Cursa nocturna dels Cocons (Tivenys)

A priori una cursa en molt d'encant, al tractar se d'una cursa nocturna en aquestes dates es ideal per a entrenar i ja que no puntuava per al campionat de les Terres de l'Ebre. Millor encara.
Marxem cap a dalt com si de una excursió es tractes, 4 espectadors i un sol corredor. Recull del pitral i una cerveseta fresca antes de la cursa, sesta tapant el cel pareix que s'apropa tronada. Segur que sols serà mes calor.

Em canvio la roda i uns estirament per a començar en ganes.
Donen la sortida i els caps de serie ja marquen posicions, errada i despiste ningú sap per on segueix la prova, de nit com es i sense una senda clara serà molt fàcil despistarse... El primer i jo arribem a un encreuament agafant la senda que no tocava, llàstima uns segons que perdem per a tornar atrapar el cap del pilot.

El traçat es prou corredor i sento que les pulsacions del cor son molt rapides, pujada baixada suau, un tram en pedra solta per anar en compte. Passen el kilòmetres i em sento be les cames responent se que no es una cursa per a tirar-ho tot al foc e vingut a disfrutar. Es clar que si en algun moment et trobes en ganes de córrer i donar guerra es quant portes un pitral entre els primers.
Cap a l'ultima part del recorregut i desprès d'un aterratge entre la maleïa sento les cames un poc pesades i ja esta tot decidit, tiraré fort per intentar treure un bon temps. Una entrada a meta agafat de la maneta del Noé serà la millor recompensa per una nit d'estiu a la borà del Ebre.

Temps; 2h13m         Distancia;24km         Desnivell;1100+     Cerveses; 4 mes o menys

Andorra Ultra Trail

Una cursa a priori molt dura, sols el fet de nombrar la entre els cercles de companys d'Ultres ja desperta admiració. Com la panteixem?
De la única manera possible si es d'aquest planeta. Am seny i tot el respecte....passant hores i temps.
Tenia l'espina clavada des de el 2010, quant en la Margineda i després de 12h de córrer, en el transcurs de la meva primera i única Mític vaig decidir abandonar. No sortien els comptes.
En aquella ocasió érem un grup nombrós de gent i en cada cursa tenim algun representat local. Alguna cosa a canviat quant aquest any sols pujo jo a fer la Llarga i prou.
Respecte, als 170km i 13000m+ serà la cursa mes dura que e fet fins ara i sense una motivació exepsional no estaria en la linea de sortida, la família, els amics, gent que em coneix i sap les matinades i el treball que costa estar allí.

Com diu la dita "allí on i vaigues que en hi hagué dels teus", pron te trobaria companyia, gent d'Ulldecona (poble veí) disposats a compartir i disfrutar de la muntanya.
No voldria fer molt extensa la crònica ja que entenc que per les experiències viscudes seria molt difícil resumir en paraules la sensació de formar part de l'entorn natural, de l'equilibri dels elements, del fet material de donar la volta a un país. Seria difícil explicar la sensació de que el temps s'ha detingut en el instant que comencem a caminar en busca de la primera cota màxima, trabesant colls, llacs, cims...que segur que no som capassos de distingir, si no ens expliquen al cap d'unes hores que s'anomenen de diferent manera.
L'esperit que fusiona dos persones de primeres diferents, en el mateix instant en que ens adonem que els ritmes, les ganes i les forces son els mateixos. Sense tenir de intercanvia ni una sola paraula. El pas de les hores que fatiga a uns i enforteix a d'altres.

I la sensació mes forta desprès de 42h32m de sumar desnivells, per fi dormes una estona i en obri els ulls tens aquella sensació estranya de que tot a estat un somni, un "flax bag", una imatge que es repeteix a la ment, una sensació de dur encara els pals enganxats al cós, com si d'una extremitat es tractes...
Tornes a la realitat quant comencen a trucar a la família i et narren l'esperiencia viscuda per ells d'avant de l'ordinador, l'alegria que senten en el moment que la pagina actualitza i reben nova informació, mes encara si es tracta de bones noticies. "Esta en cursa" deia la meva dona cada cop que passava el xip per un punt de control.
Una cursa espectacular des de tots els punts de vista, sentes els galàctics rendir se i t'alegres per aquell que apurant les ultimes hores del tercer dia entra a meta tot pletòric.

El proper any no podré tornar, vull provar altres curses, però deixo la següent porta oberta per tornar a disfrutar-la, gracies Cims Magics.   Quin nom mes encertat.

Nuria-Queralt'12

Moltes vegades fem les coses sense pensar-ho be i meditar-ho a fons. Aquest com va ser una d'elles. No tenia temps després de L'Emmona de recuperar me massa en condicions per a poder disputar la proba.
Sento que tinc que intentar puntuar per a continua viu en la lliga, ja que la temporada no esta sent com esperava degut a les ultimes retirades.

Algun pensara que tinc molta pressió degut al fet d'estar en una marca, jo no penso així, tot el contrari se que tinc un recolsament al darrera i prou.
Marxo cap a Berga en la dona aprofitant el dia festiu de Sant Pere i en les prediccions de forta calor que donen per al cap de setmana te molta pinta de que serà una Ultra de les dures.
Agafem el bus, desprès el cremallera i ja som a la sortida, que bonic que es tot eixò, no hi havia estat mai i en els ultim 2 anys quatre vegades. Cada cop en trec un record diferent i ja començo a conèixer gent d'aquesta grand familia...

Es dona la sortida i poques son les ganes de tirar cap avant, agafo la iniciativa i em fico a tirar (a veure que tal es dona el dia).
En arribar a la font de l'home mort ompleg d'eigua i pujo sol cap al coll del Pas dels Lladres. per darrera veig gent remuntant com jo. Bona senyal, quant començo el descens no em noto les cames molt fines i decideixo afluixar i esperar algú per tenir companyia.
Arribem a la Molina primer avitualla ment fort, esperava trobar la dona però mes tart sabria que se'ls a fet tard al recullir la sortida i portaran tot el dia un hora de retard. Llàstima les sabates que duia m'aguesen anat molt be.

Es hora punta i les pistes d'esqui de la Molina son testimoni de el nostre esforç, la calor apreta i l'aire esta calent. Baixada fins al refugi i desprès fins a Gaba. A hi agut un canvi de lider que a tingut d'avandonar. Ara estic el segon però se que no tinc moltes opcions.
No arribaré mes lluny que el que el cap i les cames em permeteixin. Encara que les cames no responent, les idees les tinc clares i se que algun punter em vindrà be de cara a la classificasió final.
La muntanya del Pedraforca imponent m'observa passiva com vaig afluixant el ritme de cara a l'ultima pujada, pron te escomensara a passar-me gent, altres corredors que han sabut dosificar millor les forces que jo.
Corono el coll de la Gallina Pelada ja entrada la nit, a prop de les 23h i en baixa em sento molt malament i tinc fred encar  que duc tota la roba posada, llàstima a tan sols 17km de meta estic obligat a plegar, no estic per a continuar i de cara a la cursa de l'altra setmana (La Ronda dels Cims) sols 5 dies de recuperació.
Em sap grau per que la dona m'espera al cotxe i no em rebrà a meta, si no per la retaguardia, on arriben els bensuts. Felicitats al Marc que a estat molt intel·ligent de cara al final de cursa.

Donar les fracies al Lluís Soler per tota la feina i el treball dels voluntaris...

Ut Emmona (Campionat de Catalunya)

El calendari sobre carregat, es el primer que vaig pensar en quant cap a lla al mes de Març tenia clar les curses que volia córrer aquest any.
Un mes de Juny que es panteixava ple d'interrogants, com es recuperaria el cós, seria capaç d'estar a un nivell optim per a disputar les primeres places, o fins i tot que em diria el gefe quant li demanes tants de caps de setmana lliures...


Be desprès de la desfeta de "Coll" i la bona cursa de "Fredes", Emmona es especial per a mi, l'he corregut tots els anys i molta gent em coneix allí d'alt, fins i tot al entrar en meta un em va dir que es recordava dels meu pals a l'any anterior.
Marxem cap a la presentació del "Team" divendres per el matí, la gent de Lafuma a organitzat l'acte oficial per a donar-nos a conèixer als mitjans de comunicació. Molta gent del Trail Running es dona cita allí. La Mònica Agulera, El Lluís Soler son algunes de les persones que reconec i desprès de l'acte parlem una estona... Ens ensenyen la roba de la temporada 2013 i la veritat es que milloren molt l'aspecte tècnic.
Despres d'una estona de relax emprenem el viatge cap a Sant Joan de les Abadesses i directe al Brifing.
Pocs canvis respecte a l'any anterior, si de cas algun del recorregut, el que si es nota es molt bon hanvient i nivell.

Es l'hora de la sortida, exhaurits els nervis previs de el no saber que posar en la bossa de la base vida, el no saber quin mengar endur-nos per al dia, fara molta calor i les sals son importants. Be a córrer.
L'amic Adorf a aparegut en l'ultim moment, a vingut sol...a veure si s'ha recuperat. Pronte prenem posicions i a per feina. Es començo a mirar gent, els conec a tots d'alguna cursa, Jaume, Gerard, Jordi, el de Huesca, però en hi ha un d'especial, en la meva primera cursa llarga (Transgrancanarias'09) vam coincidir...es l'Arnau.
Penso que no tindria d'estar entre nosaltres, es d'un altre nivell, durant la cursa canviaria molts de cops de pensament. M'agrada córrer al seu costat, sento que totes les mirades el vigilen, te un historial que impressiona. Se com estic, penso des de primer moment que aquesta no es la meva guerra i ja donaran la cara els demès. Un atac, dos i el cap d'avant de la cursa es va tornant. Em mantenga entre la quarta i cinquena posició o veure tot des de el darrera. La gent esta callada, en estat de conçentració, les primeres paraules que sento venen del Jaume que se m'apropa i em diu "avui el podí es pagara quart". Quanta raó te, tots tiren en força intentant agafar algun metre.

Recordo l'any anterior i se que fins a Núria no vaig enxampar el cap de la cursa, enguany es repeteix la jugada, però des de mes a prop.
En la pujada cap a Coll de Tres Pics ja s'ha obert un tall prou gran entre el cap (4 persones) i els seguidors.
L'avitualla ment es rapit i el Jordi i Jaume marxen cap a vall, segons que desprès es comvertirant en minuts en la pujada cap al Coll de la Marrana. Els segueixo de lluny i se que tenen prou potencial per obri tall, els que venen darrera no em preocupen, si em volen agafar que s'espavilin... Fantàstic duc el mateix temps en arribara Núria que la edició passada i el ascens fins al Puigmal pot ser un poc relaxat, pronte ho e pensat, començo a pujar en Arnau i m'enadono que les cames es resenteigen, seguiré al meu ritme la baixada que en be serà Llarga quasi 2000m- fins a Planoles. Durant el camí en companyia de Jaume m'he agut d'aturar (necessitats del cós) però en passar per Corral Blanc primer i en Planoles mes tard veig que el cap de cursa en aquell moment, no esta treien grans diferències i s'obri una porta... la del podí.

Em beig forçat a parar una estrona, les plantes dels peus em fan mal i penso que en la bossa tinc unes altres sabatilles. Em refresco i surto, bona sensació, almenys durara unes hores fins que torne el dolor. Seguim la remuntada cap al Coll, però abans se dels altres anys que en el sortir del bosc, en arribar al prat d'herva, hi ha uns abeuradors de baca que en altres ocasions m'han salvat i començo a pensar en la seva aigua fresca. De sobte ja els beix i com si d'un mirall es tractes el Jordi, l'Arnau i el Jaume que arriba en estos moments es deixen atrapar per l'oasi refrescant... comença la cursa en serio, tornem a estar tots junts i ara si les cartes estan tirades. El Jaume que es un estratega sap el que a de fer, Arnau surt al darrera, el Jordi per desgracia i o dic en serio, em sap mal però a quedat KO!!!!
Am l'esperiencia de l'any anterior arribant a l'esprint el ultim kilòmetre am ell no em refio e intento ara si tirar fort del carro per obrint tot l'espai que pugues. Tram que es fa molt Llarg 18km sense aigua a estes altures de cursa i en la calor, no es de broma que aquesta setmana ague canviat la pell dels dos braços....
Campelles resibiment, avitualla ment, refrigeri i ja tinc les idees clares, a beure que pot passar mes. Des de aquí fins a Ribes tot es baixada, pas per una ermita i un xicot am els seus fills, com si de tota al vida em conegues em diu am veu protectora "ja hi ets, si ho agafes en calma la pujada al Taga no serà res" bones paraules que em resonen al cap com si de la cançó del estiu es tractes, gracies company!
Avitualla ment i sorpresa en un terra zeta del poble, la Judit, el seu pare i l'amic Aguiló (retirat a Núria) trago de cervesa i continuo. Arribo al control, veig els refrescos de Cola al sol i els i dic "qui s'ho a de beure eixó" s'he m'acosta la Fernanda i em pregunta que tal vaig, per a les altures de cursa que estem prou be li contesto i ella em confessa (cras error) que l'Arnau no va molt fi i a fet alguna equivocació de menjar, eixó em dona forsa i tiro cap a dalt. 
Be per on anabem, pujant al Taga 2040m, ultim escalo de la cursa i tinc a la vista el cap de cursa, mes tard sabria que un despinte havia propiciat que el cap agües canviat momentani ament. menys de 200m em separen d'ells, però la rampa es tant forta que penso que si cauen se endurant cap baix.
La red Twiter o resumeix be, al cim Arnau 20h20m de la tarde, Jaume 20h22m i jo 20h26m tot molt ajustada.

Coll de Jou i 12 kilòmetres per meta, decideixo que e complert mes que de sobres les expectatives, no havia panteixat esta cursa com per a fer podi però no vull enganyar ningú "arribats al ball, a ballar". A poc mes de 3km de la dutxa encenc el llum i per els carres del poble aplaudiments i gent que crida, fabulós am una organitzacio de "exelent". Cap a dormir i a esperar l'amic Juan Antonio que s'havia marcat l'obgectiu -20h.
La família de la muntanya es immensa i la felicitat que s'assoleig al disfrutarla in explicable...

Fredes-Paüls'12

Descansar, dormir i tornar a començar...
Tenia que traurem la espina de la UT Coll de Nargó, així que tan pron te arribo a casa miro si les inscripcions a la Fredes-Paüls encara estan obertes i m'inscric. Es la setmana que be i em servira per a posar-me a punt de cara a l'Emmona (Campionat de Catalunya).
El bon amic Juan Antonio s'ofereig per a ferme de xofer i venir a recollir a l'arribada, quina sort conta am gent així. Podrà venir la família i tot.
Es el disapte puijem cap a Fredes l'hanbient es espectacular, cotxes i autobusos, fan cua per recollim dorsal i fins i tot el meu cosí (Xaneta) a trobat dorsal a ultima hora.
Des de la plaça del poble es dona la sortida, el que bulgue corre te camí per davant, començo suau però el pulsomentre comença a pitar, es de l'entrenament del dia anterior, el paro. En poc mes de tres kilòmetres estem sols el Puça i jo, ell em proposa fer temps o tirar junts. De cara a la setmana que be prefereixo tirar i fer camí encara sense encantar me.

Anem tirant junts ell es coneix el traçat a la perfecció. jo la vaig fer el 2009, va ser la meva primera carrera Llarga i han passat moltes coses des de llavors. Arribem a un tram que el camí es comberteig en una senda que puja i baixa. Per un moment faig la goma, estem a poc menys de 2km per Caro i l'Albert se'n va. Continuo sol...
A medida que faig el traçat poc a poc en venen al cap les sensacions viscudes anys atrac quan passava per primer cop, recordo fer 5h32m i se que ara mateix el nivell esta molt alt. Penso en l'horeta menys a l'a vast.
Fent el màxim de camí possible de dia quasi no farà falta el frontal. La baixada final es molt mes neta que l'altra ocasió i per tan es fa molt mes ràpid, veig el poble ja hi soc. La calor dona pas a l'alegria de creuar la meta agafat en el meu fill i l'abraçada de la meva parella.

A sopar i a recuperar-nos falten 6 dies per a la Copa.

UT Coll de Nargó'12

Be ja se que vaig dir l'any passat que no tornaria...si haguera sabut com acabaria tot de segur ni hi hagués anat.
Però es clar si els comptes et surten tens d'aprofitar l'ocasió.
Ja soc a Coll hi he pujat sol, L' Adolf  i la parella estan e un hotel, jo dormin al cotxe equipat per al moment.
Em llevo d'hora i encara estan muntant l'arc de meta quant recullo el dorsal, preparatius i ja estic a punt. Es preveu una forta calor durant tot el dia, toca patir fins quant?
Bon ambient en la sortida però es nota la davallada de corredor respecte a l'any anterior. No es van portar gens be.
Donen via oberta i a córrer, pronte ens colocarem Aguiló i jo al cap de la cursa. Anem comentant la jugada, els de la curta surten mol mes rapit, es clar sols en tenen 35km per davant. 1PC recullin aigua, estic bevent molt i no es normal, se que patiré...
En un encreuament perdo de vista el company i em colo barranc a vall, segueixo les marque que no son fins que trobo un bomber que esta marcant un altra cursa. Merda!!! desfaix el camí, però ja e perdut molt temps.
Vaig fent i les ganes de córrer son les mateixes que d'escriure aquesta crònica.
Senda que transita fin un encreuament de camins, els de la curta a la dreta i jo a l'esquerra, començo a remuntar per una pista que pica cap a dalt, camino i sol, nomes faig que mirar a rere. No arribaré gaire lluny am aquest pessimisme, avui no tinc el dia i ja en porto tres aquest any. Que m'esta passant?
Una font per fi, trec les botelles i en fico una de sals, beg tranquil i m'enxampent el Salvador i el Jordi.
Per un moment m'enganyo a mi mateig i em trobo en forces, tiraré cap endavant. Remuntem una pista fins que es comberteix en talla foc, un descens fins la carretera i control-avitualla ment.
Esta la Núria i ja tinc els comptes clar, no en tinc ganes i el cap avui no vol. Massa coses al cap.
Un cop al Punt de Control menjo alguna cosa i cap a casa. Demà sortiré a entrenar mes i millor.
De camí m'assabento que l'Adolf va molt fi, penso que guanyara, no tenia cap rival, felicitats company.

Xerrada de Juan José Oliva Simó a l'INS Sòl-de-Riu (Alcanar)

17/05/2012 17:00 publicada per FLORENCIO SALES VILALTA [ actualitzat el 17/05/2012 17:13 ]

L’ultrafondista canareu Juan José Oliva Simó va estar a l’Institut Sòl-de-Riu el dijous 17 de maig de 2012 per a explicar la seva experiència a les curses muntanya de llarg recorregut. La xerrada s’emmarcava dins de les activitats del projecte “Les Curses de Muntanya a les Classes de Física” a l’institut d’Alcanar.

Juanjo va començar la xerrada explicant que després del seu pas pel ciclisme i les curses de muntanya de distàncies “curtes” (per sota de 40 km), va descobrir que les curses d’ultrafons eren les seves preferides i a les que volia dedicar tot l’esforç i temps que pogués. Ens va mostrar el material necessari (i obligatori) que cal portar a sobre en aquest tipus de distàncies i va explicar el funcionament general d’una cursa llarga, com poden ser els avituallaments, bases de vida, inscripcions, preparació, etc.

A continuació la xerrada va seguir amb un recull d’imatges que resumien la seva trajectòria. En elles es mostraven diverses curses, diverses situacions de carrera, bones actuacions, molts podis, la seva recent esponsorització per la marca Lafuma Ibèrica ... i també mals moments que, com ens va explicar, també formen part de l’aprenentatge en aquest esport i cal tenir sempre presents.

En la part final es va obrir un col·loqui on els alumnes i professors allí presents van poder preguntar-li tots els dubtes i qüestions que volguessin. Un dels aspectes que més els va sobtar van ser les llargues distàncies de les curses que Juanjo corre i el temps que poden durar aquestes proves. Molts d’ells no es podien imaginar com podia estar 15 o 25 hores seguides en cursa. D’altres es van interessar pels entrenaments, l’alimentació, les lesions, la concentració en cursa, paper de la família, etc.

Des d’aquestes línies voldríem agrair a Juanjo la seva visita i la seva esplèndida xerrada, que ben segur va servir per a què els nostres alumnes puguen conèixer una mica més el món de les curses de muntanya.

Cap i cames!

Florenci Sales Vilalta

Fotografies.

https://picasaweb.google.com/106248087627971782031/XerradaDeJuanjoOlivaSimoALINSSolDeRiuAlcanar?feat=flashalbum#

                                                                                                                        Juan Jose Oliva Simó
Corredor de muntanya des de el 2009, però amant de les proves de llarga distancia des de sempre.
Com a proves personals he completat dos cops la volta en bicicleta sencera a Espanya, passant pel extrems mes allunyats i en autosuficiència.
Més recentment, des de que corro per muntanya, he guanyat el 2009 la copa Catalana de Caminades de Resistència, finisher 2 cops a la Mallorca Ultra Trail, 3é de la general a la primera Lliga Catalana de Curses d'Ultra Resistència, 8é de la general al Grand Raid des Pyrenees 2011, Corredor del Team Lafuma Iberica 2012.

Repte personal.

Com totes les coses sempre comencen com si d'una aposta es tractes. Si tu ets capaç de fer allò, si jo soc capaç de fer allò altre...un bon dia pensant en noves formes d'entrenar vaig decidir confecciona-me jo mateix un "Ultra" i em fica mans a la feina.
Quant de pobles deu tenir la meva comarca?
Quants de kilòmetres deu tenir la volta a la mateixa?

Son algunes preguntes que em tenia que fer i ponte van ser contestades. Tria un dia i busca un voluntari que em fes d'assistencia durant les hores de cursa. Es tractava de tenir la motivació suficient per a sentir les mateixes sensacions de cursa durant un entrenament personal.

El disabte primer de festes era el dia triat, els companys Juan Antonio i Emilio els acompanyants que estaran al costat en els moments difícils, que n-hi haurà en tantes hores pel davant.

Falten 6 minuts encara per a les 5 del matí quant surto al carrer, encara veig els últims ressagats que arriben a casa desprès de la primera nit de festa. Enfilo cap a la Ronda del Remei i un cotxe passa prop meu, els de l'interior em miren estranyats i jo els miro igual... Estic arribant a la foscor, encenc el llum i comença el repte.

Segons els càlculs estaré un hora mes o menys corrent de nit fin que es faigui de dia. soledat, foscor, silenci que tan sols es trenca quant algun animal et al meu pas surt corrent espantat per les meves passes.

En creuar Ulldecona avanço prop de la caserna de la Policia Local i el xic que hi ha de guardià em mira estranyat, deu pensar qui es aquest boix. Mes endavant em creua un altre cotxe, mes tard m'asaventare que es un altre Policia que baixa cap Alcanar a entrar de guàrdia, ell em reconeix a mi.

Es fa de dia i per sort fa encara bona temperatura i continuo a bon ritme, ja soc prop de la Sénia i tinc de seguir cap a Mas de Barberans, una carretera estreta però recent asfaltada per mixt dels camps d'oliveres em dona molt de pensar. Fa temps que hi passava i el paisatge i la tranquilitat en aquestes primeres hores es encoratj ador per a continuar. Porto un ritme lleugera ment superior al que havia pensat en un principi, però de moment em sento be.

Cap a les volte de les 8 del matí els companys han quedat per sortir a la meva busqueda, jo els he dit per on creia que podia estar, però vaig avançat i tardaran un poc en trobar-me. En creuar el Mas cambio de rumb cap al SE i la carretera pica cap a vall. 10 12km fins a Santa Barbara, en temps de la guerra civil anomenada la Plana del Montsìa, per això els habitants s'anomenen "Planers". Sento un clàxon, es el primer avituallament, 4hores 45kilometres son els números fins ara.

Em col·loco una camiseta seca, menjo i els dono unes instruccions a ells dos. Godall i la Galera es troben relativament prop un de l'altre. Comença a fer calor i en una font fico els cap a vall, pleno el vidó i segueixo pujant per les Bruixes, que es com es diu el port que creua des de la Galera fins a Ulldecona.

Molts de dubtes i degut a la calor estic començant a dubtar de les forces que tinc, el fet de que ara tinc el cotxe molt a prop meu també en fa pensar en la retirada. No aconsegueixo treure un ritme còmode i penso en el que m'espera per d'avant. Encarant la carretera que em te de dur fins a Freginals, el company Juan Antonio es posa al costat un estona corrent i comenta que tenen de marxa a canviar de vehicul i jo estaré un rato sense ningú. Aixo em fa prendre un dessició, es estos casos sempre es la fàcil però mai la correcta.

Aquell que o imagina i o proba es un valent, però aquell que o imagina i u aconsegueix es un heroi.
El resultats positius, 72 kilòmetres 6h26minuts.
També col.loco un enllaç d'un document en la presentació de la roba Alcanar;
https://docs.google.com/file/d/0BzLJ8XRclzsGbVdSaW9wQkpmbDA/edit

UTBCN

La primera proba de la lliga, una cursa que segons havía vis en respecte a l'any anterior a millorat prou.
L'any anterior tenia moltes mancases de cara als corredors i al recorregut.

Be sempre diuen que els canvis son per a millor i espero que de cara a la pròxima també milloren algun aspecte.

Un marc fantàstic es la plaça des de on es surt la cursa, per a ampendre puntualment a les 7h la pujada per les urbanitzacions de Sitges en busca de la primera cota del dia, un fantàstic mirador per contemplar tota la ciutat costera. Però nosaltres a la feina, cap ca xo i cap a dalt en busca del primer control. Es comença a marcar posicions i els primers corredor es distancien. En aquest primer tram de la cursa els del Trail comparteixen recorregut en nosaltres fins a Bagés, on el recorregut s'allerga per als de L'Ultra fins a tornar al mateix punt en la ultima part del circuit.

Molt rapit es pot anar en el tram de pistes i senders nous, un control sorpresa un altre am gent que t'anima..la jornada passa i per sort els kilòmetres també. El dia s'aguanta tapat cosa que ens afaboreig per a la practica d'aquest esport i encara que de cara a la tarde donaven fortes tormentes no comencen a caure fins que no s'amaga el sol, just després d'entrar jo en meta.

Dos despistes durant el recorregut propicien la pèrdua de varies posicions en la general, però per primera vegada no em preocupo massa, ja que lo important aquí era treure els punts suficients per començar en bon peu.

A falta de la part final, tram que recordava molt be de l'any anterior arriba des de darrera un corredor conegut, el Vicente, provo de seguir la estela però faig la "goma" com se sol dir...encara que mes cap al final serà ell que cedeixi i aconsegueixo jo enganxar-mi a roda fent inclús que tingué algun que d'altre moment apuro. No val pena lluitar entre nosaltres ja que tot esta decidir en el cap de cursa l'important ara es arribar i en moltes ganes de córrer.

Al creuar la meta em felicita i jo a ell, em fet una cursa com sabem fer, patint però tirant en ganes en els moments claus...

Felicitar al  meu bon amic Adolf que desprès un  llarg any es retrobes en el podiúm d'una cursa i en les bones sensacions perdudes.

El Xaneta desprès d'una cursa de menys a mes, va aconseguir acabar en ganes la primera de la lliga.

Enhorabona als dos.

UTST

Desprès de la fallida del Ultra trail Serra Tramuntana no en van quedar gens de ganes d'escriure la crònica i tampoc havia tingut molt de temps fins ara. Per això tenia el blog un poc abandonat.
Ara que tinc la lliçó apresa e decidit contar un poc la desfeta.
Estava molt preparat i molt motivat, tot allò que se sol dir en dies anteriors a la cursa. Però també diu la dita "fes plants i tirans al riu".
De sortida un gran ambient i tots donant-he ànims, paréix que ja esta fet i queda tota la cursa pel davant...

Es dona la sortida i tot-hom a córrer, la nit es clara i despejada, un poc de fresca a la part  mes alta  (pla de Sesclop) i descens fins a Estallenc. Allí un abituallament molt rapit es l'avís de que la cosa va en serio i tots estem fent el que no deuríem, una cursa molt dura en els primers kilòmetres farà que tinguem que acabar antes d'hora. Fi de l'aventura...