Il·lusió i ganes son paraules moltes vegades repetides dins la ment, son la gasolina que fa despertar l’estímul per a seguir en força quant el desànim ens envaeix.
II UT Les Fonts, un ultra trail especial, prop de casa, amb molta gent coneguda i en tres dies per davant que gracies a la fabulosa organitzacio es fan inoblidables.
Aquest any moltes curses les afrontaré en solitari, ja que el objectius difereixen entre uns i altres...serà qüestió de superar la temor a conduir sol. D'aquesta manera el divendres ja estava a la sortida fent escalfament i estirant un poc. A les 21h es dona la sortida i comença una vegada mes les incògnites de com anirà tot, dies d'entrenament serveixen per alleugeri un cop mes els mals pensaments. Segueixo en calma el camí marcat per l’organització, cadascú va al seu ritme, es nota que hi ha ganes i la gent tira fort del carro. Entro en l’avituallament d'Aldover, es tot un espectacle, la gent a sortit al carrer, es una gran festa.
Segueixo i ja ho soc a meta, sense mes pena ni gloria. A sopar i sense dutxa a dormir.
Sona el despertador a les cinc del matí, encara estava buscant la postura per a poder dormir i ja em tinc que llevar. La tropa es prepara i comença a sentir la megafonia, tots a la línea de batalla. Tornem a col·locar les malles que ens senten tan be i tornaria que no a estat res. La nit es fosca però en menys d'un hora podrem beure clar on trepitgem, primer punt de control Paüls i com diu la dita "antes obrin la boca que els ulls". Seguim per la GR 7 una ruta molt transitada per caminadors i s'enfila cap als 1000m, es una d'aquestes pujades que per molt que mires no li beus mai el final. La ment em demana calma, se que el dia es molt llarg i no paro de repetir-me que es una incògnita com anirà el dia, tinc ganes però el cos em diu que no.
Passa el Marc, company de altres curses i el segueixo una estona encara que de manera discreta, la guerra no la tinc en ell. Continuo en solitari i uns altres m’avancen, el terreny pica cap a vall fins pràcticament Prat de Compte. Estona que aprofito per menjar be i beure bona cosa... en la represa contacto am l'Eugeni, dècim en la passada edició del "Tor", poca broma i anirem molta estona junts, fins que ell es desfarà de mi en la baixada de Alfara de Carles.
Desfet a estones i ben acompanyat en altres (el Juanfran) les hores van passant i per sort els kilòmetres també. Ultima rampa a salva i fa una estona que ha passat la primera dona, ens em trobat en l’avituallament, la Sonia no a tingut pietat de mi, sense possibilitat de seguir-la m'ha deixat clavat al terra. Jo sabia que en la ultima patiria calor ja que tota es de cara al solet, però be tenia que discorri el mal trago.
Desprès de fixar en el pas per el coll em creuo en el Ramon autor del blog; http://monrasin.blogspot.com/ i començo el tram final. A poc km de meta trobo un company de Madrid que pareix a simple vista anar molt pitjor que jo i l'espero per entrar en meta junts, el mal pas esta superat i ara si a recuperar per demà.
En l’experiència de l'any anterior se que com a casa no es descansa en cap lloc i e dormit ames en companyia de la familieta.
Tinc feina de fer, se que en l'ultima etapa nomes puc treure coses de profit. Ens canviem i la gent fa cara de cansada, normal.
L'ultima sortida d'un llarg cap de setmana que començava el divendres a les 21h. Em col·loco davant i molt aviat les cames agafen ritme, tinc gent coneguda al voltant, em sento arropat, comencen les zones tècniques i s'obre un gran forat al darrera.
Una cursa que e corregut en esta ja tres ocasions i em conec el recorregut prou be, conservo forces per arribar a la "Coscollosa" punt mes alt de la cursa i desprès serà mes corrible tot. Un control, veg i continuo tirant a priori han passat davant dos del favorits a la victòria final. Estic amb el Juan Antonio, company d'entrenament esta tirant fort i jo no se si l’aguantaré molta estona, però un altre cop estic còmode en el seu ritme.
Tinc la impressió de que no fa tanta estona em sortit a córrer, serà que el cos s’està acostumant als kilòmetres. Tram final i a sortit una bona cursa, segurament e esbancat algun que d'altre lloc.
Destacat a estat la participació del meu cosí, un home que sense entrenar es capaç de córrer un trail de 70km en 4200+ en menys de 12h es mereix tot el respecte. I també la 20ª posició de la cursa de Alfarinyo que seguit el ritme entreno poc a poc es troba millor.

Sense cap dupte la temporada escomença i la propera es mereig una posta a punt.

Tramunta vaix cap allá.

Maratón Espadán 2012

Normalment desprès d’una cursa sempre tinc moltes coses que contar i ara que per fi he aconseguit acabar la primera de l’any encara mes.
La Maraton de Espadan, una proba clàssica entre el calendari. Casi 750 persones a la línea de sortida i un dia esplèndid per a córrer (massa esplèndid) al final el calor passaria factura a molta gent.
Amb unes expectatives posades sobre mi mateix, no es tractava de superar els kilòmetres, ni tan sols els rellotge m’angoixava. Era la desposta del meu cos a la parada per culpa de la lesió. Tot una incògnita…
Surto a un ritme molt sua però pon-te em dono compte que puc aguantar un poc mes, no zas mai si veritablement aquest es el teu lloc o no. Primer avituallament i bec un got d’aigua, no porto el bidó, confio en una organitzacio experta en preparar aquesta cursa.
Segueixo l’estela d’un noi que porta un ritme molt paregut al meu, però en una avisada el deixo en rere. Creuem un poble i l’ambient es espectacular, molta gent animant i cridant, avituallament i ja veig un poc per on aniran els trets fa molta calor i es sua la camiseta…prompte trobarem a faltar algun punt d’aigua, tot i que les sequioles i les fonts son molt temptadores. Si en comptes d’una Marató espigues corrent un ultra de ben segur i posaria el cap dins.
Un barranc i comenta la pujada forta cap al pic d’Espadán, al creuar un camí torna hi haure molta gent, tanta que ni tan sols se per on passar.
La sendera pica cap a dalt i es força discreta. En un flanc del bosc un musics amenitzen la pujada amb musica, un aplaudiment per a ells.
Tot el rato estic fent memòria del recorregut i se que un cop així coronat el punt mes alt de la cursa tot serà riu a vall, que fàcil sembla però son 18 kilòmetres de seguir tenint les pulsacions a mes de170 i pareix que no vulguem de cap manera disminuir.
El camí comença aplanar-se i trobo un altre avituallament. Ja feia estona que l’esperava”quina set” tinc la sensació que no vaig fi, les cames recomencen a sentir-se molt pesades.
D’ara en davant tinc que treure el resto que no es molt per a aconseguir arribar a meta.
El resultat avui es el de menys, no paro de repetir-me a mi mateix, el que m’interessa es retrobar les ganes perdudes am el pas de l’hivern i les hores de fred.
Aconsegueixo aguantar el tip com puc els últim metres cruels fins a creuar meta.
El company Juan Antonio segueix a bon ritme el seu entrenament per a preparar la temporada i aquest cop a millorat notablement la marca del passat 2009.
I en cara que el Juan Andres portava un refredat de cavall aconseguit arribar desprès de varies arades per abraçar-se a un pi a treure tot el que duia dins el cos, com ell mateix ens explicava tan bon punt les forces li deixaren després de creuar la meta.

Per cert quin detall;
A les fotografies del diploma surt el meu bon amic Adolf Aguilo...

Correr o descansar.

Fa un mes que prengué par en la ultima ultra, una cursa que per a mi obria el calendari. Sense poder acabar-la, queda pendent per un altre any. No es a causa de les forces, no es a causa del material, serà a causa del cap?
Tres setmanes sense fer res m’han donat temps per a pensar, retrobar-me en mi mateix i arribar a la següent conclusió:
Temin un cos que facilita l’expressió, uns músculs que cordi’m segons la nostra activitat, l’alimentem, l’hidratem…millor i pitjor (sense entra en mes polèmiques).
Com ens o torna ell, en forma de possibilitats.
Equacions que augmenten positivament segon el grau d’entrega i esforç. Donem-li un respir, s’ho mereix.
Tinc ganes de tornar a ser jo mateix i no la caricatura que veig al mirall.
Tenir la ment posada en la família, la feina i allò que sento per dintre meu “les ganes”.
Raonant am mi mateix em concedeixo el benefici del dubte quant penso si estic fent les coses be.
Les preses i les angunies no han segut mai bones conselleres.
Deixem passar el fred i amb la calor del bon temps les coses es veuran d’un altra manera.
Primera setmana d’entrenament.
Ritme sua.
53km 5h43m 1789m+ 142rpm mixta. 185max

V pujada al Montsià

En la passada edició de la pujada al Montsià vaig participar en un projecte escolar del Institut I.E.S Sol de Riu d’Alcanar. Aprofitant que jo i participava em van demanar si podia i facilitar les dades recollides per el pulsòmetre i ara m’han fet arribar els resultats:

1. Calcula la velocitat mitjana del corredor local millor classificat a la cursa
( Juan José Oliva Simó). Expressa-la en km/h.


Dades:
x= 31,5km
x0= 0km
t = 3 h 20 min 26 s = ? h
t0 = 0h
v = ?km/h

t = 3h: 20min :26s
3h à 3h
20 min à
26 s à = 0,007 h
t = 3h + 0,333h + 0,007h
t = 3,34 h

V 31'5-0/3'34 V 31'5/3'34: 9'45 km

Aquí en el enllaç podreu trobar mes curiositats;
https://sites.google.com/a/xtec.cat/les-curses-de-muntanya-a-les-classes-de-fisica/les-curses/cursa-1

Nou temps.

Feia dies que ho estava esperant, al final s’ha confirmat la gent de Lafuma. Marca de roba esportiva que últimament s’està obrint mercat entre el mont del Trail-Runing.
M’han oferint desprès dels bons resultats de l’any passat. Signar un conveni de col·laboració i com no podia ser d’un altra forma e acceptat.
Crec que pot ser molt bo per als dos.
Esperem que els resultats acompanyin i les Ultres es succeeixin…

GR10 Xtrem'12

La crònica es podria titular perfectament; Crònica duna mort anunciada…
Dos setmanes abans de la carrera en una mala ratxa d’entrenament, per culpa d’un poc de febre, ja començava a repetir-me haver-me inscrit un altre cop en la cursa.
Les dos primeres vegades havia anat molt be i tenia ganes al tractar-se de la primera de l’any.
Ja tinc clar que haig de fer l’any que be, tranquil·litza els ànims en mes entreno durs i solitaris a mode de penitencia.
La cosa no pintava be, ja des de començament les cames no tenien ganes i el cap estava en un altre lloc. Les primeres posicions eren al abast meu i la tentació grossa.
En poc mes de 2hores es farà de dia i la cosa canviarà de punt de vista. El cap de la cursa ja fa estona que a marxat sol sense gaires problemes, jo segueixo la rodeta del Salva Calvo, home experimentat i segur de si mateix. Un grup de 6 corredors ens em posat d’acord per anar tirant i entre ells cares conegudes. El Lucas, tercer classificat del’any anterior ens va indicant el camí.
Primer control i ens disgreguem un poc per la pista, jo em quedo darrera, ja arriba el final de l’aventura per avui. El meu calvari comença a falta de 8 kilòmetres de Gatova on per desgracia meva se que m’espera el Juan Antonio. Tinc una retirada fàcil “craso herror” ja no li fico voluntat en continuar.
Seguirem al Xaneta que ell es de gasoil i segur que arriba al final sense mes pena ni gloria…
Al final com se sol dir de les derrotes s’aprèn, que de les victòries no.

La primera de l'any.

2012-01-08 comença el entrenament, una altra vegada toca matinar. Sessions de entre setmana en allunes, tirades 1 hora. Cap de setmana de tirades mes llargues, entre 2h i 4h, de moment.
Posem el cap i el cos al seu lloc. Tots aquestos anys corrent i ja en a 4, e intentat introduir alguna cosa nova al entrenament, per allò de cobrir monotonia i rutina.
Material, qualitat d’esforç, abdominals i estiraments. Coses molt important que poc a poc a passat a formar part de la rutina diària. Notem com millorem i cada cop en volem mes i mes. Els temps quant ets principiant son relativament fàcils de millorar, però quant arribes a un punt que pots seguir un ritme molt mes elevat ja costa molt de mantindré. Probes noves formules, canvies els hàbits alimentaris i tot i això notes com millores, física i personalment.
Es fantàstic com cada any ens podem reimventa en un nou esportivament i les coses que l’any anterior en semblaven d’una manera, ara es pot veure d’un altra…Jo sempre e estat del pare que les persones no canvien, sinó que n’aprenen i milloren. De segur podem estar molts anys innovant per a millorar.
Degut a un constipat mal curat que encara arrastro del 2011, no e pogut fer la qualitat d’entrenús que agües volgut i per això es una incertesa com em trobaré en la primera cursa de la temporada, GR10 Xtrem, es la seva tercera edició i cada cop esta millorant mes. De segur serà l’ultima vegada que la corria ja que de cara a la pròxima temporada bull provar coses noves. Per això mateix tinc la necessitat imperiosa de retrobar-me en mi mateix i lluitaré per acabar-la content.

L'ultim de l'any.

Una setmana de vacances, quans de plans que podem fer?
Això es el que pensava fa mesos a traç i arribat l’hora de la veritat “xasca”
Constipat i al llitet, a fer bondat, en 38’8º de febre, res d’entrenús, avançar faena i tot això.
Al final cap al dijous lla es veia un poc millor la cosa i em trobava millor.
I com sabia que el company Alfareta i l’Emilio volia fer alguna cosa els vaig proposar pujar de “tranquis” a la Torreta 768m (Montsià). Punt d’encontre de molta gent. Sabia que el club d’Amposta tots els anys i van, a despedir en la millor companyia possible l’any. Bons amics, cava, un grapat d’anècdotes i de histories passades.
Dons be a les 9h del mati ja estàvem en el cotxe cap al pàrking de les antenes de Caldea.
Aparquem i cap amunt, en poc menys de 1h30 ja hi érem.
Em parat a l’altura del mas de Rosaleda a parlar en dos homes. Coneixedors de la Serra, ja que pertanyen a un dels oficis mes antics (pastors). Cada cop es pot beure menys per aquestes terres.
L’ambient es espectacular en arribar, mes o menys 30 persones am una passió comú, l’amor a la muntanya i els espais naturals.
En el moment oportú s’uneix al brindis l’amic Sisco que puja corrent per les crestes en la gosa.
Hi ha que dir que cada cop es superen. Enguany fins i tot han fet un cremadet, amb el Ron, el sucre, el cafè i la cassola de terra. I la varietat de pobles es també destacable.
Ampostins, Rapitencs, Canareus, Sant Jaumengs i fins i tot de Vallderrobles.
Desprès de dos anys seguits trobant-los i prenent el cava de gorra, hem quedat que si tot va be i tenim salut (com dirien les persones grans). Tornarem a pujar i aquest cop si durem la nostra part de contribució al fondo comú. Ells es diuen els DESAKATOS i formen una pinya molt ben avinguda, pot ser algun en tindria d’aprendre...
Llavors fins l’any que be al mateix lloc i a la mateixa hora.
Desprès tranquil•lament em tornat fins al cotxe, en moltes mes risses que a la vinguda i algun entropesso que d’altre. A tots els corredors dir que penseu esta nit de col•locar el conta kilòmetres a cero i als muntanyesos, que la filosofia de vida que dúiem es la que ens forma com a persones fortes de me’n i cos.
El secret no esta en les cames, sinó en la força de sortir a córrer.... (Kilian Jornet)

Projectes i sensacions.

A falta de menys de 15 dies per a finalitzar l’any, la gent te ganes de moure’s. Just a hi dia 16 obrien les inscripcions de la UTMB, cursa de les curses. En arribar a casa desprès d’un dia com un altre de treball miro el Facebook i llegeixo que ja hi han mes de 1800 persones (pre-incrites). El primer que penso, es que per això no hi ha crisis o si no feu números a 50€. Aquella gent han fet caixa a 8 mesos vista.
Però avui com no podia ser d’un altra manera l’he fet jo…
Ja feia temps que els companys o teníem parlat, aquest any tornàvem, desprès del desastre del 2010. Tenia que ser en una ocasió especial, 10é aniversari de la cursa i el Kilian no i serà. Sempre pot donar una motivació especial saber que el numero“1” no i serà.
A mes tenim un compte pendent en la que diuen es la prova reina, deu ser de les marques, perquè hi ha de tan boniques o mes. Però no deixa de ser el mundial de les Ultra trails.
Dos curses de llarga distancia, les típiques 4 Maratons seguides per muntanya. Son a falta de 7 i 8 mesos respectivament les que ja tinc pagades. Una la Ronda dels Cims i l’altra la nombrada UTMB.
A les dos, les vull planificar d’una forma molt especial, per que ho son… En el 2010 intentant completar l’itinerari de la Mític (Andorra UT) a lla per el kilòmetre 55, vaig plegar gàbies amb el cap catxo i cap a casa. I l’altra suspesa la cursa en el 32 km per forta climatologia adversa.
Per tot això tinc que millorar mes si es pot en l’aspecte psicològic, físic i material.
Manera d’aconseguir-ho, poc secret. Disciplina, esforç i hores de soledat.
Al estil de ( l’any passat x2). Tots aquelles jornades en les que l'hi he donat la benvinguda al dia des de una posició ben alta i en 2 horetes ja a les cames.
D’aquesta manera i per a que tots els que al igual que jo teniu ganes de somiar en que l’any vinent sigui ple d’èxits morals i físics, poseu-li ganes i no vos deixeu enganyar per el mal temps, feu com jo bona cara… BON NADAL I PROSPER ANY NOU 2012.

Desentrenant.

Després de uns dies pensant. Esta setmana he tornat a emprendre la marxa. Uns dies que m’han donat temps de reflexió i de lligar moltes coses soltes. Preparar la temporada mai es cosa de un i sempre tens de demanar mes d’una opinió encara que no es vulgué.
He preparat un calendari, he mirat algunes dates i encara a l’espera de tenir el calendari de festes a les mans, la cosa lla pren forma.
Aquest mes de Desembre farem gaire be les inscripcions mes fortes de la temporada, ja sigui econòmicament o respecte als kilòmetres, la llicencia, alguna novetat de cara al material per no patir mes fred.
Per això aquest últims dies e pegat tant la tabarra a la gent que me coneix i corre em mi algun cap de setmana.
Quina cursa farem?
Quin repte final ens proposem?
Es possible completar algun circuit?
Molt ja ho tenim decidit, jo soc un d’ells…
Per això aquets últims dies els he gastat ...desentrenant, compartint hores en companys, comentes la jugada, descobrint noves rutes, senderes oblidades, provant el material nou i sobre tot retrobant-me a mi mateix en la sensació quasi oblidada de gaudir de la muntanya. Sense les agonies de dur un dorsal, ni un cronòmetre que t’aspri’m el cervell.
Gaudint del sol dels dies curts de l’hivern.
Però com som així,en aquets mon globalitzat tenir tot controlat i ben lligat havent de prevenir tot un any per davant i dur un futur predeterminat.
Com diu la Mireia “Cada pas un nou repte”