Pujada al Montsià

Una cursa al poble que te per a mi un recorregut especial, ja que transcorre per una zona molt coneguda i volguda per a mi. Els seus camins recuperats i conservats amb l'esforç de la gent que els darrers anys s'ha involucrat, sensivilitzarse en la seva conservació, difucio de cara a la gent que per desgracia no la coneix.
La serra del Montsià, un entorn màgic i divers. Com ja ho diu el amic Joan B. Beltran en el seu llibre "Els encanteris de la serra del Montsià" esta humanitzada, amb el pas del temps vestigis conservats i no tan conservats donen fe de la historia trascorreguda...
Aquest any alguna cosa era diferent, he corregut les cinc primeres edicions però aquest cop no en tenia ganes. Estava saturat, cansat de tant de trote. Li deixo la porta oberta a la meva complanyera, la Sílvia feia temps que m'ho demanava, volia córrer al meu costat i sentir la emoció d'una activitat en aquest entorn que tantes vegades disfruto tot sol.
-Faré la marxa en la teva companyia i de sobte li canvia la cara, li solto un matí tot just acabant de beure la llet en cafè del matí.
Estava segur de la seva reacció.
-Aguantaràs al meu costat? pregunta.
Es clar, dona per eixí ho faig per anar en tu. Continuem fent lo de sempre...
Arribat el dia penso que serà molt divertit beure per un cop les cares de sofriment dels demès. La nit anterior havia plogut i el terreny estarà fantàstic. Fa fresca però pron te passara, ja entrarem en sircunstancia.

Sortim i passen els minuts, ella pensa que te de millorar el temps, tranquil·la que la cosa es llarga i tenim estona. Es fa un poc de cua en la vaijada del Remei, però pronte s'estira el pilot i comencem a recuperar posicions, rejolar, "dragon Kan" i al avituallament de la bassa Blanca ens recuperem, per a continuar cap al Mas de Mulet.
Jo paro per fer una Cervesa i un entre-pa (sempre passo i no paro) avui es la meva, recupero per als punyalets i la Cogulla, tornem a beure. Es veu el poble, estem molt a prop. Ella comensa a estar cansada i jo l'animo se que ho farà molt be, però necessita molt ànims.
Remei i ens trobem a l'abituallament al meu pare que esta fent la seva aportació com a voluntari. Encarem per l'Aspirantad en busca de la meta (Plaça Lluís Companys).

Al final no a aconseguit entrar en menys temps que fa dos anys, peró la cara de satisfacció agafada de la ma del nostre fill ja ho diu tot, esta contenta, encara que cansada se ho ha passat be. Jo penso que de vegades les persones ens conformem en molt poc, sols hi ha que sapiguer buscar.

UTMCD'12

Feia molt de temps que ho estava buscant i al final a arribat, mestre i alumne en un mateix podí d'un "Ultra". Des de la meva primera cursa ell a estat el referent per a guanyar en esperiencia, tècnica i aconseguir resultats. Em vaig entera que estava en la selecció Catalana i entrenava am els millors...Un dia li vaig comentar "jo de gran bull ser com tu"
e seguit els teus passos per a aconseguir-ho. Gracies Adolf.

Ring!!!!!!!! Sona el despertador, tot es fosc i la casa esta en extrem silenci. Ja esta el material carregat al cotxe. Em bec un got de llet calen teta i vaixo per l'ascensor, curiós vaig a fer 90km a peu i ara necessito aquest artilugi, mes el necessitare a la tornada...

Arribo a Prades quant encara es de nit i no es veu moviment. Entro al bar i l'home em diu que vaig molt fresc, ja m'he donat compte la temperatura a vajat, però penso que durant el dia serà temps d'acumular calor.
Dorsal, companys, revisió del material, fotos i cames per a que vos bull.
Sento comentaris, la gent te una idea sobre el recorregut, hi ha que fins i tot l'ha entrenat prou. Serà un poc una barreixa d'altes probes, Reus-Prades-Reus, La Selva del Camp, UTSM...Peró be estic de sort ja les duc a les cames totes aquestes, serà interessant i de fet així o va ser.

La pista per on deixem a darrera el poble invita a córrer i el Adolf comença a fer de les seves agafant metres, aquest cop no em deixaré seduir i espero a veure reaccions entre els companys. Esta el Marc i el Guillem que jo conegué, el Jordi que finalitzaria tercer el coneixeria mes tard.
Es molt d'hora i ja m'he despistat un cop torno enrera i tinc que remuntar, sort que no agafen molta marxa els del d'avant. Arribem a una pista i paro un moment per retorna a la cursa. En arribar a una lloc en be al pensament que per allí ja he passat fa un any a la UTSM, el camí es al contrari cap a Cornudella, ja ho conec i aprofito per treure uns metres, pantà de Siurana i el primer repetxo del dia fins al poble (molt bonic)
Segueixo sol i veig que serà dur el dia, un tram de pista fins el seguient control, vajada per arribar a Vilaplana i següent control-avituall ament. Son prop de les dotze del mitjdia, encara que no o tinc molt clar com anirà al cursa decideixo parar una estona per menjar i canviar-me els mitjons, demano cervesa però no en tenen, Bueno un  dia es un dia beure Cola.

Una següent pujada serà decisiva per als interessos de molts corredors, la forta calor farà mal a molts... per moments penso que estic enfonsat i en arribar a dalt tiro la motxilla al cotxe, però be les coses de la vida una força interior m'ajuda a continua. Des de esta zona fins al següent control hi ha un tram molt brut (encara que no complicat) es fa molt difícil avançar entre la maleïa i perdo molt de temps per recorren.
Moltes preguntes em passen per el cap, sento que les cames estan be però els calam bres comencen a aparèixer degut a la calor, tinc moltes ganes de que es facen tard i comence a refrescar.
Pujada cap a la foradada, una zona molt bonica que no havia estat mai (espectacular) però de sobte em giro i veig de reüll que algú de la "Ultra" s'aproxima ràpidament, deu ser el Marc penso que es l'unic que es sap administrar de forma mes complerta i ara a arribat el moment que ell te de remuntar. A preto les dent i tiro per a regular la rentatge el mes temps possible, en creuar la meta sabria que es el Jordi el que m'atossiga.
Control a menys de 30km per meta, el camí mes familiar, es un tram de la Selva del Camp "bona" em servira per recuperar la confiança. Ultim coll i surto a una pista, sorpresa gent de la curta que ja feia estona que havent sortit, però ara es gent que reconec, la Eva i Josep, xerro una estona però se que el ritme serà millor sol i ja falta menys. La Eva pujara al mes alt del podí (1ªfemina)
Segueixo cap endavant ultim control, 4km per meta i ja hi soc.

 Temps; Adolf Aguló 11h14m
              Juan José Oliva 11h42m
              Gullem Sancho    12h51m

UTMB, Versió 2012

Ens estem acostumbrant  a endur-nos sorpreses cada cop que viatgem a Chamonix a participar en la Ultra Trail.
Aquest any semblava diferent. Després de veure el material obligatori i tot pensar que es tractava del 10é aniversari, la cosa feia pensar en positiu...
Com sempre que vols participar en una cursa d'aquestes caracteristiques, el preparatiu es intens. Molt de mesos de combinar feina, desplaça ments i entrenes. Peró sobretot no descuidar la part mes important, la família.
Aquest cop en som tres, tres valents esperant el sorteig per començar en la feina. Ens inscrivim per equip i sorpresa ens a tocat.
Juan Antonio, Juan Andres, Juan José, el trio de "Juanes"
Alquilem una furgoneta, carreguem el material, menjar, la dona, el fill, penso que s'he ho passaran be.
Chamonix es la capital de l'alta muntanya, allí hi pots trobar de tot referent a l'alpinisme. Per una setmana es comberteix també en un circ de l'ultra trail.

Muntem el campament base en un càmping molt prop de tot el "cacau" en uns minuts estem a la sortida... Esomensem a disfrutar les vacances a la nostra manera.
Els temps de sol ens presagia que pron te canviara ja que fa massa dies que llueix. Mala sort, serà possible que un altre any no l'endevinem?
La nit es clara i estrellada, es senten molts de pardals i gent que surt de les tendes de campanya per a intentar fer cim (Montblanc 4807m) jo estic pensant en la feina que porto feta enguany. Moltes hores de soletat pel Montsià, compartien camí a la distancia en totes aquelles persones que antigament recorrent aquells paratges per obligació en busca del "sustento" per poder menjar. Penso que enguany al menys una cosa es diferent, tinc la familienta aquí al meu costat i que eixí en donara molta forsa per arribar a meta i poder dir que soc Finisher.
Els dies passen i els nervis augmenten, cada cop es mes a prop el compte enrera. Revisió del material, recollida de dorsal i ja esta la polsera col.locada al braç. Cada company que trobem de nou ens comenta una cosa diferent, males previsions de temps (neu,fred,vent) l'altre que si aumentad el material, que si escursen el recorregut...res clar.

A arribat l'hora, estem a la sortida un bon numero d'amics, companys de la muntanya i sobre tot gent de la terra. Corredors que  s'han preparat igual que jo entrenant dur per estar en bona forma, treurant el millor de si mateix per lluitar per les primeres places.
Escomensa l'enrrenou i joc al costat de dos fantàstiques persones, Miquel i l'Eugeni... Darrera tinc a Alfareta i Xaneta treien els nervis com poden, també esta el Lluc (Ulldecona) i Torreta (Senia) segur que em deixo algú mes.

Es dona la sortida i desprès de tot l'enrrenou per la roba del equip, encara no e fet ni cinc passes i ja soc al terra, algú a caigut d'avant meu i jo li he caigut al d'amunt.
Entre esta ensopegada, que ja es definitiu que la cursa serà mes curta i ni tant sols saltarem a Itàlia, ni Suiza. Serà un UTMB molt descafeïnat i m'ho agafo a la "Torera" se que la cursa de 110km i 6000+ que ha panteixat l'organització no ens treure l'espina del fracàs. Peró que tenim de fer com diuen tots em vingut a córrer...
Vaxada cap a Les Hauches, tram molt corredor, el Manel em diu que feia temps que no començava tant rapit. Sant Gervais i primera cota del recorregut, es una estació esqui i la gent sembla que te presa per agafar el telecadira. Primer pas per les Contamines i un gran avituall ament, tothom em mira ja que soc l'unic que a parat a menjar, si tinc gana que tinc de fer... Continuem cap a Notre Dame de la Gorge i m'avança el Iker que va progressant molt suau, seguir de l'Arnau que també te un estil de córrer molt peculiar. Al menys aquest tram es espectacular per l'hambient i les torxes que hi ha als dos costats del camí. Li comento que aquesta nit no ens donara treva la pluja i ell em confirma que te la mateixa impressió. Paro per treure els pals i ja no el beure fins meta. Continuo l'ascens i la puja para per donar pas a una cortina de neu que cada cop es fa mes insistent i espessa. Quin goig notar la fresca en la cara a finals d'Agost.

Sentia fred a les cames, normal en malles curtes que anava, però em dono conte que no es l'unic problema que tinc, el frontal comença a fallar i casi no tinc llum, em passen molt de corredors ja que em veig obligat a baxar el ritme a causa de la poca visibilitat. Entro un altre cop a les Contamines i em trobo per sort a Iker que em comenta que ho deixa degut a unes molèsties al turmell que arrosega d'avans de la cursa. Em treu de l'apuro deixant-me unes piles noves, les que jo duc de reserva estan apurades també. Surto i comenso a remuntar posicións, de cara a dalt trec molta pols a les cames i sense donar compte ja soc al 70km i a Les Houches, tambe per segon cop.
Un grup esta prop meu, agafo roda i comenso a tirar, sorpresa el Sebastian company de l'any passat al GRP torna a estar per aquí amb mi. Seguirem molt de kilòmetres junts fins que una "pajara"a 20km del final em descolgaria. Es fas de dia i em pregunto si la part final serà la mateixa de l'arribada del circuit original UTMB. Després em contesten que si.

Una estona critica que m'ha fet pedre alguns lloc en la ultima pujada de 800+, però ja soc a deu de meta i em menjo un platan en dues galetes, se que no parar fins meta, fins que tingue a les mans el Noé per a creuar la linea de meta i pugue estimar els llavis de la meva dona.
Un par xe d'UTMB tret de la màniga però que m'ha servit per "desquitar-me" l'espina del 2010.
Temps 14h32m 110km 5890+
Despres de canviats arribarien la resta de companys, el Xaneta contra tot pronòstic per davant del Alfareta.
Però això si tots dos contents d'haver-ho aconseguit.

Gracies als companys i bons amics que sempre esteu allí.

Pre-UTMB

Moltes vegades em pregunten.
Quina es la propera?
Últimament he respost la del Montblanc, que es com la copa del mont de curses de resistència.
I quants de kiómetres son? 166 responc, quatre maratons de muntanya seguides.
Automaticament la siguient pregunta es.
Com entrenes?
Be no hi ha per als corredors del meu nivell cap mètode que puguem seguir estricta ment, tot esta quasi inventat, però el que fem la gran majoria es posarí molta imaginació. Seguir un ordre e intentar per totes una consentració en la feina, per a traure el millor resultad.
A principis de Juliol vaig participar en la AUT (Ronda dels Cims) per a molts la cursa mes dura d'Europa, em diuen que no es tant dura com UTMB i a sobre els números els donen la raó. El preparament si mes no a d'estar paregut.
Desprès de l'experiencia desastrosa del 2010, penso que la feina feta quedava curta i aquest any (dos mes madurs) tenia en el cap fer coses diferents.
Els Estels del Sud una ruta circular per el massís dels Ports em serveix per procurar una tirada llarga a un mes de la data limit. Es tractava d'establir un temps per a propers corredor tinguessin un punt de referència.
El recorregut es bonic, el paisatge presios, però el traçat no esta consevut per a un ultra trail. El marcatge es escàs i ni tant sol duien els Tracks en el GPS evites el despistar en molts encreuament. La falta d'eigua en aquesta època del any també va jugar un paper important en que el temps de pas no fosin ni de bon tros els esperats.
Al final sense rellotge, la càmera de la bateria agotada, amb el cel amenaçant una forta turmenta...i menys mal que mera coneguda la segona part del recorregut vaig arribar al cotxe. Am un temps no oficial de 14h37m.

I per finalitzar un entrenament d'aquestes caracteristique vaig decidir no fer tans kilòmetres i treballar l'intencitat.
10 mitges maratons en 10 dies, des de molt rapides a molt dures, traen el ultim esforç que em quedava en hores de calor i buscant la fresca de la serra del Montsià am els primers rajos de sol.
Corrent un desnivell positiu inexistent o extremant tot el desnivell que es pot treure en la muntanya de 766m a la vora de casa.
No cal grans desplaçaments per a fer entreno de qualitat, ni calent moltes hores per a treure suc al cós,
l'experiencia em diu que la gran majoria dels entrenament els portem de per vida en el cap i es el principal motor que farà treure el màxim rendiment en les grans ocasions.
Aquest any si, serà una experiència especial, es el 10é aniversari de la cursa, hi haurà una representació grandisima de corredors espanyols, gent de molt de nivell (preparats). Sols esperar que tot surtigue be i que ningú ens faci avaxar el cap. Estic preparat...

Cursa nocturna dels Cocons (Tivenys)

A priori una cursa en molt d'encant, al tractar se d'una cursa nocturna en aquestes dates es ideal per a entrenar i ja que no puntuava per al campionat de les Terres de l'Ebre. Millor encara.
Marxem cap a dalt com si de una excursió es tractes, 4 espectadors i un sol corredor. Recull del pitral i una cerveseta fresca antes de la cursa, sesta tapant el cel pareix que s'apropa tronada. Segur que sols serà mes calor.

Em canvio la roda i uns estirament per a començar en ganes.
Donen la sortida i els caps de serie ja marquen posicions, errada i despiste ningú sap per on segueix la prova, de nit com es i sense una senda clara serà molt fàcil despistarse... El primer i jo arribem a un encreuament agafant la senda que no tocava, llàstima uns segons que perdem per a tornar atrapar el cap del pilot.

El traçat es prou corredor i sento que les pulsacions del cor son molt rapides, pujada baixada suau, un tram en pedra solta per anar en compte. Passen el kilòmetres i em sento be les cames responent se que no es una cursa per a tirar-ho tot al foc e vingut a disfrutar. Es clar que si en algun moment et trobes en ganes de córrer i donar guerra es quant portes un pitral entre els primers.
Cap a l'ultima part del recorregut i desprès d'un aterratge entre la maleïa sento les cames un poc pesades i ja esta tot decidit, tiraré fort per intentar treure un bon temps. Una entrada a meta agafat de la maneta del Noé serà la millor recompensa per una nit d'estiu a la borà del Ebre.

Temps; 2h13m         Distancia;24km         Desnivell;1100+     Cerveses; 4 mes o menys

Andorra Ultra Trail

Una cursa a priori molt dura, sols el fet de nombrar la entre els cercles de companys d'Ultres ja desperta admiració. Com la panteixem?
De la única manera possible si es d'aquest planeta. Am seny i tot el respecte....passant hores i temps.
Tenia l'espina clavada des de el 2010, quant en la Margineda i després de 12h de córrer, en el transcurs de la meva primera i única Mític vaig decidir abandonar. No sortien els comptes.
En aquella ocasió érem un grup nombrós de gent i en cada cursa tenim algun representat local. Alguna cosa a canviat quant aquest any sols pujo jo a fer la Llarga i prou.
Respecte, als 170km i 13000m+ serà la cursa mes dura que e fet fins ara i sense una motivació exepsional no estaria en la linea de sortida, la família, els amics, gent que em coneix i sap les matinades i el treball que costa estar allí.

Com diu la dita "allí on i vaigues que en hi hagué dels teus", pron te trobaria companyia, gent d'Ulldecona (poble veí) disposats a compartir i disfrutar de la muntanya.
No voldria fer molt extensa la crònica ja que entenc que per les experiències viscudes seria molt difícil resumir en paraules la sensació de formar part de l'entorn natural, de l'equilibri dels elements, del fet material de donar la volta a un país. Seria difícil explicar la sensació de que el temps s'ha detingut en el instant que comencem a caminar en busca de la primera cota màxima, trabesant colls, llacs, cims...que segur que no som capassos de distingir, si no ens expliquen al cap d'unes hores que s'anomenen de diferent manera.
L'esperit que fusiona dos persones de primeres diferents, en el mateix instant en que ens adonem que els ritmes, les ganes i les forces son els mateixos. Sense tenir de intercanvia ni una sola paraula. El pas de les hores que fatiga a uns i enforteix a d'altres.

I la sensació mes forta desprès de 42h32m de sumar desnivells, per fi dormes una estona i en obri els ulls tens aquella sensació estranya de que tot a estat un somni, un "flax bag", una imatge que es repeteix a la ment, una sensació de dur encara els pals enganxats al cós, com si d'una extremitat es tractes...
Tornes a la realitat quant comencen a trucar a la família i et narren l'esperiencia viscuda per ells d'avant de l'ordinador, l'alegria que senten en el moment que la pagina actualitza i reben nova informació, mes encara si es tracta de bones noticies. "Esta en cursa" deia la meva dona cada cop que passava el xip per un punt de control.
Una cursa espectacular des de tots els punts de vista, sentes els galàctics rendir se i t'alegres per aquell que apurant les ultimes hores del tercer dia entra a meta tot pletòric.

El proper any no podré tornar, vull provar altres curses, però deixo la següent porta oberta per tornar a disfrutar-la, gracies Cims Magics.   Quin nom mes encertat.

Nuria-Queralt'12

Moltes vegades fem les coses sense pensar-ho be i meditar-ho a fons. Aquest com va ser una d'elles. No tenia temps després de L'Emmona de recuperar me massa en condicions per a poder disputar la proba.
Sento que tinc que intentar puntuar per a continua viu en la lliga, ja que la temporada no esta sent com esperava degut a les ultimes retirades.

Algun pensara que tinc molta pressió degut al fet d'estar en una marca, jo no penso així, tot el contrari se que tinc un recolsament al darrera i prou.
Marxo cap a Berga en la dona aprofitant el dia festiu de Sant Pere i en les prediccions de forta calor que donen per al cap de setmana te molta pinta de que serà una Ultra de les dures.
Agafem el bus, desprès el cremallera i ja som a la sortida, que bonic que es tot eixò, no hi havia estat mai i en els ultim 2 anys quatre vegades. Cada cop en trec un record diferent i ja començo a conèixer gent d'aquesta grand familia...

Es dona la sortida i poques son les ganes de tirar cap avant, agafo la iniciativa i em fico a tirar (a veure que tal es dona el dia).
En arribar a la font de l'home mort ompleg d'eigua i pujo sol cap al coll del Pas dels Lladres. per darrera veig gent remuntant com jo. Bona senyal, quant començo el descens no em noto les cames molt fines i decideixo afluixar i esperar algú per tenir companyia.
Arribem a la Molina primer avitualla ment fort, esperava trobar la dona però mes tart sabria que se'ls a fet tard al recullir la sortida i portaran tot el dia un hora de retard. Llàstima les sabates que duia m'aguesen anat molt be.

Es hora punta i les pistes d'esqui de la Molina son testimoni de el nostre esforç, la calor apreta i l'aire esta calent. Baixada fins al refugi i desprès fins a Gaba. A hi agut un canvi de lider que a tingut d'avandonar. Ara estic el segon però se que no tinc moltes opcions.
No arribaré mes lluny que el que el cap i les cames em permeteixin. Encara que les cames no responent, les idees les tinc clares i se que algun punter em vindrà be de cara a la classificasió final.
La muntanya del Pedraforca imponent m'observa passiva com vaig afluixant el ritme de cara a l'ultima pujada, pron te escomensara a passar-me gent, altres corredors que han sabut dosificar millor les forces que jo.
Corono el coll de la Gallina Pelada ja entrada la nit, a prop de les 23h i en baixa em sento molt malament i tinc fred encar  que duc tota la roba posada, llàstima a tan sols 17km de meta estic obligat a plegar, no estic per a continuar i de cara a la cursa de l'altra setmana (La Ronda dels Cims) sols 5 dies de recuperació.
Em sap grau per que la dona m'espera al cotxe i no em rebrà a meta, si no per la retaguardia, on arriben els bensuts. Felicitats al Marc que a estat molt intel·ligent de cara al final de cursa.

Donar les fracies al Lluís Soler per tota la feina i el treball dels voluntaris...

Ut Emmona (Campionat de Catalunya)

El calendari sobre carregat, es el primer que vaig pensar en quant cap a lla al mes de Març tenia clar les curses que volia córrer aquest any.
Un mes de Juny que es panteixava ple d'interrogants, com es recuperaria el cós, seria capaç d'estar a un nivell optim per a disputar les primeres places, o fins i tot que em diria el gefe quant li demanes tants de caps de setmana lliures...


Be desprès de la desfeta de "Coll" i la bona cursa de "Fredes", Emmona es especial per a mi, l'he corregut tots els anys i molta gent em coneix allí d'alt, fins i tot al entrar en meta un em va dir que es recordava dels meu pals a l'any anterior.
Marxem cap a la presentació del "Team" divendres per el matí, la gent de Lafuma a organitzat l'acte oficial per a donar-nos a conèixer als mitjans de comunicació. Molta gent del Trail Running es dona cita allí. La Mònica Agulera, El Lluís Soler son algunes de les persones que reconec i desprès de l'acte parlem una estona... Ens ensenyen la roba de la temporada 2013 i la veritat es que milloren molt l'aspecte tècnic.
Despres d'una estona de relax emprenem el viatge cap a Sant Joan de les Abadesses i directe al Brifing.
Pocs canvis respecte a l'any anterior, si de cas algun del recorregut, el que si es nota es molt bon hanvient i nivell.

Es l'hora de la sortida, exhaurits els nervis previs de el no saber que posar en la bossa de la base vida, el no saber quin mengar endur-nos per al dia, fara molta calor i les sals son importants. Be a córrer.
L'amic Adorf a aparegut en l'ultim moment, a vingut sol...a veure si s'ha recuperat. Pronte prenem posicions i a per feina. Es començo a mirar gent, els conec a tots d'alguna cursa, Jaume, Gerard, Jordi, el de Huesca, però en hi ha un d'especial, en la meva primera cursa llarga (Transgrancanarias'09) vam coincidir...es l'Arnau.
Penso que no tindria d'estar entre nosaltres, es d'un altre nivell, durant la cursa canviaria molts de cops de pensament. M'agrada córrer al seu costat, sento que totes les mirades el vigilen, te un historial que impressiona. Se com estic, penso des de primer moment que aquesta no es la meva guerra i ja donaran la cara els demès. Un atac, dos i el cap d'avant de la cursa es va tornant. Em mantenga entre la quarta i cinquena posició o veure tot des de el darrera. La gent esta callada, en estat de conçentració, les primeres paraules que sento venen del Jaume que se m'apropa i em diu "avui el podí es pagara quart". Quanta raó te, tots tiren en força intentant agafar algun metre.

Recordo l'any anterior i se que fins a Núria no vaig enxampar el cap de la cursa, enguany es repeteix la jugada, però des de mes a prop.
En la pujada cap a Coll de Tres Pics ja s'ha obert un tall prou gran entre el cap (4 persones) i els seguidors.
L'avitualla ment es rapit i el Jordi i Jaume marxen cap a vall, segons que desprès es comvertirant en minuts en la pujada cap al Coll de la Marrana. Els segueixo de lluny i se que tenen prou potencial per obri tall, els que venen darrera no em preocupen, si em volen agafar que s'espavilin... Fantàstic duc el mateix temps en arribara Núria que la edició passada i el ascens fins al Puigmal pot ser un poc relaxat, pronte ho e pensat, començo a pujar en Arnau i m'enadono que les cames es resenteigen, seguiré al meu ritme la baixada que en be serà Llarga quasi 2000m- fins a Planoles. Durant el camí en companyia de Jaume m'he agut d'aturar (necessitats del cós) però en passar per Corral Blanc primer i en Planoles mes tard veig que el cap de cursa en aquell moment, no esta treien grans diferències i s'obri una porta... la del podí.

Em beig forçat a parar una estrona, les plantes dels peus em fan mal i penso que en la bossa tinc unes altres sabatilles. Em refresco i surto, bona sensació, almenys durara unes hores fins que torne el dolor. Seguim la remuntada cap al Coll, però abans se dels altres anys que en el sortir del bosc, en arribar al prat d'herva, hi ha uns abeuradors de baca que en altres ocasions m'han salvat i començo a pensar en la seva aigua fresca. De sobte ja els beix i com si d'un mirall es tractes el Jordi, l'Arnau i el Jaume que arriba en estos moments es deixen atrapar per l'oasi refrescant... comença la cursa en serio, tornem a estar tots junts i ara si les cartes estan tirades. El Jaume que es un estratega sap el que a de fer, Arnau surt al darrera, el Jordi per desgracia i o dic en serio, em sap mal però a quedat KO!!!!
Am l'esperiencia de l'any anterior arribant a l'esprint el ultim kilòmetre am ell no em refio e intento ara si tirar fort del carro per obrint tot l'espai que pugues. Tram que es fa molt Llarg 18km sense aigua a estes altures de cursa i en la calor, no es de broma que aquesta setmana ague canviat la pell dels dos braços....
Campelles resibiment, avitualla ment, refrigeri i ja tinc les idees clares, a beure que pot passar mes. Des de aquí fins a Ribes tot es baixada, pas per una ermita i un xicot am els seus fills, com si de tota al vida em conegues em diu am veu protectora "ja hi ets, si ho agafes en calma la pujada al Taga no serà res" bones paraules que em resonen al cap com si de la cançó del estiu es tractes, gracies company!
Avitualla ment i sorpresa en un terra zeta del poble, la Judit, el seu pare i l'amic Aguiló (retirat a Núria) trago de cervesa i continuo. Arribo al control, veig els refrescos de Cola al sol i els i dic "qui s'ho a de beure eixó" s'he m'acosta la Fernanda i em pregunta que tal vaig, per a les altures de cursa que estem prou be li contesto i ella em confessa (cras error) que l'Arnau no va molt fi i a fet alguna equivocació de menjar, eixó em dona forsa i tiro cap a dalt. 
Be per on anabem, pujant al Taga 2040m, ultim escalo de la cursa i tinc a la vista el cap de cursa, mes tard sabria que un despinte havia propiciat que el cap agües canviat momentani ament. menys de 200m em separen d'ells, però la rampa es tant forta que penso que si cauen se endurant cap baix.
La red Twiter o resumeix be, al cim Arnau 20h20m de la tarde, Jaume 20h22m i jo 20h26m tot molt ajustada.

Coll de Jou i 12 kilòmetres per meta, decideixo que e complert mes que de sobres les expectatives, no havia panteixat esta cursa com per a fer podi però no vull enganyar ningú "arribats al ball, a ballar". A poc mes de 3km de la dutxa encenc el llum i per els carres del poble aplaudiments i gent que crida, fabulós am una organitzacio de "exelent". Cap a dormir i a esperar l'amic Juan Antonio que s'havia marcat l'obgectiu -20h.
La família de la muntanya es immensa i la felicitat que s'assoleig al disfrutarla in explicable...

Fredes-Paüls'12

Descansar, dormir i tornar a començar...
Tenia que traurem la espina de la UT Coll de Nargó, així que tan pron te arribo a casa miro si les inscripcions a la Fredes-Paüls encara estan obertes i m'inscric. Es la setmana que be i em servira per a posar-me a punt de cara a l'Emmona (Campionat de Catalunya).
El bon amic Juan Antonio s'ofereig per a ferme de xofer i venir a recollir a l'arribada, quina sort conta am gent així. Podrà venir la família i tot.
Es el disapte puijem cap a Fredes l'hanbient es espectacular, cotxes i autobusos, fan cua per recollim dorsal i fins i tot el meu cosí (Xaneta) a trobat dorsal a ultima hora.
Des de la plaça del poble es dona la sortida, el que bulgue corre te camí per davant, començo suau però el pulsomentre comença a pitar, es de l'entrenament del dia anterior, el paro. En poc mes de tres kilòmetres estem sols el Puça i jo, ell em proposa fer temps o tirar junts. De cara a la setmana que be prefereixo tirar i fer camí encara sense encantar me.

Anem tirant junts ell es coneix el traçat a la perfecció. jo la vaig fer el 2009, va ser la meva primera carrera Llarga i han passat moltes coses des de llavors. Arribem a un tram que el camí es comberteig en una senda que puja i baixa. Per un moment faig la goma, estem a poc menys de 2km per Caro i l'Albert se'n va. Continuo sol...
A medida que faig el traçat poc a poc en venen al cap les sensacions viscudes anys atrac quan passava per primer cop, recordo fer 5h32m i se que ara mateix el nivell esta molt alt. Penso en l'horeta menys a l'a vast.
Fent el màxim de camí possible de dia quasi no farà falta el frontal. La baixada final es molt mes neta que l'altra ocasió i per tan es fa molt mes ràpid, veig el poble ja hi soc. La calor dona pas a l'alegria de creuar la meta agafat en el meu fill i l'abraçada de la meva parella.

A sopar i a recuperar-nos falten 6 dies per a la Copa.

UT Coll de Nargó'12

Be ja se que vaig dir l'any passat que no tornaria...si haguera sabut com acabaria tot de segur ni hi hagués anat.
Però es clar si els comptes et surten tens d'aprofitar l'ocasió.
Ja soc a Coll hi he pujat sol, L' Adolf  i la parella estan e un hotel, jo dormin al cotxe equipat per al moment.
Em llevo d'hora i encara estan muntant l'arc de meta quant recullo el dorsal, preparatius i ja estic a punt. Es preveu una forta calor durant tot el dia, toca patir fins quant?
Bon ambient en la sortida però es nota la davallada de corredor respecte a l'any anterior. No es van portar gens be.
Donen via oberta i a córrer, pronte ens colocarem Aguiló i jo al cap de la cursa. Anem comentant la jugada, els de la curta surten mol mes rapit, es clar sols en tenen 35km per davant. 1PC recullin aigua, estic bevent molt i no es normal, se que patiré...
En un encreuament perdo de vista el company i em colo barranc a vall, segueixo les marque que no son fins que trobo un bomber que esta marcant un altra cursa. Merda!!! desfaix el camí, però ja e perdut molt temps.
Vaig fent i les ganes de córrer son les mateixes que d'escriure aquesta crònica.
Senda que transita fin un encreuament de camins, els de la curta a la dreta i jo a l'esquerra, començo a remuntar per una pista que pica cap a dalt, camino i sol, nomes faig que mirar a rere. No arribaré gaire lluny am aquest pessimisme, avui no tinc el dia i ja en porto tres aquest any. Que m'esta passant?
Una font per fi, trec les botelles i en fico una de sals, beg tranquil i m'enxampent el Salvador i el Jordi.
Per un moment m'enganyo a mi mateig i em trobo en forces, tiraré cap endavant. Remuntem una pista fins que es comberteix en talla foc, un descens fins la carretera i control-avitualla ment.
Esta la Núria i ja tinc els comptes clar, no en tinc ganes i el cap avui no vol. Massa coses al cap.
Un cop al Punt de Control menjo alguna cosa i cap a casa. Demà sortiré a entrenar mes i millor.
De camí m'assabento que l'Adolf va molt fi, penso que guanyara, no tenia cap rival, felicitats company.