Mort Subita

Vaig llegir en el Facebook que la Enma Roca estava buscant voluntaris per a un estudi sobre el cós. PROJECTE SUMMIT (Salut en les UltraMaratons i els seus límits)

Com si no tingueren que fer mal, jo vaig i m’apunto. Tot molt complert, un estudi rigorós. Tenia que entrar en un sorteig i resulta escollit, llàstima no va ser així…

Però com el que no vol la cosa el mateix dia que em tanquen la porta aquesta expectativa sem obre un altra.

Un conegut del poble esta contribuint en la tesis doctoral sobre l’influencia de l’esport i la rellevància que tenen per provocar la “muerte subita”. També demana voluntaris, dons cap a Saragossà que marxem. Jo i vaig fer el servei militar allà dalt però fa molt temps i moltes coses han canviat. Mes encara des de l’Exposició de l’aigua, passada.

Sortim el divendres per la tarda cap a terres Aragoneses, quatre i el cotxe.

Ens trobem en l’hotel am el nostre contacte, ja es tard i desprès de sopar marxem cap a dormir.

L’endemà pel matí a les 7h ens llevem i en el rebedor ens explica el planin del dia, no ho sabíem però, fins mitja nit no tindrem un estona per nosaltres.

Un cop ja en les instal·lacions esportives comença la prova, som una 40ª de persones i tot tenim de fer les diferents probes, així tenim feina per davant. 

Hi ha corredor de varis nivells, elit, aficionats i principiants. També de varies disciplines, triatletes, Runers i Trailers...

Prop de les 11h comencem la tanda els del meu grup. Es tracta de una carrera continua d’un hora, pujant de ritme progressivament, buscant establir el registre màxim de pulsacions cap als 15 últims minuts. Tot hi ha que dir que abans ens havien tret la primera extracció de sang.

Sense compta que port un més completament parat i que es tractava de arribar el mes alt possible, vaig acabar molt content, feia temps que no posava el cor a 192ppm.

Un altre cop extracció de sang. Dinar, sang, mesurada dels plagis corporals i sang.

Cap a les 17h ens traslladem al Hospital Clínic, ens esperen per realitzar-nos una eco del cor. Molt interessant veure per tu mateix com sobrin i es tanquen durant els moviments de Sístoles i Diàstoles les vàlvules del cor, espectacular.

Quant va donar per acabada la revisió el col·legiat li vaig preguntar:

 si tot estava be? em contesta que a simple vista, si.

 Jo li torno a preguntar:

Llavors  puc continua pegant-li fort?

I ell em contesta, obrint les dos mans, “con moderación”

Un altre com sang, així fins la setena vegada a les 24h.

Un cop acabada la part seriosa de la proba i explicar-nos que es veuria complimentada en un altra jornada als dos mesos, en un millor estat de forma, un cop haguéssim començat la temporada de competicions.

Ara tocava organitzar-se per una bonica ruta de “tapeo” pel casc antic de Saragossà, però això es una altra historia que deixarem per a nosaltres...(Los de Pino)

2013

Novetats en el calendari... Nous reptes a somiar...Il.lució en propostes referents...
Peró sobretot ganes de córrer i passar-ho be.
Confirmada la presencia un altre any al "Team Lafuma" les ganes es refan i ens traiem l'esperit lluitador.
Encara que últimament les coses no pinten con deuria per a molta gent i jo també me poso dins el got. Tenim de pensar en el cap fred i tirar endavant amb molt, molt anim i força d'esperit.

Resum 2012

                                          ENTRENAMENTS+REPTES+CURSES+ULTRES=
                                           4372 kilòmetres 345 Hores 123.500 Metres positiús

0-Pobles del Montsià-

0-Estels del Sud-

1-GR 10 Xtrem- http://cxm.es/gr10x/ Retirat

2-Marató Espadan- 42º 4h 38m http://www.maratonespadan.com/

3-UT Les Fonts-14º 15h52m http://www.utlesfonts.com/es/

4-UTST- http://umsdt.com/ Restirat

5-UTBCN-6º 12h37m http://www.utbcn.com/

6-UT Coll de Nargó- http://utcolldenargo.blogspot.com.es/ Retirat

7-Fredes-Paüls-2º 4h24m http://trailuec.blogspot.com.es/2012/05/fredes-pauls-2012.html

8-UT Emmona- 3º16h18m http://www.emmona.cat/

9-Nuria- Queralt- http://www.92km.com/ Retirat

10-AUT- 20º 42h32m http://www.andorraultratrail.com/

11-Cursa dels Cocons-4º 2h13m http://cursacocons.blogspot.com.es/

12-UTMB- 77º 14h32m http://www.ultratrailmb.com/

13-UTMCD- 2º 11h42m http://www.naturetime.es/index.php

14-Trencamoles- 2º 1h17m

15-Cursa d’Ulldecona- 5º 1h53m http://cursa.sudactiu.com/

16-MDM- 16º 4h57m http://www.maratomontseny.com/php/index.php?lang=1

17-K25- 12º 2h34m http://cxm.k25.net/

Moltes emocións, sentiments, experiencies viscudes per a tantes pases donades. Situacións que treun de dins lo millor i lo pitjor d'un mateix. Cuanta raó tenia el meu profesor d'EGB cuan suspeniem un exament i en deia que de vida sols en tenim una, com l'aprofitem es cosa nostra. Ell ens ensenyen el camí, els pares la millor manera de seguir-lo, jo fa temps que he decidit ser així. Que hi farem...

K25 Serra

Es una cursa que fa molt temps volia córrer, per la seva historia. A estat Copa España i un bon amic meu ha sortit en el cartell de la una de les seves edicions.
Tenia que marcar una ultima cursa al calendari i aquesta a estat l'escollida.
Matinada i cap a Serra, la dona, el nen i jo. Tots en silenci fem camí, pot estar be.

Com mes tard em diria Paco, es una carrera típica mediterrania, am pujades de 200m o 300m i anar sumant metres positius. El circuit torna a donar una volta per el poble, cosa que afavoreix l'espectacle.
També algun tram mes conegut ja que el trail que surt des de Puçol i recorre el tram València de la GR10, passa molt a prop del poble.

Sortim a tot gas i ja es perfila el podí en el primer kilòmetre, jo aguanto com puc l'embestida de les primeres rampes, el cor puja ràpidament de pulsacions. Tan, que penso que dec estar a punt de petar... Comencen els tobogans en passar per un tram de pins. Molt d'hambient en les part altes de les muntanyes, hi ha molta afició per aquesta zona.

Una baixada tècnica ens dura al km 10 i primer pas pel poble, comensa remuntar un altre cop. Les cames estan sofrin i segueixo buscant un ritme còmode. Ja estem en el lio, perdo la consent ració en un tram de senda, acabo de passar un encreuament i no veig cap cinta. Desfaig camí i ostres si que anava be...
M'han atrapat un grup i segueixo am ells, fins la ultima baixada que em comensen a fer mal els peus.
Ja esta la cosa decidida, a falta de 4km per meta crec que he complert el meu objectiu 2h34m.

                                Creuem meta el Noé i jo. Com a ell li agrada sempre que te oportunitat.
                                      Resum positiu:  25'5 kilòmetres 1700metres+ 2h34minuts

MDMontseny

Com ja diu el nom s'ha de tenir seny per a sortir a córrer 43km en la previsió de temps que donaven durant tota la setmana, al final no seria cap cosa de l'altre món.
Em presento ca p a Sant Estebe de Palautordera el disapte a la tarde sol. Hi ha bon ambient, parades en material, alimentació i fins i tot inflables per als nens (llàstima no a vingut el nen) Recullo el peto i saludo a molt de corredors, antes i després del Brifing. A sopar i a dormir.

Es de matí la nit a passat rapit molt de moviment fora al parking. Em preparo i cap a la linea de sortida, falten pocs instants i els nervis des apareixeran del tot. En el mateix instant que es dona la sortida recordo el fet que m'ha dut aquesta cursa, acabar la temporada igual que la vaig comensar, corrent un marató.
El recorregut es exigent i pron te tira cap dalt, enseguida recordaria que fa cosa de dos anys vaig fer una travessa per les mateixes muntanyes que avui en serviran de camp de batalla.

Mes tard durant el transcurs de la cursa em donaria compte del esplandit del paisatge, colors taronja i marrons que adornen com a catifes el nostre pas desesperat per devorar els kilòmetres.
 Matagalls (coll 1665m) es el primer pas per les altures, hi ha una mica de boira, però no fa gents de fred. Serà mes tard en la pujada cap a les Agudes (1670m) i desprès de tornar a remuntar casi 500m+ quant em sento un poc cansat. Em trobo entre els 20 primers corredor i el ritme que duc es de menys de 5 hores. La zona de la cresta es espectacular 2km de camí totalment aeri per arribar al coll del Turó de l'home (1700m) L'organització ens envia cap a dalt per a fer un petit bucle en el punt mes alt de la cursa i ja esta tot cap a vall fins meta.

El fort desnivell que ens portara fins el poble fa castigar les cames que ja de per si estan prou dolorides, incloent una caiguda que farà que les mans em cremin. En arribar al tram del circuit que es repeteix de la pujada, les coses estan clares tinc marge per entrar vaig les 5h i em relaxo un poc, no val la pena...
L'arribada es espectacular creuant varies vegades un riu que farà de refresc a les plantes dels peus.
S'ha acabat la cursa, sense mes pena ni gloria 16é, 4h57m, 43km, 2700m+.

M'enduc un bon record de la xarrada entre amics, de l'hambient viscut durant dos dies, dels colors del bosc durant la tardor... Per cert molts de fotògrafs durant el recorregut, s'han pogut lluir amb les fotos ja que el marc es fantàstic.

Cursa d'Ulldecona

Molt bon ambient el viscut en la ultima cursa del Circuit Terres del Ebre.
Gent coneguda que es retroba per a compartir noves experiències.
Els Falduts o tenen tot apunt i es dona la sortida. Un recorregut no massa exigent però molt distret, farà les delícies de tots els corredor.
El Castell, les antenes, les Bruixes, la Pietat i les pintures rupestres son una mostra de tot el que ens trobem al nostres pas.
Una matinal de Diumenge perfecta per acabar menjant i en la millor companyia possible, la família de la muntanya.

Felicitar als organitzador que pese a moltes dificultats poder tirar endavant aquest petits però a la vegada grans projectes. Anim Albert a recuperar-te pronte.

I Cursa i Marxa Trencamoles de Xert

Un dia molt nuvolat i en fortes posibilitats d'acabar xop.
Així es presentava el dia de la cursa, una organitzacio que afrontava l'experiencia sense molt de coneixements, però que se'n va sortir amb un notable alt.
Pese a que el terreny es molt muntanyos s'havia escollit un recorregut no molt tècnic, ni Llarg. Per a que es pugues apuntar el màxim de gent possible. Per al corredor popular la festa continua en acabar la carrera i treure la roba bruta, una bona cervesa freda i un entrepà faran especial el dia...

Encara no plou quant es dona la sortida a la cursa, tots a córrer, un tram d'esfalt i ja som en el bosc. Passem per una font que esta a la vora mateix del poble i esta ple de gent. Ànims i crits per seguir sols en el camí.
Primer avitualla ment i seguim sense parar, una pista amb espectadors de luxe unes cabretes que es que den inmovils al nostre pas, deuen pensar que fem per el seu territori.
Continuem per una senda on se'ns adverteix que hi ha molta aigua i a part de tot eixí la boira sa tirat d'amunt. Llàstima per que les vistes tenen de ser espectaculars. Una altra baixada tècnica i pista, toca remuntar cap al poble de Xert, que com la dita diu (per Xert passa despert).

Es compleix un hora de cursa i portem 13km i poc, molt ràpid per a mi, sols estem a 4km de meta. Començo a tirar del carro per no pedrer el fil. Es veu el poble i sols un repetxo ens separa de la meta.
Comença a ploure en el moment que entro al poble, no parara fins que no arribara l'últim.
A sortit una bona cursa, disfrutant intensament del terreny i la companyia.
CLASSIFICACIÓ:
https://docs.google.com/file/d/0B4_JxkYn4T8xc09HbXdHSjJUVlE/edit?pli=1

Pujada al Montsià

Una cursa al poble que te per a mi un recorregut especial, ja que transcorre per una zona molt coneguda i volguda per a mi. Els seus camins recuperats i conservats amb l'esforç de la gent que els darrers anys s'ha involucrat, sensivilitzarse en la seva conservació, difucio de cara a la gent que per desgracia no la coneix.
La serra del Montsià, un entorn màgic i divers. Com ja ho diu el amic Joan B. Beltran en el seu llibre "Els encanteris de la serra del Montsià" esta humanitzada, amb el pas del temps vestigis conservats i no tan conservats donen fe de la historia trascorreguda...
Aquest any alguna cosa era diferent, he corregut les cinc primeres edicions però aquest cop no en tenia ganes. Estava saturat, cansat de tant de trote. Li deixo la porta oberta a la meva complanyera, la Sílvia feia temps que m'ho demanava, volia córrer al meu costat i sentir la emoció d'una activitat en aquest entorn que tantes vegades disfruto tot sol.
-Faré la marxa en la teva companyia i de sobte li canvia la cara, li solto un matí tot just acabant de beure la llet en cafè del matí.
Estava segur de la seva reacció.
-Aguantaràs al meu costat? pregunta.
Es clar, dona per eixí ho faig per anar en tu. Continuem fent lo de sempre...
Arribat el dia penso que serà molt divertit beure per un cop les cares de sofriment dels demès. La nit anterior havia plogut i el terreny estarà fantàstic. Fa fresca però pron te passara, ja entrarem en sircunstancia.

Sortim i passen els minuts, ella pensa que te de millorar el temps, tranquil·la que la cosa es llarga i tenim estona. Es fa un poc de cua en la vaijada del Remei, però pronte s'estira el pilot i comencem a recuperar posicions, rejolar, "dragon Kan" i al avituallament de la bassa Blanca ens recuperem, per a continuar cap al Mas de Mulet.
Jo paro per fer una Cervesa i un entre-pa (sempre passo i no paro) avui es la meva, recupero per als punyalets i la Cogulla, tornem a beure. Es veu el poble, estem molt a prop. Ella comensa a estar cansada i jo l'animo se que ho farà molt be, però necessita molt ànims.
Remei i ens trobem a l'abituallament al meu pare que esta fent la seva aportació com a voluntari. Encarem per l'Aspirantad en busca de la meta (Plaça Lluís Companys).

Al final no a aconseguit entrar en menys temps que fa dos anys, peró la cara de satisfacció agafada de la ma del nostre fill ja ho diu tot, esta contenta, encara que cansada se ho ha passat be. Jo penso que de vegades les persones ens conformem en molt poc, sols hi ha que sapiguer buscar.

UTMCD'12

Feia molt de temps que ho estava buscant i al final a arribat, mestre i alumne en un mateix podí d'un "Ultra". Des de la meva primera cursa ell a estat el referent per a guanyar en esperiencia, tècnica i aconseguir resultats. Em vaig entera que estava en la selecció Catalana i entrenava am els millors...Un dia li vaig comentar "jo de gran bull ser com tu"
e seguit els teus passos per a aconseguir-ho. Gracies Adolf.

Ring!!!!!!!! Sona el despertador, tot es fosc i la casa esta en extrem silenci. Ja esta el material carregat al cotxe. Em bec un got de llet calen teta i vaixo per l'ascensor, curiós vaig a fer 90km a peu i ara necessito aquest artilugi, mes el necessitare a la tornada...

Arribo a Prades quant encara es de nit i no es veu moviment. Entro al bar i l'home em diu que vaig molt fresc, ja m'he donat compte la temperatura a vajat, però penso que durant el dia serà temps d'acumular calor.
Dorsal, companys, revisió del material, fotos i cames per a que vos bull.
Sento comentaris, la gent te una idea sobre el recorregut, hi ha que fins i tot l'ha entrenat prou. Serà un poc una barreixa d'altes probes, Reus-Prades-Reus, La Selva del Camp, UTSM...Peró be estic de sort ja les duc a les cames totes aquestes, serà interessant i de fet així o va ser.

La pista per on deixem a darrera el poble invita a córrer i el Adolf comença a fer de les seves agafant metres, aquest cop no em deixaré seduir i espero a veure reaccions entre els companys. Esta el Marc i el Guillem que jo conegué, el Jordi que finalitzaria tercer el coneixeria mes tard.
Es molt d'hora i ja m'he despistat un cop torno enrera i tinc que remuntar, sort que no agafen molta marxa els del d'avant. Arribem a una pista i paro un moment per retorna a la cursa. En arribar a una lloc en be al pensament que per allí ja he passat fa un any a la UTSM, el camí es al contrari cap a Cornudella, ja ho conec i aprofito per treure uns metres, pantà de Siurana i el primer repetxo del dia fins al poble (molt bonic)
Segueixo sol i veig que serà dur el dia, un tram de pista fins el seguient control, vajada per arribar a Vilaplana i següent control-avituall ament. Son prop de les dotze del mitjdia, encara que no o tinc molt clar com anirà al cursa decideixo parar una estona per menjar i canviar-me els mitjons, demano cervesa però no en tenen, Bueno un  dia es un dia beure Cola.

Una següent pujada serà decisiva per als interessos de molts corredors, la forta calor farà mal a molts... per moments penso que estic enfonsat i en arribar a dalt tiro la motxilla al cotxe, però be les coses de la vida una força interior m'ajuda a continua. Des de esta zona fins al següent control hi ha un tram molt brut (encara que no complicat) es fa molt difícil avançar entre la maleïa i perdo molt de temps per recorren.
Moltes preguntes em passen per el cap, sento que les cames estan be però els calam bres comencen a aparèixer degut a la calor, tinc moltes ganes de que es facen tard i comence a refrescar.
Pujada cap a la foradada, una zona molt bonica que no havia estat mai (espectacular) però de sobte em giro i veig de reüll que algú de la "Ultra" s'aproxima ràpidament, deu ser el Marc penso que es l'unic que es sap administrar de forma mes complerta i ara a arribat el moment que ell te de remuntar. A preto les dent i tiro per a regular la rentatge el mes temps possible, en creuar la meta sabria que es el Jordi el que m'atossiga.
Control a menys de 30km per meta, el camí mes familiar, es un tram de la Selva del Camp "bona" em servira per recuperar la confiança. Ultim coll i surto a una pista, sorpresa gent de la curta que ja feia estona que havent sortit, però ara es gent que reconec, la Eva i Josep, xerro una estona però se que el ritme serà millor sol i ja falta menys. La Eva pujara al mes alt del podí (1ªfemina)
Segueixo cap endavant ultim control, 4km per meta i ja hi soc.

 Temps; Adolf Aguló 11h14m
              Juan José Oliva 11h42m
              Gullem Sancho    12h51m

UTMB, Versió 2012

Ens estem acostumbrant  a endur-nos sorpreses cada cop que viatgem a Chamonix a participar en la Ultra Trail.
Aquest any semblava diferent. Després de veure el material obligatori i tot pensar que es tractava del 10é aniversari, la cosa feia pensar en positiu...
Com sempre que vols participar en una cursa d'aquestes caracteristiques, el preparatiu es intens. Molt de mesos de combinar feina, desplaça ments i entrenes. Peró sobretot no descuidar la part mes important, la família.
Aquest cop en som tres, tres valents esperant el sorteig per començar en la feina. Ens inscrivim per equip i sorpresa ens a tocat.
Juan Antonio, Juan Andres, Juan José, el trio de "Juanes"
Alquilem una furgoneta, carreguem el material, menjar, la dona, el fill, penso que s'he ho passaran be.
Chamonix es la capital de l'alta muntanya, allí hi pots trobar de tot referent a l'alpinisme. Per una setmana es comberteix també en un circ de l'ultra trail.

Muntem el campament base en un càmping molt prop de tot el "cacau" en uns minuts estem a la sortida... Esomensem a disfrutar les vacances a la nostra manera.
Els temps de sol ens presagia que pron te canviara ja que fa massa dies que llueix. Mala sort, serà possible que un altre any no l'endevinem?
La nit es clara i estrellada, es senten molts de pardals i gent que surt de les tendes de campanya per a intentar fer cim (Montblanc 4807m) jo estic pensant en la feina que porto feta enguany. Moltes hores de soletat pel Montsià, compartien camí a la distancia en totes aquelles persones que antigament recorrent aquells paratges per obligació en busca del "sustento" per poder menjar. Penso que enguany al menys una cosa es diferent, tinc la familienta aquí al meu costat i que eixí en donara molta forsa per arribar a meta i poder dir que soc Finisher.
Els dies passen i els nervis augmenten, cada cop es mes a prop el compte enrera. Revisió del material, recollida de dorsal i ja esta la polsera col.locada al braç. Cada company que trobem de nou ens comenta una cosa diferent, males previsions de temps (neu,fred,vent) l'altre que si aumentad el material, que si escursen el recorregut...res clar.

A arribat l'hora, estem a la sortida un bon numero d'amics, companys de la muntanya i sobre tot gent de la terra. Corredors que  s'han preparat igual que jo entrenant dur per estar en bona forma, treurant el millor de si mateix per lluitar per les primeres places.
Escomensa l'enrrenou i joc al costat de dos fantàstiques persones, Miquel i l'Eugeni... Darrera tinc a Alfareta i Xaneta treien els nervis com poden, també esta el Lluc (Ulldecona) i Torreta (Senia) segur que em deixo algú mes.

Es dona la sortida i desprès de tot l'enrrenou per la roba del equip, encara no e fet ni cinc passes i ja soc al terra, algú a caigut d'avant meu i jo li he caigut al d'amunt.
Entre esta ensopegada, que ja es definitiu que la cursa serà mes curta i ni tant sols saltarem a Itàlia, ni Suiza. Serà un UTMB molt descafeïnat i m'ho agafo a la "Torera" se que la cursa de 110km i 6000+ que ha panteixat l'organització no ens treure l'espina del fracàs. Peró que tenim de fer com diuen tots em vingut a córrer...
Vaxada cap a Les Hauches, tram molt corredor, el Manel em diu que feia temps que no començava tant rapit. Sant Gervais i primera cota del recorregut, es una estació esqui i la gent sembla que te presa per agafar el telecadira. Primer pas per les Contamines i un gran avituall ament, tothom em mira ja que soc l'unic que a parat a menjar, si tinc gana que tinc de fer... Continuem cap a Notre Dame de la Gorge i m'avança el Iker que va progressant molt suau, seguir de l'Arnau que també te un estil de córrer molt peculiar. Al menys aquest tram es espectacular per l'hambient i les torxes que hi ha als dos costats del camí. Li comento que aquesta nit no ens donara treva la pluja i ell em confirma que te la mateixa impressió. Paro per treure els pals i ja no el beure fins meta. Continuo l'ascens i la puja para per donar pas a una cortina de neu que cada cop es fa mes insistent i espessa. Quin goig notar la fresca en la cara a finals d'Agost.

Sentia fred a les cames, normal en malles curtes que anava, però em dono conte que no es l'unic problema que tinc, el frontal comença a fallar i casi no tinc llum, em passen molt de corredors ja que em veig obligat a baxar el ritme a causa de la poca visibilitat. Entro un altre cop a les Contamines i em trobo per sort a Iker que em comenta que ho deixa degut a unes molèsties al turmell que arrosega d'avans de la cursa. Em treu de l'apuro deixant-me unes piles noves, les que jo duc de reserva estan apurades també. Surto i comenso a remuntar posicións, de cara a dalt trec molta pols a les cames i sense donar compte ja soc al 70km i a Les Houches, tambe per segon cop.
Un grup esta prop meu, agafo roda i comenso a tirar, sorpresa el Sebastian company de l'any passat al GRP torna a estar per aquí amb mi. Seguirem molt de kilòmetres junts fins que una "pajara"a 20km del final em descolgaria. Es fas de dia i em pregunto si la part final serà la mateixa de l'arribada del circuit original UTMB. Després em contesten que si.

Una estona critica que m'ha fet pedre alguns lloc en la ultima pujada de 800+, però ja soc a deu de meta i em menjo un platan en dues galetes, se que no parar fins meta, fins que tingue a les mans el Noé per a creuar la linea de meta i pugue estimar els llavis de la meva dona.
Un par xe d'UTMB tret de la màniga però que m'ha servit per "desquitar-me" l'espina del 2010.
Temps 14h32m 110km 5890+
Despres de canviats arribarien la resta de companys, el Xaneta contra tot pronòstic per davant del Alfareta.
Però això si tots dos contents d'haver-ho aconseguit.

Gracies als companys i bons amics que sempre esteu allí.