s
3h à 3h
20 min à
26 s à = 0,007 h
t = 3h + 0,333h + 0,007h
t = 3,34 h

V 31'5-0/3'34 V 31'5/3'34: 9'45 km

Aquí en el enllaç podreu trobar mes curiositats;
https://sites.google.com/a/xtec.cat/les-curses-de-muntanya-a-les-classes-de-fisica/les-curses/cursa-1

V Cursa de Ulldecona

Desprès d’uns dies de repòs total, ja tornem a la carga. Encara no es massa tard per a contar un poc com em va anar la cursa d’Ulldecona.
Tot era un incògnita ja que la setmana anterior havia participat en la UTSM i no sabia com estava de forces.
A priori una carrera així, tant prop de casa em sabia mel deixar-la passar sense disfrutar d’un bon matí de diumenge en companyia de bons amics i companys.
Valia la pena provar el cos. Així que desprès de fer d’inscripció corresponent començo a mentalitzar-me.
Pujem cap a Ulldecona el Xaneta i jo, a diferencia de molt de dies avui arribem prompte (sols faltaria) estan al costat de casa.
Comencem a trobar cares conegudes i recollim el pitral, a canviar-nos per la roba de faena i cap a la línea de sortida. Si no han canviat molt el recorregut l’any passat, vaig fer el tresat la setmana següent de disputar-se la proba jo sol i confiant en la memòria el recordo prou be.
Sortida, carretera cap al castell, un baixada i remuntem cap a les antenes, un altre tros de baixada per pista, bruixes i una cinta creuada en la sendera (obra d’algun graciós) ens despista per uns moment. Tornem a la carga i arribem a les pedreres, saltem la serra de l’Ermita per la zona de les vies d’escalada. Sortim en busca de la ultima pujada per els abrics am pintures Rupestres, un camí que sols obrin per a nosaltres aquest dia de l’any.
Baixada per el barranc de les bruixes i ja es veu el poble. Anem el Xavi de la UEC, Ramon Curto i jo, tenim que repartir posicions ja que queda poc i estem molt igualats de forces. Al arribar a l’asfalt queda encara casi 2 kilòmetres i es faran durs creuant tot el poble, el Ramon s’ha quedat enrere i jo intento seguir la roda del Xavi, pon-te em despenja i finalment entraré 9é de la general en un temps que no esta gents malament 1h56m. Esmorzar-dinar de germanor i entrega de trofeus per als mes rapits. Molt aplaudit tots els participants i felicitats als organitzadors, fins la propera.

V pujada al Montsià

Un petit video del moment de la sortida, en el nou enplaçament de la plaça Lluís Companys d'Alcanar, encarant la Ronda del Remei i la dreçera del Cor de Jesús.

V pujada al Montsià

Com cada any el últim cap de setmana de Setembre, sol ser molt plenet d’actes, festius, esportius i lúdics…
Els que Ens interessen son com no, els esportius, i la V pujada al Montsià era l’eix de tots els esdeveniments. Una xara col•loquí i la cursa del Diumenge pel matí serien el reclam de les meves cames.
Ja es el dissabte i unes bones amigues s’han desplaçat des de Mallorca per disputar la cursa, desprès de la propaganda que els hi am fer. Quedem per dinar junts i ens contem coses, les posem al dia sobre la cursa en si i ens acomiadem fins demà.
La xerrada es molt interessant, entre els tres ponents segur que podem donar la volta a la terra amb els Kilòmetres que han fet. Es contrasten aspectes d’entrenament, alimentació, recuperació i algun que d’altre truc per aguantar dret tantes hores.
El Diumenge per el matí em llevo aviat, encara que tinc la sortida prop de casa, bull estar a punt per sortir. L’ambient es fantàstic en arribar a la plaça Lluís Companys, la sortida es a punt, hi ha esmorzar per al que en volguí, tot a punt.
Cares conegudes, amics i companys son tot el que veig. Tinc una sensació molt estranya, no tinc ganes de córrer i no es normal en mi. Se el que m’espera pel davant.
Son 3hores de Màxim esforç, arribant a la meta en el mínim de forces i això se que passarà factura al final.
Cada volta em dono més compte que aquest tipus de carreres no son les que a mi em van. Necessito llargues distancies en les que tens temps de retrobar-te a tu mateix, tens temps de pensar i ordenar la vida, que reconegué els errors i les faltes comeses...
Es completament un altre plantejament i en definitiva un altre estil de vida.
Es dona la sortida i estic a casa, em fico en la ment fer bon paper (cras error) al final la pagaré i grossa. Faig tota la Ronda el primer i continuo per la dreçera, en l’encreuament del Remei el mau pare fa d’urbana i esta dirigint el transit. Quant tornarem estarà en el darrer control, no falta quasi res...
Durant el transcurs de la cursa em passa molts cops la idea per el cap que enguany no deuria agut de sortir, massa prop de Cavalls del Vent, sense temps per a recuperar-me i segur que així serà. Però el ruc he estat jo i ningú m’ha obligat res es pot desfer.
Em trobo tota la cursa sol, menys en els passos pels controls on sento molts cop cridar el meu nom, res com a casa. El primer Mollo, els dotze Apostols, el Racó del Llop, la Torreta. Sense cap dubte el més especial per la seva situació, altitud i panoràmica. El Mas de Mulet i ja som tots al munt, la marxa i nosaltres compartim senderes fins a la meta, es un no parar de demana pas. Però això si tots responen favorablement...
Últims 6’5km els més durs, quants cop no els he fet enguany, ja ni m’han recordo.
La calor que no ens a donat treva, comença a aparèixer a la planta dels peus, em cremen i ja estic a les ultimes.
Plaça del Mirador, escales d’Aguiló, recta de la Volta i meta, en companyia del meu fill els últim metres es tornen mol mes suaus i còmodes...
Seguim en l’animació de la festa i entrega de trofeus.
Feliçitar els del Trail CER que es van endur la guitarra cap a casa...

IV Cursa de Catí

Web;

http://voltacati.blogspot.com/
CLassificació;

http://https//docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2ZRaBQUXKLYNjFmYTY4MzAtY2VkZS00N2YxLWIxYzEtZDQ1MGI1ZDBlOTk1&hl=en_US&pli=1&hl=en_US&pli=1

Encara estava en proses de recuperació, Quant l’amic Alfara em truca per a dir-me si tenia ganes de fer una carrereta a Catí el cap de setmana del 10.
Jo li vaig dir que no sabia com tenia el cós ja que la ultima m’avia deixat tocat. No hi havia per a menys 160km i 10000+…

Però tampoc em vaig fer de pregar molt i jo també soc dels que m’apunto a un bombarder.
Passem a replegar al “Xaneta” i cap a munt. Dorsal, un cafè al bar del poble, saludem a uns quants coneguts i canviar-nos el trage de feina.
Es respirava ganes de córrer, la gent calentaven i estiraven. Hi havia molt de nivell, Agustí Roc, Remigio Queralt, Juan Antonio Alfara, jejeje…
Unes paraules dedicades a una companya desapareguda en un fatal accident i donen la sortida.
A priori el meu objectiu era vorem a mi mateix fins on era capaç d’aguantar, però jo sabia que una vegada al tall les coses canviarien. Tiro cap a davant i veig que a les pujades les cames responen, em dic a mi mateix “que segueixin així”.
Un avituallament i aviat tenim la baixada pel davant, un tram de senda molt bonic que ens porta planet per la falda de la muntanya i cap a vall a l’abellà. Remuntem i 5km per al poble.
Em trobo be i al començament de la baixada e deixat passat a Joel de la Sénia i un altre noi, tota l’estona que ens tornem les posicions i se que ells es deixen caure millor. Acatxo el cap i no miro en rere, es moment de tirar la resta de la gasolina al carburador…
Ja soc a meta, l’Eladio diu el dorsal i el meu nom en entrar. Se m’escapa un somriure.
1h58m i la posició 10é.
Molt bona cursa i plena de bones sensacions am la companyia de cares conegudes de fatigues.
Feliçitar a l'organització que hon van fer molt be, i encoratxar de cara a l'any vinent...

II Marató de la Fageda

La segona Marató de la Fageda s’ha caracteritzat per la alta participació i nivell assolit per tots, tan organitzatiu com participatiu. Tan sols cal mirar el temps dels tres primers classificats que baixaren de les 4h.
Molt bon ambient en la línea de sortida i com sempre això passa a segon pla quan es dona el tret de sortida a la cursa.
Situats estratègicament els avituallament son llocs de la marató especials per al rencontre entre els corredors de diferents nivells.
Una cursa marcada des de el començament per el fort ritme en el tram d’asfalt i la remuntada fins a Pallerols, el calor pot ser va ser un factor principal per acabar obrint tant d’espai entre els corredors.
Molta participació dels a.e.alcanar en una cursa especial degut a l’agermanament entre els “Canareus i els Seniencs”. Amb sort desigual per a tots ells. Destacar el millors classificats; Aguiló, Albert, Juanjo, Juan, Ramon, Sisco...
Desitgem que l’organització contínua igual, treballant per millorar si cap quelcom de cosa.
Fins l’any vinent.
http://www.maratolafageda.cat/

III pujada a la Foradada

Cap de setmana passat i un nou cap de setmana al sac.
La cursa de muntanya de la Ràpita o pujada a la Foradada com se la coneix millor, a arribat a la seva tercera edició.
Encara que per motius que aquí no anem a comentar, la organització havia pres la decisió de sortir del circuit Terres de l’Ebre.
En lo més estrictament esportiu la cursa a estat marcada per les fortes pluges del dia abans en tota la comarca del Montsià i sud de Catalunya.
Molta gent es va donar sortida a les 8 hores puntuals per poder gaudir del matí. Un nou recorregut per la serra, era el principal reclam que s’havia plantejat. Molt rapida des de el començament, els principals favorits pon-te agafaren posicions al cap de la cursa, obrint un espai de temps i distancia respecte als de darrera.
Per d’alt de les crestes, un atractiu nou en la proba pon-te es trobaria l’amic Adolf entre els cinc primers. Es queixava un poc del marcatge quant parlàvem en ell desprès de finalitzar la cursa. Havia perdut molt de temps intenta’n esbrinar el camí i en un descuit d’aquestos quasi per el fil del la cursa. Tenint que remuntar al final moltes posicions.
Content per tal i com havien anat les coses al entrar segon en meta. Retrobant-se d’aquesta manera amb el podí...
Moltes cares conegudes i bons amics per acabar el matí, desprès d’una dutxa i unes cerveses.
Ara toca esperar el divendres a el UT les Fonts.

Cursa de Miravet

Dons un altre cap de setmana al sac,m molts de moments els viscuts i gaudits.
Després del fracàs en el sorteig de Zegama, molt els Canareus apuntats però sols un a tingut la sort del principiant, Aitor Mimendia, enhorabona company i ja saps a suar la camiseta.
Els demes ens em repartit entre la cursa del circuit a Miravet o el dinar de aniversari del Xaneta.
Entrenament competició, això es un no parar. Hi ha que treure temps don sigues i jo he optat per matinar i tirar-me al monte molt avanç de que surti el sol, per així d’aquesta manera tenir temps per gaudir de la parella i el fill.
Uns antrens per traçats recentment oberts al públic per la serra del Montsià.
L’altre punt calent del Diumenge va ser la cursa de Miravet, en la seva tercera edició ja esta consolidada en el calendari anual.
Si ningú posa remeni l’intractable Albert Gine porta camí de fer col•lecció de trofeus a casa seva. Es l’esportista més en forma del moment i l’equip de la Sénia que s’ha reforçat en algun nou fixatge esta escalant moltes posicions en la taula classificatòria.
Els a.e.alcanar han trobat un nou component en la zona veterans, el Ramon que recentment estrena categoria a pujat al mes alt del caixo en la seva primera cursa en aquest nivell. Moltes felicitats.
En la línea de continuïtat es troba la resta de component, cada cursa competeixen en el millor esperit i ganes de fer-ho be, sort a tots per a la propera.

CLASSIFICACIÓ

Burriac Xtrem 2010

Aquest passat cap de setmana s’ha disputat a la ciutat d’Argentona la cursa de muntanya(Burriac Xtrem 2010), puntuable per al campionat de Catalunya per equips.
Representació a.e.alcanar hem tingut i li hem demanat al company Jordi Bort que ens relates un poc com a anat la cosa.
Encara que no gaire satisfet, es mostrava força compten per el resultats obtinguts:
Be dons, a nivell personal ha anat bé, a nivell d'equip també ha anat bé, lo que passa és que la Eva ha tingut moltes molèsties a la cama (sòleus) tota la cursa i no s'ha trobat bé, Narcís tampoc ha tingut un bon dies i es marejava, la resta: Josep, Hermini , la Judit i jo com sempre.
Ens ha faltat un poc de sort en estes incidències, però tots 6 hem acabat "més o menys sencers, ens hem esforçat tots 6 molts, especialment els que han tingut molèsties i han lluitat per acabar, però no hem pogut pujar al podi, hi havia molt de nivell, moltíssim.
Com a que estava la creem de la creem, lo milloret de Catalunya i també alguns que despunten a nivell mundial, al final crec que hem quedat 5 o 6 per equips, pels temps, Josep 2:37 minuts, Hermini, Narcís i jo: 2:46 minuts i la Eva i Judit, una 3:20 i l'altra 3:25 respectivament crec. El viatge bé i una experiència més... per a repetir el proper any !!
Crònica de Jordi Bort.

Pre-Horta de Sant Joan.

Es prepara un cap de setmana mogudet, el circuit no para i ja esta arribant a la penúltima cursa del calendari.
L’equip de corredors del a.e.alcanar es prepara a fons. Son 27km i un desnivell positiu de 1300m. A priori no pareix gaire dura, però tothom recorda la seva primera edició, per culpa del fred i el vent van ser una cursa molt dura per el cós, en general.
Esperem que aquest diumenge no sigui igual, ja que les prediccions no son molt “alagunyes”.
Una forta vagada de les temperatures i possibilitat de ventades (aquest extrem no el solen fallar gaire) es el que ens esperarà aquesta diada a Horta de Sant Joan, confiant de que tot vagui bé desitjar molts ànims a la gent que allí es desplací...
Força i cames.
http://www.cursadelesroques.com/

Pujada Massanella. (Copa Balear 2010)

Aquest pasat cap de setman plé d'activitats també vam compat en la presencia d'un component a.e.alcanar a una cursa de la copa Balear.
Aquí baix unes linees que ens a enviat.

Hola amics meus,aquí ús passo a relatar una mica lo que ha estat la cursa per Mallorca.
De matinet cap a les 7 sortim cap a Manacor de la vall un poblet que esta als peus del santuari de Lluc una sona de muntanya molt bonica com casi tot a Mallorca, arribem allí i ja estaven munta’n les inscripcions tot sa de dir que ni comparació en com o muntem per aquí ,però bé l’ambient molt guay i bonic .Desprès de agafar el dorsal ens anem al cotxe i ens canviem calentan una mica i cap a la sortida, els nervis com sempre i escoltem les normes de la carrera, ja que mols de llocs que passem son finques privades, com casi tota la serra tramuntana,un cop a meta veig a la Marga Fullana baix a saludar-la i desprès de unes paraules ens anem cap a la sortida i com no hem fico davant.
La sortida explosiva com totes les curses curtes i els primes 2km asfalt un ritme molt rapit, desprès escomesa una pista que transita per uns bonics boscos de carrasques no pensava que allós seria tan dur, cada vegada s’empinava mes i al final baix paga una mica el no saber el recorregut. Pujant baix perdre mols de llocs inclòs la Marga ham la seva classe d’escaladora hem va passar com un llamp,jo sàvia que la baixada era molt, molt tècnica i baix confia que allí recuperaria, en cara que va costar d’aquesta forma ho vaig fe,r va ser,desprès de casi 1h40 pujada corono el pic da la Massanella 1345m “valla pasada” i ara tocava rema fort, no havia baixat mai una costa tan perillosa i tècnica. Vertical i cresta pura i això m’agrada i baix començar a fotre-li canya i avançar gent. Desprès de una baixada brutal enganxem un altra senda i arribo a un control allí hem trobo que arriba gent i també la Marga que es va quedar clavada baixant aquí es veu lo dur que son els descensos tècniques i lo que pots arriba a perdre.
Sortim del control i en fico a marca ritme fins arribà a una pista allí la gent mes rapida ens van deixar un poc i els últims 4km jo i la Marga els fem junts xerra’n i intenta’n oblidar-nos del mal de cames que duem ,al final meta on la deixo passar a la Marga (1ªfemina) i ham un tems espectacular per com era la cursa i darrera jo, ham un tems de 2h37m i 27 classificat i 12 de la meva categoria.
Bé ara ja toca descansa i prepara els nous objectius per al any que vindrà, salut i gas.

Crònica de l’amic;
Juan Antonio Alfara Fibla

IV Pujada al Montsiá

A falta de menys de 24h per començar l'edició d'aquest any, tot esta apunt. Les cames, lo cap i el material a emprar per la cursa.

Es una edició especial per mí. No he tingut gaire temps per prepararme ja que la meva 1ª intencio no era la de correr, Degut com tots sabeu al UTMB (sempre present).

Peró despres de varies probes i entrenos crec que encara poder fer algo.

Molta gent per a la marxa, entre ells la meva dona, la meva germana, el cunyat i el meu pare. Que encara recordo el susto que ens va donar l'any pasat quant per culpa de la desidratació es va quedar mitg desmallat al sofar. A tret forçes i diu que aquest any no fallara. Ara el reconeixereu per dúr la camiseta del Español (Antonio Jarque).

No hi ha gaires novetats (que jo sapigue) respecte a la pasada edició. Peró de ben segur que l'equip organitçatiu ens gurda alguna sorpressa, se ho a currat molt perque tot estigues ben limpio i no faltí de rés.

Ens retrobem tots en la sortida, disposats a fer kilometres i sufrir per este Montsiá enguarnit per l'ocasió, que així s'ho mereig...............

Que no se li atragantí a ningú la pujada de LLop......