Mort Subita

Vaig llegir en el Facebook que la Enma Roca estava buscant voluntaris per a un estudi sobre el cós. PROJECTE SUMMIT (Salut en les UltraMaratons i els seus límits)

Com si no tingueren que fer mal, jo vaig i m’apunto. Tot molt complert, un estudi rigorós. Tenia que entrar en un sorteig i resulta escollit, llàstima no va ser així…

Però com el que no vol la cosa el mateix dia que em tanquen la porta aquesta expectativa sem obre un altra.

Un conegut del poble esta contribuint en la tesis doctoral sobre l’influencia de l’esport i la rellevància que tenen per provocar la “muerte subita”. També demana voluntaris, dons cap a Saragossà que marxem. Jo i vaig fer el servei militar allà dalt però fa molt temps i moltes coses han canviat. Mes encara des de l’Exposició de l’aigua, passada.

Sortim el divendres per la tarda cap a terres Aragoneses, quatre i el cotxe.

Ens trobem en l’hotel am el nostre contacte, ja es tard i desprès de sopar marxem cap a dormir.

L’endemà pel matí a les 7h ens llevem i en el rebedor ens explica el planin del dia, no ho sabíem però, fins mitja nit no tindrem un estona per nosaltres.

Un cop ja en les instal·lacions esportives comença la prova, som una 40ª de persones i tot tenim de fer les diferents probes, així tenim feina per davant. 

Hi ha corredor de varis nivells, elit, aficionats i principiants. També de varies disciplines, triatletes, Runers i Trailers...

Prop de les 11h comencem la tanda els del meu grup. Es tracta de una carrera continua d’un hora, pujant de ritme progressivament, buscant establir el registre màxim de pulsacions cap als 15 últims minuts. Tot hi ha que dir que abans ens havien tret la primera extracció de sang.

Sense compta que port un més completament parat i que es tractava de arribar el mes alt possible, vaig acabar molt content, feia temps que no posava el cor a 192ppm.

Un altre cop extracció de sang. Dinar, sang, mesurada dels plagis corporals i sang.

Cap a les 17h ens traslladem al Hospital Clínic, ens esperen per realitzar-nos una eco del cor. Molt interessant veure per tu mateix com sobrin i es tanquen durant els moviments de Sístoles i Diàstoles les vàlvules del cor, espectacular.

Quant va donar per acabada la revisió el col·legiat li vaig preguntar:

 si tot estava be? em contesta que a simple vista, si.

 Jo li torno a preguntar:

Llavors  puc continua pegant-li fort?

I ell em contesta, obrint les dos mans, “con moderación”

Un altre com sang, així fins la setena vegada a les 24h.

Un cop acabada la part seriosa de la proba i explicar-nos que es veuria complimentada en un altra jornada als dos mesos, en un millor estat de forma, un cop haguéssim començat la temporada de competicions.

Ara tocava organitzar-se per una bonica ruta de “tapeo” pel casc antic de Saragossà, però això es una altra historia que deixarem per a nosaltres...(Los de Pino)