L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

diumenge, 20 de febrer del 2011

Cap de Setmana

El cap de setmana quasi esta al sac i he tingut temps per a tot un poc.

El divendres vaig compensar netejant una peça fòssil que feia molt temps tenia parada en la taula-taller.

Dissabte de ressaca després d'una nit boixa de festa. L’empresa on treballo celebrava el 25é aniversari de la seva oberta de portes. Tot un repte de organitzacio, prepara-me’n i treball per a tots el que hi forment part.

Avui diumenge entreno per el Montsià, en l'amic Juan Antonio Alfara em recorregut una zona totalment desconeguda per nosaltres. Des de la central de llum (dalt les Cases) em agafat la sendera que recent netejada puja per el crestall del turonet fins empalmar en la nova també senda que creua des de el jaciment de Sant Jaume fins la Roca Roja. Des de aquí a estat una odissea seguir la senda en busca del la font del Bassiol. Crec que la gent no entén gaire com es pot obrir una camí per poder transitar per ell, sense tindre ni idea de caminar per la muntanya.

Un traçat gents concret, igual puja que baixa, creua xaragalls de mala manera i travessa singles sense mirament. Si jo que tinc el genolls pelats de caminar per la serra em costa, que algú m’explica com hi pot transitar una persona de més edat que volgué visitar aquestes contrades.

Deixant polèmiques a banda, ja ho faran tots aquells aquí els hi toqui...

al arribar al racó del llop després de creuar per la cova de l’hedra, em remuntat per la senda que vaja des de els dotze apòstols i com feia molta calor em entrat fins la font dels Maquís a reomplir les botelles, acabant de remuntar les escales de Vicent i el xaragall que et porta directe a la Torreta.

Al perdre altura fins el mas de Comú ens em creuat en un company de curses i seguim baixant per la GR92 i el Lligallo Reial, fins la pista de mas de Mulet. Quasi sense energia, sort que al mas estava Pedro "l'amó" en un quants amics que feien un dinarets ens han donat aigua per a continuar (gracies). Al passar per la Cogulla e tingut d'esperar al company que anava un poc tocat. A hi va fer un entreno de 6h i estava per a l’arrastre.
El deixo uns metres en rere i jo continuo fins a casa, Mes tard hem parlat per telèfon.
Lo que se sol dir un cap de setmana complert...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada