El cap de setmana quasi esta al sac i he tingut temps per a tot un poc.
El divendres vaig compensar netejant una peça fòssil que feia molt temps tenia parada en la taula-taller.
Dissabte de ressaca després d'una nit boixa de festa. L’empresa on treballo celebrava el 25é aniversari de la seva oberta de portes. Tot un repte de organitzacio, prepara-me’n i treball per a tots el que hi forment part.
Avui diumenge entreno per el Montsià, en l'amic Juan Antonio Alfara em recorregut una zona totalment desconeguda per nosaltres. Des de la central de llum (dalt les Cases) em agafat la sendera que recent netejada puja per el crestall del turonet fins empalmar en la nova també senda que creua des de el jaciment de Sant Jaume fins la Roca Roja. Des de aquí a estat una odissea seguir la senda en busca del la font del Bassiol. Crec que la gent no entén gaire com es pot obrir una camí per poder transitar per ell, sense tindre ni idea de caminar per la muntanya.
Un traçat gents concret, igual puja que baixa, creua xaragalls de mala manera i travessa singles sense mirament. Si jo que tinc el genolls pelats de caminar per la serra em costa, que algú m’explica com hi pot transitar una persona de més edat que volgué visitar aquestes contrades.
Deixant polèmiques a banda, ja ho faran tots aquells aquí els hi toqui...
al arribar al racó del llop després de creuar per la cova de l’hedra, em remuntat per la senda que vaja des de els dotze apòstols i com feia molta calor em entrat fins la font dels Maquís a reomplir les botelles, acabant de remuntar les escales de Vicent i el xaragall que et porta directe a la Torreta.
Al perdre altura fins el mas de Comú ens em creuat en un company de curses i seguim baixant per la GR92 i el Lligallo Reial, fins la pista de mas de Mulet. Quasi sense energia, sort que al mas estava Pedro "l'amó" en un quants amics que feien un dinarets ens han donat aigua per a continuar (gracies). Al passar per la Cogulla e tingut d'esperar al company que anava un poc tocat. A hi va fer un entreno de 6h i estava per a l’arrastre.
El deixo uns metres en rere i jo continuo fins a casa, Mes tard hem parlat per telèfon.
Lo que se sol dir un cap de setmana complert...
wikiloc
Rutes GPS. Cliqueu a la imatge.
diumenge, 20 de febrer del 2011
dilluns, 14 de febrer del 2011
Ginesta
Amb tots aquets avanços tecnològics, molt abans de parlar en la per sona ja pots saber molt de ella.
El Faccebok, el Twuitter i els blogs son unes eines cada cop més emprades per informar-nos de manera molt propera.
Curses de cap de setmana i sols donant un cop d’ull a Internet ja saps com han anat.
Molt bon ambient, tal i com caracteritza el circuit Terres de l’Ebre el viscut e una nova cursa. La segona edició de Ginesta, la cursa del Frare es molt especial per a la gent del territori ja que aconsegueix el desplaçament des de totes les parts de Catalunya i Aragó dels seus participants. Bon dia, bona organització i un recorregut exigent fent d’aquesta cursa la recompensa a un entrenament setmanal.
Les mirades estaven posades des de la sortida en el favorit (Albert Gine), però que aquest cop va trobar resistència en altres participants.
A la fi una bona cursa de la Eva Queralt component del a.e.alcanar. El primer en creuar la meta de l’equip va ser el Josep Garcia, fent una cursa intel•ligent des de pràcticament el començament.
Molt bones sensacions per als restes dels components, amb ganes de torna-hi pon-te…
Aprofitant al final per compartir una estona amb els companys de fatiga.
dimarts, 8 de febrer del 2011
a.e.alcanar
Aprofitant el bon temps el diumenge es va celebrar el dinar de l’entitat a.e.alcanar.
La jornada va començar en un sortida cap al Montsià, amb els cotxes fins la pista recentment estrenada (camí dels Bandolers). Des de allí i desprès d’haver fet la foto de família pujarem per la senda recuperada per l’ajuntament vaig el patrocini comunitari.
Una sendera que juga serpentejant per la carena de roques fins la cresta. Encara que de bon matí feia un poc de fresca pon-te ens sobra tota la roba.
Al arribar al encreuament de una altra nova senda, reagrupament i endinsada fins la font recuperada del Bassiol, on aprofitant el espaï tan bonic escorçarem.
Després seguint el mateix camí de tornada continuarem visitar-ne la cova de l’hedra i amb molta precaució ens bamp poder treure el cap a uns quant singles basta’n imponents.
La nova senda que transita a meitat altura del la falda sud-est del Montsià te una llargada d’uns 3’5km i acaba en l’encreuament de la senda recuperada per a la cursa d’Alcanar, baixant directament des de els dotze apòstols fins el Racó del Llop.
Sense cap dubte un ventall de possibilitat se’ns obri a tots aquells que cada cap de setmana transitem la serra per gaudir dels seus racons encantats.
La tornada des de el Racó fins els cotxes la realitzarem per la pista dels Bandolers, un altre cop.
Tot i que el matí havia estat distret, tot seguit ens dirigíem a un Restaurant del poble per dinar tots plegats i treure’ns la gana acompanyats d’un bon ambient de rialles i brindis…
La jornada va començar en un sortida cap al Montsià, amb els cotxes fins la pista recentment estrenada (camí dels Bandolers). Des de allí i desprès d’haver fet la foto de família pujarem per la senda recuperada per l’ajuntament vaig el patrocini comunitari.
Una sendera que juga serpentejant per la carena de roques fins la cresta. Encara que de bon matí feia un poc de fresca pon-te ens sobra tota la roba.
Al arribar al encreuament de una altra nova senda, reagrupament i endinsada fins la font recuperada del Bassiol, on aprofitant el espaï tan bonic escorçarem.
Després seguint el mateix camí de tornada continuarem visitar-ne la cova de l’hedra i amb molta precaució ens bamp poder treure el cap a uns quant singles basta’n imponents.
La nova senda que transita a meitat altura del la falda sud-est del Montsià te una llargada d’uns 3’5km i acaba en l’encreuament de la senda recuperada per a la cursa d’Alcanar, baixant directament des de els dotze apòstols fins el Racó del Llop.
Sense cap dubte un ventall de possibilitat se’ns obri a tots aquells que cada cap de setmana transitem la serra per gaudir dels seus racons encantats.
La tornada des de el Racó fins els cotxes la realitzarem per la pista dels Bandolers, un altre cop.
Tot i que el matí havia estat distret, tot seguit ens dirigíem a un Restaurant del poble per dinar tots plegats i treure’ns la gana acompanyats d’un bon ambient de rialles i brindis…
dilluns, 7 de febrer del 2011
Reconeixement (II Marató de la Fagueda)
Dissabte passat, acompanyat des de primera hora del matí amb tota una colla d’amics bamp fer reconeixement del que pot ser el recorregut de la II Marató de la Fageda.
Com ja sabíem per les prediccions meteorològiques faria un mol bon dia. Encara que a les zones de ombria la temperatura canviava i força.
En els primers kilòmetres l’ambient era impecable, acudits, rialles i tot un munt d’anècdotes pesades.
Joel com a bon coneixedor del terreny ens explicava tot sobre la marxa.
Parades de reagrupament i l’únic “fastidi” era trobar les fonts seques, no ens va fer gracia en la calor que feia. En les parts altes del recorregut trobem gran quantitat de neu i ens toca remar molt per a obrir camí.
Feia molt de temps que no estava sota la s’ombra del Faig pare, no el recordava tan imponent i amb aquest mantó de neu al seus peus.
En la part final del recorregut no teníem ja tantes ganes de riure i fer broma. Encara que en el moment de recuperar els companys que s’havien quedat darrera.
Desprès de coronar el sostre de la cursa, comencem la tornada cap al poble. 15 km més o menys que ens deixarien a tots tocats de cames, massa hores trotant sense aigua i a un ritme fort.
Moltes gracies als companys per la jornada passada tot plegats. Ens veiem en el camí…
Com ja sabíem per les prediccions meteorològiques faria un mol bon dia. Encara que a les zones de ombria la temperatura canviava i força.
En els primers kilòmetres l’ambient era impecable, acudits, rialles i tot un munt d’anècdotes pesades.
Joel com a bon coneixedor del terreny ens explicava tot sobre la marxa.
Parades de reagrupament i l’únic “fastidi” era trobar les fonts seques, no ens va fer gracia en la calor que feia. En les parts altes del recorregut trobem gran quantitat de neu i ens toca remar molt per a obrir camí.
Feia molt de temps que no estava sota la s’ombra del Faig pare, no el recordava tan imponent i amb aquest mantó de neu al seus peus.
En la part final del recorregut no teníem ja tantes ganes de riure i fer broma. Encara que en el moment de recuperar els companys que s’havien quedat darrera.
Desprès de coronar el sostre de la cursa, comencem la tornada cap al poble. 15 km més o menys que ens deixarien a tots tocats de cames, massa hores trotant sense aigua i a un ritme fort.
Moltes gracies als companys per la jornada passada tot plegats. Ens veiem en el camí…
 |
| II Marató de la Fagueda (Reconeixement) |
dimarts, 1 de febrer del 2011
II Cursa del Pastisset (Benifallet)
Un nou cap de setmana amb festa d’esport, running a la muntanya.
Hores d’esforç i cansament per a gaudir d’un dels esports de moda en estos instant.
Molts d’amics i companys son els que s’han retrobat després de l’estrena fa 15 dies del IV circuit Terres de l’Ebre.
No era de faltar que gent del nostre poble desplaçats fins allí per a disputar la cursa. D’altra banda una cursa que en aquesta la segona edició a trobat millora en molts aspectes. Ja sigui des de la besant tècnica o des de l’àmbit organitzatiu. Felicitar per la tasca feta a tota aquesta gent que de rebot ens ho posa molt difícil als demés.
Adolf, Ramon,Albert,Sisco,Juan, Emilio i molt més que em deixo que de ben segur tindrem oportunitat de compartí línees i kilòmetres aquesta temporada.
Encara que a primera hora feia un poc de fresca, pon-te començaria a sobrar la roba per a acabar fent un dia esplandit per a la practica d’aquest esport.
El guanyador Albert Giner amb el seu temps de 2h25m es consolida a la 1ª posició del circuit.
La Ragna que quasi corria a les portes de casa, reapareixia per la porta gran sent la 1ª de la categoria i la 21 de la genera, moltes felicitats als dos.
El millor classificat del a.e.alcanar L’Adolf Aguiló en un temps de2h53m12seg.
Ara a descansar fins la propera, d’aquí dos setmanes.
Clasificassió; Aquí
divendres, 21 de gener del 2011
Miralleixes i el seu món...
Berlin-París-Viella-Alcanar
El mateix any que barem fer la visita a les illes Balear, teníem en ment una de més grossa.
Volar en avió fins la antiga capital d’Alemanya i tornar roda’n en sendes bicicletes.
Moltes histories ens van succeir en el transcurs de la dotçena de dies que ens va costar la tornada.
En quant barem tornar ala rutina del dia-dia vaig escriure una crònica per a la revista del poble.
Crec que reflexa molt be el transcurs de “creuer”deixo que vosaltres mateixos ho llegiu i opineu...
Finalment des de el diari setmanal Ebre van fer-nos unes preguntes i ens ho publicaren a tota plana.
Algunes fotografies, al pás per llocs emblematics del viatge.
El mateix any que barem fer la visita a les illes Balear, teníem en ment una de més grossa.
Volar en avió fins la antiga capital d’Alemanya i tornar roda’n en sendes bicicletes.
Moltes histories ens van succeir en el transcurs de la dotçena de dies que ens va costar la tornada.
En quant barem tornar ala rutina del dia-dia vaig escriure una crònica per a la revista del poble.
Crec que reflexa molt be el transcurs de “creuer”deixo que vosaltres mateixos ho llegiu i opineu...
Finalment des de el diari setmanal Ebre van fer-nos unes preguntes i ens ho publicaren a tota plana.
Algunes fotografies, al pás per llocs emblematics del viatge.
Data:14/26-6-1997
Recorregut: Berlin-París-Vielha-Alcana
Distancia:2581 km
Temps:112h 53m
Mitja: 22’86km/h
dimarts, 18 de gener del 2011
GR10 Xtrem'11
Desprès de tots aquets dinar i sopars que em realitzat en aquestes darreres festes, es hora lla de començar a perdre la temo a la bascula, per a ficar-nos en forma un altre cop.
Les primeres curses de l’any es prenen en més cautela. A ningú li agrada fallar a principi de temporada.
Des de que l’any passat, en la primera edició de la GR10 Xtrem en va donar bon sabor de boca, tenia clar que volia emprendre la campanya 2011 en alegria i ganes.
La cosa va anar be, teníem força i la companyia era grata. Des de el moment que sona el despertador, la maquinaria es posa en moviment per aconseguir el millor resultats.
Amb una mica d’anticipació en presentem a la sortida, el tema de sempre, dorsals, roba, material i sobre tot saludar als companys…
Donen la sortida i arranquem amb la llums dels frontals, la sendera es empinada al principi i pon-te la gent es dispersa.
Jo crec que el millor es conservar i deixar que passen les hores i deixa que es faci de dia, serà mes segur per no prendre mal.
En el control de Serra comenta a clarejar i ja puc apagar el frontal, llàstima penso que ara que surt el sol, a passat tot el tram de cursa més bonic. Comencem la pista mes avorrida de la jornada.
Em recordo perfectament del recorregut i esta molt millor marcat que l’any anterior. L’organització a fet una bona feina. Comença a fer calor i en pocs instants passo de l’eufòria de trobar-me sencer, a la desil•lusió de sentir-me derrotat.
Quant em trobava en segona posició, de sobte sento una forta punxada al cul i m’agafa temor. Decideixo afluixar per complert el ritme, encara soc al kilòmetre 40 i queda molt de camí per a patí tant d’hora. En arribar a Gatova, un dels controls-avituallaments sencer de la proba, tinc que seure i menjar be, deixant passar temps per a recuperar-me. Un Ibuprofens acompanyat d’un Voltaren injectat, van ser la solució ideal per a podré seguir. Encara que paregué estrany la cosa va millorar i vaig aconseguir aguantar el trotet sua, fins a casi 5 km per a meta, on els tirons a les cames ben just em deixaren arribar.
Per a que no es digué, que a la primera pleguem.
El Xaneta que sempre te una excusa per anar al seu ritme arribar sobrat de força i de gana, ja que el control de meitat es va posar entre pit i esquena; dos plats d’arròs, tres entrepà gelats i quatre gots de cola. Ell no el surt de barato a l’organització.
El temps i les posicions son el de menys, els que importa es que per a començar l’any ja en tenim prou...
Les primeres curses de l’any es prenen en més cautela. A ningú li agrada fallar a principi de temporada.
Des de que l’any passat, en la primera edició de la GR10 Xtrem en va donar bon sabor de boca, tenia clar que volia emprendre la campanya 2011 en alegria i ganes.
La cosa va anar be, teníem força i la companyia era grata. Des de el moment que sona el despertador, la maquinaria es posa en moviment per aconseguir el millor resultats.
Amb una mica d’anticipació en presentem a la sortida, el tema de sempre, dorsals, roba, material i sobre tot saludar als companys…
Donen la sortida i arranquem amb la llums dels frontals, la sendera es empinada al principi i pon-te la gent es dispersa.
Jo crec que el millor es conservar i deixar que passen les hores i deixa que es faci de dia, serà mes segur per no prendre mal.
En el control de Serra comenta a clarejar i ja puc apagar el frontal, llàstima penso que ara que surt el sol, a passat tot el tram de cursa més bonic. Comencem la pista mes avorrida de la jornada.
Em recordo perfectament del recorregut i esta molt millor marcat que l’any anterior. L’organització a fet una bona feina. Comença a fer calor i en pocs instants passo de l’eufòria de trobar-me sencer, a la desil•lusió de sentir-me derrotat.
Quant em trobava en segona posició, de sobte sento una forta punxada al cul i m’agafa temor. Decideixo afluixar per complert el ritme, encara soc al kilòmetre 40 i queda molt de camí per a patí tant d’hora. En arribar a Gatova, un dels controls-avituallaments sencer de la proba, tinc que seure i menjar be, deixant passar temps per a recuperar-me. Un Ibuprofens acompanyat d’un Voltaren injectat, van ser la solució ideal per a podré seguir. Encara que paregué estrany la cosa va millorar i vaig aconseguir aguantar el trotet sua, fins a casi 5 km per a meta, on els tirons a les cames ben just em deixaren arribar.
Per a que no es digué, que a la primera pleguem.
El Xaneta que sempre te una excusa per anar al seu ritme arribar sobrat de força i de gana, ja que el control de meitat es va posar entre pit i esquena; dos plats d’arròs, tres entrepà gelats i quatre gots de cola. Ell no el surt de barato a l’organització.
El temps i les posicions son el de menys, els que importa es que per a començar l’any ja en tenim prou...
II Cursa les 2 Torres
Una altra temporada i ja en van Quatre, comenta el circuit Terres de l’Ebre.
Temporada de canvis i novetats. Cares conegudes i cares que no veurem més.
Noves propostes per a recórrer de manera casi setmanal el nostres territori. Estrenat nova web.
Un calendari molt atapeït que dona poc temps de descans entre cursa i cursa, gent que s’especialitza en un distancia o gent que o proba tot.
El que fa als resultats, tots intentem ser millors any rere any, el que es impossible detenir es el pas del temps i el fet de tenir de pujar de categoria també implica nous esforços si volem mantenir un nivell físic i mental.
La proba que a obri’t aquesta temporada a estat la, II cursa de les dos Torres.
Batejada per molts l’any passat per ser la més corredora del circuit, al tenir molt poc desnivell + es corre molt intensament i no dona treva a les cames. La boira matinal de la plana del Ebre van donar al dia un toc fantasmagòric, però no va deslluir l’ambient de retrobament dels companys i amics d’altres pobles…
Classificació; http://cursa.campredo.net/resultats/RESULTATS%20OFICIALS%20CURSA.htm
Temporada de canvis i novetats. Cares conegudes i cares que no veurem més.
Noves propostes per a recórrer de manera casi setmanal el nostres territori. Estrenat nova web.
Un calendari molt atapeït que dona poc temps de descans entre cursa i cursa, gent que s’especialitza en un distancia o gent que o proba tot.
El que fa als resultats, tots intentem ser millors any rere any, el que es impossible detenir es el pas del temps i el fet de tenir de pujar de categoria també implica nous esforços si volem mantenir un nivell físic i mental.
La proba que a obri’t aquesta temporada a estat la, II cursa de les dos Torres.
Batejada per molts l’any passat per ser la més corredora del circuit, al tenir molt poc desnivell + es corre molt intensament i no dona treva a les cames. La boira matinal de la plana del Ebre van donar al dia un toc fantasmagòric, però no va deslluir l’ambient de retrobament dels companys i amics d’altres pobles…
Classificació; http://cursa.campredo.net/resultats/RESULTATS%20OFICIALS%20CURSA.htm
dimecres, 12 de gener del 2011
A.E.Alcanar
Els passats Nadals L’Agrupació Excursionista D’Alcanar, com ja be sent habituals aquets últims anys… va participar en el Parc de Nadal.
Celebrat en el centre Cívic els dies 26,27 i 28 de Desembre.
Com es d’esperar en aquets dies tan senyalats, que molts de pares no tenen festa i els nens sí, el tres dies va estar ple fins la bandera. També ajuda que el preu d’entrada es d’un euro.
Totes les tardes vaig poder assistir en companyia del meu fill. El bon ambient era palpable en un recinte esplèndid per l’ocasió.
Ara hi ha que dir que tots els crios van gaudir d’activitats fetes a mida i de una esplèndida “tirolina” mundada per nosaltres. Amb una festa final de Xocolata amb Viscuts va fer les tardes de fred, un poc més amenes…
Celebrat en el centre Cívic els dies 26,27 i 28 de Desembre.
Com es d’esperar en aquets dies tan senyalats, que molts de pares no tenen festa i els nens sí, el tres dies va estar ple fins la bandera. També ajuda que el preu d’entrada es d’un euro.
Totes les tardes vaig poder assistir en companyia del meu fill. El bon ambient era palpable en un recinte esplèndid per l’ocasió.
Ara hi ha que dir que tots els crios van gaudir d’activitats fetes a mida i de una esplèndida “tirolina” mundada per nosaltres. Amb una festa final de Xocolata amb Viscuts va fer les tardes de fred, un poc més amenes…
dimarts, 4 de gener del 2011
Miralleixes i el seu món...
Continuem narrant les escapades en bicicleta de carretera, en esperit aventurer, al estil del Miralleixes.
Pron-te ens bamp donar conte de que la Península se’ns quedava curta i que les escapades que teníem pensades no es podien fer en un dia, llavors bamp decidir convertir en etapes, mitjanament programades, però ja se sap res no surt com un ho te previst.
La visita de ses Illes, va ser la primera de una sèrie d’escapades.
1ª Etapa: el dia 14 de Maig matinàvem com ja venia sent costum per a tirar kilòmetres de camí, per la part interior de la província de Castelló, teníem pensat arribar a dinar a Valencia, al pis d’unes estudiants amigues nostres, ens esperaven un bon plat de macarrons. A la tarda continuaríem fins a Dénia per agafar un ferri i d’aquesta manera entrar a Ibiza.
Tot a va anar be fins la tarda. Mengem com estava previst i desprès del conseqüent enrrenou per creuar Valencia, anem baixant cap a terres Alacantines. La Nacional 340 no te pèrdua quant de transitar per la costa es tracta.
Al arribar a Dénia busquem el port i ràpidament ens situem. Primera decepció, arribem just quant el vaixell treu les amarres i fica rom a alta mar, ens han faltat 10 minuts.
Rés, no en hi ha d’altre fins demà a la nit, a la mateixa hora, que tenim de fer, no podem perdre tot un dia aquí esperant. Agafem el caminet de Sant Fernando i a dormir, dema sera un altre dia.
2ª Etapa el Toni que sempre li pega voltes a tot, creu que el millor serà torna a pujar a Valencia, ja que el port es mes gran i tindrem més regularitat de ferris cap a les illes.
Així o bamp fer cap amunt un altre cop.
Aprofitem aquest cop per a fer un poc de turisme a la capital del Túria, les Torres Serrano, el Miquelet o el Mestalla…lo típic a visitar.
En la ciutad de Valencia
Cap a mitja tarda trèiem els passatges i embarquem, tenim sort el creuer ens costarà tota la nit, d’aquesta manera ja tenim el lloc per a dormir. A les 9h, sense més complicacions estem els dos mirant la maniobra d’atracament al port de Palma, agafem les bicis i camí, ja hi som. En aquets viatge, al tractar-se de baries etapes bamp tenir d’incorporar nous elements per al transport del material.
Un porta equipatges insertat al quadro de la bicicleta i unes alforges, paregudes al que porten els cavalls al llom. El sac de dormir, l’estorilla, roba d’abric, el menjar i el fogonet. Lo més imprescindible per a unes poques etapes en autonomia.
3ª Etapa del viatge va passar a ser la més bonica. Al creuar per el nord de Mallorca bamp tenir l’ocasió de comprovar els paisatges i la naturalesa que tan bonica que allí s’amaga. La serra Tramuntana, orgullo per als “islenyos”, paratge insòlit per a recórrer.
4ª Etapa: mes monòtona i carretada de formigó, tots els Hotels i apartaments per a l’estiu. La gran avinguda del arenal ens dona pas a una visita inesperada a la catedral de Palma.
El kilòmetres son pràcticament igual, les pedalades molt paregudes, però l’esforç et sap a poc quant es recompensa en una experiència que t’ompli d’emocions.
Al agafar el vaixell de tornada el horari va ser el mateix, nocturn e ideal per descansar. El Toni que em tenia una sorpresa preparada, se’n havia assabentat al treure els bitllets que per a la tornada ens era el mateix tornar a Valencia o a Barcelona. Ideal no caldria passar dos cops per el mateix lloc.
Pron-te ens bamp donar conte de que la Península se’ns quedava curta i que les escapades que teníem pensades no es podien fer en un dia, llavors bamp decidir convertir en etapes, mitjanament programades, però ja se sap res no surt com un ho te previst.
La visita de ses Illes, va ser la primera de una sèrie d’escapades.
1ª Etapa: el dia 14 de Maig matinàvem com ja venia sent costum per a tirar kilòmetres de camí, per la part interior de la província de Castelló, teníem pensat arribar a dinar a Valencia, al pis d’unes estudiants amigues nostres, ens esperaven un bon plat de macarrons. A la tarda continuaríem fins a Dénia per agafar un ferri i d’aquesta manera entrar a Ibiza.
Tot a va anar be fins la tarda. Mengem com estava previst i desprès del conseqüent enrrenou per creuar Valencia, anem baixant cap a terres Alacantines. La Nacional 340 no te pèrdua quant de transitar per la costa es tracta.
Al arribar a Dénia busquem el port i ràpidament ens situem. Primera decepció, arribem just quant el vaixell treu les amarres i fica rom a alta mar, ens han faltat 10 minuts.
Rés, no en hi ha d’altre fins demà a la nit, a la mateixa hora, que tenim de fer, no podem perdre tot un dia aquí esperant. Agafem el caminet de Sant Fernando i a dormir, dema sera un altre dia.
2ª Etapa el Toni que sempre li pega voltes a tot, creu que el millor serà torna a pujar a Valencia, ja que el port es mes gran i tindrem més regularitat de ferris cap a les illes.
Així o bamp fer cap amunt un altre cop.
Aprofitem aquest cop per a fer un poc de turisme a la capital del Túria, les Torres Serrano, el Miquelet o el Mestalla…lo típic a visitar.
En la ciutad de Valencia
Cap a mitja tarda trèiem els passatges i embarquem, tenim sort el creuer ens costarà tota la nit, d’aquesta manera ja tenim el lloc per a dormir. A les 9h, sense més complicacions estem els dos mirant la maniobra d’atracament al port de Palma, agafem les bicis i camí, ja hi som. En aquets viatge, al tractar-se de baries etapes bamp tenir d’incorporar nous elements per al transport del material.
Un porta equipatges insertat al quadro de la bicicleta i unes alforges, paregudes al que porten els cavalls al llom. El sac de dormir, l’estorilla, roba d’abric, el menjar i el fogonet. Lo més imprescindible per a unes poques etapes en autonomia.
3ª Etapa del viatge va passar a ser la més bonica. Al creuar per el nord de Mallorca bamp tenir l’ocasió de comprovar els paisatges i la naturalesa que tan bonica que allí s’amaga. La serra Tramuntana, orgullo per als “islenyos”, paratge insòlit per a recórrer.
4ª Etapa: mes monòtona i carretada de formigó, tots els Hotels i apartaments per a l’estiu. La gran avinguda del arenal ens dona pas a una visita inesperada a la catedral de Palma.
El kilòmetres son pràcticament igual, les pedalades molt paregudes, però l’esforç et sap a poc quant es recompensa en una experiència que t’ompli d’emocions.
Al agafar el vaixell de tornada el horari va ser el mateix, nocturn e ideal per descansar. El Toni que em tenia una sorpresa preparada, se’n havia assabentat al treure els bitllets que per a la tornada ens era el mateix tornar a Valencia o a Barcelona. Ideal no caldria passar dos cops per el mateix lloc.
D'avant la catedral de Palma de Mallorca
5ª Etapa: cap a casa que son festes de Maig. Aquest va ser el tret de sortida al posar els peus en terres Catalanes. N340 i cap a casa, una ruta que començava a ser monòtona per a les cames. La ultima jornada al contrari de lo que es pot imaginar va ser la més rapida, les ganes d’arribar a casa i l’esperit aventurer ens van fer pedalar a un ritme desenfrenat.
Aquest any no seria l’únic repte que tindríem en ment i estava tot a punt de caramel.
Al Juny ens en aniríem a Berlin per a tornar des de allí pedalant…
Data:14/18-1997
Recorregut: Alcanar-Valencia-Denia-Valencia-Palma-Alcudia-Palma-Barcelona-Alcanar
Distancia: 898 km
Temps:36h 22m 09seg
Mitja: 23’758km/h
Participants;
Antoni Reberter Bel (Cicloturiste)
Juan José Oliva Simó (Cicloturiste)
Ara ja d'uiem camara de fotos...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)