3ª Circular Panta Oliana

Encara que aquest any no he pogut anar degut a la proximitat del GRPY, no vull deixar de parlar d’aquesta magnifica marxa organitzada per el Grup Excursionista D’Oliana.
Molt bon ambient i un ritme frenètic des de el començament fent de la proba que sigui exigent i dura. Tot el secret esta en fer el màxim de kilòmetres amb la llum del dia, ja que tan bon punt es fa de nit es perd molt de ritme.
També bull donar les gracies ja que encara que no hi he estat m’han tingut molt present, dedicant-me un raconet en el cartell d’anunci de la cursa.
Moltes gracies Jordi…fins l’any que vinent. Ens veiem en la 4ª edició.
http://www.grupexcursionistaoliana.org/

Fredes-Paüls'11

Encara que fa dies que no introdueixo cap novetat, es precisament per que la temporada es troba en ple auge d’entrenaments.
En aquets moments es quant es te de treure el suc a les pedres i que arribar a casa amb la camiseta plena de teles d’aranya sigues sintema d’haver passat el primer del dia per aquella sendera. Al espolsar les sabatilles surtin una varietat de llavors de l’herba trepitjada que ni en un jardí botànic….
Bona senyal, però aquets passat cap de setmana vaig tenir temps de pujar a beure la sortida de una de les probes, per amí mes mítiques de la zona. La Fredes-Paüls’11.
Moltes cares conegudes i gent complanys de fatigues, d’altres curses.
Algunes fotos i molts d’ànims per a tots es que vaig treure de la maleta de viatge.
Al final el que menys importa es la classificació…encara que es van aconseguir uns molts bons temps.

Fredes-Paüls 2011

VIII Marxa Selva del Camp Muntanyes de Prades

Encara que en una mica de retard, em parlat en alguns membres de a.e.alcanar que van assistir a la VIII marxa La Selva del Camp Muntanyes de Prades. La cosa va estar al estil de sempre una festa de l’esport de muntanya. Aquest any amb una diferencia, al separar el calendari de Marxes, aquesta passava a ser la primera del calendari de resistència, en un cert desnivell. Un dia molt calurós es el que es trobaren Xaneta, Adolf, la Eva, Juan Ramon i algun més que de ben segur em deixo. Seguint el progrés dels últims resultats els germans Queralt segueixen pujant en la llista de favorits… L’Aguilo recupera el ritme de cursa i per fi el “Paquito” s’ha tret l’espineta de acabar en ganes una proba. Enhorabona a tots.

Trencakames.

Ha estat una retrobada poc seriosa, per al que fá a les caminades de resistencia de Circuit Catalá.
Este pasat disapte, el incombustible Xanig i jo vam pegar una matinadeta per a estar a les deu en punt a la sortida de la caminada.

El Vendrell celebrava ja la 9ª edició, amb 82km era a priorí un bon test d'entrenament de cara al UTSM. Però com diu el dixo "no es oro todo lo que reluce".
Aquest cop si va ser un mal de cames infernal el que hem va deixar tirat en la cuneta sense posivilitat de continuar.Tot va començar a un ritme suau, ja que el marcava jo mateix era de tontos fermos mal. Però molta calor acompanyada de una ampolla al dit gros van ajudar a que les coses poc abans de la meitat no anecin del tot rodades. L'agonia era una mica sentida i cada cop li donava més voltes al cap, no tenia que haver bingut aquí.... Ja ho va ensertar l'amic Alfareta en no arriesgar.
Però com el primo no diu mai que no, ja se sap.
Al final vaig abandonar com els cobarts les armes de batalla i sortin amb la cúa entre les cames al km 42.
Ja hi hauran altres edicións i curses per lluír més fort.