Valoració.

Seguim en les experiencies del primer any i la valoració de Aitor Mimendia...

Hola amigues i amics
La meua temporada no comença en cap cursa ni tant sols en un entrenament, sinó que ho fa en una nit de reis al Cuc on decideixo que aquell cigarro que m’estava fumant seria l’últim.
En aquell moment semblava un altre propòsit de principi d’any d’aquests que abans que traguen les llums nadalenques ja se los ha endut lo vent. Però esta vegada no seria així.
Lo neguit de la falta de nicotina no me permetia estar-me quiet així que un dia decideixo sortir a córrer. Surto de casa i encaro General Prim amunt i quan al cap d’un bon rato arribo al Remei i pujo la Moleta tot i estar rebentat me sentia estúpidament feliç. A partir d’aquell moment vaig començar a entrenar en l’objectiu de poder acabar una cursa del circuit.
A la cursa del debut a la Ràpita, la segueixen un grapat més.
Me n’adono que ja l’havia feta, m’havia convertit en un addicte al monte.
Poquet a poquet vaig anar coneixent a tot los membres que composen la gran família de l’a.e.alcanar de la que me n’heu fet sentir part. Moltes gràcies!
Pel que fa als resultats obtinguts han anat millorant ja que a més de la meua personalitat additiva s’ajunta que també soc molt competitiu i pon-te acabar les curses ja no era prou. Sota la direcció de l’amic Joan començo a entrenar d’una forma planificada i poc a poc començo a veure de més a prop lo “grupillo” del davant del circuit, llàstima que s’ha acabat quan estava agafant el to.
Per al pròxim any espero continuar progressant en les curses del circuit i també iniciar-me en lo mundillo de les Ultres. I com a objectiu esportiu principal tinc marcat un triatló de distancia doble olímpica que faran aquí a les Terres de l’Ebre.
En lo que em quedo d’aquest any és d’una part amb tots els nous amics i amigues fets per aquestes serres. I d’altra part en la idea que per convertir un somni en realitat només se necessita fer una passa darrera de l’altra fins aconseguir-ho.

Una abraçada a tots i forces per perseguir los vostres somnis!

Valoració.

Es un plaer seguir publicant les vostres valoracions.
Es ara el torn de la Rosa Reberter, companya que poc a poc s'ha guanyat l'adjectiu de “l'incombustible Rosa”.
Encara recordo quant en la cursa de Xerta les femines havien sortit 15m antes, i al pasar-la me solta (quina llastima en la calor que fa i jo m'he deixat el bentall).
L'unica corredora del a.e.alcanar que no es deixa mai el bon humor a casa...

Sempre m’ha agradat córrer i sempre m’ha agradat la muntanya i sabia que si provava les dos coses juntes la combinació seria mortal. Així ha segut, una vegada comences, lo !!rau, rau¡¡ va per dins i ja no el pots deixar.

Des de que vaig fer la 1ª cursa de muntanya (I pujada al Montsià), havia anat fent alguna cursa solta, però mai tantes com aquest any. En total 12, no meu crec ni jo...

La primera va ser Ginestar, no sé si va ser pel frare o perquè feia un fred que pelava però no en vaig acabar de troba bé. Després Miravet, m'encanta esta cursa és com un caramelet, l'he fet los dos anys i es perfecta per a mi, i l'ambient que hi ha? i la festa d'enguany? I que me’n dieu de la bossa de corredor? Com anar a fer la compra al súper...... Els dos trofeus que tinc més guapos son de Miravet.
A la foradada vaig patir una mica però la combinació mar i muntanya em va agradar.
Després vaig fer la marxa "leonil"de La Sènia i cap a Xerta, he fet les tres edicions d’aquesta cursa, pateixo molt però m'agrada patir sobretot si hi han roques i paisatges bestials; el mateix dic de la cursa de Paüls; sempre em sento molt orgullosa de mi mateixa, quant acabo aquesta cursa.
A la d'Amposta feia molta calor i una mica més i em quedo al ”santet” però vaig acabar. Passat l'estiu vaig provar d'anar a Falset i em vaig trobar prou bé.
La meva quarta pujada al Montsià ha estat la millor de totes, enguany vaig disfrutar moltttt... ja tocava. Com encara estava eufòrica vaig anar a Tivissa, Deu meu quina cursa!!!! massa tècnica per a mi. Ulldecona (la tinc entravessada) massa corredora. A Horta vaig xalar però el recorregut de l'any passat era més guapo. I finalment Caro: A Diós pongo por testigo que nunca más..... dejaré el impermeable...

Pos si ha estat un bon any, he fet uns 7 podis, casi sempre perquè ja no hi han més veteranes, però les curses me les tocava córrer igual que a tots i quan vas tot sola pel final és molt dur. Al final ja estava una mica cansada però sumant punts he quedat 1ª veterana del circuit i segurament dec ser la corredora més lenta de totes, jeje lenta, però segura.

Patim, disfrutem, rabiem, xalem, maleïm....i tot en molt bona companyia, per a mi és PERFECTE.
L'any que ve... no se, ja veurem, lo !!!!!rau rau¡¡¡ del meu cap no para de pensar en els 55 km de Xerta, en els 42 km d'Alcanar....

BON NADAL A TOTES/TOTS I QUE ELS REIS VOS PORTEM UNES BONES CAMES PERQUE L'ANY QUE VE....... HI HA FEINA.

Valoració.

El Ruben Colell També ens fa cinc cèntims de lo que a segut per a ell esta temporada.
Com ell mateix diu tot un conjunt de reptes personals que fan possible, que per unes hores deixes de banda els temes mes monòtons del dia a dia...


Hola companys,
La meva valoració d'aquest any és la valoració d'aquell qui poc a poc va descobrint coses noves, va creixent pas a pas encara que no avanci i sobretot va trobant nous amics amb qui compartir aquest apassionant mon de les curses de muntanya.

Be dons, començant per la base de la temporada aquesta ha estat el Circuit de les TE. Un circuit del que penso que hem d'estar orgullosos, molts el voldrien a un pas de casa, amb la varietat de curses, l'excel•lent organització, varietat de dates i característiques... en fi, que gràcies a tots aquells que el fan possible perquè ens brinden una oportunitat única. Hi ha un seguit de curses que m'agradaria destacar: Xerta, Paüls, La Sénia, Alcanar, .... ho sento per les que hem deixo però crec que aquestes de les que jo he participat no es poden perdre... de la resta també només tinc lloances per la il•lusió que hi fiquen pobles petits, on tothom es volca amb la cursa... en fi... FELICITATS a tots!!!

Per altra banda, aquest ha estat també un any on m'he adonat que allò que realment m'omple són les curses de llarga distància, on hi tenim els excel•lents exemples dels grans ultra-fondistes Canareus. Aquí puc destacar la meua primera Marató i Mitja de Castelló, la Fredes-Paüls (la qual sempre consideraré com una clàssica que no es pot deixar de fer), la Marxa Reus-Prades-Reus, Carros de Foc, UT Guara Somontano, ....

Va que des de que acabo de caçar al Febrer fins que torno a començar a l'octubre no he parat ni un moment de fer curses i marxes. Un conjunt d'activitats que cada cop que hi penso o mentre hi recordava me venen al cap tantes sensacions: curses bones, curses dolentes, mals dies i dies millors, amics nous, noves experiències, grans satisfaccions i alguna que altra decepció....

Res més lluny de la veritat però en definitiva un any més, més kilòmetres a les cames i sobretot molta més experiència en un món que cada dia descobreixes coses noves. Ara a pensar ja en l'any que entra, enguany hem vull planificar un bon calendari primat si pot ser per les curses de mitja i llarga distància però per això cal entrenar molt així que haurem d'esperar a que se'n vagin los tords i s'acaben les mandarines per a ficar-nos en serio, mentrestant petarem la xerrada mentre ens trobem per la circumval•lació ;)

Per cert, BON NADAL i FELIÇ ANY 2011 a tots companys!!!! Que puguem retrobar-nos un altre cop en aquesta activitat tant engrescadora com ho és la nostra.

Una abraçada molt forta....

Valoració.

Tal i com venim fent, es ara el torn de L’Albert Esteller, el primer corredor del a.e.alcanar en aconseguir amb èxit completar el circuit, poc a poc i en bona lletra, moltes felicitats des de aquí...

La temporada per a mi ha estat molt bona, havent aconseguit 11è lloc en la classificació absoluta i havent pogut completar les 19 curses del III Circuit de les Terres de l'Ebre.

Al principi de temporada no tenia cap objectiu en concret però a mesura que anava fent curses em va agafar el cuquet de fer-les totes, i sabia que si no passava res greu ho podria fer.

De gener a novembre, amb pràcticament l'agenda plena; bonic! però al final ja tenia ganes de descansar.

Durant aquest temps he tingut moltes sensacions, a principi de temporada, suposo que per algun refredat, no acabava d'anar al meu ritme, però després de cara al bon temps vaig fer alguna bona cursa. A final d'estiu vaig tenir una baixada de forma, suposo que de cansament (la nocturna Fredes-Paüls, Carros de Foc,...), això em va fer adonar de la importància d'entrenar "bé" però ara a finals del circuit tot i tenir ganes d'acabar em trobava bé.

Les curses m'han fet voltar gran part del nostre territori, així he pogut conèixer paisatges, racons, indrets,... espectaculars! llocs que valen molt la pena, que m'han fet xalar, suar i alguns altres "patir".

A part del rendiment personal també he de valorar el goig de córrer per aquestes muntanyes amb tota aquesta colla de gent, companys, amics,... que compartim afició.

Salut i ens retrobem...

I Trail Running Arbeca.

Un altre cap de setmana passat i un altra cursa al sac.
Molta gent em pregunta com elegeixo les probes en que hi participo, be, diria que elles em trien a mi. Però no soc tan espiritual i el que faig es plena el calendari depenent el resultat final que busco.
Aquesta cursa en particular tenia dos bons atractius, la data i la distancia en recórrer, però desprès de participar em dono compte de que te molts més del que a priori aparentava.
Un sentit humà que moltes curses am molt de renom voldrien tenir per a elles. El muntatge de l’organització, el marcatge (desprès de un sabotatge), la camiseta record, els trofeus i les ganes que hi ficava l’amic Josep Mª explicant tots els detalls.
Una proba apadrinada per tot un amant del Running i l’aventura (Carlos Garcia Prieto), amb una xerrada col•loqui contant-nos les seves vivències. Un Alcalde que es presta a l’entrega de trofeus. ¡¡¡FANTÀSTIC!!!
Tot comença així. Sortim dissabte a la tarda el Sisco i Jo cap a terres Lleidatanes, la primera sensació, molt fred, patirem de valent.
Arribem a la xerrada puntualment comença i pon-te em dono conte que es tracta de quelcom diferent a lo que nosaltres fem. No en forma, si no en efecte. La travessa dels quatre desert mes durs del planeta: el mes bentos, els mes sec, el mes gelat i el mes calorós... 250km en semi-autosuficiencia. Aquest xicot es mereix tot el meu respecte, ell tenia pensat fer les totes en menys d’un any, però no va poder ser i o va fer en 15 mesos, però a mes en va fer un extra al Vietnam.
Vídeo, preguntes i a sopar (cosa que no serà fàcil). Passem la nit am una mica de fred, -2º o -3º res de l’altre món, cap allà a les 7h el Sisco es de, mou es moment de despertar-se. Mengem lo poc que tenim, dorsals i uns últims consells abans de sortir. Encara no a cantat el gall i ja som corrent, començo fort vull veure les cares dels contrincants. Les cames estan molt fredes i tindrem que donar gas si volem que respongué.
El company em diria més tard que surto sempre molt rapit...jo intento posar un ritme al cós que no conegué ni ell.
Ja ens ho avien dit, corriols i trencacames fins el km 25 i aparti aquí tot seria mes pla per pista.
Vaig el primer sol molt d’estona, els perseguidors no em perden de vista en cap moment i jo ho se. Tinc que tirar fort si vull que l’escapada doni els seus fruits. Però pon-te m’adono que no tinc res a fer, ja que les cames estan molt engarrotades i la segona part del circuit no es gens favorable per amí.
Es igual vaig tirant i m’entra dura madura, la cosa es distreta tan bon punt fa pujada, com fa baixada. Canvies l’horitzó en cada moment.
Cap al kilòmetre 21, tinc complert els primers objectius, aguantar el ritme per vaig de 1h50m. Em deixo atrapar i reservo alguna cosa de forces per si de cas puc aguantar el “tiron” i col•locar-me entre els tres primers. No seria posible, però m’aseguro el quart lloc de la general i el primer de la meva categoria.
De la segona part de la cursa re a destacar, sols comentar el encertat que va estar el que bateja la cursa de “Trail Running”. Es en resum el recorregut, meitat trail i l’altre meitat running.
Agrair la companyia del Sisco i felicitar-lo pel carreró que va fer, acabant el 14é de la general en un temps de 3h 14m i encara que se de bona tinta que no m’acompanyarà cap altra vegada espero considera la possibilitat de tornar-hi.
Com ja he dit anteriorment el trofeu i els aplaudiments de la gent en meta li donaren el caliu necessari per calfar l’ambient gelat del dia.
Felicitar a l’organització per la feina feta i desitjar que puguem tornar a gaudir l’any vinent d’un altre dia esportiu i festiu a Arbeca.

Duatló Paüls.

Acabad ja el Circuit i a punt de finalizar la temporada de curses, hi ha qui encara te ganes de gresca.
Algún dels nostres companys aprofita’n el von estat de forma al que han arribat a estes altures de temporada, es van desplaçar fin la localitat de Paüls per a participar en un Duatló.
Al ser el primer cop que participàvem, per a molts d’ells no sabien molt be com els hi aniria la cosa. Aquesta modalidad de cursa combinada entre: carrera a peu i cursa BTT (Bicicleta tot terreny)
El guanyador contra tot pronòstic va ser del Poble, el Venjamí Prades, que últimamente esta cent noticia per el bon ritme de final de campanya.
Adolf, Garcia i el “Paquito” van gaudir amb ell de un dia fantàstic per a practicar esport al aire lliure. Gaudin amb companyia de molta gent coneguda i asidua de les nostres terres.

Valoració.

Tot seguit el torn de Sisco Balada, que ens fa cinc cèntims de la seva visió de la temporada, conte i no ho dic per que a meitat de any li ficaren les ulleres.

Be desprès del primer any fent curses, la meva valoració de la temporada es molt bona,varem començar a Benifallet. No se si be o ma,l ja que la cursa me va anar molt be però en vaig sortir en un esquinç, que me va tindre parat fins a Sant Carles de la Rapita.
Deixant pel camí perdent un munt de curses que tenia ganes de fer.
De tot s’aprenen, em va dir lo bon amic Oliva. Jo pareix que no per que al marató de la Fageda vaig tornar a repetir "antortillo",me vaig plantejar deixar de córrer però van aparèixer les mans del germà Alfara i en 6 dies tornava a córrer.
En tot això em seguit fent curses Morella, Catí , Amposta, Alfara de Carles, Tivissa...
Destaca com a molt especial la victoria aconseguida a Alcanar on vaig tindre la sort de compartir pòdium local en dos amics com son Juan Antoni Alfara i Josep Garcia. També em anat a Horta, Arbeca esta ja possiblement l’última del any.
Be ara toca descansar una mica i començar a pensar els reptes de l’any que be, pensant en donar el salt a alguna prova llarga, algun duatló, però sobretot en gaudir de la companyia de tots los “colegetes” que anem a les curses, a entrenar i a fer cervesetes que això també conta... especialment va per "lo manager"ell ja sap qui es.
ENS TROBEM A LES SENDERES, BRINZES, AGUR...

Valoració.

Seguidament la Valoració de Josep Garcia. Intrèpid entre els corredor de l’equip;
Entre algunes coses que ha fet enguany, a participat a la Zegama Aizcorri, a força curses de circuit i algun que d’altre trail per el Pirineus.
Be dons aquí et deixo la crònica, no serà mol llarga però be alguna cosa es...

La temporada, la veritat no a segut mol dolenta, tampoc per lo que a les terres de l’Ebre es correspon, e fet poquetes curses,e anat fent alguna per fora com ara Zegama que per molèsties a la cama no vaig acabar de gaudir el que amí m’haguera agradat.
Continua la llista fent Aneto, Carros de foc que segur que repeteixo aquest any que be amb el meu amic Albert Esteller.
Fa poc vaig fer Castell de Burriac a Argentona puntuaven per la copa Catalana per equips.
Curses de la part de Castelló... i altres que ara no recordo, jejejje
Desprès a part les 8 o 9 que e fet del circuit de les terres de l’Ebre que no han sortit mal, be per a mi perfecte no ens podem queixar.
I això es tot lo que recordo ara per aquest any que be estic mirant de dedicar-me a fer alguna proba mes llargueta i descansar de les curtetes.

Be doncs la veritat, e de felicitar a tots els que han fet possible aquest circuit per que gracies a ells jo e fet molts d'amics i molts mes que anirem fent, espero que no es perden mai aquestes curses...

I també aprofito per felicità a tots los corredors i corredores de a.e.alcanar per que son tots uns campions...

força i km.

Valoració.

Arriba l'hora de una de les joves promesses del a.e.alcanar.
Aquest any ha arribat el III circuit de muntanya Pam i toc, carregat de curses, per ser més
exactes 19 curses. començant per el gener amb la del pastisset, que va ser una cursa prou
acceptable per ser la primera que organitzaven, amb la seva pujada a creu de “santos”, mol
bonica, continua amb la del frare (Ginestar), una cursa mol ràpida, corredora i complexa
amb poc desnivell, després d'aquestes dos vaig fe un paro en la qual va esdevenir la
cursa (Cursa de les II Torres).
Seguidament va venir una cursa que l'any passat hem va agradar molt i aquest any no m'ha deixat indiferent, que va ser la 2 pujada a la foradada.
També una cursa que apart de la pujada a la foradada, és mol corredora i molt bonica,
unes setmanes després va venir la de la Pobla de Massaluca, que no la vaig fer, i la següent
va ser la 1 marató de la Fageda, ( una nova experiència per a mi), ja que era la primera
que feia tan llarga i la veritat es que portava pocs entrenament... però la vaig acabar,
això és el que compta. Comentant la cursa, doncs va ser prou guapa, amb les seves pujades
i baixades, però que tampoc es van passar molt,amb molt bona participació de la gent.
Després d’aquesta cursa hem vaig perdre unes quantes, ja que no hem trobava massa bé, les que van venir després de la marató de la Senia van ser (la de Xerta, la cursa del vent, la de paüls, i la cursa del llop)
Seguidament va vindre la de Cornudella... se que l'any passat vaig dir que no tornaria per la mala organització i els escassos avituallaments amb la calor que fotia, però les ganes de venjant-sa em podien i vaig tornar ( ens agrada patir jeje)
Aquest any Cornudella ha tornat ha deixa rel seu nom per baix de totes les altres curses, continuo dient que es un desastre, amb la calor que feia i un avituallaments de fer riure! en definitiva la pitjor de totes.
A continuació d'aquesta van venir la d’Amposta i la de Alfara de Carles, que no hi vaig assistir. Seguidament la de falset, que aquest any tampoc a tornat a baixar el pistó! Una cursa rapida, en poc desnivell. Bona organització i mol bon ambient, una altra de les que més m'han agradat, tot seguit va venir la nostra cursa, que aquest any portava la afrontava amb una molèstia acumulada de un mal entreno, hem va sortir un desastre... res a dir, d'aquesta, la millor organització i unes vistes meravelloses!
El circuit va continuar en la de Tivissa, Ulldecona, la de Horta de Sant Joan en les
quals no vaig anar-hi a cap d'aquestes per la petita molèstia que arrossegava des de la cursa d'Alcanar.
I finalment tot recuperat i amb moltes ganes de fer l'última cursa del circuit, va venir la de Roquetes,7 km verticals, la veritat es que hem vaig sentir prou bé, però la cagada la va fer el temps amb els últims minuts, en que va començar a bufar el vent i a nevar,fins hi tot va haver algú que va acabar amb hipotèrmia del fred que fotia ... , la veritat es que no havia patit tant de fred mai, però hem va encantar córrer amb neu, al finalitzar la cursa ja tenia ganes de tornar-hi.

A totes aquestes curses, també cal sumar-hi apart del circuit, la de la marató de Vinaròs,
el buff epic run de Tortosa, la cursa pl de Tortosa, i alguna més que pot venir al desembre.

En definitiva, per mi cada any el circuit es millor i es va millorant, cada cop més pobles participant i amb molta més gent, al igual aconseguim entre tots que aquest esport sigues un dels més respectats i amb més afició ........ QUI SAP!! jeje!

Salut i cames !

Valoració.

Es ara el moment de la companya d’equip;
Eva Queralt Roca
Classificada al finalitzar el circuit, en la 4ª posició amb un total de 697 Pts.
Acabada la temporada de curses de muntanya, es hora de treure conclusions per valorar com ha anat tot plegat.

Si mirem els resultats obtinguts en les curses realitzades la veritat és que no ha anat gens malament, destacar la cursa “Pujada a la Foradada” de la Ràpita (2a sènior), la cursa “Serra de les Fites” de la Pobla de Massaluca (1a sènior), la “Marató de la Fageda” de la Sènia (3a absoluta), la cursa d’Amposta “Coll Llarg” (3a absoluta), la “IV Pujada al Montsià” d’Alcanar (2a sènior), la cursa d’ Ulldecona (2a sènior) i la cursa del Montsant (2a absoluta).
Però també no tot han sigut alegries ja que durant l’any ha donat temps per patir algunes lesions que han repercutit en la realització d’algunes curses. Hi va haver un temps que sortia de l’esquinç i al cap de poc ja tornava a recaure per un petit torbament... llavors al principi tot era negatiu, desmotivació total per haver de tornar a començar de nou, plantejant-me seriosament si realment mereixia la pena córrer si cada vegada havíem d’estar igual.
La Eva a la cursa de Panxampla

Tot i els meus pensaments, l’afició i les ganes són més grans que tot això, per tant, tant bon punt podia ja tornava a tenir les esportives als peus per passejar per la nostra serra, el Montsià.

En conclusió crec que ha estat una bona temporada.

Ara ja toca pensar en preparar la nova temporada per complir nous reptes però això si, com a objectiu principal respectar la muntanya i gaudir dels paisatges que ens ofereix. Ja que no oblidem l’objectiu principal de les curses de muntanya, gaudir-les al màxim.
Moltes gracies, companya...