KM Vertical (Roquetes)

Passat l'estiu tornem a la carga en el circuit Terres de l'Ebre.
El Km Vertical a Roquetes es una cursa molt rapida, casi,casi al esprint. Es tracta de progressa per un recorregut molt tècnic al llarg de 6'5 km i un desnivell de 1350 m+
Sent el sostre de la provincià, el cim del Caro es el punt final del recorregut.
  Després de fer una volta per la fira i menjar el que l'organització te preparat. Estem tots en bon humor esperant el bus que ens dura fins la sortida.

Surten les noies, comencem agafar posicion i serà una sortida prou rapida. Tots a l'hora, encara que no sent del meu agrado es el que hi ha. Fa un parell de setmanes vaig tenir la sort de venir a reconèixer el terreny i vaig treure algun punt de referencia.
  Comença la prova i els favorits prenen posicions, tots fem rapits moviments per a millorar llocs. La duresa del recorregut ponte ens posara a tots al ritme.
 Entre els que obtem a la classificació final, els quatre primers. Cadascun en els nostres particulars problemes.
Al taulo final es reflexa-ria el estat de forma, Juanma, jo, Lhousain i Ramon. Encara que a l'arribada es pot veure clarament l'esforç en treure cada metre possible al contrincant.

Es fantàstic i demostra una força de voluntat immensa veure a un home invident fer el mateix recorregut que nosaltres, no sense problemes, es clar, però en les mateixes ganes e il·lusió que consevol altre corredor.

Bravo per ell.

Afrontant la part final.

Després d'uns dies de descans e tornat a entrenar. Moltes hores i experiències les viscudes en les 2/3 de la temporada. Preparats per afrontar l'última, espero que estigué plena de bones sensacions.
Com molts m'haveu felicitat per les rets socials i d'altres pel carrer ja sabeu que som un mes en la família. Motiu pel qual encara lluitaré si cap cada posició en la línia d'arribada.
Si ja o se no em guanyo la vida, ni tan sols sortiré mai a una portada d'un diari esportiu, el que si tinc molt clar que soc per naturalesa competitiu i el que m'agrada o faig en tots els sentits.
Enguany a principi de temporada em faig escriure una llista de les curses que volia competir (al mes pur estil Kilian) i l'he estat seguint al peu de la lletra, mes el repte de les 52 vegades la Torreta 765m i alguna coseta mes. La veritat es que no podia imaginar al mes de Gener, quant la redactava, que tot sortiges tan be. Estic molt content i en ganes de seguir endavant.
Si ja o diu la dita "Quien la sigue, la consigue"
Moltes gracies de tot cor a tots, per les felicitacions  rebudes des de tots el racons del mon.

Eunmilak´13

"In extremis" a ultimes hores de la tarde, es quant aconsegueixo que el meu pare s'anime a venir en mi a Beasain. Fins ara tenia de fer el viatge tot sol. Un al·licient mes per donar-ho tot a la cursa.
Sols han passat 5 dies des de la NQ. La recuperació a estat importanticima aquesta setmana, però treballant de 7h a 15h digueu-me com tenia la son. Per a postres el dia "D" em llevo a les 4h de la matinada per aconduir fin al País Basc.
Excuses a banda, ja hi som aquí, no tardem ni deu minuts en trobar cares conegudes, gent de la terra, amics del Facebook. Si ja ho diu la dita (allí on vaigues que en hi agui dels teus) Recollida de dorsals i a dinar. Te molt bona pinta, aquesta organització esta preparada. Desprès de dinar descans, busquem una bona ombra i relax....comencen els dubtes.
He portat al meu pare a 500km de casa per a estar bona part del temps en un poble desconegut, entre gent que no coneix i jo m'entre corrent per la serra, quina boxe ria. Un motiu mes per a complir.
Es prop de l'hora de sortida, tot es nou per ell, es el primer cop que em veu preparar tot. Els dubtes li so venen. Per a que els pals? quina motxilla mes petita que duc, en comparació a la dels demès? per que son les bones que preparo? Ja em va be així m'entre li explico faig repàs de tot.
Li explico molt tranquil, com si ell tingues de córrer al meu costat, balla experiència seria.

L'hora de sortir i comença el joc, no tinc mes que la referència del Marc del 2010, 27h32m, en aquest cas i en les condicioni que arribo havia pensat en intentar baixar de 29h, acceptable...
Li explico el pla de ruta al "mana gement", e intento no deixar me cap detall per a ell gaudeix-he com jo de l'estada.

Les primeres rampes son d'escalfament, molta humitat i la suor ja em tapa la vista (sobra tot) per sort nostra es tapa el cel pareix que pron te descargara. A penes estic en el km8 i estic sol com un mussol. Primer avitualla ment (espectacular) la gent que hi ha seguint la cursa. Menjo algú de meló i  surto. Paciència, pron te caurà la nit i la cursa es contra mi. Agafo un parell d'unitats a la primera cota alta (km15) em col·loco en 6ª posició que aguantaria tota la nit. En l'abituallament de Zumarraga es repeteix l'historia, molta gent animant i et fan créixer. Segueixo endavant com un valent. Un altra dent del perfil fins als 800m d'altura i cap a Gorla (km 30). Cau la nit i comencen a caure gotes, entre que meu penso i tal quant al final m'hi decideixo a treure la jaqueta, para de ploure "merde" tornar a llevar.

El trajecte nocturn tenia de ser espectacular, llàstima de passar de nit, molts de prats, pujades espectaculars i la referència dels perseguidors que facilita la nocturnitat. Azpeitia es descobreix al final d'una baixa espectacular per un camí empedrat, entro al control sobre les 24h de la matinada (km55) Aigua, menjar que no descuido en cap moment i som-hi, la gent jove es deixa la gola animant.
Un desnivell positiu de 1000m per a coronar en el (km70) fan tremolar un poc les cames que no estan molt fines, per a sobres rellisco en l'herba mullada un cop i em faig mal al turmell esquerre. Penso lo pitjor, però segueixo antes que es refredí. Arribo a Tolosa (km80) i em donen referència del cap de cursa, 20 min. el cinquè, però no li trec suc a l'asumte, encara falta molt i tinc dubtes... Aquí esta la vosa que no he deixat res, menjo demano una pastilla miraculosa (Ibuprofeno) em trec la son posant-me en marxa.
Com no segueixen les pujades, fa estona que he tret els pals i m'estan ajudant a progressar, l'ascens per els prats no es del tot còmode, en arribar al cim els i comento que estan molt lluny i els voluntaris es posen a rriure. La baixada fins a Amezketa es bastant còmoda i arribo ràpidament (km100) 14h de cursa son les que duc fins aquí. Entre tot això un Portuguès que després es posaria "farruco" m'ha adelantat en un moment de devilitat, penso que no el veure mes, que equivocat estava.
En resumides qüentes s'ha fet de dia i desprès de tenir problemes a ultima hora en el frontal. S'ha fet de dia i em poso un altre cop en feina, Txindoki son paraules majors de 200m fins a 1400m en varies agulles després tot seguit que pareixen in terminables, una i un altra i un altra, així fins a 5. Ostres un que conec el Iker Carrera paseijant-se per estos montes.
Iker-  Que tal? Como andas?
Jo-  Buf, fundido...
Jo-  Esto no termina?
Iker-  Lla te queda poco, por arriba hace mas fresco...
Jo-  Graciàs, boy...
Per a la primera vegada que parlo en ell no esta gents malament.

Arribo al abituallament i sorpresa el "Portu." que fa una estona que s'espera bevent aigua fresca. Ens posem a baixar junts i li deixo agafar un metres, bull conservar cames. El tram fins el (km 119) Uarrain es farà molt Llarg i calorós, son al re dedor de les 11h de matí i torna a picar fort el sol. Surto en companyia del Marco Antoni (ja li se el nom) i començo la gerra sicologica, pujant li trac metres i baixant me'ls treu ami. Alguna cosa tinc que fer per distreurem mentre passen els kilòmetres. Que per cert no se de qui va ser l'idea de marcar en pals kilometrics de 116 al 126 però es agoviant en ganes. 5'30h em costa recorrer el tram de 25 kilòmetres i el Marco ja fa estona que l'he perdut de vista, arribo a Etxegarate (km130) totalment destruït em per l'orgull que no em poso a plorar, asta el de la creu roija em diu que em beu molt mal. Ara si tinc calcetins i sabatilles llimpies, demano per rentar me els peus i torno a veure a Iker.
Iker-  Haces mala cara...
Jo-  Lla lo se...
Jo-  Voi a canviar-me el calazado...
Iker_  Tomate tu tiempo.
Sábies paraules que retronarien dins el meu cap durant les següents 7h.
Li crec com un bon nen, a punt se sortir, sorpresa la primera dona arriba la Nerea Martinez. Bua!!! Gerra
Em poso en moviment i poc a poc em fico en situació, un parell de tobogans i comensa la ultima pujada forta, el Aizkorri que es corona cap al (km 145) però abans en un control em diuen que duc un cadàver a pocs minuts. Imagineu qui es? intento localitzar-lo visual-ment. però entre el bosc es difícil. Arribo al  túnel de San Adrià, tantes voltes que l'he vist en fotografies m'he emociono i tot. A mes el Iker un altre cop.
Iker-  Venga que tines a un Portugues aqui delante....
Jo-  Si, lla lo se, pero cuando me hacerco, el "cabr..." se crece.
Iker-   Animó, que tu vas mucho mejor.
Jo-   Gracias, boy...

En aquets espectadors, com no animar-se. En poc mes de 10 min. ja el tinc a vistes. Ara si vaig a per ell. L'enxampo i corono la cima (espectacular) jo al davant. Li trec uns metres a la baixada, però no es rendeix.
Oazurtza (km155) Trobo als companys de la UEC Tortosa que estan fent la G2h i em diuen que malaurada ment pleguen i que em veuran en l'arribada. El Marco em surt a traició m'entre jo xerro, però se que no anirà lluny esta mitxor que jo. Tot es confirma, l'enxampo i em fa la goma, no pot, sento que la batalla sigues en ell, per un miserable lloc.
A 10 kilòmetres de meta, Mutiloa li comento que portem al darrera una profesional i que en el moment que olore la meta si ens despistem ens passara per sobre. Ell a avituallat fort, un cafè i un got gran de cola, esta ko!! se que en el moment que arranqui es quedara clavat. Però es legal, reconeix que jo puc mes i m'invita   a marxar. No m'ho penso i tiro fort, ni tan sols ho intenta.
Veig el poble i penso que e sofrint molt per arribar aquí, se que si no hages estat el meu pare en meta no hauria acabat. Sent la primera vegada que venia no li podia fallar.
El passadís d'entrada es Llarg i molta gent aplaudeix els últims metres, genial, ja hi soc, patín però ho he aconseguit. En creuar la meta m'invadeix un sentiment de satisfacció, e complert i em tiro a sobre del pare.
Moltes histories que comptar camí de casa, per part d'ell i meua....però això quedara per nosaltres.
Juan José, dorsal 51, posició 6é Eunmilak "Espectacular", 27h 28m.

Volta a la Cerdanya (56km)

Fa molts de dies que no actualitze el blog, e començat a pensar en la feina que tenia per davant i les ganes de fer les coses millor han estat per d'amunt de tot.
La Volta a la Cerdanya em va donar l'espenta nesesaria en el moment adequat. Alguna cosa sobre el futur passava per que els resultats sigueren els bons.  Les previsions no eren gaire bones, plouria molta estona, però tot allò m'afavoria. Tenia el material i les ganes per a córrer força estona sota l'eigua. Els companys i rivals tenien el mateix entusiasme que jo. La cursa va estar renyida, les posicions de podiúm eren fixes, però els que lluitarem per la copa estàvem un pel mes endarrerits. Al final i deguts als canvis de l'organització deguts a les males previsions van propinar un final d'infart....Tan pron te vaig saber que la cosa s'havia retallat, vaig canviar al plat gros i ficar uns minutets entre els perseguidor. Per a tenir marge de cara a l'arribada (bastant planera)
Una cinquena posició final, em va servir com a una espenta de cara a la final de la Lliga. Tinc que córrer la Núria-Queralt. A una setmana tan sols de la Ehunmilak.
Dos curses del Circuit Terres del Ebre i em trec el gusano de la competició, no tot a de ser estar a tope, es pot gaudir en bons amics i bona companyia.
http://www.ultrafons.com/es
Santuari de Núria 9h15m, a falta de res per que comenci la ultima proba, tinc les coses clares, serà dur, farà calor, però la preparació ma deixat a bon lloc. Ara treballo al camp, torno a ser pagès, treballant de set a tres dins un túnel invernadero, es pateix molta xafogor (com en una sauna)
No serà avui el dia que plegui. Comensa la cursa i surto tranquil, controlant els intenten de traurem de lloc, arribem a la font de l'home mort i no paro. Començo la pujada sense pals, molt sua fins dalt. En arribar al pas dels Lladres m'atrapa el dorsal 1 (guanyador de l'any passat) i seguim junts per els tobogans fin a la Molina. Ja sa unit un altre actor, el que al final seria el tercer. Veig molta diferencia entre nosaltres, l'un es queda i l'altre puja avança per la pista esqui corrent. Quina serà la bona?
Coronem i cap baix  un altre cop, arribem al refugi...seguim a bon ritme. A pocs metres de Baga ens despistem un estona, ant tret cintes del marcatge. No em calen ja se per on es, a la tercera va la vençuda.
Aquí es ta la clau de la cursa es l'hona punta de la calor i estem en un forn, si no surto rapit d'aquets clot o pagaré car després. Tinc a un contrincant pel davant, però els que veritable ment tinc que controlar son els que porto al darrera, gent experta i am ganes de fer-ho be.
Estic en els peus del Pedraforca, la muntanya imponent...nosaltres el deixarem a l'esquena per a pujar l'ultima fins el Coll de la Gallina Pelada, 1500m+ del tiro que poden fer mal a qualsevol.
Soc a d'alt de tot i m'ha costat mes o menys 1h35m, el que queda a de ser facíl. Ritme còmode riu a baix fins al càmping a 7km de meta, paro els hi demano una cervesa, però de sobte arriba el segon "catxis" a tope fins el final. Soc al monasteri de Queralt, l'ultima vegada passava les escales mixt enrampat, ara les salto de dos en dos. Entro a meta i el Lluís s'hem tira a sobre per felicitar me, estic molt content, s'ha aconseguir, la Ultra Núria-Queralt i la Lliga Catalana.
El primer que penso, e tingut grans ribalds, al igual que jo han fet un esforç grans per estar apunt en totes les curses. Enhorabona a ells també.
Però tan bon punt a acabat esta, em queden 5 dies per la següent i no serà "moco de pavó" Ehunmilak 168.
Dormint les hores que toquen, una alimentació equilibrada, i estiraments....a part de deixar els problemes enllestits abans d'una cursa son les claus de l'exit. O almenys es el que a mi em va be.
http://www.92km.com/

Duextrem (Trail)

Una cursa diferent en territori conegut. Aixi es com definiria la cursa trail de la duextrem.
En un marc incomparable, a la finca de Cobiscol (Amposta). Molta feina la que tenen que realitzar els del club BTT. Però val la pena.
Ambient espectacular i molta festa.
Es dona la sortida i a córrer, Lhoussain fa de les seves i el Kiko al darrera. Un poc de laberint per escalfar i la primera pujada forta, es va molt ràpid i enseguida arribem al Mas de Mata redona. Continuem fins la Font den Burga i el Coco de Jordi. Racons aquestos molt coneguts per ser lloc de pas en la ruta mes clàssica de la Foradada. Al Coco hi ha molta gent coneguda animant i seguint el ritme de la cursa. Remuntada i cap al ultim tram de la prova. El Coll Llarg, encara que tècnic es preciós. Al nostre ritme sempre acabem agafant alguna gent de la marxa i ens deixen pas al nostre crit "Vaix".
Al bàlans general de la cursa, content per els resultat.
Després de la primera part de la temporada en la que e aconseguit millorar considerablement el rendiment en cada cursa. Tornant a la feina activa estic pagant el desgast del treball i l'entrenament diari. Però molt content, com diu el meu pare "a estes altures de la vida que vull demostrar". Ell em coneix massa be, de lo que soc capaç.

                                                         De vegades....menys, es mes.


Felicitar al Jon per la gran reaparició, acabant la cursa a tan sols 10' del podí.

Rasquera-Tortosa 42k

Ja fa uns quant dies que es va celebrar la proba i després de la desfeta de la CSP, tenia que treure'm l'espina.
No se si deu ser la data o que ja comença a fer calor, però la gent no esta per la feina i es pren uns dies de descans. Massa curses?
Marxo cap a Tortosa sol, però pron-te trobaré companyia , de ben segur. Agafem el bus cap a Rasquera, a la plaça ens espera la sortida i alguna que d'altra rafega de vent. Es dona la sortida i cadascú agafa la seva posició. En el meu cas la tercera plaça serà la bona per a seguir sumant al circuit. Un ritme còmode que em permet-eix fer kilòmetres sense massa desgast.

                                                            Sortida...., a per la meta.
Encara que a priori el recorregut pareix sigues en clar descens, enganya degut al seu traçat tècnic que et manté en completa tensió tota l'estona. Mirant de no caure i no despistar-te del camí, tot just després de coronar al cim de la Creu de Santos. Segona vegada que hi passem enguany, en la cursa de Benifallet també s'hi passa. Molt d'ambient en l'arribada i un "espiker" que es desvivia per animar la festa.

                                                          Preguntant també s'arriba.
Al final un esquince de turmell per a l'amic Joan i cap a l'Aliança a fer una radiografia.
Una cursa que encara sent el segon any pareix que porte tota la vida fent-se, ja que els organitzadors porten moltíssimes

hores de reunions i preparatius. Felicitats.

CSP.... (Tornare)

Estic al kilòmetre 83. Moltes coses e fet malament i tinc la sensació d'haver fallat a molta gent.
Es la primera cursa que represento a la selecció catalana, des de feia temps o estava esperant. Buscant resultats dia a dia. Pero avui no es el meu, e començat massa ràpid i m'he deixat dur per la gent de la curta. El dia es estrany encara que tapat el cel fa xafogor i no m'entra res de menjar. En la ultima cursa del circuit em baix dur un cop al genoll i encara el tinc dolorit.
D'alguna manera estic complint un somni, competir entre els millors atletes.
El cap de setmana va ser fantàstic, compartint habitació en el mestre (Adolf) i en grans persones. Fernando, Albert, Kiko, representant a la selecció i el Marc, Salvador, Sergi, Jaume i la Olga com a corredors.
A estat una experiència bona en una competició dura i exigent.
Em quedo en el plaer de estar entre els favorits i sentir la sensació de deixar la feina a mitges. Tenir de tornar a acabar marcara un fita de cara al any que be.
Una cursa espectacular en organització, de amplia experiència en aquest tipus de vents.
El plantejament era diferent i ara em dono compte en el moment que poso el peu dalt del cotxe d'una parella que s'hem ofereixen per dur-me al següent avituallament. Es la sortida fàcil i ja m'he penedeixo antes i tot de engegar
De vegades no surten les coses com penses que aniran, llastima però es aixi.
Agrair els ànims dels companys i coneguts.
Felicitats a tots els finishers...

Cursa del Vent (el Reguers)

Ja fa temps que em passejo  per estes muntanyes i poques vegades em sorprèn una cursa. Aquesta va ser una d'elles.
Una cursa organitzada per gent del "mundillo", que li treu el temps als entrenaments per dedicar-li unes hores a l'experiència de organitzar i força be, hi ha que dir.
Dos coses ressalten per d'amunt de tot, la sortida, si mes no poc in usual, a poc metres del cementiri municipal de la població. Com si de un pressentiment es tractes, que a l'arribada algú necessites els seus serveis. Toquem fusta.

                                                       Moments antes de la sortida.
I el recorregut, sobre un desnivell de 1450m+ i 21 kilòmetres es una traçat molt exigent. Des de la primera pujada t'invita a caminar i posar-te les mans als quàdriceps per accionar millor la força. Tot això acompanyat d'unes baixades tècniques, en cap moment tens la sensació d'avançar en el espai temps.
Molts corredors i un ambient que moltes curses ja desitjarien per a elles, es resultat de un fort treball per a consolidar al Circuit Terres de L'Ebre com un dels millors a tot l'estat.
En l'apartat mes tècnic. Una sortida molt rapida al principi, propina que el grup davanter ja agafes metres des de quasi el km 0. Alternat posposició entre la tercera i quarta arribem al començament de la segona baixada. En el moment mes inoportú caic al terra, donant-me un fort cop al genoll dret, marcant la resta de la cursa, decideixo que a set dies del Campionat d'España d'Ultres no mereix la pena arriscar per una posició.
Aven perdut la concentració i am una mica de mal continuo a un ritme viu per a intentar seguir restant punts en la classificació general. Al entrar a meta en dono compte del temps, ja que últimament e decidit no dur el "Garmín" en les curses curtes, 2h21m i una quarta posició de la general.

                                                       Abans de caure, encara tenia ritme.
Desitjar una pron ta recuperació al meu bon amic Emili, que a menys de cinc per al final va tenir una forta caiguda, am conseqüències molt pitjors que les meves. En uns dies per boxes i uns cuida dos de la "mama" tot tornara a estar com abans.

UTBCN

Passats uns quants dies, es temps de reflexió. Ja li vaig dir al "Xaneta" prefereixo que el dia de la cursa tinguem molt malt temps. D'aquesta manera es veurà de veritat los corredors mes forts.
I dit i fet, el cel es manifesta. De bon matí quant marxem cap a Sitges cauen gotes intermitent ment i no te pinta de millorar.
L'organització avisa la nit antes que degut a  la previsió meteorològica es canvia el lloc de recollida de dorsals. Com a mi sempre em fa patir això, arribem d'hora. Ens posem la roba de feina, en els duptes de tots els dies, de llarg o de curt, jaqueta o paravent...qüestió de fer apostes.
El descontrol en fer-se l'hora de sortir es brutal, ningú sap si es surt puntual o si degut a la quantitat de gent que encara esta recollint el dorsal, es ret-rassa. Fins que no em salta la "xispa" i li dic al "primo" (marxem cap a lla no sigues de cas) en donar la volta al passeig em veig tota la cua de gent i "l'espiquer" que diu (falten 4 minuts per l'inici de la 3ª edició de la UTBCN)..... Com!!!! esprinto fins la cua per fixar i passar control. Torno a sortir i segueixo fins al davant, en busca de la primera fila. Menys mal m'han sobrat 30 seg. Temps de saludar i trencar la cinta que separa els corredors humans de la "elit".

                                           En l'avituallament en companyia de Terry (3º class.)
Estem corrent i passem un altre cop per d'avant del Hotel on hi ha molt encara recollint el dorsal. Imagineu-vos la cara quant pregunten, si han donat la sortida?
El corredors de les carreres mes curtes marxen ràpidament de nosaltres, en formen un grupet de gent coneguda i comencem a bon ritme a devorar kilòmetres, la pluja no parara fins a lla a les 17h de tarde. El terreny esta fangós i s'enganxa de vegades a la sola, però no te res a veure en lo que vindrà a la vesprada després d'haver passat tota la gent per l'ultim ters del recorregut.

                                            A roda del mestre Jaume (5º class.)
A diferencia d'altres vegades, ara seguiria contant com va anar la cursa. La veritat es que a trets generals molt content. Em va faltar un poc de gas en els últims 14km per poder seguir al Arnau.
O vaig intentar però al igual que l'any anterior en l'Emmona em va demostrar tenir una cosa que jo no tinc, "casta"
Oliva, dors.; 4226, 4º classificat general, 11h02m, 104km 5050m+, Sub. Campió de Catalunya d'Ultrafons.

                                                 Podí dels 10 primers a la UTBCN
Si voleu llegir la millor crònica:
http://arnaujuliabonmati.blogspot.com.es/2013/04/yo-estareen-la-salida-del-utbcn-porque.html

Marató de la Fagueda

Ja fa uns dies que a passat i penso en el resultat aconseguit...a priori pot semblar que sigués fàcil tenir el cap fred i les forces necessàries per a recuperar-se en una setmana i tornar a provar sort.
Tota la setmana treballant i posant ordre a les idees. Unes idees que després dels resultats obtinguts tindria de modificar, es moment d'aprofitar i seguir sumant punts.
Estem en la Sénia i e pujat en el "Xaneta" company de fatigues en moltes curses. Reculli'm dorsals i ja tornem a veure cares conegudes. Estem calen-tant carre a munt i a baix. Fa una mica de fresca a primera hora, però després millorara.

Es dona la sortida i tots a córrer, com si ho haguérem parlat el Juanma es col·loca al davant marcant una estona el ritme, després jo i finalment el Ramon. Es un ritme còmode per al desnivell  que estem guanyant, la sendera es tècnica però es tracta de no desgastar massa de cara a la part final de la cursa. Arribant al pla de Bous, li dic al Lhoussain que passi davant, be una forta baixada i no vull arriesgar per intentar seguir-los a ells. Continuo sol i en finalitzar el descens sento al Juanma que crida "ja t'has perdut" i seguim fin l'avituallament de la zona recreo. comença la part nova del circuit i si tot surt be tinc temps per remuntar.

De sobte primer contratemps un mal de panxa esgarrifós em fa aturar a complir am una necessitat corporal, quin descans en reprendre la cursa i a poc mes de 2 kilòmetres segon entrebanc. En un peralte molt pronunciada de la senda que es troba plena de terreta derrapo i ensopego de cara contra el marge. Continuo fins la Font del Teix i remuntem per la pista, un dels pocs trams del recorregut que pots aixecar la vista del terra i veig al segon. Ja el tinc a tiro en el control em rento la cara i un dels nois de seguretat em pega una mirada al ull, el tinc be sols una rascada però degut a la suor em cou molt. El dia que vaig passar en l'amic Ivan per aquí estava mes brut de matolls però l'organització a fet una bona feina per condicionar la senda, ja de per si prou dificultosa. A punt de tancar el cercle de la part mitjana del circuit tenim de passar un altre cop per la senda que ens a dut a dins i tornar fins a la Ermita de Palleróls. Molt de public animant, ja es pot beure a la llunyania la meta. Un parell de tobogans, ultim avituallament i en breu cases de les afores. Ultims viratges, una mica d'asfalt i al fons la meta....quines coses. Després de 4h20m de cursa entro en els últims 200m i s'hem fa llarg, veig la dona, el fill,amics, gent que crida i aplaudeix. Estic feliç es el primer cop que pujo al podí en una marató de muntanya ( i a prop de casa). Apre-to fort el puny, si!!!!

Felicitar a la organització, ja que des de el punt de vista del corredor saben cuidat perfectament els detalls. Molts, per no dir tots son gent al igual que jo, gaudeixen veien el somriure dels participant entrant a meta.