UTSM

Fa poc un company de curses i trail hem va aconsellar. Unes paraules que les tinc col•locades a la capçalera d’aquest blog. Son molt bones i et donen idees per al llarg camí...
Aquest ultra no l’havia preparat gents ni mica, ja que després de la decepció de l’any anterior l’única cosa que tenia al cap era acabar el millor possible. Per a molts que me coneixen una feina no massa fàcil, el sortir amb el freno de ma posat.
Per això en la sortida estava un poc més serio que lo de costum, quan en altres, la rissa tonta dels nervis no te pietat.
Es dona la sortida i en la primera rampa freno en sec, el Toní que al final seria el guanyador surt com una bala, però recordo les meues idees no bull tirar, aquest cop no. M’espero i començant a tirar la gent, veig cares conegudes, hem col•loco en un lloc còmode a terra de ningú, ara sí milles amí. El dia era fresc i per cosa de pes he optat per ficar-me casi tota la roba damunt, vaig més lleuger encara que ja he demanat una motxilla nova als reis mags per a l’any que bé.
El tram entre Ulldemolins i Margalef es fa molt llarg, encara que no es gens dur algú a mogut cintes del marcatge i enreda de mala manera els primers, tots anem de bòlid recuperant o intenta almenys el temps perdut. Alguna cosa a passat quant de sobte el Toni Calderon i en Marc (guanyador de la primera edició) de sobte hem recuperen des de darrera.

Una paradeta en boxes, la creu roja en fica una bena al dit gros del peu dret ja que al no dur ungla se m’està posant molt feia de sang. Al entrar en Cabacés km 55 hem venent molt de records de l’any anterior, aquí va ser on vaig haver de plegar per falta de forces. Però aquest cop serà diferent, ho sé. Prop del control unes veus femenines que criden ànims. Son la Eva i la Núria, ja estarà be després de tan km parlaré en algú, menjo en recupero i me conten alguna que altra cosa sobre la cursa curta del matí. La Eva a fet la segona de la general, molt bé per ella.
I l’anècdota del dia la protagonitza l’Alfareta que es presenta a la cursa en les mans a les butxaques i el penalitzen en 5m, clar acostumat les de les Terres del Ebre, xato aquestes curse que son de “autosuficiència”. No et donen més que aigua.
La segona part canvia radicalment de color, se que els favorits al pòdium han plegat i jo he trobat bona companyia, el Joel, tot un clàssic a les meves cròniques i un conegut de ell.
Esta part es molt menys dura i ja portem més de la meitat. Sento que si anem fent en bona lletra recuperarem les posicions perdudes en el dinar. Si ja o diu el company, dinem tard i soparem pon-te...
Càmbic de marxa i solto el freno, llàstima que al final en 5km més agüés atrapat al segon .Ara el tercer pobre feia una careta quant el vaig passar. Però així son les curses. Estava en el lloc adequat en el moment adequat i en les forces adequades.
I si no que li ho pregunten al “Jou” quant anàvem per dalt les crestes al ritme que portàvem. Molt content com es d’esperar i amb ganes de tornar-hi.
Bull felicitar al Juanjo per el salto a la Ultra distancia que va fer, al passar de 30km a quasi 100, enhorabona i a continuar. Em llevo el barret amb la segona posició de la Eva que an la companyia de Romera també bva fer primera de categoria. I atots els companys que al igual que jo, sofrim per que ens agrada.
El Xaneta en companyia del "Josele" també van acabar.
Enllaç amb fotos del Ultra:

http://www.facebook.com/l/cfa0e;monrasin.blogspot.com/.../ultra-trail-serra-del-montsant.html .

Cursa de Muntanya de Tivissa

Quant en Alcanar ens preparàvem per la recta final de les festes del Remei. Alguns valens van anar a disputar lo que seria ja la 5ª edició de una de les curses pioneres al circuit.

El matí com sol ser habitual en la cursa un poc fresc, però amb l’ambient caldejat per les ganes de competir. Gracies de totes maneres a la gent que encara que feia una mica de boira en cotes altes estaven esperant els participants per donar-los ànims.

La gent del a.e.alcanar ens han comptat un poc com va estar la cursa i ens d’eien que ja des de bon començament s'ho agafaren en filosofia de passar-ho bé. Molta senda, algun tram enfangat i una cresta que pareixia que l’anessin estirant
...

Alfareta que des de les primeres rampes anava soltant gas, marcava el ritme de pujada i els companys Sisco, Albert, etc....aguantaven la roda com podien.

En la recta final una forta baixada fins el poble, un espectador més que sempre espera impassible l'arribada dels corredors.

També ens comentaven que per variar l’organització havia preparat una bosa del corredor molt ben sortida, amb una gorra i uns pantalons per corre.

Com sempre no es pot esperar menys, gracies i fins l'any que bé.

Més informació:
http://www.muntanyesdetivissa.com/

Trail Guara Somontano.

Aquí teniu una fotografia dels components del a.e.alcanar que el pasat cap de setmana es van desplaçar fins a terres Aragoneses per a disputar el II trail Guara Somontano.

L'any anterior també varem tenir representacio l'amic Adolf i el Juan Andrés.

Una carrera molt dura i molt calurosa.

El menbre del CER trail la Senia (Meseguer). També hi va participar en busca dels punts per el UTMB, de l'any que bé.

Un bon amic meu va guanyar la cursa amb qüasi un hora respecte al segon classificat, Miquel Capo, de les Illes Balears.

Enhorabona a tots....

Web i resultads.
http://ultratrailguarasomontano.blogspot.com/

Trencakames.

Ha estat una retrobada poc seriosa, per al que fá a les caminades de resistencia de Circuit Catalá.
Este pasat disapte, el incombustible Xanig i jo vam pegar una matinadeta per a estar a les deu en punt a la sortida de la caminada.

El Vendrell celebrava ja la 9ª edició, amb 82km era a priorí un bon test d'entrenament de cara al UTSM. Però com diu el dixo "no es oro todo lo que reluce".
Aquest cop si va ser un mal de cames infernal el que hem va deixar tirat en la cuneta sense posivilitat de continuar.Tot va començar a un ritme suau, ja que el marcava jo mateix era de tontos fermos mal. Però molta calor acompanyada de una ampolla al dit gros van ajudar a que les coses poc abans de la meitat no anecin del tot rodades. L'agonia era una mica sentida i cada cop li donava més voltes al cap, no tenia que haver bingut aquí.... Ja ho va ensertar l'amic Alfareta en no arriesgar.
Però com el primo no diu mai que no, ja se sap.
Al final vaig abandonar com els cobarts les armes de batalla i sortin amb la cúa entre les cames al km 42.
Ja hi hauran altres edicións i curses per lluír més fort.

Pujada al Montsiá (DIARI DE TARRAGONA, 28 Setembre)

Navegant, he trobat ...

(Recull) IV pujada al Montsiá.

IV Pujada al Montsiá

El temps i l'edad ens posa a tots al lloc. Uns més avant i daltres més a tras.
El dia un poc ventós al començament feien prebeí aires de cambís.

Gent que corre disfraçada, l'embulancia que de la pressa per sortir s'endú el cronometre per d'abant i els corredors faborits no volent tirar.
Una carrera a tipica per a mí. Una estrategia mai pensada i un ritme que no agués imaginat mai que podia seguir.

Així ho d'havia pensar el noi que va guanyar quan per la pujada del Llop en pregunta quin temps havia fet l'any anterior.
Però, començem de nou. Encara no en passa una i ja en tenim un altra al cap.
Estem al "Moreno" fent una cerveseta i pasen cares conegudes, els companys de fatiga que l'endema ens veuriem les cares a la cursa. L' Alfareta en pregunta com ho beig i jo li dic clar, demá es lo dia. Si tenia una idea clara era la de estar molt motivat. Emb sentia molt fort (lla pasara).
Son les buit menys algo i els nervis es noten, rises tontes i bromes. Ens desitgem sort i a correr.
Sense molt de pacte sortim xino xano del poble, la gent del Trail Cer ens sorpren amb una disfres, son autentics, continuem per la dreçera i pronte ens posicionem. Una baixadeta i tria. Una pujadeta i continua la criba. Al racó dels Castellans 5 en cap i 2 Canareus. Anem pujant sense pena ni gloria, les cames agafen temperatura i ningú sen refia del que dúr al costat. La bassa blanca, eigua per al paladar, beus de gent coneguda t'animen al pas i com a sorpresos sols repeteixen "este es Canareu" si jo ja ho sé. Emprenem la pujada els mollons i el cor batega molt fort però agunta el ritme, com si de un peloto d'asalt es tracta anem en fila india i guanyant altitud.
Emb coneg totes les pedres, es el meu camp de batalla i cada tant els dirigeixo pel bon rúm.
Els dos passos tecnics que tenen les crestes els fem en un tanca i obrir d'ulls i ja puc beure la gent dels 12 Apostols, m'imajino la cara que fara algú quant beigue que vaig d'avant.
Els crits son espectaculars, acostumbrat a la tranquilitat d'aquestes raconades, algú emb sarpa a l'esquena, es el Juan Andres, m'anima i salto avall aprofitant el descuit de tots els demés.
Se com vaijo i sé que tindre molt bona visió si ho faig el primer. En l'avituallament del Llop més de lo mateix, sorpresos de que dos Canareus passen els primers i començo la pujada més dura. En estes ultimes setmanes l'he fet 3 begades de manera diferent i li he perdut el respecte, arribo al Mal pas el primer i el meu cosí emb treu una bona foto per al recort. Continuem el guanyador final i jo, xerrant xerrant pasem l'ereta i ja som al xeregall. Un poc més i la torreta el punt clau per mí de la cursa, aquest any hi soc 7m abans que l'any anterior i ens reagrupem per a bajar a tot gas.
Al pas per les antenes de Caldea ja ho beig clar no ting força i l'aventura arriba al seu fí. Els desitxo sort ja que no els beure més fins a la meta, el "Sillo" que va un poc millor mágafa al moment he intento seguir l'estela. Al creuar el mas de Mulet es més be un esprint per beure quí agafa lloc a la pista i comença una carrera d'obtacles, a demana pás i creuar marxadors.
Desde abans de la Cogulla fins el Remei comença un calbari particular ja tinc totes les cames dolorides i emb sento les plantes dels peus que emb cremen, però soc dúr.... o eixò crec.
Al Remei emb preng 5 seg. per xerrar en la gent de l'avitullament i fa uns metres que no veig a ningú, fare un entrada en solitari i començo l'esforç final.
En una reullada a la meva dreta emb sorpren una estelada enorme colocada d'amunt les herbes, ja soc a casa.
Quina cosa el tram final que per motius logics son els que més s'entrenet seran avui els més durs.

La sendera final que emb dúr al Mirador, també emb sorpren amb record de l'infancia ja oblidats. Les escales del carrer d'Aguiló, l'amic Ramon emb dona la senyera i la Carme emb treu la fotografia i en no res beure l'arc de meta i la gent com esclata aplaudint la meva arribada.
Penso que ha sigut la millor arribada que he tingut mai, sense comptar la benvinguda de la meva mare quant baig tornar de Irlanda amb bicicleta (el Toni i Jo) després de 17 dies.
Una cursa qüasi perfecta, sols va fallar el cava, però a falta d'eixó l'organitçacio tenia preparada Cervesa.
Agrair de tot cor a la gent que emb va benir a feliçitar, gracies...
I a la gent que no ho va fer, sento que les coses aiguen hanat d'aquesta manera, però res no es pot cambiar del pasat. Intentarem ser millor en un futúr...

(Fotos) IV Pujada al Montsiá

De tot un poc.Fotografies fetes per Sergí Simó Vila.

IV pujada al Montsiá

LA PUJADA AL MONTSIÀ, SINÒNIM D’ÈXIT!

Alcanar es consolida com un referent de les curses de muntanya i aplega de nou a un gran nombre d’afeccionats a l’esport i a la muntanya!

Any rere any, i ja en van quatre, el darrer cap de setmana de setembre es converteix en una cita obligada dintre el món de la muntanya i en una bona ocasió per desplaçar-se a la ciutat més meridional de Catalunya: Alcanar, per poder disfrutar i participar de la Pujada al Montsià – Memorial Francesc Bort (Madro) que enguany ha tingut lloc el diumenge 26 de setembre i que en aquesta ocasió ha format part del Circuit Català de Curses de Muntanya, a banda de formar part també del 3er Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre – Trofeu Pam i Toc.

Aquest conjunt de condicionants han fet reunir a la població del Montsià a nombrosos afeccionats a l’esport i, concretament, al món de les curses de muntanya, destacant la gran afluència de públic i corredors durant el transcurs del cap de setmana tenint el seu punt àlgid a les 8 del matí del diumenge quan ha tingut lloc la sortida de la modalitat cursa que ha reunit a més de 200 corredors. Una cursa que enguany ha tingut una distància total de 31 km amb un desnivell acumulat de 3600 m. Una cursa amb una gran duresa i que recorre grans part dels racons de la Serra del Montsià, amb unes espectaculars vistes al Delta i a la Plana interior de la comarca montsianenca i de les poblacions del nord de Castelló.

També cal dir, que paral•lelament i a les 8.45 h s’ha donat la sortida a la modalitat marxa amb més de 400 marxadors que han conformat els quasi 700 participants que hi ha hagut en aquesta edició. Una marxa amb la no menyspreable distància de 18 km i un desnivell acumulat de 1500 m.

Amb aquest guió es va donar la sortida a la cursa, una cursa molt dura que transcorria per la serra del Montsià i que tenia diverses pujades i baixades molt tècniques amb un elevat desnivell i que va fer suar de valent als participants. A nivell masculí, es va imposar el Josep Ma Pijuan del Borges Trail amb una espectacular marca de 3:09:16 i que va entrar acompanyat a l’arribada pel Xavier Sánchez del UEC Anoia qui acabaria deixant-se només 4 segons més, va acabar de completar el podi un ebrenc, en aquest cas el corredor independent Ramon Curto amb una bona marca de 3:12:59.

En aquesta edició també s’han de destacar les excel•lents marques dels corredors canareus, especialment del Juan josé Oliva 4t classificat de la general amb un temps de 3:13:54 i seguit a la línia d’arribada de Josep Bel amb 3:15:33, fet que mostra l’excel•lent nivell de corredors que estan sortint de l’A.E.Alcanar i que són el fruit de l’afició a les curses de muntanya que s’ha creat en aquesta població.

Pel costat femení, la campiona de l’any anterior, la xertolina Ragna C. Debats (CE Xerta) es va mostrar molt superior a la resta de participants femenines, revalidant d’aquesta manera el títol, rebaixant la seva marca en quasi 15' i de passada baixar de les 4 hores amb un crono de 3 h 52’, seguida de la incansable Lucia Caballero de la UEC Anoia amb 4h 10’ i de l’Ana Ortega (CD Misjueves) amb 4h 21’.

També mereix especial atenció l’actuació femenina local amb l’Eva Ma Queralt cinquena de la general amb 4h 26’, la Judit Bort amb 5h 27’ i la incombustible Rosa Reverter amb 5 h 34’, referendant d’aquesta manera el nombrós grup tant de nois com de noies que l’AE Alcanar desplaça tots els caps de setmana a les diverses curses de muntanya tant catalanes com de la resta de l’estat, aconseguint molts èxits tan individuals com col•lectius que el darrer any van portar a aquest club a aconseguir la segona posició del Campionat de Catalunya per equips celebrat en la nostra població i el 13è lloc per equips al Campionat d’Espanya.

Finalment, destacar la gran cursa de muntanya d’Alcanar que any rera any està creixent fruit del treball de molts anònims, gent col•laboradora, empreses i institucions que han vist en aquesta activitat una excel•lent aparador del poble d’Alcanar i la seva gent, així com una mostra de la serra del Montsià, la muntanya més alta del nostre prelitoral i que amaga una gran quantitat de possibilitats lligades a l’esport i a la natura. I com no, el merescut homenatge al nostre amic i company Francesc Bort (Madro) qui de ben segur estarà orgullós de veure la gran quantitat de gent que està treballant molt i bé per deixar ben alt l’esport que ell estimava: l’apassionant món de les curses de muntanya.

Des de l’organització donar les gràcies a tothom per la seva participació i col•laboració en aquesta bonica prova, també agrair especialment als companys del Trail CER la Sénia la disfressa que han lluït en aquesta cursa que ha donat un to festiu i alegre a la mateixa, i com no, animar i engrescar a tots a participar en la V Pujada que en breu començarà ja a organitzar-se i que constituirà un nou repte per aquest grup d’amics que treballen de forma àrdua, desinteressada i constant, per oferir una activitat com aquesta que lluita en pro de l’esport, del civisme i de la natura. A TOTS GRACIES!
Cronica de; Ruben Colell.

IV Pujada al Montsiá

A falta de menys de 24h per començar l'edició d'aquest any, tot esta apunt. Les cames, lo cap i el material a emprar per la cursa.

Es una edició especial per mí. No he tingut gaire temps per prepararme ja que la meva 1ª intencio no era la de correr, Degut com tots sabeu al UTMB (sempre present).

Peró despres de varies probes i entrenos crec que encara poder fer algo.

Molta gent per a la marxa, entre ells la meva dona, la meva germana, el cunyat i el meu pare. Que encara recordo el susto que ens va donar l'any pasat quant per culpa de la desidratació es va quedar mitg desmallat al sofar. A tret forçes i diu que aquest any no fallara. Ara el reconeixereu per dúr la camiseta del Español (Antonio Jarque).

No hi ha gaires novetats (que jo sapigue) respecte a la pasada edició. Peró de ben segur que l'equip organitçatiu ens gurda alguna sorpressa, se ho a currat molt perque tot estigues ben limpio i no faltí de rés.

Ens retrobem tots en la sortida, disposats a fer kilometres i sufrir per este Montsiá enguarnit per l'ocasió, que així s'ho mereig...............

Que no se li atragantí a ningú la pujada de LLop......