CSP.... (Tornare)

Estic al kilòmetre 83. Moltes coses e fet malament i tinc la sensació d'haver fallat a molta gent.
Es la primera cursa que represento a la selecció catalana, des de feia temps o estava esperant. Buscant resultats dia a dia. Pero avui no es el meu, e començat massa ràpid i m'he deixat dur per la gent de la curta. El dia es estrany encara que tapat el cel fa xafogor i no m'entra res de menjar. En la ultima cursa del circuit em baix dur un cop al genoll i encara el tinc dolorit.
D'alguna manera estic complint un somni, competir entre els millors atletes.
El cap de setmana va ser fantàstic, compartint habitació en el mestre (Adolf) i en grans persones. Fernando, Albert, Kiko, representant a la selecció i el Marc, Salvador, Sergi, Jaume i la Olga com a corredors.
A estat una experiència bona en una competició dura i exigent.
Em quedo en el plaer de estar entre els favorits i sentir la sensació de deixar la feina a mitges. Tenir de tornar a acabar marcara un fita de cara al any que be.
Una cursa espectacular en organització, de amplia experiència en aquest tipus de vents.
El plantejament era diferent i ara em dono compte en el moment que poso el peu dalt del cotxe d'una parella que s'hem ofereixen per dur-me al següent avituallament. Es la sortida fàcil i ja m'he penedeixo antes i tot de engegar
De vegades no surten les coses com penses que aniran, llastima però es aixi.
Agrair els ànims dels companys i coneguts.
Felicitats a tots els finishers...

Cursa del Vent (el Reguers)

Ja fa temps que em passejo  per estes muntanyes i poques vegades em sorprèn una cursa. Aquesta va ser una d'elles.
Una cursa organitzada per gent del "mundillo", que li treu el temps als entrenaments per dedicar-li unes hores a l'experiència de organitzar i força be, hi ha que dir.
Dos coses ressalten per d'amunt de tot, la sortida, si mes no poc in usual, a poc metres del cementiri municipal de la població. Com si de un pressentiment es tractes, que a l'arribada algú necessites els seus serveis. Toquem fusta.

                                                       Moments antes de la sortida.
I el recorregut, sobre un desnivell de 1450m+ i 21 kilòmetres es una traçat molt exigent. Des de la primera pujada t'invita a caminar i posar-te les mans als quàdriceps per accionar millor la força. Tot això acompanyat d'unes baixades tècniques, en cap moment tens la sensació d'avançar en el espai temps.
Molts corredors i un ambient que moltes curses ja desitjarien per a elles, es resultat de un fort treball per a consolidar al Circuit Terres de L'Ebre com un dels millors a tot l'estat.
En l'apartat mes tècnic. Una sortida molt rapida al principi, propina que el grup davanter ja agafes metres des de quasi el km 0. Alternat posposició entre la tercera i quarta arribem al començament de la segona baixada. En el moment mes inoportú caic al terra, donant-me un fort cop al genoll dret, marcant la resta de la cursa, decideixo que a set dies del Campionat d'España d'Ultres no mereix la pena arriscar per una posició.
Aven perdut la concentració i am una mica de mal continuo a un ritme viu per a intentar seguir restant punts en la classificació general. Al entrar a meta en dono compte del temps, ja que últimament e decidit no dur el "Garmín" en les curses curtes, 2h21m i una quarta posició de la general.

                                                       Abans de caure, encara tenia ritme.
Desitjar una pron ta recuperació al meu bon amic Emili, que a menys de cinc per al final va tenir una forta caiguda, am conseqüències molt pitjors que les meves. En uns dies per boxes i uns cuida dos de la "mama" tot tornara a estar com abans.

UTBCN

Passats uns quants dies, es temps de reflexió. Ja li vaig dir al "Xaneta" prefereixo que el dia de la cursa tinguem molt malt temps. D'aquesta manera es veurà de veritat los corredors mes forts.
I dit i fet, el cel es manifesta. De bon matí quant marxem cap a Sitges cauen gotes intermitent ment i no te pinta de millorar.
L'organització avisa la nit antes que degut a  la previsió meteorològica es canvia el lloc de recollida de dorsals. Com a mi sempre em fa patir això, arribem d'hora. Ens posem la roba de feina, en els duptes de tots els dies, de llarg o de curt, jaqueta o paravent...qüestió de fer apostes.
El descontrol en fer-se l'hora de sortir es brutal, ningú sap si es surt puntual o si degut a la quantitat de gent que encara esta recollint el dorsal, es ret-rassa. Fins que no em salta la "xispa" i li dic al "primo" (marxem cap a lla no sigues de cas) en donar la volta al passeig em veig tota la cua de gent i "l'espiquer" que diu (falten 4 minuts per l'inici de la 3ª edició de la UTBCN)..... Com!!!! esprinto fins la cua per fixar i passar control. Torno a sortir i segueixo fins al davant, en busca de la primera fila. Menys mal m'han sobrat 30 seg. Temps de saludar i trencar la cinta que separa els corredors humans de la "elit".

                                           En l'avituallament en companyia de Terry (3º class.)
Estem corrent i passem un altre cop per d'avant del Hotel on hi ha molt encara recollint el dorsal. Imagineu-vos la cara quant pregunten, si han donat la sortida?
El corredors de les carreres mes curtes marxen ràpidament de nosaltres, en formen un grupet de gent coneguda i comencem a bon ritme a devorar kilòmetres, la pluja no parara fins a lla a les 17h de tarde. El terreny esta fangós i s'enganxa de vegades a la sola, però no te res a veure en lo que vindrà a la vesprada després d'haver passat tota la gent per l'ultim ters del recorregut.

                                            A roda del mestre Jaume (5º class.)
A diferencia d'altres vegades, ara seguiria contant com va anar la cursa. La veritat es que a trets generals molt content. Em va faltar un poc de gas en els últims 14km per poder seguir al Arnau.
O vaig intentar però al igual que l'any anterior en l'Emmona em va demostrar tenir una cosa que jo no tinc, "casta"
Oliva, dors.; 4226, 4º classificat general, 11h02m, 104km 5050m+, Sub. Campió de Catalunya d'Ultrafons.

                                                 Podí dels 10 primers a la UTBCN
Si voleu llegir la millor crònica:
http://arnaujuliabonmati.blogspot.com.es/2013/04/yo-estareen-la-salida-del-utbcn-porque.html

Marató de la Fagueda

Ja fa uns dies que a passat i penso en el resultat aconseguit...a priori pot semblar que sigués fàcil tenir el cap fred i les forces necessàries per a recuperar-se en una setmana i tornar a provar sort.
Tota la setmana treballant i posant ordre a les idees. Unes idees que després dels resultats obtinguts tindria de modificar, es moment d'aprofitar i seguir sumant punts.
Estem en la Sénia i e pujat en el "Xaneta" company de fatigues en moltes curses. Reculli'm dorsals i ja tornem a veure cares conegudes. Estem calen-tant carre a munt i a baix. Fa una mica de fresca a primera hora, però després millorara.

Es dona la sortida i tots a córrer, com si ho haguérem parlat el Juanma es col·loca al davant marcant una estona el ritme, després jo i finalment el Ramon. Es un ritme còmode per al desnivell  que estem guanyant, la sendera es tècnica però es tracta de no desgastar massa de cara a la part final de la cursa. Arribant al pla de Bous, li dic al Lhoussain que passi davant, be una forta baixada i no vull arriesgar per intentar seguir-los a ells. Continuo sol i en finalitzar el descens sento al Juanma que crida "ja t'has perdut" i seguim fin l'avituallament de la zona recreo. comença la part nova del circuit i si tot surt be tinc temps per remuntar.

De sobte primer contratemps un mal de panxa esgarrifós em fa aturar a complir am una necessitat corporal, quin descans en reprendre la cursa i a poc mes de 2 kilòmetres segon entrebanc. En un peralte molt pronunciada de la senda que es troba plena de terreta derrapo i ensopego de cara contra el marge. Continuo fins la Font del Teix i remuntem per la pista, un dels pocs trams del recorregut que pots aixecar la vista del terra i veig al segon. Ja el tinc a tiro en el control em rento la cara i un dels nois de seguretat em pega una mirada al ull, el tinc be sols una rascada però degut a la suor em cou molt. El dia que vaig passar en l'amic Ivan per aquí estava mes brut de matolls però l'organització a fet una bona feina per condicionar la senda, ja de per si prou dificultosa. A punt de tancar el cercle de la part mitjana del circuit tenim de passar un altre cop per la senda que ens a dut a dins i tornar fins a la Ermita de Palleróls. Molt de public animant, ja es pot beure a la llunyania la meta. Un parell de tobogans, ultim avituallament i en breu cases de les afores. Ultims viratges, una mica d'asfalt i al fons la meta....quines coses. Després de 4h20m de cursa entro en els últims 200m i s'hem fa llarg, veig la dona, el fill,amics, gent que crida i aplaudeix. Estic feliç es el primer cop que pujo al podí en una marató de muntanya ( i a prop de casa). Apre-to fort el puny, si!!!!

Felicitar a la organització, ja que des de el punt de vista del corredor saben cuidat perfectament els detalls. Molts, per no dir tots son gent al igual que jo, gaudeixen veien el somriure dels participant entrant a meta.

UTMCD i Panxampla

Son les set del mati,ja es  fa de dia i fa molt fred. La organització ens adverteix que  tenim de dur una tèrmica i una pesa de roba per d'avall els genolls...avui seria agosarat no fer cas. No es el Pirineu, però tampoc el Monstià.
Som a buscar dorsal i al bar en molts amics, de la Senia,Ulldecona, Coll de l'Alba, pareix una cursa del circuit. 

                                       
A la sortida hi ha nervis i la musica i el fred inviten a moure'ns. Comte endarrere i a per faena, ràpidament es forma el grup del d'avant. Hi ha el Sergi, Mia, Jordi, jo i un noi que no conec. Comencem a ritme viu per anar obrint forat, una mica de neu i molts de trams de pista. Primer control i un tram fastigós de argila enganxosa ens a fet caminar un poc. Els hi comento que ara pica cap a baix "podem aprofitar per seguir a bon ritme"

                                        
No m'interessa que de caigué l'anim. Cornudella km 19 i em arribat en 1h36m recarrego d'aigua, en les preses e sortit sense res i puc pagar l'esforç.
Pantà de Siurana i cap dalt, de reüll veig el grup perseguidor i trobo que el Marc esta fent de les seves, pron-te pot enxampar-nos.
Tinc els ànims carregats i sento que pot ser un bon dia, remunto fins al bonic poble de Siurana tot corren i trec pols a les roques. Fins a Vilaplana el camí es força corredor i en arribar controlo el temps de l'any passat. Molt rapit km 45 en apenes 4h. Ara comença el patiment....o no?
Encara que torno a agafar la calor del mixt dia, aquest cop es diferent, tinc ganes i porto el Sergi a roda que em motiva.
El tram menys agraciat de la cursa es la que  be ara, un traçat de senda que no et permet córrer a ritme, a part de la necessitat de desbrossadora que pugues tenir.
Arribem a bon ritme al control i recarreguem de menja, el terreny esta preciós tot de colors i olors. De s'optes un de la curta, no camina molt fi, segur no arribara lluny.
Arribem al Mas de Forès i ens remullem les cames en una cascada d'aigua que hi ha tot just al volta d'una roca, escales i cap a la senda. La cosa s'enfosc eix a mesura que remuntem, anem directes a la turmenta fins que esclata. Equipatges posats (per alguna cosa els duem)  i  Mont-ral a la vista, torna a lluir el sol.
Prenc la decisió, tinc inscripció de la cursa de Panxampla pagada i es l'endemà, però no deixava de ser el plan "B" Si les coses surten be avui, no hi han-ire. Canvio  de ritme i marxo sol, el seguen tram es el de les roques foradades (molt bonic) se que l'any passat em va costar, però no este any, tinc ganes de fer podí.

Capafons i no paro per a res, en menys de dues hores estic en meta i el sol encara esta molt alt. Pista i mes pista. La gent de la curta m'anima i sento cada cop mes prop la meta. Ja hi soc l'ultim esprint i  formare part de la segona edició de la UTMCD.
                                       
Gracies a tots per les felicitacions i al Sergi que va lluitar fins al final per aguantar.
Enhorabona al Mia per saber refer-se de l'entrebanc del començament.

Serra de les Fites (La pobla de Massaluca)

Matinem, un altre diumenge anem de cursa. Esta setmana es especial, porto molta carrega d'entrenament. En total contant ja els de la cursa d'avui 124km en 6000m+.
Les cames i sobre tot el turmell em fa mal, ja esta clar no som de pedra, encara que ho voldrien.
Fem camí cap a la Pobla, hi ha una mica de boira a causa de la humitat. Arribem d'hora, com m'agrada a mi. Fen pron-te als llocs no ens quedarem a peu mai.
Hi ha temps per ales risses, bromes i mes d'una fotografia d'equip. La gent comença a escalfar motors i en poc temps estarem corrent treien pols per estes senderes, es tracta d'una cursa prou suau en desnivell, lo qual no es molt alliberador, ja que serà rapida des de bon començament i posarem el cor al màxim.

   Sortida per els carrers del poble, donem la primera espenta al pilot, per fer un reconeixement al recorregut i ja som en feina.Una zona totalment desconeguda per a mi em farà delitar am les seves vistes i senderes. Corrent per la bora del riu i remuntant dibuixant unes siga sagues al paisatge del fons del barrancs.

                             El Juan Antonio recuperat d'una lesió, comença a enfilar el bon camí.

                                            El Emili també es troba en millor forma, poc a poc.
Avancem còmodament, el camí es de terreta sua i fa goig xafar fort, massa, ja que cap el kilòmetre 12 començo a notar el turmell. Tinc d'afluixar molt a les baixades a causa de que el sender invita a deixar-se anar, estic neguitós. En comtes d'això pujaré el mes rapit possible i a "veure venir".
En un moment de relax penso que deu faltar poc i que si afluixem molt pot ser ens atraparan antes d'arribar a meta, es moment com diuen al Bloc de "córrer per l'Ebre" de donar-ho tot per la dutxa, l'entrepà de llonganissa i la cervesa.
 En l'ultima pujada, li pego dos crits al company (Joel) per a mirar d'animar-lo, esta fent molt bona cursa avui i m'ha donat guerra. Pot ser es mereix una recompensa....trec uns metres de distancia respecte a ell, seran els que marcaran la diferencia final i cap a meta.

Felicitar a l'organització per que als temps que corren, una jornada en aquest ambient al poble no o aconsegueixen tot els que ho intenten.
Content pel rendiment d'aquestes setmanes que han estat dures, pot ser els resultats han estat millor que el desitjats, a causa de tenir temps d'entrenar. Tots podem millorar si en ho proposem. D'altra banda ara tot això passa a un segon lloc, on li toca estar.
La família creix i torno a la feina. Esper poder seguir gaudi a un altre nivell.

VI Cursa de les Fonts (Xerta)

Després d'haver estat tot el dissabte seguin la trail en el poblet d'Alfara de Carles, marxem cap a meta a veure l'arribada del primers corredor i de molts mes coneguts que hi participen.
No se quants cops em va passar pel cap l'idea que jo tindria d'estar corrent i no pas fent fotografies, que hi farem.

Tots tenien les seves histories per contar, les vivències i els maldecaps obtinguts a base d'esforç. Aquella cosa que busquem en les curses de trail. Tan gratificant es creuar la meta que s'ens oblida del tot.

No estic fen les etapes i es estranya la sensació en mi, però aquest any tenia uns altres plans. Com si em fiques dins la pell d'un "pro" tenia l'objectiu definit (sols la cursa del diumenge) Es la que puntua en el circuit Terres del Ebre i si d'intenció es estar entre els primers tinc de treballar per això.
La cursa de Xerta m'agrada, es una de les que mes cops e corregut, quatre per cer mes exactes (dos cops la Ut les Fonts) Tinc clar el recorregut i se on es pot treure profit a un avantatge i per gaudir de la cursa el cal fer.
Som a la sortida, cares llargues, la majoria porta dos dies de dormir malament, estan apunt de prendre l'ultima etapa.
Els admiro, tenen el valor de continua.
Encara que molts s'han rendit segur que tornaran l'any vinent per treure-es l'espina.

                                                Am el Jorge 4º i la Teresa 1ª (UT les Fonts)
Penso que serà una gran jornada per a disputar la cursa. De sortida es marca un ritme molt fort i el pilot s'estira per la carretera d'entrada a Xerta, gir a la dreta i enfilem cap a la Roca roja. Es un camí poc definit però que convida a estirar les cames. Tot es seguit de corriols per saltar a darrera, cara nord. Paüls ens contempla en el fons de la vall, i la remuntada cap a la Coscollosa comença desprès de deixar un avituallament al fons. Pego varies vegades una mirada rapida cap a munt i veig prop el cap de la cursa. Darrera meu no se qui porto, però sigui el que sigui no m'han refio puc tenir alguna baixada de forces o un traspueu, no se sap mai.

Les sabatilles treuen foc cap a font nova, bec i a tornar a ritme, enfilo l'ultima part tècnica de la cursa. Com me diu la noia del control en passar el xip, no es gaire forta, però contempla un tram de corda fixa que no faix servir. ziga-zagues per un bosc de pins fins entrar en el fons del barranc per a creuar per biax el pont la carretera i per la voreta del canal fins al poble, en cada encreuament hi ha un voluntari per indicar la direcció a seguir, l'ultim vial i el mes llarg del poble. Ja es sent la gent, fa poc mes de 2min. que a entrat el primer.
Pareix senzill resumir 27km de cursa en 1700m+ quantes coses passen per el cap en 2h36m de cursa, dur un ritme a 184 ppm de màxima i una mitjana de 167ppm.
Però de l'intent de narra la cursa sense que sigues avorrida, a aconseguir-ho, queda am això....un intent.

Segon mes.

Una vegada acabat el segon mes d'entrenament els números parlen sols. Kilòmetres, hores, desnivells i pulsacions son dates que analitzades, l'únic que demostren es la sensació que te un mateix d'haver fet els deures.
Sensacions en això es resumeix el fet de creuar una serralada de extrem a extrem per els teus propis mitjans. Les distancies que en la muntanya es mesuren en hores, quant llegeixes un cartell que posa "coll del vent" 2 hores i penses, però si fa apenes 20 minuts que estava allà dalt. Una distancia que recorrem sense gaire esforç per a nosaltres i la resta de gent es queda boca-oberta en el moment que nomenem 40 km o 170km i seguidament ens tracte de boixos.
Qui els i havia de dir als "Taraumara" que córrer distancies llargues no es de tenir seny, però si això es fa per necessitat la cosa canvia. No estaria mal que dintre d'uns anys hages´hem de tornar a desplaçar-nos caminant o corrent.
Després de la setmana ploguda que havia passat tot feia pensar que el cap de setmana ens donaria treva, cap al Montsià a veure les font, de ben segur estaran xorrant aigua a mansalva. Pujam per la cresta des de el primer molló fins els dotze apòstols.  El primer regal visual, la font de Mola Cima esta impressionant, molta aigual brolla per la paret dibuixant un salt, que fins i tot l'hedra que per la paret s'enfila, fa cara d'agraïda.

Continuem fins la Torreta 765m i començarem la baixada per la senda que porta a les coves del Pare Pascual. Nom que comparteix també la "Torreta", senda que ens dura fins al principi de la via Ferrada. Inaugurada l'any 2011, avui pareix que sembli  la "Diagonal" de Barcelona, es troba ocupada en molt de trams. Comentem que tan bon punt tinguem un matí lliure tenim de fer-la, jo penso que serà una de les meves pujades al cim dins el meu repte (52 vegades la Torreta 765m)
Continuem el descens a bon ritme i trobem el pàrquing, es el que hi ha a la bora de la Gr 92, no havia baixat mai per aquí, però tindrem de passar mes a sovint..
Continuem per Mas de Mulet cap a la Cogula i en busca del Remei.
Sempre hi trobes alguna sorpresa, en aquest cas ens vam trobar un grup de peregrins fent-hi missa a l'aire lliure, tots en un full a la ma i repetint el que deia el capella.
I després em diuen boix.

La Cameta Coixa (Miravet)

Moltes curses del  circuit son noves per a mi, la veritat es que m'enduc una grata sorpresa cada cop que en participo en alguna. El nivell de l'organització es molt alt i cuiden fins al mes mínim detall, els corredors que son atesos estupendament, els acompanyants que gaudeixen d'una amena espera m'entre els demés fem de les nostres.
Dona goitx gaudir d'aquestes sendes recuperades per a la gent del poble, en aquesta ultima, la de Miravet es perfecte córrer per la vora del riu Ebre, a penes 2m del seu caudal que baixava de ample en ample. Tota una matinal de diumenge per a recordar.
A priori la cursa es presentava dura, molts de metres positius i un nivell de corredors difícil de superar. Sols intentava espatllar el dia el fred que convertit en fort vent feia arrupir el muscles.
Comença la cursa i encara que neutralitzada ja agafem un ritme fort, es puja cap al castell igual que a l'arribada.

T'han bon punt deixem l'asfalt el camí s'enfila cap a munt. Segons el perfil tenim cinc dent al recorregut i seran prou trencadores.
A mi no em va be, cada cop que tirem cap a vall el Ramon s'he m'escapa de roda. Te un ritme molt fort i es un corredor a tenir en compte de cara a la classificació final del Circuit. Tinc que tirar fort de cames per a recuperar algun metre en tornar a ascendir. Però com ja tenia clar al final la corda es trenca i ell marxa, per sort avui em trobo lleuger, les coses surten en facilitat i falta poc per meta.
Es una d'estes curses que tinc memoritzades i la passo lentament pel cervell, no miro cap en darrere en cap moment, estic segur de les forces. En l'ultima pujada encara enganxo dos corredors, bona cursa.
Deu son els atletes que baixen de les 2h, per a un recorregut de 21 kilòmetres i 1400m+ esta prou be.

Lo Frare (Ginestar)

Com aquell que no vol la cosa ja estem en la tercera prova del Circuit. Una cursa que a sofert algunes petites modificacions, no puc opinar, es el primer cop que la disputaré. Per sentir dir canvis a millor, tot son bones noticies. Mes curta, menys desnivells que la anterior, però de ben segur que no deixara a ningú indiferent.
Uns 250 corredors prenem la sortida, després d'una petita representació en clau humorista de l'arribada i discurs del Frare. Molt simpàtica.

Es tira el petar de començament i a ritme frenètic recorrem el primer kilòmetre. El cor batega molt apressa, la respiració es forta, sembla que s'acabes l'aire del planeta terra. Les primeres costes i quasi sa format el podí final. El nivell es molt semblant entre la resta de mortals, se que porto algun figura d'arrere meu però intento no pensar-hi.
En les ultimes curses i ja en porto 3 enguany, he apres que si tens forca i les cames responent, no mires cap a darrera per a res, sols si t'has colat de senda. La cursa es gaudir mes pensant en lo que fas tu mateix i no patín en lo que faran los altres.

En treure la pols a la senyera que oneja dalt al cim comencem el descens trepidant fins el poble. Es mes o menys la meitat i les cames encara responent be. Pas per un avituallament, creuem una pista i les ultimes tres fites del perfil. No son molt altes però per als corredors que arriben una mica justos els farà mal. Encara veig el cap de cursa, el terreny enfila cap a un barranc i fins i tot hi ha algun obstacle en forma d'arbre tombat en mixt.

Sento els altaveus de meta, "l'espiker"conta la gent que va arribant i anima al public aplaudir als atletes.
Bon ambient i unes torrades de pa amb tomaca acompanyat de llonganisses i cervesa serà el premi merescut per a finalitzar una cursa que a priori havia escomensat  en algun que d'altre dubte, finalitzaria en quarta posició de la general.


Un sol fantàstic acompanya l'entrada en meta de tots els companys i companyes de cursa.