Desprès d’un nou curs a puntet d’acabar es ara moment de treure conclusions i de valorar tots els esforços resultants.
Am un total de 9 Ultres i 3 curses he fet crec jo un salt qualitatiu, ja de forma mes directa en el moment de elegir les probes i com a resultat final en la manera de executar-les. Com diu el meu company Alfara no es qüestió de cremar gasolina per res.
A principi de temporada varem fer el calendari conjuntament per decidir quins eren el volum de kilòmetres i les distancies assolir. Tres Ultres de preparació a principi de temporada, per allò de començar a agafar ritme, com si desprès no en duguérem prou de ritme… I la I Lliga Catalana de Curses d’Ultra resistència serien el propòsit per a arribar de la millor manera i estrenar una distancia per a mi nova.

El Grand Raid des Pyrenées, una cursa que recomano a tothom fer alguna vegada, prop de casa i sense massa massificacions, serien el punt i apart de la campanya d’estiu, per entrar de ple en la part final de la Lliga.
Unes curses de muntanya entranyables per a mi, com la de Catí i Alcanar per a continua en la sang calenta i el cap fred. I de propina la competició d’Ulldecona, per allò de que es a prop de casa.

Un més desentrenat i a tornar a la carga, no sigues que ho perdem tot.
Resum:
Ultres+Curses+Entrenaments: 4205km 61409m+ 387h
GR 10 Xtrem
UT Les Fonts
UTST
UTBCN
UT Coll de Nargó
Nuria-Queralt
UT L’Emmona
GRDP
UTSM
Cursa de Catí
Cursa d’Ulldecona
Pujada al Montsià

Recull de fotografies (I Lliga Catalana de Curses d'Ultra Resistencia)

V Cursa de Ulldecona

Desprès d’uns dies de repòs total, ja tornem a la carga. Encara no es massa tard per a contar un poc com em va anar la cursa d’Ulldecona.
Tot era un incògnita ja que la setmana anterior havia participat en la UTSM i no sabia com estava de forces.
A priori una carrera així, tant prop de casa em sabia mel deixar-la passar sense disfrutar d’un bon matí de diumenge en companyia de bons amics i companys.
Valia la pena provar el cos. Així que desprès de fer d’inscripció corresponent començo a mentalitzar-me.
Pujem cap a Ulldecona el Xaneta i jo, a diferencia de molt de dies avui arribem prompte (sols faltaria) estan al costat de casa.
Comencem a trobar cares conegudes i recollim el pitral, a canviar-nos per la roba de faena i cap a la línea de sortida. Si no han canviat molt el recorregut l’any passat, vaig fer el tresat la setmana següent de disputar-se la proba jo sol i confiant en la memòria el recordo prou be.
Sortida, carretera cap al castell, un baixada i remuntem cap a les antenes, un altre tros de baixada per pista, bruixes i una cinta creuada en la sendera (obra d’algun graciós) ens despista per uns moment. Tornem a la carga i arribem a les pedreres, saltem la serra de l’Ermita per la zona de les vies d’escalada. Sortim en busca de la ultima pujada per els abrics am pintures Rupestres, un camí que sols obrin per a nosaltres aquest dia de l’any.
Baixada per el barranc de les bruixes i ja es veu el poble. Anem el Xavi de la UEC, Ramon Curto i jo, tenim que repartir posicions ja que queda poc i estem molt igualats de forces. Al arribar a l’asfalt queda encara casi 2 kilòmetres i es faran durs creuant tot el poble, el Ramon s’ha quedat enrere i jo intento seguir la roda del Xavi, pon-te em despenja i finalment entraré 9é de la general en un temps que no esta gents malament 1h56m. Esmorzar-dinar de germanor i entrega de trofeus per als mes rapits. Molt aplaudit tots els participants i felicitats als organitzadors, fins la propera.

UTSM'11

Apretan les dents, ja de sortia
De nou un altra proba al sac, una d’aquestes que et posen al límit les forces físiques i mentals. A priori es presentava molt dura, no tan sols per tractar-se de la ultima de la lliga. Sinó perques decidia tot en aquesta i els nervis estaven a flor de pell.
Moltes cares conegudes donant-me ànims i consell…
La feina era meva i tenia que intentar de totes quedar entre els tres primers a la cursa i la lliga.
Tota la temporada havia voltat entre tres reptes;
UTST (Ultra Trail Serra Tramuntana)
GRDPY (Grand Raid Des Pyreneés)
LLUC (Lliga Ultres Catalana)
Sempre es bo tenir un objectiu i una meta, enguany ja quasi complerts.
Tenim el despertador posat, les motxilles amb el material obligatori preparat i repassat. La nit es fosca i ja comencem a moure’ns, tenim que arribar pon-te per poder estar una estona parlant en la gent, no hi res que em plena més que sentir les victòries personals de la gran família d’ultratrailers…
Ja en la sortida: Es podia intuir un poc per on anirien els trets de la cursa, jo tenia al Manel Amor bufant-me el clatell i a la part esquerra el Toni Arbores disposat a fer un altre any record del circuit.
Contemplar el paisatge al ritme que bamp començar era força difícil, en pocs moments ens quedem tot sols els dos abans nombrats i jo. Ho estava passant be tenia moltes ganes i forc a les cames per a tirar “milles”. Una pista empinada donava pas a un tram de sendera entre pinars i sense temps de pensar molt ja estem arriba’n cap al primer avituallament (Ulldemolins) kilòmetre 28. Tinc una agradable sorpresa quant al arribar em trobo la familieta esperant, quin goix.
Per a continuar tot seguit cap a Margalef el tram a afrontar es molt monòton. Un tram de tobogans i corriol en uns quants pont tibetans per a salvar els desnivells. El Xaneta i Alfareta al km50
De sobte tinc que afluixar un fort dolor que em puja per l’esquena m’obliga a reduir la marxa. Necessito caviar l’estratègia per a poder continuar en condicions, penso que serà el millor parar en el segon avituallament (Cabacés) kilòmetre 52 i pédre una estona conscientment, serà lo millor. Després d’una bonica remuntada continuo en tercera posició la resta de la cursa, els corriol i pistes em resulten familiars ja que l’any anterior també l’havia fet. Tinc la sensació de que si continuo així tindre moltes possibilitats de triomfar. Camino a les pujades i penso que els perseguidors meus també ho faran.
Aviat arribo a la Vilella Baixa i com diu el nom toca pujar a la Vilella alta, però en mig d’una pista ¡sorpresa! Un control inesperat per als que els pogué temptar el retallar fora del circuit. En cada font les ganes de ficar el cap vaig passa a ser una realitat, ompli la botella i continuo cap al kilòmetre 80, segon avituallament sòlid de la jornada. No se si en aquesta edició l’organització a millorat o es que després de tres edicions ens em acostumat a l’autosuficiència, des de luego res a beure a la UT Coll de Nargó.
Una organització que te molt que ensenyar a d’altres i es pren les normes en serio, am controls de material i sancions model…
Al meu pas em diuen que porto el segon corredor a menys de 7minuts, serà fàcil tenir una referència visual ja que continuo per una forta pendent, seguit per una zona aèria per dalt una carena de muntanyes força exposades. Però el cap en dona que pensar no se si serè capaç d’atrapar-lo ja que no el veig. Però els ànims tornen a sobre venir quan en la Morena de Montsant el tinc a 5minuts, ja es meu. Se que puc agafar-lo i tinc forces. Frontal al cap i gas, saludo als Mossos d’Esquadra que vigilant els encreuaments. Ja el tinc a tiro i ell ma vist, accelera però no hi ha temps a pedra… El meu fill es mereixia mes que jo la medalla
Ho resolem pacíficament ell primer, ha anat tota l’estona davant i tampoc em fa res per a la Lliga.
Jo entro poc a poc i en un temps molt bo 11h14minuts. E rebaixat 1h16minuts de l’any anterior, casi res. El campió de la cursa, sense rival...
El Ivan, estrenant-se en aquesta distancia ho acabaria fent molt be, passaria per el arc de meta en 6ª posició.
L’amic Juan Antonio desprès d’una setmaneta per Lisboa de vacances va tornar en les cames carregades i el cap en altres coses, així que al km50 va optar per plegar.
I el meu cosí Xaneta es deixa la pell fins que arribar a meta en un mal de peus que ni la setmana de treball li a tret.
http://www.naturetime.es/content/ultra-trail-montsant

A per cert, tambe vull donal les gracies a tots els amics i companys que durant tot el recorregut em van donar anims i ajuda moral...

V pujada al Montsià

Un petit video del moment de la sortida, en el nou enplaçament de la plaça Lluís Companys d'Alcanar, encarant la Ronda del Remei i la dreçera del Cor de Jesús.

V pujada al Montsià

Com cada any el últim cap de setmana de Setembre, sol ser molt plenet d’actes, festius, esportius i lúdics…
Els que Ens interessen son com no, els esportius, i la V pujada al Montsià era l’eix de tots els esdeveniments. Una xara col•loquí i la cursa del Diumenge pel matí serien el reclam de les meves cames.
Ja es el dissabte i unes bones amigues s’han desplaçat des de Mallorca per disputar la cursa, desprès de la propaganda que els hi am fer. Quedem per dinar junts i ens contem coses, les posem al dia sobre la cursa en si i ens acomiadem fins demà.
La xerrada es molt interessant, entre els tres ponents segur que podem donar la volta a la terra amb els Kilòmetres que han fet. Es contrasten aspectes d’entrenament, alimentació, recuperació i algun que d’altre truc per aguantar dret tantes hores.
El Diumenge per el matí em llevo aviat, encara que tinc la sortida prop de casa, bull estar a punt per sortir. L’ambient es fantàstic en arribar a la plaça Lluís Companys, la sortida es a punt, hi ha esmorzar per al que en volguí, tot a punt.
Cares conegudes, amics i companys son tot el que veig. Tinc una sensació molt estranya, no tinc ganes de córrer i no es normal en mi. Se el que m’espera pel davant.
Son 3hores de Màxim esforç, arribant a la meta en el mínim de forces i això se que passarà factura al final.
Cada volta em dono més compte que aquest tipus de carreres no son les que a mi em van. Necessito llargues distancies en les que tens temps de retrobar-te a tu mateix, tens temps de pensar i ordenar la vida, que reconegué els errors i les faltes comeses...
Es completament un altre plantejament i en definitiva un altre estil de vida.
Es dona la sortida i estic a casa, em fico en la ment fer bon paper (cras error) al final la pagaré i grossa. Faig tota la Ronda el primer i continuo per la dreçera, en l’encreuament del Remei el mau pare fa d’urbana i esta dirigint el transit. Quant tornarem estarà en el darrer control, no falta quasi res...
Durant el transcurs de la cursa em passa molts cops la idea per el cap que enguany no deuria agut de sortir, massa prop de Cavalls del Vent, sense temps per a recuperar-me i segur que així serà. Però el ruc he estat jo i ningú m’ha obligat res es pot desfer.
Em trobo tota la cursa sol, menys en els passos pels controls on sento molts cop cridar el meu nom, res com a casa. El primer Mollo, els dotze Apostols, el Racó del Llop, la Torreta. Sense cap dubte el més especial per la seva situació, altitud i panoràmica. El Mas de Mulet i ja som tots al munt, la marxa i nosaltres compartim senderes fins a la meta, es un no parar de demana pas. Però això si tots responen favorablement...
Últims 6’5km els més durs, quants cop no els he fet enguany, ja ni m’han recordo.
La calor que no ens a donat treva, comença a aparèixer a la planta dels peus, em cremen i ja estic a les ultimes.
Plaça del Mirador, escales d’Aguiló, recta de la Volta i meta, en companyia del meu fill els últim metres es tornen mol mes suaus i còmodes...
Seguim en l’animació de la festa i entrega de trofeus.
Feliçitar els del Trail CER que es van endur la guitarra cap a casa...

IV Cursa de Catí

Web;

http://voltacati.blogspot.com/
CLassificació;

http://https//docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2ZRaBQUXKLYNjFmYTY4MzAtY2VkZS00N2YxLWIxYzEtZDQ1MGI1ZDBlOTk1&hl=en_US&pli=1&hl=en_US&pli=1

Encara estava en proses de recuperació, Quant l’amic Alfara em truca per a dir-me si tenia ganes de fer una carrereta a Catí el cap de setmana del 10.
Jo li vaig dir que no sabia com tenia el cós ja que la ultima m’avia deixat tocat. No hi havia per a menys 160km i 10000+…

Però tampoc em vaig fer de pregar molt i jo també soc dels que m’apunto a un bombarder.
Passem a replegar al “Xaneta” i cap a munt. Dorsal, un cafè al bar del poble, saludem a uns quants coneguts i canviar-nos el trage de feina.
Es respirava ganes de córrer, la gent calentaven i estiraven. Hi havia molt de nivell, Agustí Roc, Remigio Queralt, Juan Antonio Alfara, jejeje…
Unes paraules dedicades a una companya desapareguda en un fatal accident i donen la sortida.
A priori el meu objectiu era vorem a mi mateix fins on era capaç d’aguantar, però jo sabia que una vegada al tall les coses canviarien. Tiro cap a davant i veig que a les pujades les cames responen, em dic a mi mateix “que segueixin així”.
Un avituallament i aviat tenim la baixada pel davant, un tram de senda molt bonic que ens porta planet per la falda de la muntanya i cap a vall a l’abellà. Remuntem i 5km per al poble.
Em trobo be i al començament de la baixada e deixat passat a Joel de la Sénia i un altre noi, tota l’estona que ens tornem les posicions i se que ells es deixen caure millor. Acatxo el cap i no miro en rere, es moment de tirar la resta de la gasolina al carburador…
Ja soc a meta, l’Eladio diu el dorsal i el meu nom en entrar. Se m’escapa un somriure.
1h58m i la posició 10é.
Molt bona cursa i plena de bones sensacions am la companyia de cares conegudes de fatigues.
Feliçitar a l'organització que hon van fer molt be, i encoratxar de cara a l'any vinent...

3ª Circular Panta Oliana

Encara que aquest any no he pogut anar degut a la proximitat del GRPY, no vull deixar de parlar d’aquesta magnifica marxa organitzada per el Grup Excursionista D’Oliana.
Molt bon ambient i un ritme frenètic des de el començament fent de la proba que sigui exigent i dura. Tot el secret esta en fer el màxim de kilòmetres amb la llum del dia, ja que tan bon punt es fa de nit es perd molt de ritme.
També bull donar les gracies ja que encara que no hi he estat m’han tingut molt present, dedicant-me un raconet en el cartell d’anunci de la cursa.
Moltes gracies Jordi…fins l’any que vinent. Ens veiem en la 4ª edició.
http://www.grupexcursionistaoliana.org/

Grand Raid des Pyreneés 2011

El Dawa Sherpa es va voldre fer una foto en nosaltres.

Que no podria contar d’una cursa amb una durada màxima de 50h i una distancia de 160km en 10000m+.
Tindria moltes coses que contar. Algunes de bones i d’altres de no tant.
Com afrontes un preparament? Com et planifiques l’any? Molta gent t’aconsella i de tot s’aprèn un poc.
Però quant estas sol allí en mig de la foscor de la nit, en la única visió d’uns quants metres il•luminats per el frontal.


Quantes coses et passen pel cap?
Segur que molts sabeu de que parlo.
Després de un petit retràs de la sortida de la cursa, a les 7h es donava per començada la Ultra, una idea clara tenia, era la primera vegada que afrontava aquesta distancia i no sabia molt be com seria. El primers passos molt ràpids, com sempre. Una pujada i sobra la roba, pon-te veig el cap de cursa i m’hi col•loco prop per si avui es lo dia. Arribem a una estació d’esquí i 1é avituallament, l’ambient es fantàstic.
Seguim planejant fins al control de Artigues km29, els corredors ens em distanciat bastant i confirmo que no tinc ningú darrera, soc entre els 5 primers i el Oscar que al final guanyaria em obri camí, per poca estona…
Al arribar al control un Francés i jo anem al mateix ritme i mol aviat comencem a parlar.
M’explica que ara toca la pujada mes forta, fins al pic de Midi 2876m.Degut al mal temps han neutralitzat aquets tram i sol arribem fins el coll. Carrego aigua i surto.
Fins a l’estació d’esquí de Hautacam es un tram de tobogans per a gaudir de la cursa.
De les vistes no puc parlar molt ja que l’aigua i la boira no et deixaven .
En passar pel control em col•loquen un GPS per obtenir dades de la cursa, millor penso, si em perdo al menys em trobaran. Continuo la baixada, se que pon-te arribaré a la primera “base vida” que diuen ells. Deixo el paravent de batalla i agafo el lleuger, em canvio la camiseta mullada i menjo alguna cosa, fa estona que veig a ningú, es un bon moment per fer la meva, estic el 3é però soc sensat i se que no puc durar molt. El ritme a decaigut, el fet de no tenir una referència clara em fa afluixar força les cames, tinc la sensació de que vaig sol i el desnivell es brutal de 500m fins a 2334m per a torna a baixar a 926m.
En el transcurs d’aquesta zona m’ha atrapat un Francés i seguim junts, una pendent amb molta herba no farà fàcil el descens en poc temps els dos toquem am el cul al terra i arribem al 100km Cauterets. Continuem la cursa, penso com estaran els companys, la dona i el fill, que estaran fent durant aquest dia que amí m’està semblant tant llarg.
Ens cau la nit i ens col•loquem els llums, serà freda i si tot surt mitjanament be al altre costat de la nit arribaré a meta. Segona base km120 canvio sabates, calcetins i em col•loco els pirates. Últim desnivell fort i també ultimes forces per a poder arribar a meta. En un moment d’incertesa m’he quedat sol i segueixo a un ritme de tortuga, un laberint entre carrers i passeig per dins el bosc fa guanyar un poc d’altura fins a l’estació- avituallament. Control sorpresa i menys mal tot correcte, tal i com son ells ja m’esperava algun ensurt.
Fase critica en la ultima pujada, no les tenia totes i a més de veritat en varies ocasions em pensava que em quedava. Si m’esperava em marejava, si no em faltava l’aire. Estava caminant sol cap a 2500m, la temperatura baixant en picat i jo a menys cero de forces.
Fins i tot el del control del coll em va desitjar molta sort, em devia beure apurat...
A cops aconsegueixo arribar a l’últim control Rest. Merlans km145, -3 graus i no podia moure els dits, una dona pobra en bufava els dits. Surto seguin la pista d’esquí i ja comença a clarejar em creuen els de la curta que han sortit a les 5h, com es d’esperar el Dawa va el primer i treu al menys 5min. al segon.
Al igual que a la pujada l’ambient al coll es espectacular. L’odissea arriba al seu final encara que en aquell moment es va fer etern repetim el camí de tornada, això el farà encara mes llarg si cap. Encara que no puc corre, al arribar al l’asfalt faig un últim esforç i son quasi les 9h del matí quant creuo la meta. Tot s’ha acabat.
He arribat el 9é am un temps de 25h 46m. Ara se que el material si es diu que es obligatori es per alguna cosa...
El amic i company Alfara arribaria en un temps de 36h i poc, despres em contar que al pas per un control, a entrat un moment al “espa” a relaxar-se...
I que dir de l’infatigable Juan Andrés, ell si que amortitza les incripcions, treu suc a tots els avituallaments 46h. Però ell va acabar...

Trail Aneto 2011

Alguns dels nostres company van disputar el passat cap de setmana L’ultra trail Aneto a Benasc. Moltes cares conegudes i sort diversa es el que es va poder beure.
El Josep Bel que disputa la marató va aconseguir podí en la 6ª posició i primer de la seva categoria. El Josep Garcia molt conten ens va contar per telèfon des de el mateix lloc que havia aconseguir baixar 40m el temps de l’any anterior en les 2 Cares del Aneto i el Juan (nitet) per als amics aconseguia acabar amb un molt bon temps la marató.
També algun que altre del Trail Cer va aconseguir podí en la categoria, parella mixta. El Ivan i la companyera, que em perdone però no la coneg.
Moltes felicitats a tots i a seguir entrenant…
Jo d’altra banda continuo amb els entrenaments solitaris per a preparar el cap als 160km i 10000m+ del Grand Raid dels Pyrenes.