L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dijous, 9 de maig del 2013

Cursa del Vent (el Reguers)

Ja fa temps que em passejo  per estes muntanyes i poques vegades em sorprèn una cursa. Aquesta va ser una d'elles.
Una cursa organitzada per gent del "mundillo", que li treu el temps als entrenaments per dedicar-li unes hores a l'experiència de organitzar i força be, hi ha que dir.
Dos coses ressalten per d'amunt de tot, la sortida, si mes no poc in usual, a poc metres del cementiri municipal de la població. Com si de un pressentiment es tractes, que a l'arribada algú necessites els seus serveis. Toquem fusta.
                                                       Moments antes de la sortida.
I el recorregut, sobre un desnivell de 1450m+ i 21 kilòmetres es una traçat molt exigent. Des de la primera pujada t'invita a caminar i posar-te les mans als quàdriceps per accionar millor la força. Tot això acompanyat d'unes baixades tècniques, en cap moment tens la sensació d'avançar en el espai temps.
Molts corredors i un ambient que moltes curses ja desitjarien per a elles, es resultat de un fort treball per a consolidar al Circuit Terres de L'Ebre com un dels millors a tot l'estat.
En l'apartat mes tècnic. Una sortida molt rapida al principi, propina que el grup davanter ja agafes metres des de quasi el km 0. Alternat posposició entre la tercera i quarta arribem al començament de la segona baixada. En el moment mes inoportú caic al terra, donant-me un fort cop al genoll dret, marcant la resta de la cursa, decideixo que a set dies del Campionat d'España d'Ultres no mereix la pena arriscar per una posició.
Aven perdut la concentració i am una mica de mal continuo a un ritme viu per a intentar seguir restant punts en la classificació general. Al entrar a meta en dono compte del temps, ja que últimament e decidit no dur el "Garmín" en les curses curtes, 2h21m i una quarta posició de la general.
                                                       Abans de caure, encara tenia ritme.
Desitjar una pron ta recuperació al meu bon amic Emili, que a menys de cinc per al final va tenir una forta caiguda, am conseqüències molt pitjors que les meves. En uns dies per boxes i uns cuida dos de la "mama" tot tornara a estar com abans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada