III cursa d'Ulldecona.

A l’arribada a meta tots coincidiren en el mateix, al treure kilòmetres han aconseguit que la cursa sigui molt més corredora. Molt de bon ambient es el que es respirar al finalitzar la proba. Unes taules plenes de menjar, uns cambrers de luxe i un escenari enorme per donar els trofeus.
Tot junt uns ingredients fabulosos que units a la cursa que començar puntualment a les 9h des de el mateix lloc que l’any anterior, fan que sigues una cursa i una marxa que apeteix molt, consolidada dins el calendari.
Vist des de fora, com a espectador, les coses es beuen d’un altra manera. El ritme imposat per els primers és frenètic i començar a obrir espais entre els perseguidors.
Desprès de tot l’any fent carreres, un pot quasi intuir l’ordre de pas en un control o al final en meta. Sabent la gent que corre i valorant l’estat del temps, com si d’un “bident” es tractes ja saps mes o menys en quina posició passarà la gent.
Així al seu pas per el control de l’ermita de la Pietat en primer lloc i que seria el guanyador final Remigio Queralt seguit de Kiko Martí i de El Qayed Ahmed. El primer a.e.alcanar es presentava en 7ª aposició Josep Bel, i en 8ª per Arturo Sanz. A meta s’invertirien els llocs en una justa lluita per els trofeus.
La primera fèmina i dominadora clara del circuit, la Ragna i la primera a.e.alcanar, la Eva Queralt en 5ª posició.
Més enrarits molts corredors acíduls ja en aquestes curses es plantegen el trotar o caminar al seu propi ritme, moltes felicitats a tots. Encara que no ho paregué encara hi ha un sector de gent que ens diu que corre 22km es una locura.
Que no ho és una locura...?

LLuna plena.

El passat dissabte per la nit aprofitant la lluna plena, el meu cosí Serguí i jo vam sortir a caminar. Una nit clara com aquesta no es podia deixar passar.
L’itinerari elegit va ser la pujada a la foradada, una senda mol transitada de dia, però solitària de nit, ni un animalet es creuar, cosa estranya... Sols al començament una tela d’aranya amb el seu inquilí al centre ens creua el pas com si de la porta de la senda es tractes. Molta calma, silenci, pau, temps d’escoltar interiorment el teu esperit. Ni gota de fred i en la part més alta del camí, quant la vegetació ho permetia inclòs apaguem els llums. Es estrany pensava de tot cor que ens trobaríem gent, no es així sols nosaltres el Montsià, el Delta i el Mediterrani. Fantàstiques vistes per una nit de finals d’Octubre.
Al mar algun vaixell, la plataforma del Castor i els pobles enlluernadors que ressalten en la foscor de la nit.
Ja que feia molt temps que Sergí no estava per aquí li vaig ensenyar Mata redona i li comentava un poc totes les histories que el Joan B. Beltran al seu llibre “Els encanteris de la serra del Montsià” totalment recomanat per aquí no la llegit.
El retorn al cotxe va ser per la senda que d’ur quasi directament fins el pàrquing, un baixada molt empinada que l’amic Agustí ens fa descendí el dia de la cursa a la Rapita.
Al finalitzar la sortida nocturna, comentàvem cap a casa que en menys de 2h estava el recorregut complert i ja quedarem fins la propera lluna, si fa bon temps.
L’endemà al mig dia ens van assabentar que sí que hi havia algú més per allí dalt, però feien un altre estil de excursionisme...

Pujada Massanella. (Copa Balear 2010)

Aquest pasat cap de setman plé d'activitats també vam compat en la presencia d'un component a.e.alcanar a una cursa de la copa Balear.
Aquí baix unes linees que ens a enviat.

Hola amics meus,aquí ús passo a relatar una mica lo que ha estat la cursa per Mallorca.
De matinet cap a les 7 sortim cap a Manacor de la vall un poblet que esta als peus del santuari de Lluc una sona de muntanya molt bonica com casi tot a Mallorca, arribem allí i ja estaven munta’n les inscripcions tot sa de dir que ni comparació en com o muntem per aquí ,però bé l’ambient molt guay i bonic .Desprès de agafar el dorsal ens anem al cotxe i ens canviem calentan una mica i cap a la sortida, els nervis com sempre i escoltem les normes de la carrera, ja que mols de llocs que passem son finques privades, com casi tota la serra tramuntana,un cop a meta veig a la Marga Fullana baix a saludar-la i desprès de unes paraules ens anem cap a la sortida i com no hem fico davant.
La sortida explosiva com totes les curses curtes i els primes 2km asfalt un ritme molt rapit, desprès escomesa una pista que transita per uns bonics boscos de carrasques no pensava que allós seria tan dur, cada vegada s’empinava mes i al final baix paga una mica el no saber el recorregut. Pujant baix perdre mols de llocs inclòs la Marga ham la seva classe d’escaladora hem va passar com un llamp,jo sàvia que la baixada era molt, molt tècnica i baix confia que allí recuperaria, en cara que va costar d’aquesta forma ho vaig fe,r va ser,desprès de casi 1h40 pujada corono el pic da la Massanella 1345m “valla pasada” i ara tocava rema fort, no havia baixat mai una costa tan perillosa i tècnica. Vertical i cresta pura i això m’agrada i baix començar a fotre-li canya i avançar gent. Desprès de una baixada brutal enganxem un altra senda i arribo a un control allí hem trobo que arriba gent i també la Marga que es va quedar clavada baixant aquí es veu lo dur que son els descensos tècniques i lo que pots arriba a perdre.
Sortim del control i en fico a marca ritme fins arribà a una pista allí la gent mes rapida ens van deixar un poc i els últims 4km jo i la Marga els fem junts xerra’n i intenta’n oblidar-nos del mal de cames que duem ,al final meta on la deixo passar a la Marga (1ªfemina) i ham un tems espectacular per com era la cursa i darrera jo, ham un tems de 2h37m i 27 classificat i 12 de la meva categoria.
Bé ara ja toca descansa i prepara els nous objectius per al any que vindrà, salut i gas.

Crònica de l’amic;
Juan Antonio Alfara Fibla

III Cursa d'Ulldecona

Algunes fotografies, tretes desde el control, al pás per l'Ermita de la Pietat.

III Cursa d'Ulldecona

Aquesta setmana crónica local, dels participants... i més.

"Ahuuuuu" que estic inspirat...

A la recta final de l’any, es hora de fer balanç i prendre decisions de cara a una nova temporada. El objectius complerts son un referent a tenir en compte. Els ànims renoven l’esperit de superació i el fred aclareix les idees.
Aquest cap de setmana molt de moviment de cotxes, gent a la cursa d’Ulldecona, Mallorca i els demés a entrenar per el Montsià.
El nostre raconet preferit.
Cada cop més veig cares noves en les senderes, reconec persones del poble, alguna vegada han fet esport i ara els a enganxat el moviment.
Una sensació esta clara l’Adolf a aconseguit sense paraules, el que molt politics amb els seus discursos no. Moure un grup de gent a practicar una disciplina que des de temps llunyans l’home practica.
El fet de desplaçar-se a camp obert en estat pur.
No oblidem els camins que t’han cops ban creuar els nostres abís. En la diferent perspectiva que es te de les distancies quant hi caminem pels montes, en el fet d’aprovisionar-nos d’aigua en les fonts d’antany.
Un lliure peregrinatge per camins rurals amb espais lliures de contaminacions (acústiques,fums) sense la rugositats de estar delimitat per les parets d’un gimnàs.
Amb l’únic inconvenient si es cal, del temps. Una fracció en els nostres dies per desgracia molt important per als ritmes de vida que dúiem.
2 carreres antes de finalitzar l’any seran prou per a matar el “gusanillo”.
Confiant que de cara a l’any que bé, tinguem una il•lusió més forta si cap, respecte a aconseguir els reptes que ens proposem.
4 Ultres ben fetes, seria un fantàstic panorama a dibuixar en un currículum que mica en mica va engronsant una llista, discreta però a la vegada plena d’experiències que formen a l’home l’esperit de lluita i superació.
Prenent com a reflexes les ganes de viure i compartir l’estat d’ànim s’aconsegueix la integració en l’entorn de la natura, he impulsa noves iniciatives de cara a les altes esferes.
Aconseguim entre tots un espaí per gaudir i una excel•lent herència a les futures generacions.

UTSM

Fa poc un company de curses i trail hem va aconsellar. Unes paraules que les tinc col•locades a la capçalera d’aquest blog. Son molt bones i et donen idees per al llarg camí...
Aquest ultra no l’havia preparat gents ni mica, ja que després de la decepció de l’any anterior l’única cosa que tenia al cap era acabar el millor possible. Per a molts que me coneixen una feina no massa fàcil, el sortir amb el freno de ma posat.
Per això en la sortida estava un poc més serio que lo de costum, quan en altres, la rissa tonta dels nervis no te pietat.
Es dona la sortida i en la primera rampa freno en sec, el Toní que al final seria el guanyador surt com una bala, però recordo les meues idees no bull tirar, aquest cop no. M’espero i començant a tirar la gent, veig cares conegudes, hem col•loco en un lloc còmode a terra de ningú, ara sí milles amí. El dia era fresc i per cosa de pes he optat per ficar-me casi tota la roba damunt, vaig més lleuger encara que ja he demanat una motxilla nova als reis mags per a l’any que bé.
El tram entre Ulldemolins i Margalef es fa molt llarg, encara que no es gens dur algú a mogut cintes del marcatge i enreda de mala manera els primers, tots anem de bòlid recuperant o intenta almenys el temps perdut. Alguna cosa a passat quant de sobte el Toni Calderon i en Marc (guanyador de la primera edició) de sobte hem recuperen des de darrera.

Una paradeta en boxes, la creu roja en fica una bena al dit gros del peu dret ja que al no dur ungla se m’està posant molt feia de sang. Al entrar en Cabacés km 55 hem venent molt de records de l’any anterior, aquí va ser on vaig haver de plegar per falta de forces. Però aquest cop serà diferent, ho sé. Prop del control unes veus femenines que criden ànims. Son la Eva i la Núria, ja estarà be després de tan km parlaré en algú, menjo en recupero i me conten alguna que altra cosa sobre la cursa curta del matí. La Eva a fet la segona de la general, molt bé per ella.
I l’anècdota del dia la protagonitza l’Alfareta que es presenta a la cursa en les mans a les butxaques i el penalitzen en 5m, clar acostumat les de les Terres del Ebre, xato aquestes curse que son de “autosuficiència”. No et donen més que aigua.
La segona part canvia radicalment de color, se que els favorits al pòdium han plegat i jo he trobat bona companyia, el Joel, tot un clàssic a les meves cròniques i un conegut de ell.
Esta part es molt menys dura i ja portem més de la meitat. Sento que si anem fent en bona lletra recuperarem les posicions perdudes en el dinar. Si ja o diu el company, dinem tard i soparem pon-te...
Càmbic de marxa i solto el freno, llàstima que al final en 5km més agüés atrapat al segon .Ara el tercer pobre feia una careta quant el vaig passar. Però així son les curses. Estava en el lloc adequat en el moment adequat i en les forces adequades.
I si no que li ho pregunten al “Jou” quant anàvem per dalt les crestes al ritme que portàvem. Molt content com es d’esperar i amb ganes de tornar-hi.
Bull felicitar al Juanjo per el salto a la Ultra distancia que va fer, al passar de 30km a quasi 100, enhorabona i a continuar. Em llevo el barret amb la segona posició de la Eva que an la companyia de Romera també bva fer primera de categoria. I atots els companys que al igual que jo, sofrim per que ens agrada.
El Xaneta en companyia del "Josele" també van acabar.
Enllaç amb fotos del Ultra:

http://www.facebook.com/l/cfa0e;monrasin.blogspot.com/.../ultra-trail-serra-del-montsant.html .

Cursa de Muntanya de Tivissa

Quant en Alcanar ens preparàvem per la recta final de les festes del Remei. Alguns valens van anar a disputar lo que seria ja la 5ª edició de una de les curses pioneres al circuit.

El matí com sol ser habitual en la cursa un poc fresc, però amb l’ambient caldejat per les ganes de competir. Gracies de totes maneres a la gent que encara que feia una mica de boira en cotes altes estaven esperant els participants per donar-los ànims.

La gent del a.e.alcanar ens han comptat un poc com va estar la cursa i ens d’eien que ja des de bon començament s'ho agafaren en filosofia de passar-ho bé. Molta senda, algun tram enfangat i una cresta que pareixia que l’anessin estirant
...

Alfareta que des de les primeres rampes anava soltant gas, marcava el ritme de pujada i els companys Sisco, Albert, etc....aguantaven la roda com podien.

En la recta final una forta baixada fins el poble, un espectador més que sempre espera impassible l'arribada dels corredors.

També ens comentaven que per variar l’organització havia preparat una bosa del corredor molt ben sortida, amb una gorra i uns pantalons per corre.

Com sempre no es pot esperar menys, gracies i fins l'any que bé.

Més informació:
http://www.muntanyesdetivissa.com/

Trail Guara Somontano.

Aquí teniu una fotografia dels components del a.e.alcanar que el pasat cap de setmana es van desplaçar fins a terres Aragoneses per a disputar el II trail Guara Somontano.

L'any anterior també varem tenir representacio l'amic Adolf i el Juan Andrés.

Una carrera molt dura i molt calurosa.

El menbre del CER trail la Senia (Meseguer). També hi va participar en busca dels punts per el UTMB, de l'any que bé.

Un bon amic meu va guanyar la cursa amb qüasi un hora respecte al segon classificat, Miquel Capo, de les Illes Balears.

Enhorabona a tots....

Web i resultads.
http://ultratrailguarasomontano.blogspot.com/

Trencakames.

Ha estat una retrobada poc seriosa, per al que fá a les caminades de resistencia de Circuit Catalá.
Este pasat disapte, el incombustible Xanig i jo vam pegar una matinadeta per a estar a les deu en punt a la sortida de la caminada.

El Vendrell celebrava ja la 9ª edició, amb 82km era a priorí un bon test d'entrenament de cara al UTSM. Però com diu el dixo "no es oro todo lo que reluce".
Aquest cop si va ser un mal de cames infernal el que hem va deixar tirat en la cuneta sense posivilitat de continuar.Tot va començar a un ritme suau, ja que el marcava jo mateix era de tontos fermos mal. Però molta calor acompanyada de una ampolla al dit gros van ajudar a que les coses poc abans de la meitat no anecin del tot rodades. L'agonia era una mica sentida i cada cop li donava més voltes al cap, no tenia que haver bingut aquí.... Ja ho va ensertar l'amic Alfareta en no arriesgar.
Però com el primo no diu mai que no, ja se sap.
Al final vaig abandonar com els cobarts les armes de batalla i sortin amb la cúa entre les cames al km 42.
Ja hi hauran altres edicións i curses per lluír més fort.